Group items tagged

Rebecca Brown, una joven inglesa que padece tricotilomanía (un trastorno obsesivo compulsivo que la lleva a arrancarse el pelo) colgó en su cuenta de Twitter y Youtube, un vídeo de más de 2.000 selfies hechos a diario durante más de seis años de lucha contra este trastorno. Gracias a este vídeo y a muchos otros que va colgando en su canal de youtube, Rebecca ha ayudado a muchas personas que padecen el mismo TOC y a sí misma: "A los 12-13 no tenía confianza en mí misma. No era popular, no tenía un grupo de amigos. Y Youtube apareció en mi vida". Haciendo este uso de las redes sociales, Rebecca ha conseguido convertir su problema en fuente de inspiración para muchas personas, compartiendo consejos de belleza y afrontando con valentía las batallas diarias contra esta enfermedad.

Tot i que estem bastant acostumats a veure vídeos d'aquests a càmara ràpida per veure l'evolució en el temps d'una determinada persona o qüestió, és impactant el concepte de veure com aquest tipus d'imatges poden arribar a ajudar a tantes persones mitjançant les xarxes socials. Molt bona, Alba!

Increíble que existeixin aquest tipos de video i que la gent els descobreixi. I sobretot que serveixin de teràpia per qui ho rep i autosuperació per qui el crea. Aixó és genial !!!

video de la fundació Telefonica, és un video una mica llarg, però molt interessant on parlen sobre la utilització de Youtube. en el nostre equip parlarem de youtube i crec que pot ser una bona basant d'informació.

Al fil de les temàtiques que heu anat introduint sobre l'enamorament 2.0, no volia deixar passar l'oportunitat de parlar de Catfish. A Internet, un "peix gat" (en anglès Catfish) és una persona que crea perfils personals falsos en xarxes socials, que pretén ser algú diferent exteriorment apel·lant al seu veritable jo, amb fotos d'altres persones i informació biogràfica falsa. Els capítols tracten sobre les veritats i sobretot, mentides, de les relacions ''en línia'' i de com la gent és capaç d'arribar a tenir doble personalitat per tal d'enganyar algun ''enamorat'' fins al final.

En alguna ocasión he tenido la oportunidad de ver este programa. Creo que cada capítulo muestra el peligro de las redes sociales y esto, debe sensibilizar a la población. Desde mi punto de vista, este programa permite llegar al público juvenil, principal consumidor de la MTV, y demostrar que se debe vigilar en las redes sociales.

Hola nois! Aquí teniu el tràiler que he compartit també al missatge de proposta al fòrum. Si coneixeu MTV, probablement haureu vist alguna vegada el programa "Catfish: mentiras en la red". Tracta justament d'això. Un equip d'investigadors ajuden a el seu client a verificar la identitat de la persona amb la que porta parlant un temps. Quasi tot el programa està enfocat a parelles que s'enamoren virtualment... i us asseguro que no totes les persones al final reportatge són qui diuen ser.

Canals de Youtube per a ser una mica més savis

- Aquesta és la primera part, de quatre, del documental sobre la vida d'Steve Jobs fet l'any 2010 per la cadena de televisió Bloomberg i que explica la vida d'un dels personatges que més ha contribuït a la creació de la tecnologia a la qual avui estem tan acostumats i que ens permet comunicar-nos virtualment. - Sens dubte, la manera de pensar i fer d'Steve Jobs ens pot servir d'exemple a l'hora d'afrontar els reptes de la vida, ja que tot i no tenir estudis, haver estat expulsat de la seva pròpia empresa, ell mai no es va rendir i va aconseguir objectius que no eren ni imaginables. - La coincidència de la seva mort i la visió del vídeo enregistrat a Stanford durant l'apertura del curs 2005 en el que ens dona una lliço de vida: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY m'han portat a considerar que saber l'orígen de tot plegat és molt important. Des d'aquí vull aprofitar per fer un homenatge pòstum a aquest geni. Descansi en pau. PD. El vídeo és en anglès, però gràcies a la traducció automàtica de google/youtube es pot veure subtitulat en català (botó CC a baix a la dreta) Salut, Jaume Pujadas

Dentro del fenómeno de los 'youtubers' destacan algunos por su análisis particular de la realidad o de lo que les pasa por la mente. Cuentan con millones de seguidores y aunque las temáticas suelen ser llanas o sin mucha ambición, o sin criterio o arbitrariedad (Lo mismo hablan del peinado de Justin Bieber que de la crisis de refugiados), lo cierto es que arrastran a fieles seguidores. El caso del gallego Ismael Prego, alias Wismichu, que en su canal de YouTube suele hacer comentarios sarcásticos e irónicos -pueden gustar más o menos- cuando salta de la pantalla al escenario, puede sugerir algún problema: Ahora estudian si traspasó límites legales o no, porque en su último espectáculo de Santa Cruz de Tenerife había menores de por medio, aunque no estaba indicado para ese público. Bien, se me ocurren varias reflexiones, una de ellas sí se puede limitar la libertad creativa (Se suele echar el grito al cielo cuando hay delante público de carne y hueso), al fin y al cabo la puesta en escena es bastante cómica; si la distancia digital entre youtuber/pantalla/usuario minimiza el mensaje. ¿El público presente -algunos asistentes, menores- desconocía de qué iba el show? No es lo que indican los visionados del canal...

En aquest article s'explica com moltes persones arreu del món han fet del seu passatemps una professió. L'autocomunicació de masses ha esdevingut un èxit i avui dia moltes persones segueixen canals de You tube per informar-se de novetats, anàlisi de productes i d'altres temes. Penso que aquest article encaixa perfectament en l'àmbit temàtic de les Xarxes socials i empresa, ja que l'enorme seguiment d'aquests canals a la Xarxa ha fet que les grans empreses hagin parat atenció en aquesta forma de comunicació, contractant molts d'aquests "youtubers" per fer "publicitat" dels seus productes, creant així una nova professió.

Em vaig quedar a la serie de Malviviendo gravada per uns joves de Sevilla. Tot el tema gamers ho trobo per a nens petits i freakis. I el canal que mes he vist és el de els ous i les joguines de la Pepa Pig que mira la meva neboda. Però segur que tens alguna idea rondant-te al cap que és brillant. Que pretens?

Un canal de youtube on el seu creador dona classes de repàs de matemàtiques, física i química en xarxa

Zarina Kulaeva ha comenzado una campaña en Change.org para cerrar el canal de Youtube de Álvaro Reyes, un joven español que se define como "experto en seducción" y que imparte cursos sobre cómo ligar con mujeres. La petición de Kulaeva había conseguido más de 21.272 firmas -este viernes a las 18.30-.

Com les xarxes socials han canviat l'actitud d´empreses i organitzacions per ajudar-les a convertir-se en més transparents i obtenir millor reputació social. Un dels majors avanços en la relació de grans empreses o organitzacions amb el seu entorn ha estat l'arribada de les xarxes socials i els entorns 2.0 on es permet interactuar, canviar i compartir informació en diversos sentits. Clar exemple de l´us com a eina d'aquest mitjà de comunicació, cada vegada menys nou, és la Web d'una de les organitzacions que a priori era de les més desconegudes que existia fins avui. Després de la contínua crítica generalitzada i postures contràries a l'organització per part de l'opinió pública, OTAN va obrir les seves xarxes socials per donar una visió més clara i transparent de quines eren les accions i activitats dels seus exèrcits i del secretari general quasi dia a dia. Arran de l'obertura de la web 2.0, OTAN va continuar rebent crítiques a les seves activitats militars però també va obtenir una major acceptació i enteniment del rol de l'organització en relació a la defensa dels aliats, l'ajuda humanitària que realitza a Àfrica, la protecció de zones sota amenaces terroristes, accions de lluita contra la Guerra química, etc. Gràcies al seu canal de YouTube l'organització ha pogut compartir i demostrar les seves activitats en ajuda internacional i cooperació, aconseguint una major acceptació en la població dels països aliats A dia d'avui OTAN inverteix molt per mantenir les seves xarxes socials actualitzades i obertes a la participació, opinió i debat, obrint canals en gairebé totes les xarxes on la imatge i l`envio d'informació d´accions, maniobres, actuacions i moviments puguin ser visualitzats. La entrada en la Web 2.0 li ha afavorit per aconseguir més respecte i enteniment a nivell global. https://www.youtube.com/watch?v=4gCbS0FFqqQ

Quiero adjuntar este vídeo que me ha parecido muy interesante. Carlos Scolari explica como podemos utilizar la transmedia como modelo de negocio. Me hubiese gustado adjuntar el vídeo siguiente en el que hace un breve análisis de su significado. os lo dejo por aquí ,porque me ha parecido muy interesante. https://www.youtube.com/watch?v=5O2Atq2PqZw

He vist bastantes aportacions amb una perspectiva crítica sobre l'ús de les xarxes socials per les persones. Sota el meu punt de vista, estic d'acord en que hi ha uns riscos, pots caure en l'obsessió, pots voler aparentar una vida que no tens i dependre massa dels likes que tindràs, pots obsessionar-te massa en la vida dels altres, pots publicar coses excessivament privades (sobretot en el cas dels usuaris més joves) i pots deixar de prestar atenció al món real i a les persones del teu voltant perquè no saps fer res més que estar pendent de les xarxes. A la vegada que reconec que hi ha aquests riscos , també penso al igual que la youtuber que surt en el vídeo, que fent-ne un bon ús, les xarxes socials no tenen per a què ser un invent creador de falsedat, inseguretats o desconnexió del món real, tant sòls constitueixin una nova forma i canal per a relacionar-se amb el món, que és una necessitat molt humana al cap i a la fi. Tot depèn de l'ús que se'n faixi, hi ha persones que no senten la necessitat d'aparentar el que no són i simplement es mostren autèntiques a les xarxes socials i saben trobar el moment per connectar-se i el moment per dedicar-se a interactuar amb el que passa al seu voltant.

Aquesta youtuber acostuma a pujar vídeos amb bons continguts. Cuida la forma però sobretot cuida molt el "fondo", trobo que fa bones reflexions com aquesta. Crec que ha enfocat el tema prou bé. Defensa el seu espai... Amb els seus arguments com a creadora i com a consumidora audiovisual. Dos punts de vista per part d'algú que ho pot fer, perquè els té. Gràcies per l'aportació Rosa!

La agencia Anomaly y la directora nominada al Oscar Nanette Burnstein nos enseñan como trabajan Zoella, Tromska y Nikinsammy. Tres famosos Youtubers. Un ejemplo de documental que trata, a través de sus protagonistas, las redes sociales, sus usos y cambios que producen en los procesos de comunicación.

Malgrat que Youtube no admet continguts que promoguin o justifiquin la violència contra les persones per motius de raça, en el cas de la Desirée consideren que no hi ha motiu de violació de les seves normes, malgrat aparèixer insults i comentaris ofensius per la seva condició de raça. Ho podeu veure en aquesta notícia.

Me parece un tema interesante, ya que por un lado existe mucha libertad de expresión en internet, y según que situaciones no tienen una regulación clara sobre los contenidos, alegando a que aquello pondría en riesgo la misma libertad de expresión. Y por otro lado, aún hay muchas personas, que piensan que comentarios hechos en alguna página web, no tienen el mismo "peligro", y que no pueden llegar a ser juzgados por ello. Pero me alegro porque poco a poco la gente se atreve a denunciar, y además sabemos que queriendo, se pueden encontrar a los autores de dichos comentarios.

Doncs sí, aquest és una altra de les cares fosques de les xarxes socials: la permisivitat a l'hora de mostrar missatges xenòfobs, racistes, feixistes, masclistes, etc. Un exemple recent van ser l'allau d'insults a les dones de la CUP: http://goo.gl/A7YzgQ

Una minisèrie que parla sobre les relacions a les xarxes socials, amb una gràfica 100% basada en les xarxes. Un guió molt divertit, però que alhora posa de manifest de quina manera ens relacionen a través del la web 2.0. Segur que si veieu el primer, no podreu parar.

"Ha nascut la primera generació que tindrà una vida registrada a la xarxa" amb aquesta frase comença la sinopsi del reportatge de 30 minuts "Penjats@internet". Adjunto aquest vídeo perquè el tema que vull exposar hi apareix reflectit amb l'exemple d'un pare que mostra fotografies del seu fill des del moment que va néixer (podeu anar directament al minut 14', tot i que us recomano de veure tot el reportatge). El concepte de "sharenting" o "oversharenting" prové de les paraules "parenting" i "share" i sorgeix de la sobreexposició d'imatges dels fills per part d'alguns pares on el principal tema de debat és la falta de privacitat i els riscos que pot comportar. Tot i així, vull destacar que hi ha notícies molt recents sobre la llei de protecció de dades a França, que expliquen el risc d'aquesta pràctica pel fet que els fills poden acabar denunciant els pares en un futur. A França, on la llei és més estricta en aquest sentit, els pares podrien haver de pagar multes d'uns 35.000 dòlars o, fins i tot, acabar a la presó. "French parents 'could face prison' for posting photos of their children on Facebook" Independent, 03/03/2016 http://www.independent.co.uk/news/world/europe/french-parents-told-their-children-might-sue-them-for-pictures-put-on-facebook-a6906671.html Mentre a França les lleis emparen els fills que ho vulguin denunciar, a Estats Units van en augment els "youtubers" que dediquen canals al seguiment de la vida dels fills des del seu naixement. https://www.youtube.com/user/KittiesMama Salutacions a tothom!

Un tema molt interessant, la idoneïtat del qual a tots ens ha passat pel cap. Jo no sóc pare, però tinc molts amics que ho són. Sovint em pregunto si és bona idea normalitzar el fet que la vida privada d'un nen sigui pública. Ara bé, això que en un futur podran denunciar no se m'havia acudit. Encara ho estic paint! Gràcies per compartir.

Em sembla un bon tema, el vídeo que jo he penjat fa referència als perills que té l'ús de les xarxes socials pels adolescents. Els relaciono ja que penso que quan estem davant d'una xarxa social no som conscients de fins on pot arribar el que publiquem ni els perills que correm. Cal vigilar molt amb el que es publica i més si és contingut que fa referència als menors. Salutacions!

Jorge Gallardo analiza el fenómeno Youtube. Su relación con espectadores y generadores de contenido tradicionales.

Comparto este vídeo para que conozcamos cómo se hace un proyecto transmedia, así contaremos con más información cuando tengamos que hacer el documental grupal. Me ha parecido interesante porque varios expertos hablan de manera sintetizada acerca del tema. Información básica adicional: "Los 7 principios de la narrativa transmedia según Henry Jenkins" http://transmediaexperience.com/es/2015/03/los-7-principios-de-la-narrativa-transmedia-segun-henry-jenkins/

Aquí us deixo un vídeo de youtube que de manera molt breu i directa ensenya la part fosca de les xarxes socials. Quants moments únics hem perdut per estar mirant la pantalla en comptes d'alçar la vista? Som realment més socials gràcies a les xarxes socials?

Aquí deixo un vídeo interessant en el que, explica a traves d'un documental, la relació a les xarxes socials i mostra l'actitud que hem adoptat en aquest procés d'avenços. A part, també reflexiona el fet de que ara totes i cada unes de les activitats que duem a terme, estan relacionades amb la tecnologia i les xarxes socials quan abans, era impensable jugar o estudiar a traves d'un altre mètode que no fos el tradicional. Aquest vídeo, vol transmetre motivació a poder fer un canvi en les nostres actituds i aptituds per a poder obtenir 'oportunitats' en la vida i créixer com a persona no com a robot. El principi d'aquest vídeo, no té res a veure amb el final, m'ha impactat molt i us invito a fer-li una ullada ja que m'ha sorprès per que no me l'esperava , i lamentant-ho, i fent una reflexió personal, estic totalment d'acord amb l'idea que transmet.

Em sembla genial! És fascinant com la gent a poc a poc comença a despertar i veure el mal ús de les xarxes a escala social i l'aïllament (precisament social) que patim cadascun de nosaltres a l'hora de relacionar-nos amb la gent. Realment ho necessitem? Jo crec que no.

He creado una lista de reproducción en YouTube con el palmarés de los Premios Inspirational 2017 en su categoría Transmedia. Considero que son 4 casos muy representativos de las grandes posibilidades que ofrece la narrativa transmedia. Cada uno de los vídeos muestra además los principales y excepcionales resultados que obtuvieron, así como la efectividad que lograron entre su público objetivo.