Cercant més informació sobre documentals i xarxes socials he trobat un curt documental que m'ha fet reflexionar sobre el temps que passam a les xarxes socials i també sobre la hipocresia.
Jordi, m'ha semblat un gran vídeo. Això ens hauria de fer reflexionar i adonar-nos de quantes coses fantàstiques ens estem perden darrera d'una pantalla. Hem perdut fins i tot la manera de relacionar-nos i comunicar-nos amb els nostres familiars i amics.
No sé si a tu t'ha passat alguna vegada però a mi, cada vegada menys, els meus amics agafen un telèfon per felicitar-me el dia del meu aniversari. Simplement m'envien un missatge per facebook o WhatsApp.
Em dóna la sensació que ens hem oblidat de relacionar-nos d'una manera més personal. I la veritat és que, en determinades situacions, preferiria una trucada i escoltar la veu d'aquella persona que es suposa és important en la meva vida, en comptes de la fredor d'un missatge.
Un cop he fianlitzat el vídeo, si no fos perquè no disposo de tot el temps que m'agradaria per poder dur al dia les tasques de la UOC, apagaria l'ordinador i anaria a gaudir d'una bona pel*lícula amb la meva família.
És interessant el vídeo, ja que avui tenim molts mitjans per comunicar-nos, però físicament estem cada vegada mes allunyats
Les xarxes socials "uneixen o desuneixen"
Molt interessant el que ens conten en el vídeo, hauríem de fer un pensament e intentar limitar el nostre consum de xarxes socials i augmentar el nostre consum de gent de veritat...
Me ha encantado el video. Las redes sociales nos pueden dar mucho, pero también quitarnos. Yo creo que "en el término medio está la virtud". Tampoco estoy de acuerdo con demonizarlas. En la imagen de las chicas esperando el autobús y están todas mirando los móviles ¿Si no existieran los móviles estarían todas hablando entre sí? Yo no lo hacía cuando no había móvil.
Un vídeo molt interessant i a la vegada una mica trist.
Un vídeo per reflexionar sobre la dependència que arribem a tenir en vers les xarxes socials i lo que realment es important i deixem de costat. Si, Hi ha vida al darrera de les xarxes socials, la d'anar a prendre quelcom amb els amics, passar un cap de setmana amb la parella, gaudir d´un dia en família... Tot això sense estar pendent del facebook, del intagram,del whatssap.. Per el meu punt de vista hem de desconnectar una mica més de les xarxes socials i connectar més amb el cara a cara de les persones.
Deix aquí un article que fa uns anys va publicar ABC sobre l'addicció i l'exhibicionisme a les xarxes socials, vaig trobar-lo molt interessant quan el vaig veure compartit a Facebook i veig que és de les notícies amb més visites d'aquest tema.
Visó interessant de les xarxes socials des de la teràpia Gestalt.
"La Terapia Gestalt parte de la premisa "aprender es, primero, vivir y experimentar", lo que la define como una metodología basada en la experiencia."-font:http://www.institutgestalt.com/conocimiento/gestalt
Comparteixo amb tots vosaltres un curtmetratge molt interessant en el que podem veure com és fa una dramatització d'alguns dels aspectes més preocupants que ens ofereixen les xarxes socials, com són la desconnexió de les interaccions físiques, la necessitat de publicar aspectes interessants de la nostra vida i a falta de tenir-ne, la tendència a compartir publicacions falses creant un alter ego a la xarxa.
Bon curtmetratge, Ricard! M´ha recordat al primer capitol de la tercera temporada de la serie Black Mirror. "Caída en picado" (aquí teniu el trailer: https://youtu.be/2qHmXCL8n-4), on també es presenta una societat d´aparences i comunicacions digitals, on la puntuació i la necessitat de ser reconegut és gairebé malaltissa.
Hola Ricard!
Excel·lent denuncia d'un problema del que penso que es parla poc. Un dels mals que produeix la individualització social que promouen les xarxes és el sentiment de soledat en moltes persones, i aquest aïllament produeix precisament aquesta continua necessitat de reconeixement dels altres. Sembla doncs, que per aquestes persones les xarxes socials són el problema i la solució a la seva soledat. Un cercle viciós que s'acaba convertint en addicció per a molta gent.