Group items tagged

Us identifiqueu en alguna d'aquestes situacions, ja perquè vosaltres en fóssiu els protagonistes o perquè algú del vostre voltant ho sigui? Creieu que realment la situació és així? Perquè hi ha gent a la que li costa desconnectar del món 2.0 per gaudir de que realment està vivint en determinats moments? En general, ens estem desconnectant per culpa d'una sobre connexió?

És un vídeo que et fa reflexionar sobre com es troba la societat actual, fins al punt que depenem totalment del nostre mòbil. És cert que aquesta tecnologia ens ha facilitat la comunicació, però a la mateixa vegada, ha fet que ens aïllem del que ens envolta, que els nostres ulls ja no puguin estar sense mirar la pantalla.

El vídeo es muy pesimista, pero razón no le falta. Lo de hacer la foto a la comida en vez de disfrutarla me ha recordado a muchas más situaciones, dónde la gente tiene mayor necesidad de compartir un momento que disfrutarlo. Podéis ir a un sitio que os parezca hermoso y haya turismo, una catedral, la cima de una montaña o una puesta de sol, si observáis la gente que os rodea no os sorprenderá ver como la gente está más pendiente de hacer fotos que de disfrutar de ese momento único. Nuestra vanidad supera la admiración de la belleza.

- Aquesta és la primera part, de quatre, del documental sobre la vida d'Steve Jobs fet l'any 2010 per la cadena de televisió Bloomberg i que explica la vida d'un dels personatges que més ha contribuït a la creació de la tecnologia a la qual avui estem tan acostumats i que ens permet comunicar-nos virtualment. - Sens dubte, la manera de pensar i fer d'Steve Jobs ens pot servir d'exemple a l'hora d'afrontar els reptes de la vida, ja que tot i no tenir estudis, haver estat expulsat de la seva pròpia empresa, ell mai no es va rendir i va aconseguir objectius que no eren ni imaginables. - La coincidència de la seva mort i la visió del vídeo enregistrat a Stanford durant l'apertura del curs 2005 en el que ens dona una lliço de vida: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY m'han portat a considerar que saber l'orígen de tot plegat és molt important. Des d'aquí vull aprofitar per fer un homenatge pòstum a aquest geni. Descansi en pau. PD. El vídeo és en anglès, però gràcies a la traducció automàtica de google/youtube es pot veure subtitulat en català (botó CC a baix a la dreta) Salut, Jaume Pujadas

Os dejo un interesante corto sobre cómo el WhatsApp puede dañar las relaciones de pareja: mensajes que se interpretan de manera incorrecta, con el tono inadecuado, frente a diálogos cara a cara que se caracterizan por ser cálidos y cariñosos. ¿Os ha ocurrido alguna vez? ¿Una disputa se ha propiciado por ser ''en línea'' o hubiese ocurrido de la misma manera cara a cara?

Hola a todos: Yo cada vez odio más watsap. Primero de todo porque la utilidad que con esta app hacemos es cada vez más absurda. Me explico: Si tenemos teléfonos. ¿para que los obviamos? Discutimos un presupuesto por watsapp, "hablamos" por watsapp... . No señores, se habla por teléfono o en persona. Creo que no nos damos cuenta de que de manera patológica tratamos de humanizar una app y es sencillamente imposible. Creemos darnos cuenta del estado de ánimo de la otra persona, pero no es así. Por más emoticonos que pongamos, una voz valdrá más que mil de ellos. Hemos de apartarnos del maravilloso watsap y usarlo para cosas puntuales (direcciones utiles, fotos...) pero no para discutir en pareja, con la familia, con nuestro cliente, proveedor, alumno... etc. Yo cada vez uso más el teléfono: directo, claro, emocional y resolutivo. A ver que pensais. un abrazo

M'agrada molt el vídeo. Whatsapp és un canal perfecte per reforçar les relacions en la primera fase d'enamorament, però després pot comportar problemes si un dels dos s'obsessiona per estar en permanent contacte amb la seva parella o en controlar quan es connecta o desconnecta. Gràcies companys!

Bon dia a tothom! Bé, jo he trobat aquest vídeo que m'ha semblat força interessant i encertat. Es parla de com es feien les coses abans de l'aparició dels smartphones i totes les seves aplicacions. Té un toc d'humor però a sota hi ha la idea que la vida ha canviat. És cert tot el que s'ha comentat, la internet i les xarxes ens treuen molt de temps, hi ha problemes de cyberbulling, d'assetjament, problemes d'anorèxia, etc. Però se'ns oblida que internet i els mòbils es van crear per fer-nos la vida més fàcil i còmoda, tal com surt en aquest vídeo (ara no cal que recordem els números o el tema del GPS i molts més), però s'ha de saber utilitzar bé perquè també ens fa oblidar el realment important, com els vídeos de Pau Marques o Hernan Torrella.

De hecho podría decir que mi smartphone es mi oficina en todos los sentidos. Empezando por google earth para encontrar las coordenadas de cualquier cliente que se ha de visitar, con google maps puedo llegar a las instalaciones, sin tener que dar mil vueltas buscando. Además, en mi caso trabajamos en una empresa multinacional con las oficinas centrales fuera de España, así que cualquier duda, consulta, pregunta y en general comunicación únicamente es posible a través de llamadas, chat o email. Es otra situación dónde utilizas el mismo smartphone de router para cualquier tarea administrativa que sea necesaria, compartir información o hacer vida "normal de oficina" con los otros compañeros. Saludos, Raminta

Hola! M'ha fet especial gràcia el comentari d'en Daniel Pueyo. És ben cert que les coses han canviat moltíssim en molt poc temps en aquest aspecte. Però, jo, que tinc la meitat d'anys que en Daniel, he de reconèixer que, em costa d'imaginar aquestes situacions. Em costa de creure un món on no poguéssim comunicar-nos a la distància. I jo vaig començar amb coses com el Messenger... No vull ni pensar en la generació deu anys menor que jo, que ja han crescut amb els Smartphones.

Com les xarxes socials han canviat l'actitud d´empreses i organitzacions per ajudar-les a convertir-se en més transparents i obtenir millor reputació social. Un dels majors avanços en la relació de grans empreses o organitzacions amb el seu entorn ha estat l'arribada de les xarxes socials i els entorns 2.0 on es permet interactuar, canviar i compartir informació en diversos sentits. Clar exemple de l´us com a eina d'aquest mitjà de comunicació, cada vegada menys nou, és la Web d'una de les organitzacions que a priori era de les més desconegudes que existia fins avui. Després de la contínua crítica generalitzada i postures contràries a l'organització per part de l'opinió pública, OTAN va obrir les seves xarxes socials per donar una visió més clara i transparent de quines eren les accions i activitats dels seus exèrcits i del secretari general quasi dia a dia. Arran de l'obertura de la web 2.0, OTAN va continuar rebent crítiques a les seves activitats militars però també va obtenir una major acceptació i enteniment del rol de l'organització en relació a la defensa dels aliats, l'ajuda humanitària que realitza a Àfrica, la protecció de zones sota amenaces terroristes, accions de lluita contra la Guerra química, etc. Gràcies al seu canal de YouTube l'organització ha pogut compartir i demostrar les seves activitats en ajuda internacional i cooperació, aconseguint una major acceptació en la població dels països aliats A dia d'avui OTAN inverteix molt per mantenir les seves xarxes socials actualitzades i obertes a la participació, opinió i debat, obrint canals en gairebé totes les xarxes on la imatge i l`envio d'informació d´accions, maniobres, actuacions i moviments puguin ser visualitzats. La entrada en la Web 2.0 li ha afavorit per aconseguir més respecte i enteniment a nivell global. https://www.youtube.com/watch?v=4gCbS0FFqqQ

Cortometraje que llama a la reflexión acerca del uso excesivo de las redes sociales y deja abierta la pregunta de si es posible dejar de depender de la tecnología para vincularnos con el otro. Las últimas palabras de este video son contundentes: "No mires más tu teléfono, apaga la pantalla, deja de ver este video, deja que la vida sea el camino correcto

Comparteixo amb vosaltres que m'agrada que la narració estigui rimada. Molt cert tot lo que diu i molt útil per què siguem concients del que passa al nostre voltant i deixe'm d'estar absorbits per el mòbil, ordinador, tauletes, etc.

M'ha agradat molt. Estic molt d'acord amb moltes de les coses que diu. I també em provoca tristesa, sobretot quan parla dels nens... Crec que hi ha molt tema, i que en un futur no molt llunyá, començaran a sortir les conseqüències de tot plegat. "Somos una generación de idiotas con teléfonos pequeños y gente tonta". Molt bo.

Súperinteressant la visió de l'aprenentatge a través de la xarxa amb els perills i beneficis que comporta per als adolescents.

Torno a pujar el vídeo ja que en l'anterior post l'enllaç estava trencat. Perdoneu les molèsties!!

Wow! Increïble! Molta gent hauria de veure aquest vídeo, sobretot els joves adolescents obsessionats amb els likes i els seguidors. Tinc amigues que a vegades em diuen de quedar només per fer fotos (com si fossin models) i poder-les penjar a instagram. Patètic. No dic que a mi no m'agradi de tant en tant tenir alguna que altra foto xula, és clar, suposo que a tots ens agrada, però el "postureig" se'ns està anant de les mans. Una cosa és voler fotos maques, i l'altra és necessitar fotos maques cada dia i només per les xarxes socials. Això ja és obsessió, aparences i narcisisme. La vida que val la pena viure és la que es troba fora de la pantalla.

La adolescencia siempre es muy complicada y siempre queremos sentirnos queridos (de mayores también, claro, pero tenemos las cosas algo más claras), las RRSS son una ventana enorme de posibilidades en la que, por desgracia, también entra lo malo. Si hubiera nacido unos cuantos años antes, su baja autoestima quizás la hubiera llevado a consumir drogas para estar a la altura de gente que ella cree que es más feliz, o a beber, o a robar... cualquier cosa que hubiera supuesto ser aceptada por otros. Estas cosas siguen pasando, ahora le sumamos todo el poder de las RRSS y da un poco de miedo pensarlo. Los adultos podemos caer con facilidad, pero los más jóvenes, que aún se están formando... como os digo, me da miedo pensarlo, por mis sobrinos que están en esa edad, por mis hijos, que lo estarán en unos años. Es muy fácil aprovecharse de alguien que se quiere poco y es muy fácil dejarse querer, aunque sea mal.

Bona nit a tots i totes, he pogut llegir totes les aportacions que heu anat fent i m'he fixat en que ningú ha parlat sobre la Deep Web així que jo m'animo a fer-ho. La Deep Web (En català Web/Internet profunda) es sovint coneguda com la cara fosca d'internet i comparada a la part oculta d'un Iceberg. De fet, molts experts asseguren que la Deep Web representa més del 95% de l'internet, i es només en el 5% restant on ens movem la gran majoria d'usuaris. En quant poses Deep Web al google apareixen una gran quantitat de vídeos i articles sobre la perillositat d'aquesta part d'internet, tots parlen de les activitats il·legals/il·licites que si duen a terme en aquest cantó de l'internet, sempre s'hi destaquen activitats com el mercat negre d'organs, armes, la gran quantitat de pornografia infantil, de forums d'autolesions i fins i tot de pàgines on pots contractar un sicari. Desconec si realment es tan fàcil accedir a pàgines d'aquest tipus com es diu, però el que si se es que a la Deep Web no només hi han pàgines d'aquest tipus. I es que a la Deep Web hi podem trobar desde xarxes socials com poden ser TorBook (copia de Facebook), Twitter Clon (de Twitter) o Galaxy (seria l'equiparable a Google Plus). Xarxes on la gent pot comunicarse amb altres persones d'aquest món, on aprendre i compartir coses, on comentar algunes coses sense haver de passar la censura de les xarxes socials habituals. No només hi trobem xarxes socials com a tal, a la Deep Web podem trobar "diaris" que publiquen noticies sovint força fonamentades i sovint un pel paranoiques, sobre temes espinosos dels que els grans mitjans comunicatius no parlen. Temes com l'accident de l'11 de septembre als Estats Units, l'espionatge entre les grans potències, els experiments armamentístics d'aquestes potències i d'altres temes semblants. A més, també hi trobem fòrums i xarxes on la gent pot llegir llibres, texts i manifests prohibits pels estats moderns, alguns resulten pamflets a

La polémica suscitada en Reino Unido por unos estudios sobre los efectos negativos de las redes sociales para el cerebro, las relaciones sociales y la identidad de las personas, incluidos los niños, ha acabado dando la vuelta a estos planteamientos. De hecho, investigadores que han salido al paso de la polémica sostienen que Internet no solo no es tan dañino como lo quieren presentar algunos, sino que puede resultar beneficioso.

Interesante artículo Joan, aunque no se si será dañino o no, yo soy de las que creo, que algo beneficioso tiene. Para mi es como un trainning del celebro, sea cual se la edad :) y hagas lo que estés haciendo

Al fil de les temàtiques que heu anat introduint sobre l'enamorament 2.0, no volia deixar passar l'oportunitat de parlar de Catfish. A Internet, un "peix gat" (en anglès Catfish) és una persona que crea perfils personals falsos en xarxes socials, que pretén ser algú diferent exteriorment apel·lant al seu veritable jo, amb fotos d'altres persones i informació biogràfica falsa. Els capítols tracten sobre les veritats i sobretot, mentides, de les relacions ''en línia'' i de com la gent és capaç d'arribar a tenir doble personalitat per tal d'enganyar algun ''enamorat'' fins al final.

En alguna ocasión he tenido la oportunidad de ver este programa. Creo que cada capítulo muestra el peligro de las redes sociales y esto, debe sensibilizar a la población. Desde mi punto de vista, este programa permite llegar al público juvenil, principal consumidor de la MTV, y demostrar que se debe vigilar en las redes sociales.

Hola nois! Aquí teniu el tràiler que he compartit també al missatge de proposta al fòrum. Si coneixeu MTV, probablement haureu vist alguna vegada el programa "Catfish: mentiras en la red". Tracta justament d'això. Un equip d'investigadors ajuden a el seu client a verificar la identitat de la persona amb la que porta parlant un temps. Quasi tot el programa està enfocat a parelles que s'enamoren virtualment... i us asseguro que no totes les persones al final reportatge són qui diuen ser.

Bona tarda companys, Què us sembla aquest vídeo documental? Le trobat a la xarxa i m'ha semblat interessant ja que considero l'educació nòrdica exemplar i aquí introdueixen les TIC en l'educació bàsica dels nens

En un món destinat a evolucionar cap a l´ús de les TIC i les màquines intel*ligents, crec que és fonamental que els professionals de l'educació es reciclin constantment per adoptar totes les innovacions que van sorgint i estar preparats, no només per a transmetre i compartir aquest coneixement amb els seus alumnes, si no per a preparar-los per l'adaptació al canvi continu, a nivell tecnològic, que els espera en la seva futura vida professional.

Doncs jo ho sento, però no comparteixo l'opinió de què els mestres hagin de canviar res. Els mestres han d'ensenyar, d'estimular i de fer als seus alumnes autònoms de pensaments. Per a mi una persona autònoma de pensament és aquella que és capaç de raonar en tot moment de forma pròpia. Necessitem les TIC's per fer això? Doncs no. De fet, un dels meus discursos polítics raona en la "MARCHA VERDE", aquella que semblant a la que es va produir a diversos països musulmans, han de fer els pagesos, agricultors, ramaders i pescadors.... Demostrar que l'únic que necessitem per a viure és el menjar. L'evolució tecnològica comporta grans avantatges en molts àmbits, igual que també comporta grans pèrdues (i per tant, desavantatges) a escala social i humà. No som conscients del que tenim i ho estem desaprofitant i el pitjor és que, veient la temàtica com un avantatge, l'estem utilitzant d'arma en contra de la nostra societat. Precisament un dels temes que marca aquest vídeo és l'ús del raonament humà per sobre de qualsevol altre raonament.

Entrevista a la periodista i activista Caddy Adzuba sobre com les multinacionals que fabriquen els mòbils són còmplices del gran drama humà que succeeix a les mines del Congo. Caddy Adzuba és una de les grans coneixedores mundials del conflicte i dels "mòbils de sang", un dels casos d'explotació humana més salvatge del planeta: morts, explotació infantil, violacions, guerres i esclavatge. Mentrestant, les empreses fabricants de mòbils i, indirectament, les propietàries de les xarxes socials, entre d'altres, amaguen el problema i d'alguna forma contribueixen al fet que succeeixi. El Mobile World Congress mai n'ha volgut parlar. Un article que ens pot ajudar als que hem decidit fer el treball sobre la part fosca de les xarxes socials i dels mòbils, ja que dóna dades, cita documents, fonts i fa una interessant reflexió de la problemàtica.

Com bé dius, és una part fosca...una realitat que molts, jo mateixa, desconeixem, però que valdria la pena donar-li força i veu. Així doncs, agraeixo la feina que fa ( que feu) tots els que hi participeu de manera activa en la lluita dels drets de totes aquestes persones que sembla que cauen en l'oblit de la resta del món. I intenteu conscienciar-nos, fent-nos veure aquestes realitats, que tenen més importància que moltes de les "tonteries" que es consideren notícia en la nostra societat. Si més no notíces com aquesta fan reflexionar... El pes del poder sobre la humanitat ens deshumanitza.

Comparteixo amb tots vosaltres un curtmetratge molt interessant en el que podem veure com és fa una dramatització d'alguns dels aspectes més preocupants que ens ofereixen les xarxes socials, com són la desconnexió de les interaccions físiques, la necessitat de publicar aspectes interessants de la nostra vida i a falta de tenir-ne, la tendència a compartir publicacions falses creant un alter ego a la xarxa.

Bon curtmetratge, Ricard! M´ha recordat al primer capitol de la tercera temporada de la serie Black Mirror. "Caída en picado" (aquí teniu el trailer: https://youtu.be/2qHmXCL8n-4), on també es presenta una societat d´aparences i comunicacions digitals, on la puntuació i la necessitat de ser reconegut és gairebé malaltissa.

Hola Ricard! Excel·lent denuncia d'un problema del que penso que es parla poc. Un dels mals que produeix la individualització social que promouen les xarxes és el sentiment de soledat en moltes persones, i aquest aïllament produeix precisament aquesta continua necessitat de reconeixement dels altres. Sembla doncs, que per aquestes persones les xarxes socials són el problema i la solució a la seva soledat. Un cercle viciós que s'acaba convertint en addicció per a molta gent.

Una manera de veure les xarxes socials i el que te perds si t'hi perds.

Me ha encantado el video. Las redes sociales nos pueden dar mucho, pero también quitarnos. Yo creo que "en el término medio está la virtud". Tampoco estoy de acuerdo con demonizarlas. En la imagen de las chicas esperando el autobús y están todas mirando los móviles ¿Si no existieran los móviles estarían todas hablando entre sí? Yo no lo hacía cuando no había móvil.

Un vídeo molt interessant i a la vegada una mica trist. Un vídeo per reflexionar sobre la dependència que arribem a tenir en vers les xarxes socials i lo que realment es important i deixem de costat. Si, Hi ha vida al darrera de les xarxes socials, la d'anar a prendre quelcom amb els amics, passar un cap de setmana amb la parella, gaudir d´un dia en família... Tot això sense estar pendent del facebook, del intagram,del whatssap.. Per el meu punt de vista hem de desconnectar una mica més de les xarxes socials i connectar més amb el cara a cara de les persones.

Cuesta encontrarlos pero existen, han decidido huir de Facebook y de Twitter por higiene mental No renuncian a socializar pero sí a estar presentes en redes sociales Nada más levantarse, lo primero que hacen ocho de cada 10 españoles es abalanzarse como posesos sobre su móvil.

Me parece un artículo interesantísimo. Yo conozco a uno de estos desconectados personalmente y tal y como refleja el texto, suele ser gente que había sido muy activa en redes sociales, en algunos casos llegando a la adicción. Cansados de ese mundo cierran la puerta completamente a este tipo de comunicación. Desde mi opinión personal, como todo en esta vida no creo que debamos llegar ni a un extremo ni al otro, deberíamos saber mantener un equilibrio, nunca perder las interacciones físicas, pero sin dar la espalda a las nuevas tecnologías, sabiendo utilizarlas en su justa medida y aprovechando las ventajas que nos ofrece. Un saludo.

Hola Alejandro, creo que es evidente que en muchas ocasiones estamos haciendo (hablo en general), un uso de las redes sociales que condiciona nuestra rutina hasta el punto que hemos naturalizado un uso excesivo del smartphone y las redes sociales. Esta hiperconectividad y el hecho que como definía McLuhan, los aparatos tecnológicos hayan derivado en una extensión de nuestros sentidos, hace que esta sea una situación de "no retorno". Teniendo claro esto, creo que tenemos margen de mejora para formarnos y educarnos tecnológicamente hablando. Abandonar internet para abrazar la "supuesta" vida real es, desde mi punto de vista, engañarse a uno mismo. La vida real es también internet, como sostiene Castells: virtualidad real. Un saludo.

Esto es una realidad hace muchos años ya, las empresas buscan nuestros perfiles profesionales o personales en las redes para saber quienes somos y que hacemos. Muchos candidatos preparados para los puestos son descartados por algún tipo de publicación que no entra en la política de empresa o que no comparte quien esta seleccionando el personal en aquel momento.

Las empresas de selección de personal rastrean las redes sociales con tu nombre y apellido para contar con una imagen más real de tu perfil, así que más vale ser coherente con los discursos.

Uy... que miedito... ;-) Enlazando con el tema, en parte, aqui dejo este link: http://www.obs.coe.int/en/-/pr-iris-special-smart-tv?redirect=http://www.obs.coe.int/home%3Fp_p_id%3D101_INSTANCE_Wm5VszjBBjEf%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26p_p_col_id%3Dcolumn-10%26p_p_col_count%3D2 Es un poco largo, pero va ligado al documento de prensa que lanzaron desde el Observatorio Audiovisual Europeo y el intento de legislar el uso de las SmartTV y la capacidad de acceder a las conversaciones, datos de uso, de comportamiento, reconocimiento facial... Muy recomendable leerlo si teneis una o si pensais compraros una pronto. No olvidemos que las TIC estan hasta en la tele! Y la regulación sobre la misma todavía está en proceso...

EFE / Madrid Lo que empezó siendo una página de "fans" en Facebook, que hoy en día cuenta con casi 200.000 seguidores, se ha convertido en un libro, '#Postureo, la guía práctica', que reúne todas las variantes de esta forma de cinismo digital que, sin embargo, "ha existido siempre", dice la autora, Paula Sancho.

Genial Jordi! Em sembla molt interessant com critiquen una realitat com el "postureo" amb un toc d'humor. Aquest és el punt divertit del que us parlava!

Estudio anual patrocinado por Repsol dónde se recogen los datos de como usa la población internauta española de 18 a 55 años los diferentes dispositivos con acceso a internet. Se centra principalmente en el uso de los móviles y las tablets, y arrojan datos interesantes, como que el 21% de la población utiliza más de 4 horas diarias el móvil diariamente (me parece particularmente alarmante. El estudio también analiza con que fin se utilizan los dispositivos (usos lúdicos, sociales, consultivas o funcionales), las app's más utilizadas, el uso de las redes sociales, o la interacción con diferentes anuncios. El estudio es fascinante, y resulta interesante comprobar la evolución de los usos de los diferentes dispositivos.

Article de la gaceta de salamanca sobre l'ús de les xarxes socials de les persones grans. Interessant veure que l'article es basa en l'explicació de Roser Beneyto  profesora dels Estudis d'Informática, Multimedia y Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Crec que tens tota la raó del món Daniel. A mi també em grinyola aquesta paraula, però potser perquè li trobem una connotació pejorativa i sabem que els 70 anys d'ara no són els de fa mig segle i les persones d'aquestes edats són actives i capaces d'adaptar-se a qualsevol canvi amb el que es trobin :)

Les noves tecnologies són, en qualsevol cas, una oportunitat i un repte. I un dels reptes és que no es produeixin bretxes digitals, ni per l'edat dels usuaris ni per qualsevol altra circumstància socioeconòmica, per això ajuntaments, associacions, o els simples nets d' aquests els ajuden a incorporar-se al canvi del SXXI, perquè cap membre de la nostra societat romangui al marge d'aquests avenços tecnològics tan ràpids i espectaculars, i perquè, en qualsevol cas, les administracions i la societat puguin dissenyar les estratègies adequades per aconseguir que això sigui possible. Genial tema Elisenda !! Anna Pérez Condeminas