Group items tagged

"El estado mundial de la agricultura y la alimentación, 2014: Innovación en la agricultura familiar, se analizan las explotaciones familiares y el papel de la innovación para garantizar la seguridad alimentaria, la reducción de la pobreza y la sostenibilidad medioambiental a nivel mundial. En él se afirma que las explotaciones familiares deben recibir apoyos para innovar de manera que se fomente la intensificación sostenible de la producción y la mejora de los medios de vida rurales. La innovación es un proceso a través del cual los agricultores mejoran la producción y las prácticas de gestión de sus explotaciones agrícolas."

USDA preveu que la superfície dedicada a grans cultius (blat de moro, sorgo, ordi, civada) als Estats Units continuarà reduint-se. Hi haurà un creixement moderat de la demanda interna de blat de moro. La producció d'etanol a base de blat de moro baixarà en els pròxims 10 anys. A partir de l'any 2017 i durant la resta del període de projecció, els preus del blat augmentaran una mica més de pressa que els preus del blat de moro. El mateix passarà amb la soja, que reduirà la superfície plantada; com que augmentarà la demanda de soja i els seus derivats, en disminuiran els estocs. Les exportacions d'arròs augmentaran en la pròxima dècada. La quota de mercat dels EUA de l'arròs comercialitzat a escala mundial es manté al voltant del 8 per cent durant el període de projecció. Els pròxims 10 anys, s'enfortirà la demanda de carns i productes lactis, tant en el mercat intern com per a l'exportació. La producció avícola baixarà en el període de projecció. Les exportacions de carn de porc augmentaran en la pròxima dècada

A començaments de 2016, la Comissió Europea va posar en marxa una consulta pública sobre una política sostenible de la bioenergia per al període posterior a 2020. Aquest informe mostra la posició de l'Associació Europea de la Biomassa en aquest debat. L'informe conclou que la biomassa és una font important d'energia renovable per a la UE (61% del consum d'energia renovable a la UE), i tindrà un paper crucial en la consecució dels objectius d'energia renovable 2020 i 2030, i també en l'objectiu de descarbonització 2050 de la UE. En alguns estats membres, la biomassa és ja la principal font d'energia, i ha superat el consum de combustibles fòssils (per exemple, Suècia i Finlàndia)

El Centre d'Estudi i Recerca Internacional d'Economia de França és l'autor d'aquest estudi sobre l'evolució de la demanda interna a la Xina i la seva influència en tota la xarxa global d'intercanvis de béns per al consum final de les llars. L'estudi posa en evidència, després d'analitzar diversos sectors entre els quals l'alimentari, que, en el període 2012-2014, el 62% de les importacions xineses corresponien a productes de gama alta, el doble que fa deu anys. El canvi estructural en la demanda xinesa posiciona la UE com el primer soci de la Xina des de 2011. El progrés de la UE es deu en gran part a les actuacions en els sectors automotriu i farmacèutic, i també en la indústria alimentària. Alemanya es perfila com el gran guanyador de l'evolució de la demanda de la Xina, seguit pel Regne Unit

Informe presentat en el marc de la segona edició de la conferència organitzada per la Comissió Europea sobre les perspectives agrícoles de la UE a mitjà termini, a l'horitzó de 10 anys. El document aborda concretament les perspectives dels mercats de la llet, la carn i els cultius herbacis. Aquestes projeccions es basen en les publicades l'estiu passat per l'OCDE i la FAO. Entre altres qüestions, cal destacar que la renda agrària augmentarà un 2% la pròxima dècada. La demanda de cereals podria incrementar-se un 6% d'aquí a 2026 gràcies a l'augment del blat de moro per a alimentació animal. Es preveu un augment en les importacions de soja. Els preus es mantindran per sota dels dels darrers anys

El tema central de l'informe és la gestió de riscos del mercat agrícola. La recerca va ser encarregada pel Parlament Europeu a investigadors del CEIGRAM (Centre d'Estudis i Investigació per a Riscos Agrícoles i Gestió Ambiental), centre comú de recerca de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). L'informe tracta sobre desenvolupar una visió general de la situació actual de la gestió de riscos en el període 2014/2020 dins els programes de desenvolupament rural presentats pels estats membres (o les regions); examinar les similituds i diferències en les eines de gestió de riscos aplicades per obtenir una millor comprensió de l'abast, el disseny, els límits i la seva eficiència potencial, i suggerir futurs desenvolupaments de la PAC relatius a la gestió de riscos dels mercats agrícoles a fi de tractar de manera més eficaç la incertesa d'ingressos i la volatilitat del mercat

Us enllacem l'Informe sobre previsió dels mercats que exposa les perspectives dels mercats agroalimentaris per als pròxims 10 anys. Segons l'informe, d'aquí a l'any 2025 les exportacions guanyaran terreny en els sectors lactis, carnis i dels cereals. Les matèries primeres mantindran els preus baixos. El preu dels cereals serà baix durant uns anys i després es recuperarà. La producció i la demanda aniran en augment. Hi haurà augment en la demanda de farines oleaginoses i disminució en la d'olis destinats a l'elaboració de biocombustibles i a l'alimentació humana. Augment de la producció i demanda de llet i millora dels preus. L'any 2016, baixarà el consum de carn a la UE, i es recuperarà fins que l'any 2025 estarà al nivell de l'any 2008. Baixarà la producció de boví. La producció d'oví s'estabilitzarà al nivell actual. Baixarà el consum de carn de porcí i hi haurà un creixement alentit de la producció. La producció de carn d'au creixerà un 4%

Us enllacem l'informe anual de prospectiva agrícola i pesquera que elaboren conjuntament l'OCDE i la FAO. Enguany, es preveu un alentiment del creixement de la demanda que mantindrà els preus dels aliments baixos. S'espera que l'augment futur de la producció agrícola es basi principalment en la millora dels rendiments: es preveu que el 90% del creixement de la producció de blat de moro respongui a l'increment del rendiment, i només el 10% es basarà en l'ampliació de la superfície. En canvi, el creixement de la producció càrnia i làctia es basarà previsiblement tant en l'increment del nombre de caps en els ramats com en l'augment de la producció per animal. L'expansió del sector pesquer es basarà principalment en l'aqüicultura: la producció de peixos estabulats serà la font de proteïna de més ràpid creixement de tots els productes bàsics de les perspectives agrícoles. L'informe actual inclou un estudi especial dedicat al sud-est asiàtic

El informe proporciona la visión, los principios clave y directrices sobre la manera de avanzar para la transición hacia una alimentación y una agricultura sostenibles. Se basa en la larga experiencia que posee la Organización en la elaboración de conceptos, enfoques e instrumentos de sostenibilidad, y ofrece una plataforma común para una visión del sector de la agricultura y de las sinergias intersectoriales que harán de la agricultura un sector más productivo y sostenible.

Us enllacen el document de treball de la reunió ministerial informal de ministres d'Agricultura sobre el futur de la política agrícola comuna. El document proposa que, després de 2020, la Política Agrària Comuna (PAC) esdevingui una Política Agrària i Alimentària Comuna (PAAC). Per aconseguir aquest canvi, proposa que la nova política promogui una producció orientada al mercat i a la cadena productiva, no com l'actual PAC, segons els autors de l'escrit, que només promou la producció, independentment de la sortida comercial. Aquesta política ha de funcionar també en la línia de la producció sostenible i innovadora

El Govern català ha aprovat un document d'impuls a l'economia verda i circular, que promou la transició cap a un model productiu socialment inclusiu, basat en les baixes emissions i l'eficiència en l'ús dels recursos amb l'horitzó de 2020. Amb una inversió del 2% del PIB en activitats relacionades amb l'economia verda, permetria crear entre 68.000 i 100.000 llocs de treball a Catalunya a curt termini. El document identifica els set sectors productius que tenen capacitat motora per liderar la transició; entre ells, com podreu veure, s'hi troba la indústria agroalimentària, i altres graons de la cadena de valor, com els sectors primaris, la distribució, les indústries de l'envasat i l'embalatge, la maquinària per a alimentació, els additius i les matèries primeres, la gastronomia i la restauració

Informe encarregat pel Ministeri d'Afers Econòmics dels Països Baixos a la Universitat LEI Wageningen i a la Universitat d'Utrecht per analitzar l'impacte macroeconòmic de l'ús a gran escala de biomassa als Països Baixos en la producció d'energia i la producció de materials i productes químics, prenent com a horitzó l'any 2030. L'estudi estableix 4 escenaris de futur bo i considerant 2 incerteses: la velocitat del desenvolupament tecnològic i la disponibilitat de la biomassa procedent de fora de la UE. Una de les conclusions de l'estudi és que l'ús a gran escala de biomassa té un efecte positiu sobre l'economia holandesa. Les grans inversions en el desenvolupament tecnològic i l'obertura a mercats internacionals poden contribuir a una més gran riquesa econòmica global a mitjà termini

Quarta edició de la Perspectiva mundial sobre la diversidad biológica (PMDB-4), publicada pràcticament en el punt intermedi del període del Pla estratègic per a la diversitat biológica 2011-2020. Aquesta edició informa sobre els avanços aconseguits pel que fa a les 20 fites d'Aichi i la possibilitat de complir la Visió 2050 de viure amb harmonia amb la natura, i posa en valor la biodiversitat per aconseguir un desenvolupament sostenible

La producció de carn vermella dels EUA i la producció avícola tendiran a pujar durant el període de projecció. També ho farà el consum per càpita de carn vermella i aviram. Es preveuen augments en la producció de carn de porc la pròxima dècada als Estats Units; també se n'incrementarà el consum fins a l'any 2017. La producció de llet es preveu que continuï augmentant durant el període de projecció. Quant a grans cultius, s'espera que en la pròxima dècada es recuperin existències, tant als Estats Units com a la resta del món. Els preus aniran a la baixa inicialment

Us enllacem la pàgina on trobareu tota la documentació aportada en el Simposi Internacional sobre Agricultura Biotecnològica que ha explorat la manera en què l'aplicació de la ciència i la tecnologia, i particularment de les biotecnologies agrícoles, poden ajudar els petits productors a desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles i millorar la nutrició en el context del canvi climàtic. El Simposi ha tingut un enfocament múltiple que comprèn els sectors agrícola, pecuari, forestal i pesquer. El seu objectiu ha estat també abastar l'àmplia gamma de biotecnologies disponibles, com la fermentació microbiana dels aliments, el cultiu de teixits vegetals, les tecnologies reproductives del bestiar, l'ús de marcadors moleculars, la modificació genètica i d'altres tecnologies

Les tendències i els reptes del període de prospectiva a mitjà termini 2018-2021 analitzats són, d'una banda, motiu d'esperança i, de l'altra, de preocupació. El document posa de manifest que, si bé s'han fet grans progressos en la reducció de la fam i la pobresa i la millora de la seguretat alimentària i la nutrició, les principals preocupacions persisteixen. 795 milions de persones continuen patint fam, i més de dos mil milions pateixen deficiències de micronutrients. A més, la seguretat alimentària mundial podria estar en perill a causa de les creixents pressions sobre els recursos naturals i del canvi climàtic. Per revertir aquesta visió, el document recull les recomanacions de la FAO que passen per transformar els sistemes agrícoles alimentaris i produir més amb menys

En este trabajo se ha tratado de recoger una descripción de la situación actual y las tendencias futuras de la fruticultura en España, sector que se encuentra actualmente en un periodo de profunda renovación, buscando una mayor rentabilidad. La obra se organiza en 16 capítulos, que recogen un total de 27 especies frutales, comenzando con los cultivos de zonas templadas, continuando con los típicamente mediterráneos, y acabando con los cultivos tropicales y subtropicales. La selección incluye tanto los frutales consolidados en nuestro país, como las especies emergentes que en un futuro próximo aparecen como una alternativa sólida en determinados enclaves de España.

"La fruticultura del siglo XXI en España"

La publicació analitza les últimes novetats del mercat i la producció de cultius ecològics arreu d'Europa en el context de la nova PAC i la política agroalimentari de la UE actual. També inclou un apartat de reflexió en clau de futur pel que fa a l'expansió de cultius ecològics més enllà d'un nínxol de mercat, partint de les darreres tendències i la visió del Moviment d'Agricultura Ecològica d'Europa, a fi d'augmentar la superfície de terres agrícoles d'Europa destinades a producció ecològica amb vistes a l'any 2030

Informe sobre els reptes i les oportunitats de desenvolupament que ofereix el canvi climàtic d'aquí a l'any 2020. El Pla d'acció s'estructura en 5 eixos estratègics: la implementació, la convergència, la maximització de l'impacte, la resiliència i la transformació. El Banc Mundial té la intenció de respondre a aquests reptes i oportunitats amb funcions com ampliar l'acció climàtica, integrar el canvi climàtic en totes les seves operacions i donar suport i treballar més estretament amb els països. L'objectiu d'aquest pla és bàsicament ajudar els països a complir les promeses fetes a la COP21 que es va dur a terme a París i gestionar els impactes climàtics creixents

L'estudi de prospectiva a l'horitzó 2030-2035 a escala internacional ofereix un inventari de les mesures que es proposen a governs, empreses o ciutadans, com ara accions per reduir els residus en origen o fomentar el reciclatge, la introducció d'impostos o taxes per al canvi de comportament... Tot això, d'acord amb 3 escenaris. Un primer escenari en un context de concentració de la població en grans ciutats on dominen la normalització, l'individualisme i el debilitament dels llaços socials amb predomini dels supermercats i la pèrdua de connexió amb l'agricultura, com podrien ser Xangai o Mèxic. Un segon escenari imagina ciutats que operen en una xarxa, on es desenvolupa la cooperació, la mobilitat i la tecnologia verda, pròximes a zones rurals de l'interior, com podrien ser Milà, Bolonya o Verona. El tercer escenari recull ciutats en declivi demogràfic amb una feble capacitat per absorbir ocupació o serveis com podrien ser Saint Étienne, Manchester o Detroit