Us enllacem la nova edició de l'informe sobre l'aigua publicat per la UNESCO. Aquest document assenyala que, si continua l'actual consum d'aigua, el món s'enfrontarà a una severa escassetat d'aquest recurs l'any 2030, cosa que podria desfermar conflictes entre diversos sectors econòmics i fins i tot entre regions i països
Tercera part de les quatre que integren l'obra completa de FRUIT LOGÍSTICA a l'entorn de les perspectives de futur del sector hortofructícola a escala global a l'horitzó de l'any 2025. Tracta sobre l'impacte del comerç electrònic en el sector hortofructícola, i com es podran resoldre els desafiaments en l'última etapa de la cadena de subministrament. Quins en seran els nous actors? Finalment, ofereix criteris de reflexió a l'entorn de riscos i oportunitats
Segona part de les quatre que integren l'obra completa de FRUIT LOGÍSTICA a l'entorn de les perspectives de futur del sector hortofructícola a escala global a l'horitzó de l'any 2025. Enfoca els desafiaments de futur, que passen per modificar els mètodes de cultiu convencionals; el Big Data; l'agricultura de precisió, o l'automatització en l'agricultura. Aquests són alguns dels punts que hi són tractats, i aclareix les perspectives sobre oportunitats i riscos
l'anuari de l'Associació de Processadors i Comercialitzadors Avícoles en la Unió Europea. El document dóna fets i xifres actuals del sector i té un capítol dedicat a les perspectives avícoles mundials a l'horitzó de l'any 2025, quan, segons l'informe, s'espera una pujada dels preus en tots els tipus de carn, encara que el consum augmentarà. La demanda mundial d'importació de carn d'aus de corral es preveu que romandrà molt alta a curt termini, però anirà perdent pistonada a llarg termini (3,2% any durant la pròxima dècada respecte al 5,0% l'anterior)
Long-term Dairy Outlook .International Farm Comparison (IFCN). 2016
Presentació.Document de prospectiva per al sector lacti, elaborat per l'IFCN, que és una organització sense ànim de lucre que va ser fundada el 2005 per donar suport a la investigació agrícola en general. D'altra banda, l'associació té l'objectiu de fomentar a nivell nacional i internacional la cooperació entre investigadors, agricultors, assessors i empreses agroindustrials. Del document, se'n desprèn el següent: la producció de llet augmentarà 208 milions de tones l'any 2025, a causa d'una creixent població i més consum de lactis. Així mateix, en els propers deu anys hi haurà també canvis significatius en el nombre i grandària de les explotacions. La principal conclusió és que el 2025 hi haurà menys però més grans granges a nivell mundial
GECO 2016 es presenta com una continuació de l'edició 2015 de GECO, que va informar sobre la compatibilitat entre les polítiques de mitigació del canvi climàtic i el creixement econòmic. A més de l'informe principal, GECO 2016 proporciona els balanços d'energia i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per a una sèrie de països i regions clau, i també una descripció de les polítiques considerades. Aquest informe examina els efectes sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i els mercats d'energia de dos escenaris on continuen les tendències actuals més enllà de 2020: un en què s'han inclòs les contribucions nacionals previstes i un altre de 2° C d'acord amb els límits acordats en les negociacions internacionals
Informe presentat en el marc de la segona edició de la conferència organitzada per la Comissió Europea sobre les perspectives agrícoles de la UE a mitjà termini, a l'horitzó de 10 anys. El document aborda concretament les perspectives dels mercats de la llet, la carn i els cultius herbacis. Aquestes projeccions es basen en les publicades l'estiu passat per l'OCDE i la FAO. Entre altres qüestions, cal destacar que la renda agrària augmentarà un 2% la pròxima dècada. La demanda de cereals podria incrementar-se un 6% d'aquí a 2026 gràcies a l'augment del blat de moro per a alimentació animal. Es preveu un augment en les importacions de soja. Els preus es mantindran per sota dels dels darrers anys
Informe anual que proporciona una avaluació actualitzada sobre els progressos dels països europeus en matèria de canvi climàtic i energia. Es desprèn de l'informe que les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle van disminuir un 23% entre 1990 i 2014 i van arribar als nivells més baixos de la història. Les projeccions apunten a una reducció del 25% l'any 2020, cosa que prepara el camí per assolir una reducció del 40% de gasos amb efecte d'hivernacle l'any 2030
Segons aquest document de treball, reduint les dietes càrnies i de productes lactis i augmentant el consum d'aliments d'origen vegetal podria reduir-se significativament la pressió de l'agricultura sobre el medi ambient. El document també recull un apartat de prospectiva en què analitza els efectes a l'any 2050 d'un canvi en les dietes alimentàries
A començaments de 2016, la Comissió Europea va posar en marxa una consulta pública sobre una política sostenible de la bioenergia per al període posterior a 2020. Aquest informe mostra la posició de l'Associació Europea de la Biomassa en aquest debat. L'informe conclou que la biomassa és una font important d'energia renovable per a la UE (61% del consum d'energia renovable a la UE), i tindrà un paper crucial en la consecució dels objectius d'energia renovable 2020 i 2030, i també en l'objectiu de descarbonització 2050 de la UE. En alguns estats membres, la biomassa és ja la principal font d'energia, i ha superat el consum de combustibles fòssils (per exemple, Suècia i Finlàndia)
La publicació analitza les últimes novetats del mercat i la producció de cultius ecològics arreu d'Europa en el context de la nova PAC i la política agroalimentari de la UE actual. També inclou un apartat de reflexió en clau de futur pel que fa a l'expansió de cultius ecològics més enllà d'un nínxol de mercat, partint de les darreres tendències i la visió del Moviment d'Agricultura Ecològica d'Europa, a fi d'augmentar la superfície de terres agrícoles d'Europa destinades a producció ecològica amb vistes a l'any 2030
Es tracta de la 2a edició del Full de ruta per al futur de l'energia renovable. Aquesta edició amplia la seva anàlisi per cobrir 40 països, cosa que representa el 80% del consum energètic mundial. Segons l'informe, s'han fet grans passos per augmentar les energies renovables al sector elèctric, les quals generaran l'any 2030 aproximadament el 30% de l'electricitat al món (en relació amb el 23% actual). L'informe afirma que duplicar la quota global de renovables l'any 2030 permetria estalviar 15 vegades més del que s'hi hagi invertit
L'estudi de prospectiva a l'horitzó 2030-2035 a escala internacional ofereix un inventari de les mesures que es proposen a governs, empreses o ciutadans, com ara accions per reduir els residus en origen o fomentar el reciclatge, la introducció d'impostos o taxes per al canvi de comportament... Tot això, d'acord amb 3 escenaris. Un primer escenari en un context de concentració de la població en grans ciutats on dominen la normalització, l'individualisme i el debilitament dels llaços socials amb predomini dels supermercats i la pèrdua de connexió amb l'agricultura, com podrien ser Xangai o Mèxic. Un segon escenari imagina ciutats que operen en una xarxa, on es desenvolupa la cooperació, la mobilitat i la tecnologia verda, pròximes a zones rurals de l'interior, com podrien ser Milà, Bolonya o Verona. El tercer escenari recull ciutats en declivi demogràfic amb una feble capacitat per absorbir ocupació o serveis com podrien ser Saint Étienne, Manchester o Detroit
L'Institut de Recerca Agronòmica de França (INRA) i el Centre Francès de Cooperació Internacional en Recerca Agronòmica per al Desenvolupament (CIRAD) són els autors d'aquest estudi, que és una ampliació del que van publicar l'any 2011. Es tracta d'un estudi de prospectiva que identifica i quantifica els principals determinants de l'evolució de l'ús de la terra en el món i la seva relació amb el subministrament d'aliments a l'horitzó de l'any 2050 i el canvi climàtic, considerant cinc escenaris d'evolució contrastants. També preveu la creació d'una Administració mundial encarregada d'afavorir la transició cap a un tipus d'alimentació més saludable, reduir alhora el malbaratament d'aliments a tota la cadena i garantir mitjançant polítiques l'accés segur a la terra de tot tipus d'agricultura a diferents escales geogràfiques
Com cada any per aquestes dates, la FAO, juntament amb l'OCDE, publiquen les seves projeccions agràries a 10 anys. L'informe, entre d'altres aspectes, preveu que els preus dels productes bàsics agrícoles ajustats a la inflació es mantinguin relativament sense canvis en conjunt durant la pròxima dècada. No obstant això, s'espera que els preus del bestiar augmentin en relació amb els dels cultius. A mesura que la població compti amb més ingressos, especialment en les economies emergents, la demanda de carn, peix i aus de corral experimentarà un fort creixement. Això genera una demanda addicional de pinsos, especialment a partir de cereals secundaris i farines proteiques, cosa que farà que els preus pugin en relació amb aliments bàsics com el blat i l'arròs
Informe de referència adreçat principalment als mandataris d'estats del món i a tothom qui vulgui tenir una idea clara de què és i què pretén la nova Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. El document dibuixa el full de ruta per a la consecució dels objectius de sostenibilitat de l'Agenda 2030 que tenen a veure amb l'agricultura i l'alimentació. També recull els missatges clau dictats per la FAO
Informe encarregat pel Ministeri d'Afers Econòmics dels Països Baixos a la Universitat LEI Wageningen i a la Universitat d'Utrecht per analitzar l'impacte macroeconòmic de l'ús a gran escala de biomassa als Països Baixos en la producció d'energia i la producció de materials i productes químics, prenent com a horitzó l'any 2030. L'estudi estableix 4 escenaris de futur bo i considerant 2 incerteses: la velocitat del desenvolupament tecnològic i la disponibilitat de la biomassa procedent de fora de la UE. Una de les conclusions de l'estudi és que l'ús a gran escala de biomassa té un efecte positiu sobre l'economia holandesa. Les grans inversions en el desenvolupament tecnològic i l'obertura a mercats internacionals poden contribuir a una més gran riquesa econòmica global a mitjà termini
Us enllacem el document base de la 5a reunió ministerial d'Agricultura que organitza des de l'any 1987 l'OCDE. Enguany, el tema són les millors polítiques per aconseguir un sistema alimentari global productiu, sostenible i resilient. El document aporta dades actuals i encara la qüestió dels reptes de futur a què haurà de fer front l'agricultura pel que fa a recursos hídrics