Els boscos del món segueixen disminuint, a mesura que la població augmenta i les àrees forestals es reconverteixen a l'agricultura i altres usos, però en els últims 25 anys la taxa de desforestació neta mundial ha disminuït en més del 50 per cent, segons recull l'informe, que a més preveu que la demanda de fusta es triplicarà el 2050
Publicació anual que posa en relleu els reptes econòmics, pressupostaris i socials a llarg termini a què hauran de fer front els responsables polítics europeus. Respecte de les projeccions de 2012, s'espera una disminució en l'increment de les pensions de tots els països membres de la UE tret d'Espanya, Letònia i Portugal a l'horitzó de l'any 2060. Tanmateix, s'espera d'aquí a l'any 2100 una tendència decreixent en la quota de població de la UE, el Japó i la Xina, mentre que la població dels Estats Units s'espera que s'estabilitzarà
Les xarxes socials són el mitjà més rellevant en la comunicació amb el consumidor. El preu dels productes serà el factor que més pesarà en el comportament del consumidor en els pròxims anys. Aquests són 2 dels titulars extrets de l'informe que podeu consultar fent clic a l'enllaç
Estudi elaborat per la FAO, el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) i el Programa Mundial d'Aliments (PMA), presentat el 10 de juliol a Roma en vigílies de la Tercera Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament a Etiòpia del 13 al 16 de juliol de 2015. El document conclou que eradicar la fam de manera sostenible per a l'any 2030 requerirà uns 267.000 milions de dòlars anuals més de mitjana per a inversions en zones rurals i urbanes i en protecció social, de manera que els més desafavorits tinguin accés a aliments i puguin millorar els seus mitjans de vida
Segons el darrer informe anual del Banc Mundial, publicat el mes de juny 2015, els països en vies de desenvolupament s'enfronten a una dura transició cap a 2015, amb majors costos d'endeutament i menors preus per al petroli i altres productes bàsics
Publicació de la FAO que recull les conclusions d'un grup de científics i economistes que han fet un balanç dels efectes del canvi climàtic sobre l'agricultura i l'alimentació a escala mundial i regional en les últimes dues dècades. Els autors afirmen que l'escalfament global tindrà conseqüències profundes sobre on i com es produeixen els aliments, i durà també a una reducció de les propietats nutricionals d'alguns cultius, la qual cosa té implicacions en les polítiques de lluita contra la fam i la pobresa i per al comerç mundial d'aliments. El llibre proposa solucions per fer front a aquests reptes
El Govern català ha aprovat un document d'impuls a l'economia verda i circular, que promou la transició cap a un model productiu socialment inclusiu, basat en les baixes emissions i l'eficiència en l'ús dels recursos amb l'horitzó de 2020. Amb una inversió del 2% del PIB en activitats relacionades amb l'economia verda, permetria crear entre 68.000 i 100.000 llocs de treball a Catalunya a curt termini. El document identifica els set sectors productius que tenen capacitat motora per liderar la transició; entre ells, com podreu veure, s'hi troba la indústria agroalimentària, i altres graons de la cadena de valor, com els sectors primaris, la distribució, les indústries de l'envasat i l'embalatge, la maquinària per a alimentació, els additius i les matèries primeres, la gastronomia i la restauració
L'estudi que enllacem té com a objectiu proporcionar els resultats analítics sobre el clima i les conseqüències econòmiques d'un potencial acord internacional en la pròxima Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP21) que se celebrarà a París el desembre de 2015. El document proposa un escenari per a la dècada 2020-2030. Els autors conclouen que els esforços mundials per aconseguir baixes emissions en les economies en vies de desenvolupament i la integració de l'acció per al clima en la política econòmica poden assolir simultàniament els objectius climàtics, la millora de la seguretat energètica i l'eficiència i el creixement econòmic robust
Quins són els camins que té la recerca i la tecnologia per dissenyar la nostra dieta i reformular el sistema alimentari el 2050? Aquest estudi de prospectiva es va dur a terme pel servei de recerca de la Comissió Europea. Se centra en el consumidor europeu, tenint en compte diversos factors que influeixen en els hàbits alimentaris, com ara estil de vida, pautes de treball, el subministrament d'aliments o la situació econòmica. L'objectiu és ajudar a les autoritats a formular i prioritzar les necessitats de recerca. L'estudi donarà suport a la identificació de prioritats d'investigació per al finançament de l'Horitzó 2020
Informe de la FAO i el Centre Internacional d'Alts Estudis Agronòmics Mediterranis (CIHEAM), presentat a l'Exposició Universal de Milà, examina els efectes negatius dels canvis en les pautes alimentàries a la Mediterrània i demana un programa d'acció en suport de dietes més sostenible
Document de la Comissió Europea que analitza l'evolució de l'oferta i la demanda en els països que es consideren els nous motors de creixement (la Xina, l'Índia, el Brasil, Rússia, l'Àfrica sub-sahariana) en les pròximes dècades
Document de treball de la Comissió Europea que obre la reflexió i el debat del Taller sobre Recerca i Innovació en el Sector Agrari, el qual escalfa els motors de la conferència que se celebrarà a Brussel·les els dies 26 i 28 de gener de 2016. L'objectiu del document és doble: d'una banda, convidar a la reflexió sobre una estratègia a llarg termini que posi en valor la recerca i innovació com a eines bàsiques d'una agricultura europea competitiva i sostenible capaç de fer front als reptes del futur d'una manera coherent i eficaç, i, de l'altra, contribuir a la discussió i els resultats de l'EXPO de Milà Alimentar el planeta, energia per a la vida bo i oferint punts de vista sobre les prioritats en recerca i innovació
Aquest informe pretén donar nocions sobre com podrien canviar els sectors globals de transport, edificacions, manufactura, electricitat, terra, aliments i bioenergia per aconseguir la fita de limitar la temperatura mitjana global en 2º C
Aquest informe pretén donar nocions sobre com podrien canviar els sectors globals de transport, edificacions, manufactura, electricitat, terra, aliments i bioenergia per aconseguir la fita de limitar la temperatura mitjana global en 2º C
Estudi de prospectiva centrat en la transició climàtica i energètica. L'informe conclou que Espanya podria aconseguir una reducció d'entre un 7% i 17% de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) fins al 2033, si porta a terme, entre altres accions, una profunda modernització del seu model econòmic, que hauria d'estar sustentat en la innovació i el desenvolupament tecnològic