Group items tagged

Tinc el plaer de presentar-vos el video oficial del que serà el Google Analytics Premium. On empreses i particulars podrem observar el tràfic i númerar els resultats del nostre impacte a les diferents xarxes socials o tot el global del món 2.0. El vídeo és en Anglès, però és de fàcil traducció.

Súperinteressant la visió de l'aprenentatge a través de la xarxa amb els perills i beneficis que comporta per als adolescents.

Bona nit a tots i totes, he pogut llegir totes les aportacions que heu anat fent i m'he fixat en que ningú ha parlat sobre la Deep Web així que jo m'animo a fer-ho. La Deep Web (En català Web/Internet profunda) es sovint coneguda com la cara fosca d'internet i comparada a la part oculta d'un Iceberg. De fet, molts experts asseguren que la Deep Web representa més del 95% de l'internet, i es només en el 5% restant on ens movem la gran majoria d'usuaris. En quant poses Deep Web al google apareixen una gran quantitat de vídeos i articles sobre la perillositat d'aquesta part d'internet, tots parlen de les activitats il·legals/il·licites que si duen a terme en aquest cantó de l'internet, sempre s'hi destaquen activitats com el mercat negre d'organs, armes, la gran quantitat de pornografia infantil, de forums d'autolesions i fins i tot de pàgines on pots contractar un sicari. Desconec si realment es tan fàcil accedir a pàgines d'aquest tipus com es diu, però el que si se es que a la Deep Web no només hi han pàgines d'aquest tipus. I es que a la Deep Web hi podem trobar desde xarxes socials com poden ser TorBook (copia de Facebook), Twitter Clon (de Twitter) o Galaxy (seria l'equiparable a Google Plus). Xarxes on la gent pot comunicarse amb altres persones d'aquest món, on aprendre i compartir coses, on comentar algunes coses sense haver de passar la censura de les xarxes socials habituals. No només hi trobem xarxes socials com a tal, a la Deep Web podem trobar "diaris" que publiquen noticies sovint força fonamentades i sovint un pel paranoiques, sobre temes espinosos dels que els grans mitjans comunicatius no parlen. Temes com l'accident de l'11 de septembre als Estats Units, l'espionatge entre les grans potències, els experiments armamentístics d'aquestes potències i d'altres temes semblants. A més, també hi trobem fòrums i xarxes on la gent pot llegir llibres, texts i manifests prohibits pels estats moderns, alguns resulten pamflets a

- Aquesta és la primera part, de quatre, del documental sobre la vida d'Steve Jobs fet l'any 2010 per la cadena de televisió Bloomberg i que explica la vida d'un dels personatges que més ha contribuït a la creació de la tecnologia a la qual avui estem tan acostumats i que ens permet comunicar-nos virtualment. - Sens dubte, la manera de pensar i fer d'Steve Jobs ens pot servir d'exemple a l'hora d'afrontar els reptes de la vida, ja que tot i no tenir estudis, haver estat expulsat de la seva pròpia empresa, ell mai no es va rendir i va aconseguir objectius que no eren ni imaginables. - La coincidència de la seva mort i la visió del vídeo enregistrat a Stanford durant l'apertura del curs 2005 en el que ens dona una lliço de vida: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY m'han portat a considerar que saber l'orígen de tot plegat és molt important. Des d'aquí vull aprofitar per fer un homenatge pòstum a aquest geni. Descansi en pau. PD. El vídeo és en anglès, però gràcies a la traducció automàtica de google/youtube es pot veure subtitulat en català (botó CC a baix a la dreta) Salut, Jaume Pujadas

Bon dia a tothom! Bé, jo he trobat aquest vídeo que m'ha semblat força interessant i encertat. Es parla de com es feien les coses abans de l'aparició dels smartphones i totes les seves aplicacions. Té un toc d'humor però a sota hi ha la idea que la vida ha canviat. És cert tot el que s'ha comentat, la internet i les xarxes ens treuen molt de temps, hi ha problemes de cyberbulling, d'assetjament, problemes d'anorèxia, etc. Però se'ns oblida que internet i els mòbils es van crear per fer-nos la vida més fàcil i còmoda, tal com surt en aquest vídeo (ara no cal que recordem els números o el tema del GPS i molts més), però s'ha de saber utilitzar bé perquè també ens fa oblidar el realment important, com els vídeos de Pau Marques o Hernan Torrella.

De hecho podría decir que mi smartphone es mi oficina en todos los sentidos. Empezando por google earth para encontrar las coordenadas de cualquier cliente que se ha de visitar, con google maps puedo llegar a las instalaciones, sin tener que dar mil vueltas buscando. Además, en mi caso trabajamos en una empresa multinacional con las oficinas centrales fuera de España, así que cualquier duda, consulta, pregunta y en general comunicación únicamente es posible a través de llamadas, chat o email. Es otra situación dónde utilizas el mismo smartphone de router para cualquier tarea administrativa que sea necesaria, compartir información o hacer vida "normal de oficina" con los otros compañeros. Saludos, Raminta

Hola! M'ha fet especial gràcia el comentari d'en Daniel Pueyo. És ben cert que les coses han canviat moltíssim en molt poc temps en aquest aspecte. Però, jo, que tinc la meitat d'anys que en Daniel, he de reconèixer que, em costa d'imaginar aquestes situacions. Em costa de creure un món on no poguéssim comunicar-nos a la distància. I jo vaig començar amb coses com el Messenger... No vull ni pensar en la generació deu anys menor que jo, que ja han crescut amb els Smartphones.

Video sarcástic del que senten les xarxes socials sobre els seus usuaris i l'ús que fan.

A Rifkin te lo vas encontrando en ferias, congresos y certámenes, que recorre desde hace 40 años. Tiene un equipo eficiente con el que ha publicado una veintena de libros que aportan montañas de datos.

Un breve resumen de cómo se crea un documental. Además hace mención a cómo realizar entrevistas, por ejemplo, pensar en el escenario donde realizarla, recordar de enlazar 'pregunta con respuesta' a la hora de editarlo, o tener claro desde un inicio, que datos hay que extraerle al entrevistado. El documental pretende mostrarnos algo, de la forma más real posible, siempre bajo la visión del director, recopilando información, imágenes, opiniones de gente, y sobretodo, investigando y analizando dicha compilación de datos. Fases del documental: Pre-producción, producción y post-producción.

Os dejo el link del libro en el que se basa el artículo. Michael Rabiger, Directing the documentary (1992) https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=10&ved=0CFwQFjAJahUKEwi6_8jrqJ_IAhXCaxQKHUztAPE&url=http%3A%2F%2Fwww.academia.edu%2F5928868%2FDirecci%25C3%25B3n_de_documentales_Michael_Rabiger&usg=AFQjCNHc-fWjGYd-2ESfzJeRxK_4gzEriA&sig2=2BNeU2d0_oYpOlQ8GoTsmg&bvm=bv.103627116,d.d24

Integración mediante TIC, principalmente para personas de la 3ª edad, pero extendiéndose hacia personas con discapacidades, tanto físicas cómo psíquicas. 

En l'iIntercanvi de testimoni que estan realitzant els mitjans tradicionals i les xarxes socials no només s'està produint una simple substitució, ni tan sols una transmutuació com comunament s'està tractant de donar a entendre. Com en tot procés, están sorgint noves propietats que en l'àmbit de la comunicació es relacionen amb principis com la deslocalització, la imprevisió, la immediatesa o la interacció...

Comparteixo el video de la intervenció d'Eli Pariser a la conferència TED, on parlava de l'amenaça del que ell va anomenar la "Filter bubble" la personalització, el control, l'estudi que ens fan constanment a través de filtres mentre surfegem a internet i que acaba produint una "llibertat falsa" donada per la manipulació en la informació que rebem: Google, facebook, a les xarxes en general, quan busquem a internet trobarem el que els algoritmes creguin que hem de trobar, i no necessàriament allò que busquem. És molt interessant, alhora que entenedor, escoltar Eli Pariser.

Desmunta el mite que internet representa l'accés lliure a un gran ventall d'informació. Els filtres que s'apliquen segons la informació que tenen de nosaltres generen una clara discriminació. Internet no és llibertat d'elecció des del moment en que la informació que rebem ja està manipulada. Realment interessant, Carme!

En aquest document podem veure com s'utilitzen les xarxes socials en àmbits empresarials, mèdics, investigacions, quins riscs podem patir utilitzant-les, etc. Ho trobo molt interessant perquè tot i que molts sabem què comporta l'ús de les xarxes socials, molt poques persones en són conscients i se n'adonen realment dels problemes que poden comportar al dia a dia. Espero que vosaltres també ho trobeu interessant.

El 'Algoritmo' es un concepto esencial para entender la Web 2.0. Texto denso pero impecable que profundiza en la influencia de los algoritmos respecto de la creación de contenidos y su posterior distribución, jerarquización y acceso.

Comparto el siguiente artículo "¿Neutrales y objetivos? Los algoritmos también son racistas y machistas". Creo que este enlace puede aportar mayor información y referencias al artículo que aportó el compañero Mateo Amatria "¿Cómo nos manipulan los algoritmos?" Me interesa recalcar el siguiente párrafo del artículo que enlazo, pues en ocasiones se cuenta solo con la perspectiva y lugar de enunciación del "sujeto hegemónico" (hombre, blanco, clase media, heterosexual, con capacidades normativas, etc) y es importante que en todos los grupos humanos o de trabajo convivan las distintas perspectivas y experiencias para aportar mayor riqueza y equilibrio. La cuestión que se plantea en el artículo tiene mucho que ver con esto. "Ambas investigadoras piden mayor diversidad en los equipos de desarrollo: "Evitar todos los sesgos es complicado", concede Crawford, pero un grupo diverso de trabajo contribuiría a asegurar que no prevalezcan perspectivas dominantes porque es más fácil detectar las desviaciones y "minimizar los potenciales puntos ciegos culturales".

Quinze consells donats per Martín Chamorro per saber com afrontar el primer projecte audiovisual, un fet que a molta gent li preocupa. Desitjo que aquestes pautes us ajudin!

Us deixo aquí un capítol de la serie Black Mirror. Aquest és el tercer capítol de la tercera temporada. Realment, el primer capítol d'aquesta temporada parla directamente de les xarxes socials i de com afecten a la nostra vida diària, les nostres relacions i al final, a la nostra manera de ser i actuar. Però quan vaig veure aquest capítol en va Fer pensar. M'agradaria Fer el mínim spoiler possible, però el protagonista viu en un futur on tothom emmagatzema totes les seves vivències en una mena de microxip, i pot mostrar-les a tothom qui vulgui. Quines conseqüències té això? Que no pots amagar res a ningú. Res. Si una persona et demana que li mostris quelcom queda molt malament no fer-ho. Això em va fer pensar en què Google és el nostre microxip i tothom pot accedir a la nostra hemerotèca per veure què vam Fer o quina opinión teniem sobre un determinat tema en un moment donat. Em va fer plantejar-me si realment sabem utilitzar les xarxes correctament? A la societario física tenim una sèrie de normes de convivència que més o menys respectem i tenim assumides. Però quines normes seguim en el Món digital? Son conscients de què tot allò que compartim a la xarxa queda registrat per siempre?

Aquí teniu una llista de les xarxes socials més importants dividida en apartats com "De interés general" "de contenido visual o para compartir fotografías" etc.

Teniu coneixement de les xarxes internacionals? Quines funcionen? La tipologia? Creieu que és important explorar-les a l'hora de treballar?

No és el primer cop que comparteixo aquest vídeo, però em sembla que en aquesta xerrada TED l'Eli Pariser explica molt bé un dels riscos d'informar-se en la societat actual (la societat de la informació). En un món on existeixen algoritmes que seleccionen la informació a la nostra mida, correm el risc de viure en una realitat feta "a la nostra mida" i protegits d'opinions enfrontades o de veritats incòmodes.

Bona Tarda Ruben, Interessant aportació sobre la deriva que està prenent internet. Segons moltes veus, semblava que internet acabaria per convertir-se en un mitjà que ens procurés informació sense límits ni filtres, anant molt més enllà de la informació reduïda donada pels media tradicionals. Pel contrari, sembla que els grans gegants digitals, com Google o Facebook, potencien més la rendibilitat del seu producte (augmentant l'interès que desperti a l'usuari segons els seus gustos i preferències) que el potencial social, democràtic i de transparència que s'amaga sota la pluralitat d'ofertes informatives i de pensament.