Group items tagged

Gracias Joan! Me parecen genial estos consejos pero lo que mas me gusta es ese acentito argentino ;) Saludos!

En aquest vídeo s'explica pas a pas com fer un curt documental.

En aquest vídeo s'explica pas a pas com fer un curt documental.

En aquest vídeo s'explica pas a pas com fer un curt documental.

En aquest vídeo s'explica pas a pas com fer un curt documental.

Manual de 8 minutos básico, sencillo, claro y efectivo. Buen aporte para ver como crear un cortometraje documental muy acorde con primer ejercicio de la asignatura CTIC.

Manual de 8 minutos básico, sencillo, claro y efectivo. Buen aporte para ver como crear un cortometraje documental muy acorde con primer ejercicio de la asignatura CTIC.

Manual de 8 minutos básico, sencillo, claro y efectivo. Buen aporte para ver como crear un cortometraje documental muy acorde con primer ejercicio de la asignatura.

Manual de 8 minutos básico, sencillo, claro y efectivo. Buen aporte para ver como crear un cortometraje documental muy acorde con primer ejercicio de la asignatura.

Manual de 8 minutos básico, sencillo, claro y efectivo. Buen aporte para ver como crear un cortometraje documental muy acorde con primer ejercicio de la asignatura.

Hola a tots un altre cop, Aquesta va ser la meva segona aportació: A l'hora de fer un documental, he trobat aquest reportatge. És força interessant, i té moltes similituds amb el que ja vam veure en el vídeo del debat, però amb alguns matisos que poden ajudar a fer una bona feina. Inclús simplificant alguns conceptes. Gràcies a tots, Diego García Estudiant de Comunicació

fases de un documental corto

Us deixo una guia on explica punt per punt les passes que s'haurien de seguir per tal de elaborar un curt documental amb èxit.

Treball en equip, projecte real, idees senzilles, importància dels detalls... Aquests són elements claus per crear un bon curtmetratge documental.

Vídeo d'una conversa de com fer un documental

Treball en equip, projecte real, idees senzilles, importància dels detalls... Aquests són elements claus per crear un bon curtmetratge documental.

Uns consells explicats de forma clara i senzilla per planificar i executar un documental vàlids per qualsevol neòfit en el tema. És material aprofitable 100% per tenir èxit en el projecte! Us deixo un altre link amb el procès explicat pam a pam: http://es.wikihow.com/hacer-un-buen-documental

El següent vídeo es tracta d'un noi ja experimentat en fer documentals audiovisuals que dóna un seguit de passos, recomanacions i material necessari per crear-ne un de manera molt esquemàtica i entenedora. Espero que us serveixi per començar a introduir-vos en aquest món audiovisual de la mateixa manera que m'ha servit a mi.

En aquest video que he decidit compartir amb vosaltres, a través d'una conversa ens mostren un petit tutorial per saber quins són els pasos a seguir per a crear un curtmetratge documental.

En aquest vídeo un professor expert en la matèria dóna les claus i els passos a seguir per fer un bon curtmetratge documental. Em sembla interessant ja que ho explica de forma concreta i precisa, per tal que ho pugui entendre gent sense experiència en aquest camp.

Explicación de como estructurar un documental, partes que lo forman y como desarrollarlo.

Hola, os dejo un enlace en el que podréis ver un vídeo en el que se explica de manera breve y concisa como hacer un corto.

Hola a todos/as. Os comparto un video, donde tratan las diferentes partes/roles de un documental. Parece mentira, pero detrás de un proyecto audiovisual, trabaja mucha gente y hay mucha ilusión por ello. Un saludo.

M'agrada aquesta mirada positiva cap a l'ús de les noves tecnologies. Estic d'acord amb tu en el fet de que tot depèn de l'ús que se'n doni. Com en tot, de fet, ja que les actituds que es mostren a les xarxes virtuals només és un reflex del què realment hi ha pel món. La diferència és que virtualment se'n deixa constància i ens assabentem de moltes coses que no sabiem ni que existien. (parlo per mi, clar).

Hola! Al veure aquest video, m'he adonat de com ens ha canviat la vida amb l'"smartphone". D'una banda, tot els aspectes positius que ens ha donat, com ara el GPS, missatgeria instantania, agenda telefónica, agenda per recordar les cites, etc. Ens ha facilitat la vida en un munt d'aspectes. Però hem de ser concients, que de vegades es pot girar en contra nostra si no ho utilitzem de manera responsable. Em canso de veure, en reunions o restaurants que totes les persones que estan en una mateixa taula estan mirant el seu mòbil, sense parar atenció al que està passant a la pròpia taula o parant atenció al que s'explica.

Bones! Ostres, una bona forma de veure com ens hem tornat de depenents dels mòbils i, de vegades, fins a un punt absurd com en els exemples del vídeo. Podríem posar molts més exemples com quan dines amb algú i tu vas per menjar i et diu que t'esperis que li ha de fer una foto al plat o els que han d'estar fent selfies en cada moment i sortir ben guapos.

Hola, a mi también me gusta el punto positivo del video. Estoy de acuerdo con Elisenda - todo tiene su lado bueno con un uso adecuado.

Hola a todos: Al hilo de este vídeo se me ocurre hacer un comentario que llevo pensando durante estos días. Yo, que ya paso los cuarenta años, fui una víctima del móvil por mi trabajo, ya que estaba gran parte del dia fuera de casa y además tenía clientes que me llamaban al móvil y este servicio les venía muy bien a ellos y a mi. Hablo del año noventa y dos aproximadamente. Se llevaban aquellos móviles llamados "tochos" por su aspecto de ladrillo. Pues bien, tal y como ilustra este divertido vídeo, cuando yo estaba en algún lugar y sonaba mi móvil, paradójicamente el raro era yo. Todo el mundo te miraba como si de un extraterrestre se tratara. Yo tenía mucha vergüenza y salía del apuro como podía, pues además creían que eras un nuevo pudiente y joven... Además fijaros que era criticado vilmente con comentarios varios menospreciando el móvil: ¿Para qué sirve eso? No es necesario... Es muy caro... yo no lo quiero ni que me lo regale... Pues bien, hace ya muchos años, puede ser que contra pronóstico, han cambiado las tornas. Ahora, no llevar móvil resulta que es lo raro. ¿Quién no tiene móvil? Bueno, ahora ya smartphone... -Ha pasado a ser una "locura" hoy en dia esto de los móviles. Según que grupos o perfiles de persona, viven sumergidos en vivir hora a hora los últimos modelos de móviles, marcas accesorios, etc... Si bien desde mi posición de humilde usurario de smartphone poseo un Samsung s3 y hoy por hoy me hace prácticamente lo mismo que cualquiera de los últimos modelos recién horneados. Ciertamente un uso adecuado y no enfermizo tal y como comenta rjonusaite, puede ser la clave para vivir en un mundo real y disfrutar de las relaciones humanas sin destruir el tejido de las mismas. Saludos.

Hola a tothom! Aquest vídeo es molt bo! ... i molt realista. Jo, que ja tinc una edat, puc reconeixeer que les noves tecnologies ens han canviat els hàbits a tots i, molt especialment, als que hem hagut d'adaptar-nos a aquesta nova manera de viure. Per exemple! Avui ja no sents el xiulet de l'esmolet pel carrer oferint els seus serveis. Avui ja ningú està pendent del característic picar de les bombones de butà quan arribar el repartidor... Avui ja no hi ha cambrers que facin la comanda cantant per que el company de la barra en prengui nota. Tot està tecnològicament implantat. Avui l'hora és digital i l'agenda t'avisa que és a punt de començar una reunió o que has de felicitar algú pel seu aniversari. Avui des del mòbil poses en marxa la calefacció de casa, controles el teu servei de seguretat de la llar o dorms més tranquil saben que la mare té un servei de "tele assistència" a casa. Avui si vas al bar el cambrer fa la comanda des d'una PDA o si et quedes a casa encarregues el menjar des d'una app. Conclusió: em faig gran... però amb el meu smartphone ben a prop! ;-) Que tingueu un bon cap de setmana! Christian.

Jordi, m'ha semblat un gran vídeo. Això ens hauria de fer reflexionar i adonar-nos de quantes coses fantàstiques ens estem perden darrera d'una pantalla. Hem perdut fins i tot la manera de relacionar-nos i comunicar-nos amb els nostres familiars i amics. No sé si a tu t'ha passat alguna vegada però a mi, cada vegada menys, els meus amics agafen un telèfon per felicitar-me el dia del meu aniversari. Simplement m'envien un missatge per facebook o WhatsApp. Em dóna la sensació que ens hem oblidat de relacionar-nos d'una manera més personal. I la veritat és que, en determinades situacions, preferiria una trucada i escoltar la veu d'aquella persona que es suposa és important en la meva vida, en comptes de la fredor d'un missatge. Un cop he fianlitzat el vídeo, si no fos perquè no disposo de tot el temps que m'agradaria per poder dur al dia les tasques de la UOC, apagaria l'ordinador i anaria a gaudir d'una bona pel*lícula amb la meva família.

És interessant el vídeo, ja que avui tenim molts mitjans per comunicar-nos, però físicament estem cada vegada mes allunyats Les xarxes socials "uneixen o desuneixen"

Molt interessant el que ens conten en el vídeo, hauríem de fer un pensament e intentar limitar el nostre consum de xarxes socials i augmentar el nostre consum de gent de veritat...

És podria fer un vídeo mes bestia i mes violent del tema, però realment en tenim ganes? Tu en tens ganes? Que faries?

Doncs jo trobo que és una llastima però és la veritat, hi ha molta gent (sobretot adolescents) que avui dia se senten assetjats per les xarxes socials. És molt trist que un invent que es va crear per fer més fàcils les nostres vides hi hagi gent que l'utilitzi per fer mal. Referent a aquest tema, fa uns anys veig "ser testimoni" via Twitter d'un cas de cyberbulling que es va fer viral, ja que la noia va ser qui va publicar un vídeo on explicava el seu cas. Aquí deixo el linx on s'explica tot i on hi ha el vídeo que ella va publicar. http://www.ciberbullying.com/cyberbullying/2012/10/17/el-video-con-el-que-amanda-todd-luchaba-contra-el-ciberbullying-subtitulado-al-espanol-por-pantallasamigas/ Arran d'aquest tema a mi em sorgeix un dubte, i és que actualment hi ha molts joves que, via xarxes socials (sobretot Twitter) diuen que es volen suïcidar i tot això per qualsevol ximpleria (no és el cas d'aquesta jove) Però el tema és que hi ha molts joves/nens que diuen totes aquestes coses per cridar l'atenció i per què la gent els digui coses boniques. La pregunta és, com detectem quan un cas és d'assetjament real i quan és per cridar l'atenció??

M'ha agradat com cada vegada que li arribava un missatge que li feia mal psicològicament, els creadors han decidit mostrar aquest dolor de manera física. És una manera de fer veure a la gent que el mal psicològic existeix i que perquè no es vegi no vol dir que no hi és o es pateix menys que el dolor físic. El vídeo en general és real i trist, ningú hauria d'involucrar-se en el ciberbullying.

Hola Ester, un vídeo molt interessant i, a part de l'interès dins l'assignatura, de necessària actualitat. És un problema d'educació per ser capaços d'utilitzar aquestes tecnologies amb mesura? O, és ja impossible "sortir" d'aquests nous processos de comunicació perquè aquestes aplicacions han estat creades directament per substituir les comunicacions interpersonals tal i com les coneixíem? M'agrada i m'interessa molt! Si et fa ganes enfocar el projecte en aquest sentit, m'hi apunto! :D

Sí, molt interessant, Ester! I em suggereix una pregunta: què ens depara aquesta gran dependència emocional de la connectivitat?

Reflexión magnífica sobre la obsesión, la frialdad y la superficialidad de las redes sociales cuando decidimos vivir solo a través de ellas. Me ha encantado Ester.

Simplement genial!!

Fantàstic, m'ha encantat!

***** En resposta a Ruthgahe: l'ús de les noves tecnologies sembla que ens porta a un distanciament amb els altres, una disminució de l'empatia. Tot sembla molt llunyà quan ho veiem a través d'una pantalla.

Nos hace un resumen de como hacer un guión documental. Espero que nos ayude junto los otros vídeos aportados.

Nos hace un resumen de como hacer un guión documental. Espero que nos ayude junto los otros vídeos aportados.

Con la esperanza de que aportará alguna cosas mas en nuestro proyecto :)

Ho trobo una mica paranoic....

És un anunci i en la publicitat ja sabem que tendeixen a anar als extrems. Realment moltes vegades els adolescents no són conscients del que publiquen.

Jo penso que és una gran campanya de comunicació. L'anunci és clar i directe. No es tracta d'una paranoia, és la realitat. La diferència és que amb les Xarxes Socials hem acceptat que sigui normal ensenyar al món tot el que fem, però mai sabem qui veu el que publiquem. Per mi aquest anunci és una gran manera d'iniciar al projecte, basant-nos en la seguretat dels menors a la Xarxa.

Hola Anna! No hi trobo cap ''pro'' en lligar per mitjans d'aquests tipus d'eines: crec que el fet de conèixer una altra persona en viu des del principi, sense intermediaris digitals, és un dels millors actes comunicatius que existeixen! La comunicació no verbal, per exemple, hi juga un paper molt important, i, utilitzant aquests mitjans per a lligar, es perd l'essència dels petits gestos o carícies. Considero que hi ha un terme mitjà, que és el bo, entre la manera de relacionar-se dels avis com tu dius i la manera de relacionar-se 2.0. Aquest és un dels pocs avenços tecnològics amb els quals no estic d'acord... Trobo que es perd la màgia, que és el més important en el moment d'enamorar-te d'algú!

Sense paraules. Tal com dius, és un vídeo impactant. Penso que s'ha de fer molta pedagogia per ensenyar als joves a utilitzar de manera assenyada i responsable les xarxes socials. Els pares hi tenen un paper determinant perquè són l'exemple dels seus fills. El reportatge està molt bé.

M' he quedat de pedra. Es increible com la gent pot ser enganyada tan fàcilment. No se si heu vist alguna vegada el programa ''Catfish mentiras en la red'' , va del mateix tema i es veu en cada programa les coses que pot fer una persona i inventar-se per tal de sortir-se amb la seva. Us deixo un tros de programa per qui s' ho vulgui mirar. http://www.mtv.es/programas/catfish/55vxjl/temporadas/t4/jthv22/episodios/extractos-401/j7v374/miracle/gujyca

Molt bon vídeo! Crec que ens servirà de gran ajuda. És un missatge clar, concís i fàcilment comprensible!

Molt concís, instructiu i didàctic. Com en Joan, jo també crec que ens serà de gran ajuda

Moltes gràcies per penjar el vídeo de nou. Ahir no el vaig poder escoltar i realment m'ha commogut. No sempre resulta fàcil tenir la capacitat i la maduresa suficient com per adonar-nos que allò que creiem indispensable en la nostra vida, no és més que una necessitat creada per nosaltres mateixos, amb l'única finalitat de satisfer certes mancances que, normalment, solen ser de tipus emocional. Volem ser qui no som per agradar a gent que ni tan sols coneixem. Resulta irònic, la veritat!

Realment impactant.. Havia escoltat quelcom sobre aquesta noticia, però mai l'havia vist i és realment impressionant. M'agradaria compartir amb vosaltres una situació personal, relacionada amb aquest cas. Jo sempre havia fet servir aquestes xarxes socials, hi5, twitter, facebook, instagram (...) i encara que no em guanyava la vida, tenia molts "amics", likes, etc.. Fins que un dia vaig reaccionar, i em vaig adonar compte del temps que passava en aquest món virtual. Que moltes vegades desconectava del món real, només per mirar quants likes tenia aquella nova foto que havia penjat fa 10 minuts. En un principi em va costar desenganxar-me, però finalment estic molt content per poder sortir a prendre un café amb els meu amics, sense haver d'estar pendent de tota aquella gent virtual. Gràcies per compartir aquest video amb nosaltres, ens serà de gran ajuda per realitzar aquest treball! Salutacions :)

Portava una vida artificial i va perdre part de la seva joventut per uns quants "likes" i "followers". És una exemple clar d'un mal ús (jo diria d'abús) de les xarxes socials. Bona aportació. Gràcies per compartir-lo.

Està bé. Li falten els auriculars que també ens desconnecten

Me ha gustado mucho este vídeo, a la vez que me preocupa el que se haya hecho porque significa que el asunto es lo bastante grave como para tratarlo. Yo soy de las personas cuidadosas con su intimidad, con menos de 150 amigos en Facebook, todos amigos íntimos o familiares y mis relaciones cara a cara son mucho más intensas que las de detrás de la pantalla. Me irrita profundamente sentir que me dejan de lado en una cena de dos por un smartphone y considero que hay una línea muy fina entre ese "enganche" y la mala educación; sabemos que hablar con la boca llena es de mala educación pero no hay una norma de comportamiento sobre consultar el móvil durante una comida. Compadezco a todas esas personas que, como en el vídeo, dejan pasar la oportunidad de vivir cosas auténticas por estar demasiado obcecados en una realidad inexistente, pero lanzo una pregunta: ¿Hasta cuándo? Debido al ritmo estresante en el que nos hemos acostumbrado a vivir, ha surgido el movimiento "slow", una nueva manera de tomarse la vida tranquilamente adaptándose al ritmo natural del planeta para ser más felices. ¿Qué quiero decir con esto? ¿Creéis que al igual que el movimiento "slow" tardará mucho en surgir un nuevo movimiento basado en las "desconexión digital"? ¿No creéis que llegará un punto en el que aparezcan adicciones graves que nos harán poner el freno? ¿No os parece que la saturación digital acabará creando rechazo?

Estic totalment d'acord amb tu Dunia. No sé fins a quin punt arribarà aquesta dependència a aquestes tecnologies... Crec que cada cop més la gent utilitza el smartphone per tindre un moment de desconnexió, fet que des de la meva opinió crea una dependència digital desmesurada...

M'encanta que la narració estgui rimada, com un poema.

Vaig veure aquest vídeo fa temps ja, i he de dir que em transmet tristesa. Tristesa perquè Internet, en general, ens ha "abduit". Afegeixo que, al igual que l'Elisenda, m'encanta que la narració estigui rimada.