Group items tagged

He de confessar que quan l'MTV emetia en obert de tant en tant el pescava. Tot i que el programa podia tirar de certes banalitats i tractament frívol, el cert és que convidava a certes reflexions. Les xarxes socials permeten aquesta recreació avatar, sempre mostrem la nostra millor cara deia un estudi. Alguns exemples que apareixen són realment sorprenents.

Muchos comentarios podría hacer de este tipo de gente. Esto es un gran contra de las redes sociales, el esconderse detrás de una careta. Nunca puedes llegar a confiar al 100%.

Jordi, m'ha semblat un gran vídeo. Això ens hauria de fer reflexionar i adonar-nos de quantes coses fantàstiques ens estem perden darrera d'una pantalla. Hem perdut fins i tot la manera de relacionar-nos i comunicar-nos amb els nostres familiars i amics. No sé si a tu t'ha passat alguna vegada però a mi, cada vegada menys, els meus amics agafen un telèfon per felicitar-me el dia del meu aniversari. Simplement m'envien un missatge per facebook o WhatsApp. Em dóna la sensació que ens hem oblidat de relacionar-nos d'una manera més personal. I la veritat és que, en determinades situacions, preferiria una trucada i escoltar la veu d'aquella persona que es suposa és important en la meva vida, en comptes de la fredor d'un missatge. Un cop he fianlitzat el vídeo, si no fos perquè no disposo de tot el temps que m'agradaria per poder dur al dia les tasques de la UOC, apagaria l'ordinador i anaria a gaudir d'una bona pel*lícula amb la meva família.

És interessant el vídeo, ja que avui tenim molts mitjans per comunicar-nos, però físicament estem cada vegada mes allunyats Les xarxes socials "uneixen o desuneixen"

Molt interessant el que ens conten en el vídeo, hauríem de fer un pensament e intentar limitar el nostre consum de xarxes socials i augmentar el nostre consum de gent de veritat...

ya vaig veure aquest video fa temps, es molt interessant i planteja una situació que cada cop es fa mes real, ja no només en parella sinó en amics o familiars, on de vegades el mobil passa a ser l'única comunicació, les llargues i profundes conversacions van quedan de banda per la gent que no s'adona el perill que pot comportar no utilitzar la gran eina que son les tecnologies d'una manera adecuada sense trencar la nostra branca mes social.

La verdad es una pena como paradójicamente el teléfono está empezando a dejar de existir y nuestras relaciones son cada vez más virtuales y vacías de emociones reales. ¿Quién no ha tenido un conflicto por watsapp? Conflictos de pareja, de trabajo, mal interpretaciones, etc... Creo que hemos de empezar a dar un uso más razonable a las nuevas TIC. Un abrazo, una charla telefónica y quedar en un bar a tomar algo no es comparable a la más larga y acalorada conversación malinterpretada por watsapp. Estamos dejando de lado el uso del teléfono y ya nos está pasando factura. Yo me declaro un enemigo acérrimo del uso de watsapp para las conversaciones profesionales y sentimentales. Sin ir más lejos, no sabéis lo que me alegro de que mi tio no tenga watsapp ni lo quiera. He disfrutado estos días siguiendo su internación en el hospital por una herida infectada. Ha sido un placer volver a poder llamar a alguien sin miedo de que esté hiper ocupado y te atienda el teléfono de una manera normal: sentir sus emociones, sus preocupaciones, su tono, sus cómplices sonrisas... Os hago una pregunta: Dentro de vuestros amigos de toda la vida. ¿Cuánto hace que no os veis o ni siquiera escucháis su voz? Espero vuestras opiniones. un abrazo

És trist però cert. A mi m'ha passat moltes vegades que crec que he rebut un missatge i no és així. O tinc la necessitat d'anar-lo mirant cada "x" temps. Crec que cada vegada la situació empitjora, com dius tu.

És podria fer un vídeo mes bestia i mes violent del tema, però realment en tenim ganes? Tu en tens ganes? Que faries?

Doncs jo trobo que és una llastima però és la veritat, hi ha molta gent (sobretot adolescents) que avui dia se senten assetjats per les xarxes socials. És molt trist que un invent que es va crear per fer més fàcils les nostres vides hi hagi gent que l'utilitzi per fer mal. Referent a aquest tema, fa uns anys veig "ser testimoni" via Twitter d'un cas de cyberbulling que es va fer viral, ja que la noia va ser qui va publicar un vídeo on explicava el seu cas. Aquí deixo el linx on s'explica tot i on hi ha el vídeo que ella va publicar. http://www.ciberbullying.com/cyberbullying/2012/10/17/el-video-con-el-que-amanda-todd-luchaba-contra-el-ciberbullying-subtitulado-al-espanol-por-pantallasamigas/ Arran d'aquest tema a mi em sorgeix un dubte, i és que actualment hi ha molts joves que, via xarxes socials (sobretot Twitter) diuen que es volen suïcidar i tot això per qualsevol ximpleria (no és el cas d'aquesta jove) Però el tema és que hi ha molts joves/nens que diuen totes aquestes coses per cridar l'atenció i per què la gent els digui coses boniques. La pregunta és, com detectem quan un cas és d'assetjament real i quan és per cridar l'atenció??

M'ha agradat com cada vegada que li arribava un missatge que li feia mal psicològicament, els creadors han decidit mostrar aquest dolor de manera física. És una manera de fer veure a la gent que el mal psicològic existeix i que perquè no es vegi no vol dir que no hi és o es pateix menys que el dolor físic. El vídeo en general és real i trist, ningú hauria d'involucrar-se en el ciberbullying.

Molt bon vídeo! Crec que ens servirà de gran ajuda. És un missatge clar, concís i fàcilment comprensible!

Molt concís, instructiu i didàctic. Com en Joan, jo també crec que ens serà de gran ajuda