Segons aquest estudi del Parlament Europeu, els nous acords comercials entre la Unió Europea i el Regne Unit a causa del Brexit, l'assumpte del reverdiment, i l'evolució geopolítica de la Mediterrània, l'est d'Europa i els Balcans seran els aspectes que influiran més a l'hora de dissenyar la nova PAC post2020

Us enllacen el document de treball de la reunió ministerial informal de ministres d'Agricultura sobre el futur de la política agrícola comuna. El document proposa que, després de 2020, la Política Agrària Comuna (PAC) esdevingui una Política Agrària i Alimentària Comuna (PAAC). Per aconseguir aquest canvi, proposa que la nova política promogui una producció orientada al mercat i a la cadena productiva, no com l'actual PAC, segons els autors de l'escrit, que només promou la producció, independentment de la sortida comercial. Aquesta política ha de funcionar també en la línia de la producció sostenible i innovadora

L'estudi de prospectiva a l'horitzó 2030-2035 a escala internacional ofereix un inventari de les mesures que es proposen a governs, empreses o ciutadans, com ara accions per reduir els residus en origen o fomentar el reciclatge, la introducció d'impostos o taxes per al canvi de comportament... Tot això, d'acord amb 3 escenaris. Un primer escenari en un context de concentració de la població en grans ciutats on dominen la normalització, l'individualisme i el debilitament dels llaços socials amb predomini dels supermercats i la pèrdua de connexió amb l'agricultura, com podrien ser Xangai o Mèxic. Un segon escenari imagina ciutats que operen en una xarxa, on es desenvolupa la cooperació, la mobilitat i la tecnologia verda, pròximes a zones rurals de l'interior, com podrien ser Milà, Bolonya o Verona. El tercer escenari recull ciutats en declivi demogràfic amb una feble capacitat per absorbir ocupació o serveis com podrien ser Saint Étienne, Manchester o Detroit

Informe sobre els reptes i les oportunitats de desenvolupament que ofereix el canvi climàtic d'aquí a l'any 2020. El Pla d'acció s'estructura en 5 eixos estratègics: la implementació, la convergència, la maximització de l'impacte, la resiliència i la transformació. El Banc Mundial té la intenció de respondre a aquests reptes i oportunitats amb funcions com ampliar l'acció climàtica, integrar el canvi climàtic en totes les seves operacions i donar suport i treballar més estretament amb els països. L'objectiu d'aquest pla és bàsicament ajudar els països a complir les promeses fetes a la COP21 que es va dur a terme a París i gestionar els impactes climàtics creixents

Com cada any per aquestes dates, la FAO, juntament amb l'OCDE, publiquen les seves projeccions agràries a 10 anys. L'informe, entre d'altres aspectes, preveu que els preus dels productes bàsics agrícoles ajustats a la inflació es mantinguin relativament sense canvis en conjunt durant la pròxima dècada. No obstant això, s'espera que els preus del bestiar augmentin en relació amb els dels cultius. A mesura que la població compti amb més ingressos, especialment en les economies emergents, la demanda de carn, peix i aus de corral experimentarà un fort creixement. Això genera una demanda addicional de pinsos, especialment a partir de cereals secundaris i farines proteiques, cosa que farà que els preus pugin en relació amb aliments bàsics com el blat i l'arròs

L'Institut de Recerca Agronòmica de França (INRA) i el Centre Francès de Cooperació Internacional en Recerca Agronòmica per al Desenvolupament (CIRAD) són els autors d'aquest estudi, que és una ampliació del que van publicar l'any 2011. Es tracta d'un estudi de prospectiva que identifica i quantifica els principals determinants de l'evolució de l'ús de la terra en el món i la seva relació amb el subministrament d'aliments a l'horitzó de l'any 2050 i el canvi climàtic, considerant cinc escenaris d'evolució contrastants. També preveu la creació d'una Administració mundial encarregada d'afavorir la transició cap a un tipus d'alimentació més saludable, reduir alhora el malbaratament d'aliments a tota la cadena i garantir mitjançant polítiques l'accés segur a la terra de tot tipus d'agricultura a diferents escales geogràfiques

Segons aquest document de treball, reduint les dietes càrnies i de productes lactis i augmentant el consum d'aliments d'origen vegetal podria reduir-se significativament la pressió de l'agricultura sobre el medi ambient. El document també recull un apartat de prospectiva en què analitza els efectes a l'any 2050 d'un canvi en les dietes alimentàries

Es tracta de la 2a edició del Full de ruta per al futur de l'energia renovable. Aquesta edició amplia la seva anàlisi per cobrir 40 països, cosa que representa el 80% del consum energètic mundial. Segons l'informe, s'han fet grans passos per augmentar les energies renovables al sector elèctric, les quals generaran l'any 2030 aproximadament el 30% de l'electricitat al món (en relació amb el 23% actual). L'informe afirma que duplicar la quota global de renovables l'any 2030 permetria estalviar 15 vegades més del que s'hi hagi invertit

La publicació analitza les últimes novetats del mercat i la producció de cultius ecològics arreu d'Europa en el context de la nova PAC i la política agroalimentari de la UE actual. També inclou un apartat de reflexió en clau de futur pel que fa a l'expansió de cultius ecològics més enllà d'un nínxol de mercat, partint de les darreres tendències i la visió del Moviment d'Agricultura Ecològica d'Europa, a fi d'augmentar la superfície de terres agrícoles d'Europa destinades a producció ecològica amb vistes a l'any 2030

El tema central de l'informe és la gestió de riscos del mercat agrícola. La recerca va ser encarregada pel Parlament Europeu a investigadors del CEIGRAM (Centre d'Estudis i Investigació per a Riscos Agrícoles i Gestió Ambiental), centre comú de recerca de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). L'informe tracta sobre desenvolupar una visió general de la situació actual de la gestió de riscos en el període 2014/2020 dins els programes de desenvolupament rural presentats pels estats membres (o les regions); examinar les similituds i diferències en les eines de gestió de riscos aplicades per obtenir una millor comprensió de l'abast, el disseny, els límits i la seva eficiència potencial, i suggerir futurs desenvolupaments de la PAC relatius a la gestió de riscos dels mercats agrícoles a fi de tractar de manera més eficaç la incertesa d'ingressos i la volatilitat del mercat

Aquest document del Centre d'Estudis i Prospectiva del Ministeri d'Agricultura de França parteix de Estratègia nacional de baixes emissions de carboni (SNBC), publicada pel Govern francès el novembre de 2015 a fi de de complir els compromisos de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle a l'horitzó 2030-2050 i orientar l'economia francesa vers una menor dependència del carboni fòssil mitjançant l'elaboració d'escenaris de prospectiva dels principals sectors econòmics (energia, habitatge, transport, agricultura, forestal, etc.). L'objectiu del document és oferir un resum del component agrícola d'aquesta visió anticipada. Mostra les hipòtesis i els resultats obtinguts per a dos escenaris: un escenari de "tendència", que es defineix en termes de les polítiques existents a 1 de gener de 2014; i un escenari "de referència", tenint en compte les noves mesures adoptades des de l'1 de gener de 2014 amb el supòsit d'una transició cap a l'agroecologia que condueixi a una reducció de les emissions directes i indirectes de l'agricultura

A començaments de 2016, la Comissió Europea va posar en marxa una consulta pública sobre una política sostenible de la bioenergia per al període posterior a 2020. Aquest informe mostra la posició de l'Associació Europea de la Biomassa en aquest debat. L'informe conclou que la biomassa és una font important d'energia renovable per a la UE (61% del consum d'energia renovable a la UE), i tindrà un paper crucial en la consecució dels objectius d'energia renovable 2020 i 2030, i també en l'objectiu de descarbonització 2050 de la UE. En alguns estats membres, la biomassa és ja la principal font d'energia, i ha superat el consum de combustibles fòssils (per exemple, Suècia i Finlàndia)

Us enllacem el document base de la 5a reunió ministerial d'Agricultura que organitza cada 6 anys l'OCDE des de l'any 1987. El tema d'enguany són les millors polítiques per aconseguir un sistema alimentari global productiu, sostenible i resilient. El document conté un llistat de referències bibliogràfiques sobre prospectiva de mercats prou interessant

Us enllacem el lloc web on trobareu tots els documents de la 5a reunió ministerial d'Agricultura de l'OCDE, que reuneix els ministres de 45 països. Organitzades des de l'any 1987, la reunió d'enguany té com a tema les millors polítiques per aconseguir un sistema alimentari global productiu, sostenible i resilient a l'horitzó de 2050. La reunió va ser copresidida pel senyor Tom Vilsack, secretari d'Agricultura dels Estats Units, i el senyor Stéphane Le Foll, ministre d'Agricultura, Agroalimentari i Forestal de França. L'objectiu de la trobada va ser destacar les prioritats de les polítiques comunes dels governs per afrontar tant oportunitats com reptes en l'alimentació d'una població mundial en creixement, la gestió dels seus recursos naturals i el canvi climàtic. Vegeu les Background notes!

Us enllacem el document base de la 5a reunió ministerial d'Agricultura que organitza des de l'any 1987 l'OCDE. Enguany, el tema són les millors polítiques per aconseguir un sistema alimentari global productiu, sostenible i resilient. El document aporta dades actuals i encara la qüestió dels reptes de futur a què haurà de fer front l'agricultura pel que fa a recursos hídrics

Informe encarregat pel Ministeri d'Afers Econòmics dels Països Baixos a la Universitat LEI Wageningen i a la Universitat d'Utrecht per analitzar l'impacte macroeconòmic de l'ús a gran escala de biomassa als Països Baixos en la producció d'energia i la producció de materials i productes químics, prenent com a horitzó l'any 2030. L'estudi estableix 4 escenaris de futur bo i considerant 2 incerteses: la velocitat del desenvolupament tecnològic i la disponibilitat de la biomassa procedent de fora de la UE. Una de les conclusions de l'estudi és que l'ús a gran escala de biomassa té un efecte positiu sobre l'economia holandesa. Les grans inversions en el desenvolupament tecnològic i l'obertura a mercats internacionals poden contribuir a una més gran riquesa econòmica global a mitjà termini

Informe de referència adreçat principalment als mandataris d'estats del món i a tothom qui vulgui tenir una idea clara de què és i què pretén la nova Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. El document dibuixa el full de ruta per a la consecució dels objectius de sostenibilitat de l'Agenda 2030 que tenen a veure amb l'agricultura i l'alimentació. També recull els missatges clau dictats per la FAO

Document que resumeix les qüestions clau associades amb 3 escenaris de futur per a l'evolució del sistema alimentari mundial a l'horitzó de l'any 2050. Algunes de les conclusions de l'informe són la tendència a l'alça en la demanda, els preus i els ingressos agrícoles

Anuari que descriu la situació actual i la prospectiva sobre l'ús energies renovables a Europa. També fa un seguiment sobre l'acompliment dels objectius estratègics europeus per al període 2020-2030 en matèria d'energia encaminats a afavorir el pas a una economia baixa en carboni

Presentació amb motiu del Fòrum sobre Perspectives Agràries que cada any organitza el Departament d'Agricultura dels Estats Units un cop publicades les perspectives agràries sobre els Estats Units a mitjà i llarg termini. El document que enllacem ofereix les perspectives que s'obren per als exportadors dels Estats Units arran de l'Acord Comercial Transpacífic