Group items tagged

M'agrada aquesta mirada positiva cap a l'ús de les noves tecnologies. Estic d'acord amb tu en el fet de que tot depèn de l'ús que se'n doni. Com en tot, de fet, ja que les actituds que es mostren a les xarxes virtuals només és un reflex del què realment hi ha pel món. La diferència és que virtualment se'n deixa constància i ens assabentem de moltes coses que no sabiem ni que existien. (parlo per mi, clar).

Hola! Al veure aquest video, m'he adonat de com ens ha canviat la vida amb l'"smartphone". D'una banda, tot els aspectes positius que ens ha donat, com ara el GPS, missatgeria instantania, agenda telefónica, agenda per recordar les cites, etc. Ens ha facilitat la vida en un munt d'aspectes. Però hem de ser concients, que de vegades es pot girar en contra nostra si no ho utilitzem de manera responsable. Em canso de veure, en reunions o restaurants que totes les persones que estan en una mateixa taula estan mirant el seu mòbil, sense parar atenció al que està passant a la pròpia taula o parant atenció al que s'explica.

Bones! Ostres, una bona forma de veure com ens hem tornat de depenents dels mòbils i, de vegades, fins a un punt absurd com en els exemples del vídeo. Podríem posar molts més exemples com quan dines amb algú i tu vas per menjar i et diu que t'esperis que li ha de fer una foto al plat o els que han d'estar fent selfies en cada moment i sortir ben guapos.

Hola, a mi también me gusta el punto positivo del video. Estoy de acuerdo con Elisenda - todo tiene su lado bueno con un uso adecuado.

Hola a todos: Al hilo de este vídeo se me ocurre hacer un comentario que llevo pensando durante estos días. Yo, que ya paso los cuarenta años, fui una víctima del móvil por mi trabajo, ya que estaba gran parte del dia fuera de casa y además tenía clientes que me llamaban al móvil y este servicio les venía muy bien a ellos y a mi. Hablo del año noventa y dos aproximadamente. Se llevaban aquellos móviles llamados "tochos" por su aspecto de ladrillo. Pues bien, tal y como ilustra este divertido vídeo, cuando yo estaba en algún lugar y sonaba mi móvil, paradójicamente el raro era yo. Todo el mundo te miraba como si de un extraterrestre se tratara. Yo tenía mucha vergüenza y salía del apuro como podía, pues además creían que eras un nuevo pudiente y joven... Además fijaros que era criticado vilmente con comentarios varios menospreciando el móvil: ¿Para qué sirve eso? No es necesario... Es muy caro... yo no lo quiero ni que me lo regale... Pues bien, hace ya muchos años, puede ser que contra pronóstico, han cambiado las tornas. Ahora, no llevar móvil resulta que es lo raro. ¿Quién no tiene móvil? Bueno, ahora ya smartphone... -Ha pasado a ser una "locura" hoy en dia esto de los móviles. Según que grupos o perfiles de persona, viven sumergidos en vivir hora a hora los últimos modelos de móviles, marcas accesorios, etc... Si bien desde mi posición de humilde usurario de smartphone poseo un Samsung s3 y hoy por hoy me hace prácticamente lo mismo que cualquiera de los últimos modelos recién horneados. Ciertamente un uso adecuado y no enfermizo tal y como comenta rjonusaite, puede ser la clave para vivir en un mundo real y disfrutar de las relaciones humanas sin destruir el tejido de las mismas. Saludos.

Hola a tothom! Aquest vídeo es molt bo! ... i molt realista. Jo, que ja tinc una edat, puc reconeixeer que les noves tecnologies ens han canviat els hàbits a tots i, molt especialment, als que hem hagut d'adaptar-nos a aquesta nova manera de viure. Per exemple! Avui ja no sents el xiulet de l'esmolet pel carrer oferint els seus serveis. Avui ja ningú està pendent del característic picar de les bombones de butà quan arribar el repartidor... Avui ja no hi ha cambrers que facin la comanda cantant per que el company de la barra en prengui nota. Tot està tecnològicament implantat. Avui l'hora és digital i l'agenda t'avisa que és a punt de començar una reunió o que has de felicitar algú pel seu aniversari. Avui des del mòbil poses en marxa la calefacció de casa, controles el teu servei de seguretat de la llar o dorms més tranquil saben que la mare té un servei de "tele assistència" a casa. Avui si vas al bar el cambrer fa la comanda des d'una PDA o si et quedes a casa encarregues el menjar des d'una app. Conclusió: em faig gran... però amb el meu smartphone ben a prop! ;-) Que tingueu un bon cap de setmana! Christian.

És trist però cert. A mi m'ha passat moltes vegades que crec que he rebut un missatge i no és així. O tinc la necessitat d'anar-lo mirant cada "x" temps. Crec que cada vegada la situació empitjora, com dius tu.

És un dels millors vídeos curts que he vist criticant les xarxes socials. Totalment d'acord amb tot el que diu. Les xarxes socials tenen la part bona: compartir notícies o documents audiovisuals interessants, organitzar protestes ràpidament, estar al dia de tot el que passa al món o saber d'aquella gent que no veus gaire. Em quedo amb la frase: "m'imagino un món en el qual riem quan se'ns acabi la bateria per què això voldrà dir que estem a una barra menys de ser humans"

Crec que ho explica des d'un punt de vista extrem, però sí que és veritat que l'ús absurd de la tecnologia ens du a un aïllament que no aporta res de bo. Podem conviure amb la tecnologia sense perdre la perspectiva real, és una qüestió d'equilibris... tot i que és cert que a l'hora de la veritat aquest equilibri, sovint, no acaba de ser equitatiu. En qualsevol cas, ens fa reflexionar i veure la sobreexposició tecnològic-social amb una mirada més crítica i externa. Gràcies per compartir.

Crec que la culpa és nostre. Som víctimes d'una (potser encara no massa diagnosticada) emergent malaltia. Per a mi que ja passo els quaranta tacos us dic que s' ha perdut molt amor i cada cop anem cap a un grup més enriquit a nivell formació però abocat a més aïllament, ansietats i depressions. Internet ens accelera, ens pressiona, ens culpabilitza cada cop més. Si no estem a la ona 2.0 no som res. Potser sona una mica fort el que us estic dient però torno a repetir que us ho dic desde la.meva perspectiva havent nascut l'any setanta. Salut i menys watsap

La de coses que ens perdem per estar fent el tonto amb el mòbil o la tablet. Ja no mirem per la finestra quan viatgem, ni parlem amb els que tenim al voltant, ens perdem moltes coses que podríem veure o experimentar, i sobretot: ens perdem a les persones, la vida que passa a l'entorn! No creieu que això passa, i que hauríem de despendre d'aquestes màquines que ara semblen governar-nos? Hauríem de parar i reflexionar una mica cap a on ens portarà aquesta dependència tecnològica. Moltes gràcies!

Totalment d´acord Pau. Es brutal. Crec que ja comença a ser una malaltia. Tant de bo m´equivoqui. Salut

Cada cosa serveix per el que serveix, ara tenim mes eines. Cal recordar que whatsapp és de facebook.

Més eines per a comunicar-nos virtualment? Jo ja fa uns anys que em vaig donar de baixa del facebook perquè senzillament en el meu cas particular no li trobo la utilitat (això no vol que no sigui útil per a la resta de persones). Sobre que el whatsapp és de facebook, perfecte, però en el meu post he volgut constatar una realitat entre alguns adolescents (dels que tinc a les aules): cada vegada es comuniquen més amb el wgatsapp i no tant amb el facebook.

Fa uns mesos vaig tenir la sort de fer un curs amb la Montserrat Peñarroya, experta en màrqueting digital i no parava de comentar a l'aula que Facebook feia pudor a cadàver. Ens va explicar precisament això que diu l'article que comparteixes Mònica, i que has pogut comprovar preguntant als teus alumnes, que els adolescents cada cop fan menys ús de l'app Facebook i la missatgeria instantània com Whatsapp ha guanyat terreny. Deu ser molt gratificant treballar de professora amb adolescents i poder contrastar informació d'aquest tipus, segur que et posen al dia de tot! He buscat a veure si trobava informació al respecte i m'he trobat amb aquest article de la professora Peñarroya a la web via empresa que es titula precisament: "Facebook fa olor de cadàver". http://www.viaempresa.cat/ca/notices/2014/12/montserrat-penarroya-facebook-fa-olor-de-cadaver-10013.php#

Està bé. Li falten els auriculars que també ens desconnecten

Me ha gustado mucho este vídeo, a la vez que me preocupa el que se haya hecho porque significa que el asunto es lo bastante grave como para tratarlo. Yo soy de las personas cuidadosas con su intimidad, con menos de 150 amigos en Facebook, todos amigos íntimos o familiares y mis relaciones cara a cara son mucho más intensas que las de detrás de la pantalla. Me irrita profundamente sentir que me dejan de lado en una cena de dos por un smartphone y considero que hay una línea muy fina entre ese "enganche" y la mala educación; sabemos que hablar con la boca llena es de mala educación pero no hay una norma de comportamiento sobre consultar el móvil durante una comida. Compadezco a todas esas personas que, como en el vídeo, dejan pasar la oportunidad de vivir cosas auténticas por estar demasiado obcecados en una realidad inexistente, pero lanzo una pregunta: ¿Hasta cuándo? Debido al ritmo estresante en el que nos hemos acostumbrado a vivir, ha surgido el movimiento "slow", una nueva manera de tomarse la vida tranquilamente adaptándose al ritmo natural del planeta para ser más felices. ¿Qué quiero decir con esto? ¿Creéis que al igual que el movimiento "slow" tardará mucho en surgir un nuevo movimiento basado en las "desconexión digital"? ¿No creéis que llegará un punto en el que aparezcan adicciones graves que nos harán poner el freno? ¿No os parece que la saturación digital acabará creando rechazo?

Estic totalment d'acord amb tu Dunia. No sé fins a quin punt arribarà aquesta dependència a aquestes tecnologies... Crec que cada cop més la gent utilitza el smartphone per tindre un moment de desconnexió, fet que des de la meva opinió crea una dependència digital desmesurada...

M'encanta que la narració estgui rimada, com un poema.

Vaig veure aquest vídeo fa temps ja, i he de dir que em transmet tristesa. Tristesa perquè Internet, en general, ens ha "abduit". Afegeixo que, al igual que l'Elisenda, m'encanta que la narració estigui rimada.

També m'agrada molt l'article ! :-) Però aquí està el petit detall de la poca durabilitat que té aquesta tendència, doncs diferents resultats ens ensenyen que aquestes tàctiques de Marketing Digital/Viral 2.0 com el FarmVille són de curta durada, doncs tens un públic que "T'estima" durant 3 mesos" però que després t'odia la teva vida. El grup al facebook de "Una invitación más al Farmville y te quemo la granja" té més seguidors que el propi joc ... Què en penseu ?

Jo estic amb tú respecte la poca durabilitat, però no pas a que acabin 'odian-te'. Simplement 'oblidan-te'. I penso que aquests 3 mesos que poses tú d'exemple és suficient per dur a terme una campanya de màrqueting. Vull dir que el que m'ha sorprès de l'enllaç és justament que per ser efectiva no podrà ser igual que a les que s'han fet fins ara sinó que s'haurà de crear -o s'està desenvolupant- nous sistemes, corrents, mètodes... Com per exemple: Facebook sap els llocs que visites i després et filtra els bànners que més et podrien atreure.

Deixe'm extendre'm: jo tinc Android al mòbil, i em descarrego jocs des del Android Market. Els guardo i hi jugo durant 1 setmana-1 mes, després els borro. l principi només m'inportava que fossin gràtis i ara també, però a més a més em fixo amb els creadors del joc, els comentaris, i és un tema que comparteixo amb els amics. El sol fet de tindre en compte els seus creadors i la marca, encara que em canvi de joc freqëntment, és un èxit per la empresa. Què en penses?