agroforum

GECO 2016 es presenta com una continuació de l'edició 2015 de GECO, que va informar sobre la compatibilitat entre les polítiques de mitigació del canvi climàtic i el creixement econòmic. A més de l'informe principal, GECO 2016 proporciona els balanços d'energia i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per a una sèrie de països i regions clau, i també una descripció de les polítiques considerades. Aquest informe examina els efectes sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i els mercats d'energia de dos escenaris on continuen les tendències actuals més enllà de 2020: un en què s'han inclòs les contribucions nacionals previstes i un altre de 2° C d'acord amb els límits acordats en les negociacions internacionals

L'informe explica la naturalesa dels reptes a què fan front els sistemes agrícoles i alimentaris en el present i durant tot el segle XXI, i proporciona algunes idees sobre el que està en joc i el que cal fer. El document identifica 15 tendències i 10 reptes que afecten els sistemes alimentaris mundials, i conclou que la manera habitual de gestionar l'agricultura ja no és una opció, sinó que calen grans transformacions en els sistemes agrícoles, en les economies rurals i en com emprem els nostres recursos naturals. Sense aquest tipus d'accions, no s'aconseguirà assolir la fita d'acabar amb la fam l'any 2030.

Com cada any, us enllacem l'informe de prospectiva dels mercats agraris a 10 anys que publica l'USDA amb motiu de la jornada anual de prospectiva. Les principals conclusions són que la regió d'Àsia-Pacífic experimentarà el major creixement econòmic. Augmentaran el preu del petroli i les taxes d'interès. La producció de blat, blat de moro i soja als Estats Units augmentarà principalment per increments en la productivitat. Els preus dels cereals no tindran grans canvis. S'espera una tendència alcista, però amb variacions petites. Els subproductes de soja, farina i oli presentaran millors valors en els pròxims anys

Estudi de mercat que aprofundeix en l'evolució de la producció, les vendes, el consum i els preus del sector vitivinícola en quatre àmbits diferenciats: mundial, europeu, nacional (Espanya) i regional de comunitats autònomes. D'aquesta manera, es pretén donar a conèixer els fets més rellevants fins a la data i determinar les tendències de futur que ajudin a identificar els nous rumbs cap als quals avança el sector. Les previsions indiquen que, a partir de 2018, els Estats Units cediran el primer lloc a la Xina com a major consumidor mundial. Respecte de la taxa de creixement mitjà en el consum de vi per persona al llarg dels anys 2000-2019, destaquen principalment països asiàtics: la Xina (14%), Indonèsia (12%) i Taiwan (9%)

Document de treball que obre el debat de cara a la conferència de la PAC el 7 de juliol 2017 a Brussel·les sota el títol Simplificació i modernització de la PAC

Us enllacem l'informe anual de prospectiva agrícola i pesquera que elaboren conjuntament l'OCDE i la FAO. Enguany, es preveu un alentiment del creixement de la demanda que mantindrà els preus dels aliments baixos. S'espera que l'augment futur de la producció agrícola es basi principalment en la millora dels rendiments: es preveu que el 90% del creixement de la producció de blat de moro respongui a l'increment del rendiment, i només el 10% es basarà en l'ampliació de la superfície. En canvi, el creixement de la producció càrnia i làctia es basarà previsiblement tant en l'increment del nombre de caps en els ramats com en l'augment de la producció per animal. L'expansió del sector pesquer es basarà principalment en l'aqüicultura: la producció de peixos estabulats serà la font de proteïna de més ràpid creixement de tots els productes bàsics de les perspectives agrícoles. L'informe actual inclou un estudi especial dedicat al sud-est asiàtic

Tercera part de les quatre que integren l'obra completa de FRUIT LOGÍSTICA a l'entorn de les perspectives de futur del sector hortofructícola a escala global a l'horitzó de l'any 2025. Tracta sobre l'impacte del comerç electrònic en el sector hortofructícola, i com es podran resoldre els desafiaments en l'última etapa de la cadena de subministrament. Quins en seran els nous actors? Finalment, ofereix criteris de reflexió a l'entorn de riscos i oportunitats

Segona part de les quatre que integren l'obra completa de FRUIT LOGÍSTICA a l'entorn de les perspectives de futur del sector hortofructícola a escala global a l'horitzó de l'any 2025. Enfoca els desafiaments de futur, que passen per modificar els mètodes de cultiu convencionals; el Big Data; l'agricultura de precisió, o l'automatització en l'agricultura. Aquests són alguns dels punts que hi són tractats, i aclareix les perspectives sobre oportunitats i riscos

Primera part de les quatre que integren l'obra completa de FRUIT LOGÍSTICA a l'entorn de les perspectives de futur del sector hortofructícola a escala global a l'horitzó de l'any 2025. Aquesta primera part sobre les tendències, com la resta de parts, es basa en les enquestes realitzades a experts internacionals de tota la cadena de subministrament alimentari. S'hi han definit els canvis més radicals des de la perspectiva del sector. Amb la col·laboració dels coneixements i l'experiència de l'anomenat Gottlieb Duttweiler Institute, un Think Tank suís, s'han determinat els camps d'actuació més rellevants. L'objectiu d'aquest primer informe és proporcionar al sector idees, impulsos i visió interna i provocar un debat sobre l'evolució del futur del sector

Les tendències i els reptes del període de prospectiva a mitjà termini 2018-2021 analitzats són, d'una banda, motiu d'esperança i, de l'altra, de preocupació. El document posa de manifest que, si bé s'han fet grans progressos en la reducció de la fam i la pobresa i la millora de la seguretat alimentària i la nutrició, les principals preocupacions persisteixen. 795 milions de persones continuen patint fam, i més de dos mil milions pateixen deficiències de micronutrients. A més, la seguretat alimentària mundial podria estar en perill a causa de les creixents pressions sobre els recursos naturals i del canvi climàtic. Per revertir aquesta visió, el document recull les recomanacions de la FAO que passen per transformar els sistemes agrícoles alimentaris i produir més amb menys

Informe conjunt de les Comissions d'Assumptes Europeus de l'Assemblea Nacional de França sobre el futur de la PAC. Enfoca també la perspectiva a més curt termini de les incerteses pressupostàries provocades pel Brèxit, la voluntat de la Comissió Europea de simplificar la PAC, el projecte de llei anomenat Òmnibus, etc.

L'Informe sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món, publicat per ONU-Aigua, demana el canvi quantitatiu de considerar les aigües residuals un recurs en comptes d'un problema, en un món on l'aigua és cada vegada més escassa. La FAO ha contribuït amb un capítol en què destaca que l'agricultura és alhora productora i usuària d'aigües residuals, i que el sector pot causar i patir al mateix temps les conseqüències de la contaminació. Les aigües residuals tractades poden ser també una font potencial de matèries primeres, com fòsfor i nitrats que podrien convertir-se en fertilitzants. S'estima que un 22 per cent de la demanda mundial de fòsfor, un recurs mineral finit, podria cobrir-se mitjançant la reutilització d'aigües residuals tractades

El Centre d'Estudi i Recerca Internacional d'Economia de França és l'autor d'aquest estudi sobre l'evolució de la demanda interna a la Xina i la seva influència en tota la xarxa global d'intercanvis de béns per al consum final de les llars. L'estudi posa en evidència, després d'analitzar diversos sectors entre els quals l'alimentari, que, en el període 2012-2014, el 62% de les importacions xineses corresponien a productes de gama alta, el doble que fa deu anys. El canvi estructural en la demanda xinesa posiciona la UE com el primer soci de la Xina des de 2011. El progrés de la UE es deu en gran part a les actuacions en els sectors automotriu i farmacèutic, i també en la indústria alimentària. Alemanya es perfila com el gran guanyador de l'evolució de la demanda de la Xina, seguit pel Regne Unit

USDA. Economic Research Service El Servei de Recerca Econòmica de l'USDA ERS estima que les exportacions agrícoles dels Estats Units van generar aproximadament un milió cent mil llocs de treball a temps complet l'any 2015. No obstant això, els vincles econòmics entre les exportacions agrícoles i l'ocupació rural no s'entenen completament, especialment en les àrees urbanes i rurals de cada estat i entre la producció agrícola, la indústria alimentària i de begudes i altres sectors de l'economia. L'informe explora els possibles efectes econòmics d'un augment del 10% de la demanda externa sobre les exportacions agrícoles en aquestes regions i sectors econòmics diversos dels EUA. A escala regional, l'anàlisi mostra augments d'ocupació en 32 dels 50 estats i en el Districte de Colúmbia. L'augment proporcional en l'ocupació rural és aproximadament quatre vegades més gran que l'augment corresponent en l'ocupació urbana.

Long-term Dairy Outlook .International Farm Comparison (IFCN). 2016 Presentació.Document de prospectiva per al sector lacti, elaborat per l'IFCN, que és una organització sense ànim de lucre que va ser fundada el 2005 per donar suport a la investigació agrícola en general. D'altra banda, l'associació té l'objectiu de fomentar a nivell nacional i internacional la cooperació entre investigadors, agricultors, assessors i empreses agroindustrials. Del document, se'n desprèn el següent: la producció de llet augmentarà 208 milions de tones l'any 2025, a causa d'una creixent població i més consum de lactis. Així mateix, en els propers deu anys hi haurà també canvis significatius en el nombre i grandària de les explotacions. La principal conclusió és que el 2025 hi haurà menys però més grans granges a nivell mundial

l'anuari de l'Associació de Processadors i Comercialitzadors Avícoles en la Unió Europea. El document dóna fets i xifres actuals del sector i té un capítol dedicat a les perspectives avícoles mundials a l'horitzó de l'any 2025, quan, segons l'informe, s'espera una pujada dels preus en tots els tipus de carn, encara que el consum augmentarà. La demanda mundial d'importació de carn d'aus de corral es preveu que romandrà molt alta a curt termini, però anirà perdent pistonada a llarg termini (3,2% any durant la pròxima dècada respecte al 5,0% l'anterior)

Aquest document del Centre d'Estudis i Prospectiva del Ministeri d'Agricultura de França parteix de Estratègia nacional de baixes emissions de carboni (SNBC), publicada pel Govern francès el novembre de 2015 a fi de de complir els compromisos de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle a l'horitzó 2030-2050 i orientar l'economia francesa vers una menor dependència del carboni fòssil mitjançant l'elaboració d'escenaris de prospectiva dels principals sectors econòmics (energia, habitatge, transport, agricultura, forestal, etc.). L'objectiu del document és oferir un resum del component agrícola d'aquesta visió anticipada. Mostra les hipòtesis i els resultats obtinguts per a dos escenaris: un escenari de "tendència", que es defineix en termes de les polítiques existents a 1 de gener de 2014; i un escenari "de referència", tenint en compte les noves mesures adoptades des de l'1 de gener de 2014 amb el supòsit d'una transició cap a l'agroecologia que condueixi a una reducció de les emissions directes i indirectes de l'agricultura

A començaments de 2016, la Comissió Europea va posar en marxa una consulta pública sobre una política sostenible de la bioenergia per al període posterior a 2020. Aquest informe mostra la posició de l'Associació Europea de la Biomassa en aquest debat. L'informe conclou que la biomassa és una font important d'energia renovable per a la UE (61% del consum d'energia renovable a la UE), i tindrà un paper crucial en la consecució dels objectius d'energia renovable 2020 i 2030, i també en l'objectiu de descarbonització 2050 de la UE. En alguns estats membres, la biomassa és ja la principal font d'energia, i ha superat el consum de combustibles fòssils (per exemple, Suècia i Finlàndia)

Us enllacem el document base de la 5a reunió ministerial d'Agricultura que organitza cada 6 anys l'OCDE des de l'any 1987. El tema d'enguany són les millors polítiques per aconseguir un sistema alimentari global productiu, sostenible i resilient. El document conté un llistat de referències bibliogràfiques sobre prospectiva de mercats prou interessant

Us enllacem el lloc web on trobareu tots els documents de la 5a reunió ministerial d'Agricultura de l'OCDE, que reuneix els ministres de 45 països. Organitzades des de l'any 1987, la reunió d'enguany té com a tema les millors polítiques per aconseguir un sistema alimentari global productiu, sostenible i resilient a l'horitzó de 2050. La reunió va ser copresidida pel senyor Tom Vilsack, secretari d'Agricultura dels Estats Units, i el senyor Stéphane Le Foll, ministre d'Agricultura, Agroalimentari i Forestal de França. L'objectiu de la trobada va ser destacar les prioritats de les polítiques comunes dels governs per afrontar tant oportunitats com reptes en l'alimentació d'una població mundial en creixement, la gestió dels seus recursos naturals i el canvi climàtic. Vegeu les Background notes!