Group items tagged

El món de la tecnologia de vegades també es tenyeix de males notícies. Crec que és interessant estar al corrent sobre la figura de Ray Tomilson que malauradament va morir dissabte passat.

Us identifiqueu en alguna d'aquestes situacions, ja perquè vosaltres en fóssiu els protagonistes o perquè algú del vostre voltant ho sigui? Creieu que realment la situació és així? Perquè hi ha gent a la que li costa desconnectar del món 2.0 per gaudir de que realment està vivint en determinats moments? En general, ens estem desconnectant per culpa d'una sobre connexió?

És un vídeo que et fa reflexionar sobre com es troba la societat actual, fins al punt que depenem totalment del nostre mòbil. És cert que aquesta tecnologia ens ha facilitat la comunicació, però a la mateixa vegada, ha fet que ens aïllem del que ens envolta, que els nostres ulls ja no puguin estar sense mirar la pantalla.

El vídeo es muy pesimista, pero razón no le falta. Lo de hacer la foto a la comida en vez de disfrutarla me ha recordado a muchas más situaciones, dónde la gente tiene mayor necesidad de compartir un momento que disfrutarlo. Podéis ir a un sitio que os parezca hermoso y haya turismo, una catedral, la cima de una montaña o una puesta de sol, si observáis la gente que os rodea no os sorprenderá ver como la gente está más pendiente de hacer fotos que de disfrutar de ese momento único. Nuestra vanidad supera la admiración de la belleza.

Molt interessant pàgina, no tant per la informació en si, que realment escasseja, sino pel fons de la qüestió, i és que no et pots refiar de les xarxes socials! Avui en dia tot periodista viu pendent del twitter, però és molt important ser conscient que no tot el que es diu és cert! Cal contrastar sempre la informació. Recordo el dia trist que es va donar a conèixer la mort de Tito Vilanova. La nit abans ja corria per twitter la notícia... Són casos on cal vigilar, crec jo, no sé què en penseu.

"Ha nascut la primera generació que tindrà una vida registrada a la xarxa" amb aquesta frase comença la sinopsi del reportatge de 30 minuts "Penjats@internet". Adjunto aquest vídeo perquè el tema que vull exposar hi apareix reflectit amb l'exemple d'un pare que mostra fotografies del seu fill des del moment que va néixer (podeu anar directament al minut 14', tot i que us recomano de veure tot el reportatge). El concepte de "sharenting" o "oversharenting" prové de les paraules "parenting" i "share" i sorgeix de la sobreexposició d'imatges dels fills per part d'alguns pares on el principal tema de debat és la falta de privacitat i els riscos que pot comportar. Tot i així, vull destacar que hi ha notícies molt recents sobre la llei de protecció de dades a França, que expliquen el risc d'aquesta pràctica pel fet que els fills poden acabar denunciant els pares en un futur. A França, on la llei és més estricta en aquest sentit, els pares podrien haver de pagar multes d'uns 35.000 dòlars o, fins i tot, acabar a la presó. "French parents 'could face prison' for posting photos of their children on Facebook" Independent, 03/03/2016 http://www.independent.co.uk/news/world/europe/french-parents-told-their-children-might-sue-them-for-pictures-put-on-facebook-a6906671.html Mentre a França les lleis emparen els fills que ho vulguin denunciar, a Estats Units van en augment els "youtubers" que dediquen canals al seguiment de la vida dels fills des del seu naixement. https://www.youtube.com/user/KittiesMama Salutacions a tothom!

Un tema molt interessant, la idoneïtat del qual a tots ens ha passat pel cap. Jo no sóc pare, però tinc molts amics que ho són. Sovint em pregunto si és bona idea normalitzar el fet que la vida privada d'un nen sigui pública. Ara bé, això que en un futur podran denunciar no se m'havia acudit. Encara ho estic paint! Gràcies per compartir.

Em sembla un bon tema, el vídeo que jo he penjat fa referència als perills que té l'ús de les xarxes socials pels adolescents. Els relaciono ja que penso que quan estem davant d'una xarxa social no som conscients de fins on pot arribar el que publiquem ni els perills que correm. Cal vigilar molt amb el que es publica i més si és contingut que fa referència als menors. Salutacions!

Reportatge del Ciberp@ís sobre el nou marc de relacions personals a la xarxa.

Totalment d'acord amb tu, Christian. Estem adaptant-nos a una nova manera de comunicar-nos. Tot plegat ha anat molt ràpid. Les eines són bones i depèn de nosaltres fer-ne un bon ús.

Tot i que sóc un gran defensor de l'ús de les xarxes socials, vull destacar un dels punts negatius de les mateixes que posen en dubte la qualitat informativa d'aquesta nova forma de comunicar. Massa sovint les noticies i/o opinions falses que es publiquen en aquestes fa que la gent li resti credibilitat a les xarxes socials. Crec que amb aquestes, tothom pot estar informat però també pot crear continguts i informar sense límits. Potser estaria bé que al obrir un compte de Twitter es mostres una espècies de codi deontològic o un manual de bones praxis per tal de fer-ne sempre un bon ús de les mateixes i no crear confusió. El creador de Facebook, Mark Zuckerberg, està treballant per fer de Facebook un lloc on la informació sigui sempre concisa i veraç. Per això vol elaborar un pla per lluitar contra la publicació de notícies falses a la xarxa (http://cnnespanol.cnn.com/2016/11/19/este-es-el-plan-de-mark-zuckerberg-contra-las-noticias-falsas-en-facebook/). Potser ja ha arribat el moment de fer un debat profund sobre aquest tema tan important i que, molts cops, deixem de banda.

Deix aquí un article que fa uns anys va publicar ABC sobre l'addicció i l'exhibicionisme a les xarxes socials, vaig trobar-lo molt interessant quan el vaig veure compartit a Facebook i veig que és de les notícies amb més visites d'aquest tema.

En aquí podem veure una cr´tica en una pel·licula de Disney en la què la trama era un robot que es dedicava a netejar tot un món en el què no vivía ningú. Els humans vivien en un planeta apart en el què estaven connectats les 24 hores a una pantalla i a internet, asseguts, sense moure's, en el què no es socialitzaven ni amb la gent de la seva pròpia família, Realment, actualment no estem vivis en aquesta realitat, però sí que día a día t'adones més del que necessites la connexió o les xarxes socials per estar "al dia" i estar connectat amb el món. Actualment, si no vius connectat, et quedes enrere en la evolució. Obviament, hi han moltes causes positives a viure connectat, és molt més còmode que en un simple "click" et connectis amb una persona, vegis les notícies, trobis feina.. Però realment, on arribarà el dependentisme cap a les xarxes o aparells electrònics?

M'agrada destacar l'aspecte positiu de la tecnologia. Pel què fa a les xarxes socials, les considero una eina interessantíssima de comunicació. Estic d'acord que no sempre se'n fa un bon ús, però crec que, amb el temps, aprendrem a redimensionar-ho. Pensem que l'avanç tecnològic va, des de finals del segle passat, a un ritme d'esprint i que necessitem tots un període d'adaptació.

No és el primer cop que comparteixo aquest vídeo, però em sembla que en aquesta xerrada TED l'Eli Pariser explica molt bé un dels riscos d'informar-se en la societat actual (la societat de la informació). En un món on existeixen algoritmes que seleccionen la informació a la nostra mida, correm el risc de viure en una realitat feta "a la nostra mida" i protegits d'opinions enfrontades o de veritats incòmodes.

Bona Tarda Ruben, Interessant aportació sobre la deriva que està prenent internet. Segons moltes veus, semblava que internet acabaria per convertir-se en un mitjà que ens procurés informació sense límits ni filtres, anant molt més enllà de la informació reduïda donada pels media tradicionals. Pel contrari, sembla que els grans gegants digitals, com Google o Facebook, potencien més la rendibilitat del seu producte (augmentant l'interès que desperti a l'usuari segons els seus gustos i preferències) que el potencial social, democràtic i de transparència que s'amaga sota la pluralitat d'ofertes informatives i de pensament.