Al fil de les temàtiques que heu anat introduint sobre l'enamorament 2.0, no volia deixar passar l'oportunitat de parlar de Catfish. A Internet, un "peix gat" (en anglès Catfish) és una persona que crea perfils personals falsos en xarxes socials, que pretén ser algú diferent exteriorment apel·lant al seu veritable jo, amb fotos d'altres persones i informació biogràfica falsa.
Els capítols tracten sobre les veritats i sobretot, mentides, de les relacions ''en línia'' i de com la gent és capaç d'arribar a tenir doble personalitat per tal d'enganyar algun ''enamorat'' fins al final.
He de confessar que quan l'MTV emetia en obert de tant en tant el pescava. Tot i que el programa podia tirar de certes banalitats i tractament frívol, el cert és que convidava a certes reflexions. Les xarxes socials permeten aquesta recreació avatar, sempre mostrem la nostra millor cara deia un estudi. Alguns exemples que apareixen són realment sorprenents.
Muchos comentarios podría hacer de este tipo de gente. Esto es un gran contra de las redes sociales, el esconderse detrás de una careta. Nunca puedes llegar a confiar al 100%.
En alguna ocasión he tenido la oportunidad de ver este programa. Creo que cada capítulo muestra el peligro de las redes sociales y esto, debe sensibilizar a la población.
Desde mi punto de vista, este programa permite llegar al público juvenil, principal consumidor de la MTV, y demostrar que se debe vigilar en las redes sociales.
Hola nois! Aquí teniu el tràiler que he compartit també al missatge de proposta al fòrum.
Si coneixeu MTV, probablement haureu vist alguna vegada el programa "Catfish: mentiras en la red". Tracta justament d'això. Un equip d'investigadors ajuden a el seu client a verificar la identitat de la persona amb la que porta parlant un temps.
Quasi tot el programa està enfocat a parelles que s'enamoren virtualment... i us asseguro que no totes les persones al final reportatge són qui diuen ser.
Les xarxes socials com a eina de relacionar-se amb les amistats. Però la petjada digital que deixem quan naveguem, ens comuniquem, publiquem algun post... és carn de qualitat per a tots les empreses que, basat en els gustos de cada usuari, preparen el pla per actuar. Conseqüències (negatives o positives?) de navegar!
Aquest és un article publicat a principi d'any (Març 2015) que posa damunt de la taula que la vida virtual existeix. Sense Internet també estàvem controlats, és clar, però amb la petjada de l'ús de xarxes socials pot ser ens despullem més virtualment.
Molt bon vídeo Jordi!
Això ens hauria de fer reflexionar sobre qui volem ser i a costa de què! Resulta trist pensar que les nostres inquietuds es basen en obtenir la major quantitat de "like" en una fotografia penjada en alguna de les nostres xarxes socials per a fer-nos sentir millor i integrats en la societat.
Moltes gràcies per penjar el vídeo de nou. Ahir no el vaig poder escoltar i realment m'ha commogut.
No sempre resulta fàcil tenir la capacitat i la maduresa suficient com per adonar-nos que allò que creiem indispensable en la nostra vida, no és més que una necessitat creada per nosaltres mateixos, amb l'única finalitat de satisfer certes mancances que, normalment, solen ser de tipus emocional.
Volem ser qui no som per agradar a gent que ni tan sols coneixem. Resulta irònic, la veritat!
Realment impactant.. Havia escoltat quelcom sobre aquesta noticia, però mai l'havia vist i és realment impressionant.
M'agradaria compartir amb vosaltres una situació personal, relacionada amb aquest cas. Jo sempre havia fet servir aquestes xarxes socials, hi5, twitter, facebook, instagram (...) i encara que no em guanyava la vida, tenia molts "amics", likes, etc..
Fins que un dia vaig reaccionar, i em vaig adonar compte del temps que passava en aquest món virtual. Que moltes vegades desconectava del món real, només per mirar quants likes tenia aquella nova foto que havia penjat fa 10 minuts.
En un principi em va costar desenganxar-me, però finalment estic molt content per poder sortir a prendre un café amb els meu amics, sense haver d'estar pendent de tota aquella gent virtual.
Gràcies per compartir aquest video amb nosaltres, ens serà de gran ajuda per realitzar aquest treball!
Salutacions :)
Portava una vida artificial i va perdre part de la seva joventut per uns quants "likes" i "followers".
És una exemple clar d'un mal ús (jo diria d'abús) de les xarxes socials.
Bona aportació. Gràcies per compartir-lo.
Wow! Increïble! Molta gent hauria de veure aquest vídeo, sobretot els joves adolescents obsessionats amb els likes i els seguidors. Tinc amigues que a vegades em diuen de quedar només per fer fotos (com si fossin models) i poder-les penjar a instagram. Patètic. No dic que a mi no m'agradi de tant en tant tenir alguna que altra foto xula, és clar, suposo que a tots ens agrada, però el "postureig" se'ns està anant de les mans. Una cosa és voler fotos maques, i l'altra és necessitar fotos maques cada dia i només per les xarxes socials. Això ja és obsessió, aparences i narcisisme. La vida que val la pena viure és la que es troba fora de la pantalla.
La adolescencia siempre es muy complicada y siempre queremos sentirnos queridos (de mayores también, claro, pero tenemos las cosas algo más claras), las RRSS son una ventana enorme de posibilidades en la que, por desgracia, también entra lo malo. Si hubiera nacido unos cuantos años antes, su baja autoestima quizás la hubiera llevado a consumir drogas para estar a la altura de gente que ella cree que es más feliz, o a beber, o a robar... cualquier cosa que hubiera supuesto ser aceptada por otros. Estas cosas siguen pasando, ahora le sumamos todo el poder de las RRSS y da un poco de miedo pensarlo. Los adultos podemos caer con facilidad, pero los más jóvenes, que aún se están formando... como os digo, me da miedo pensarlo, por mis sobrinos que están en esa edad, por mis hijos, que lo estarán en unos años. Es muy fácil aprovecharse de alguien que se quiere poco y es muy fácil dejarse querer, aunque sea mal.
Proliferen les comunitats virtuals centrades en temes d'interès en què els usuaris busquen experts i complicitats.
En aquest article del diari Ara es comenten diversos tipus de xarxes socials.
Blog sobre Marketing en la Xarxa.
Prediccions de futur.
Enllaços relacionats amb el tema :
- Mundos virtuales para lograr la eficacia publicitaria de las marcas.
- El incentivo i la red: claves de una campaña eficaz de marketing directo.
- Aquesta és la primera part, de quatre, del documental sobre la vida d'Steve Jobs fet l'any 2010 per la cadena de televisió Bloomberg i que explica la vida d'un dels personatges que més ha contribuït a la creació de la tecnologia a la qual avui estem tan acostumats i que ens permet comunicar-nos virtualment.
- Sens dubte, la manera de pensar i fer d'Steve Jobs ens pot servir d'exemple a l'hora d'afrontar els reptes de la vida, ja que tot i no tenir estudis, haver estat expulsat de la seva pròpia empresa, ell mai no es va rendir i va aconseguir objectius que no eren ni imaginables.
- La coincidència de la seva mort i la visió del vídeo enregistrat a Stanford durant l'apertura del curs 2005 en el que ens dona una lliço de vida: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY m'han portat a considerar que saber l'orígen de tot plegat és molt important.
Des d'aquí vull aprofitar per fer un homenatge pòstum a aquest geni.
Descansi en pau.
PD. El vídeo és en anglès, però gràcies a la traducció automàtica de google/youtube es pot veure subtitulat en català (botó CC a baix a la dreta)
Salut,
Jaume Pujadas
Os dejo un interesante corto sobre cómo el WhatsApp puede dañar las relaciones de pareja: mensajes que se interpretan de manera incorrecta, con el tono inadecuado, frente a diálogos cara a cara que se caracterizan por ser cálidos y cariñosos.
¿Os ha ocurrido alguna vez? ¿Una disputa se ha propiciado por ser ''en línea'' o hubiese ocurrido de la misma manera cara a cara?
Esta claro que hemos considerado tan elemental y básico el uso de las nuevas tecnologías que sin darnos cuenta nos estamos perdiendo momentos y experiencias que podrían resultar significativas... Y teniendo en cuenta las limitaciones de esta comunicación virtual, como la falta de conocimiento del tono con el que recibes el mensaje, la falta de las expresiones o la simple tardanza en recibir o contestar un mensaje, es lógico que (hasta cierto punto) sea capaz de dañar una relación... Lo curioso es que somos conscientes de ello pero seguimos enganchados.
Alguna?? xD es cierto que estamos en un aprendizaje continuo respecto a lo que a comunicación en redes se refiere ya que es un concepto relativamente nuevo y en constante evolución. Creo que el problema principal es que evolutivamente el aprendizaje comunicativo no solo se ha basado en la comunicación verbal si no que además de una lengua también hemos aprendido a interpretar gestos, caras, tonos y demás detalles dentro de lo que se engloba en la comunicación no verbal. Estas carencias evidentes en la comunicación en redes se han intentado suplir con recursos como los emojis aunque aun y con ello las limitaciones son palpables. Si uno es consciente de estas carencias es lógico entender que la utilización de estas herramientas ha de limitarse a ciertos grados de intimidad, bastante superfluos, ya que de otra forma perdemos muchísima información valiosa tanto en el aspecto puramente informativo como en el de la interpretación i\o la carga genérica que se le quiere dotar a la información. Lo que realmente me da que pensar es: como sabiendo todo esto una persona es capaz de seguir sintiendo esa frustración\ malestar? Realmente es un fallo de comunicación lo que desemboca en una pelea o mas bien un patrón de conducta respecto a una mala interpretación de la información creado por el uso de una herramienta como un chat,un móvil o una red social? Quien mas y quien menos lo ha sufrido jaja
Cordialmente Luis Almansa
Actualmente el nivel de evolución virtual que tenemos es alarmantemente enorme! Somos capaces de, a través del whatsapp, por cómo habla una persona a la que conoces, llegar a intuir su estado de ánimo. Es un punto a favor y en contra ya que cómo se puede ver muchas veces puede llevar a malentendidos, y algunos de ellos gravísimos!
Me parece un video muy interesante, no sólo por el tema sinó por la identificación que seguro todos en algún momento nos hayamos podido encontrar en una situación, cuanto menos, parecida.
Hola a todos: Yo cada vez odio más watsap. Primero de todo porque la utilidad que con esta app hacemos es cada vez más absurda. Me explico: Si tenemos teléfonos. ¿para que los obviamos? Discutimos un presupuesto por watsapp, "hablamos" por watsapp... . No señores, se habla por teléfono o en persona. Creo que no nos damos cuenta de que de manera patológica tratamos de humanizar una app y es sencillamente imposible. Creemos darnos cuenta del estado de ánimo de la otra persona, pero no es así. Por más emoticonos que pongamos, una voz valdrá más que mil de ellos.
Hemos de apartarnos del maravilloso watsap y usarlo para cosas puntuales (direcciones utiles, fotos...)
pero no para discutir en pareja, con la familia, con nuestro cliente, proveedor, alumno... etc.
Yo cada vez uso más el teléfono: directo, claro, emocional y resolutivo.
A ver que pensais.
un abrazo
M'agrada molt el vídeo.
Whatsapp és un canal perfecte per reforçar les relacions en la primera fase d'enamorament, però després pot comportar problemes si un dels dos s'obsessiona per estar en permanent contacte amb la seva parella o en controlar quan es connecta o desconnecta.
Gràcies companys!
Un interessant campanya publicitària de la marca de galetes Oreo. Que va saber aprofitar l'ús de les xarxes socials per celebrar el seu 100è aniversari.
Per l'última entrega de la seva campanya més exitosa "Daily Twist" es va demanar als fans que enviessin suggerències per l'últim twist d'Oreo a través de Facebook i Twitter. A través d'una "oficina virtual" a Times Square, s'anaven creant els anuncis en poques hores i basant-se en les suggerències dels consumidors.
Bon dia a tothom!
Bé, jo he trobat aquest vídeo que m'ha semblat força interessant i encertat. Es parla de com es feien les coses abans de l'aparició dels smartphones i totes les seves aplicacions. Té un toc d'humor però a sota hi ha la idea que la vida ha canviat. És cert tot el que s'ha comentat, la internet i les xarxes ens treuen molt de temps, hi ha problemes de cyberbulling, d'assetjament, problemes d'anorèxia, etc.
Però se'ns oblida que internet i els mòbils es van crear per fer-nos la vida més fàcil i còmoda, tal com surt en aquest vídeo (ara no cal que recordem els números o el tema del GPS i molts més), però s'ha de saber utilitzar bé perquè també ens fa oblidar el realment important, com els vídeos de Pau Marques o Hernan Torrella.
M'agrada aquesta mirada positiva cap a l'ús de les noves tecnologies. Estic d'acord amb tu en el fet de que tot depèn de l'ús que se'n doni. Com en tot, de fet, ja que les actituds que es mostren a les xarxes virtuals només és un reflex del què realment hi ha pel món. La diferència és que virtualment se'n deixa constància i ens assabentem de moltes coses que no sabiem ni que existien. (parlo per mi, clar).
Hola! Al veure aquest video, m'he adonat de com ens ha canviat la vida amb l'"smartphone". D'una banda, tot els aspectes positius que ens ha donat, com ara el GPS, missatgeria instantania, agenda telefónica, agenda per recordar les cites, etc. Ens ha facilitat la vida en un munt d'aspectes. Però hem de ser concients, que de vegades es pot girar en contra nostra si no ho utilitzem de manera responsable. Em canso de veure, en reunions o restaurants que totes les persones que estan en una mateixa taula estan mirant el seu mòbil, sense parar atenció al que està passant a la pròpia taula o parant atenció al que s'explica.
Bones!
Ostres, una bona forma de veure com ens hem tornat de depenents dels mòbils i, de vegades, fins a un punt absurd com en els exemples del vídeo. Podríem posar molts més exemples com quan dines amb algú i tu vas per menjar i et diu que t'esperis que li ha de fer una foto al plat o els que han d'estar fent selfies en cada moment i sortir ben guapos.
Hola a todos:
Al hilo de este vídeo se me ocurre hacer un comentario que llevo pensando durante estos días. Yo, que ya paso los cuarenta años, fui una víctima del móvil por mi trabajo, ya que estaba gran parte del dia fuera de casa y además tenía clientes que me llamaban al móvil y este servicio les venía muy bien a ellos y a mi. Hablo del año noventa y dos aproximadamente. Se llevaban aquellos móviles llamados "tochos" por su aspecto de ladrillo. Pues bien, tal y como ilustra este divertido vídeo, cuando yo estaba en algún lugar y sonaba mi móvil, paradójicamente el raro era yo. Todo el mundo te miraba como si de un extraterrestre se tratara. Yo tenía mucha vergüenza y salía del apuro como podía, pues además creían que eras un nuevo pudiente y joven... Además fijaros que era criticado vilmente con comentarios varios menospreciando el móvil: ¿Para qué sirve eso? No es necesario... Es muy caro... yo no lo quiero ni que me lo regale... Pues bien, hace ya muchos años, puede ser que contra pronóstico, han cambiado las tornas. Ahora, no llevar móvil resulta que es lo raro. ¿Quién no tiene móvil? Bueno, ahora ya smartphone... -Ha pasado a ser una "locura" hoy en dia esto de los móviles. Según que grupos o perfiles de persona, viven sumergidos en vivir hora a hora los últimos modelos de móviles, marcas accesorios, etc... Si bien desde mi posición de humilde usurario de smartphone poseo un Samsung s3 y hoy por hoy me hace prácticamente lo mismo que cualquiera de los últimos modelos recién horneados.
Ciertamente un uso adecuado y no enfermizo tal y como comenta rjonusaite, puede ser la clave para vivir en un mundo real y disfrutar de las relaciones humanas sin destruir el tejido de las mismas.
Saludos.
Hola a tothom!
Aquest vídeo es molt bo! ... i molt realista. Jo, que ja tinc una edat, puc reconeixeer que les noves tecnologies ens han canviat els hàbits a tots i, molt especialment, als que hem hagut d'adaptar-nos a aquesta nova manera de viure.
Per exemple! Avui ja no sents el xiulet de l'esmolet pel carrer oferint els seus serveis. Avui ja ningú està pendent del característic picar de les bombones de butà quan arribar el repartidor... Avui ja no hi ha cambrers que facin la comanda cantant per que el company de la barra en prengui nota. Tot està tecnològicament implantat. Avui l'hora és digital i l'agenda t'avisa que és a punt de començar una reunió o que has de felicitar algú pel seu aniversari. Avui des del mòbil poses en marxa la calefacció de casa, controles el teu servei de seguretat de la llar o dorms més tranquil saben que la mare té un servei de "tele assistència" a casa. Avui si vas al bar el cambrer fa la comanda des d'una PDA o si et quedes a casa encarregues el menjar des d'una app.
Conclusió: em faig gran... però amb el meu smartphone ben a prop! ;-)
Que tingueu un bon cap de setmana!
Christian.
De hecho podría decir que mi smartphone es mi oficina en todos los sentidos.
Empezando por google earth para encontrar las coordenadas de cualquier cliente que se ha de visitar, con google maps puedo llegar a las instalaciones, sin tener que dar mil vueltas buscando. Además, en mi caso trabajamos en una empresa multinacional con las oficinas centrales fuera de España, así que cualquier duda, consulta, pregunta y en general comunicación únicamente es posible a través de llamadas, chat o email. Es otra situación dónde utilizas el mismo smartphone de router para cualquier tarea administrativa que sea necesaria, compartir información o hacer vida "normal de oficina" con los otros compañeros.
Saludos,
Raminta
Hola!
M'ha fet especial gràcia el comentari d'en Daniel Pueyo. És ben cert que les coses han canviat moltíssim en molt poc temps en aquest aspecte. Però, jo, que tinc la meitat d'anys que en Daniel, he de reconèixer que, em costa d'imaginar aquestes situacions. Em costa de creure un món on no poguéssim comunicar-nos a la distància. I jo vaig començar amb coses com el Messenger... No vull ni pensar en la generació deu anys menor que jo, que ja han crescut amb els Smartphones.
Hola companys. Fa uns dies vaig publicar un tràiler del mateix programa, però al ja estar publicat, no us apareix. Així doncs us porto un altre vídeo on es presenta el programa, a trets generals, i que pot ajudar-vos a entendre la meva proposta.
Fins i tot de cara a altres temes, crec que és un programa interessant per comprovar que , avui dia, inventar-se una identitat digital està a l'ordre del dia.
Com a dada addicional, comentar que el programa de TV Catfish, és un spin off d'una pel·licula documental del mateix nom: http://www.imdb.com/title/tt1584016/
Així és Bernat. Al 2010 van fer la pel·lícula documental, i al 2012 van estrenar la sèrie documental. De fet, gràcies ambdues produccions, una famosa editorial nord-americana va introduir la paraula "catfish" als seus diccionaris per referir-se als perfils falsos que trobem a la xarxa.
Un video molt interessant Samuel. La veritat és que fa una mica de por veure ho fàcil que resulta enganyar a una persona amagant-se darrera un perfil.
Enhorabona per la feina!
Aquest és el segon de quatre documentals on s'explica com la revolució virtual afecta a moltes persones a totes les parts del món: de forma positiva i negativa. En aquest vídeo fa un viatge a l'Àfrica.
A quina edat solen acostar-se a les xarxes socials? Associades a elles hi ha una sèries de factors claus que aquest article remarca i que trobo molt interessants:
Controles?
-Riscos
-No donar pistes
-Webs insegures
-Curriculum virtual
-Necessitat de conscienciació, tant de pares com de nens.
Us deixo un curt futurista però no descartar que arribem a aquest punt on veiem que arriba la tecnologia als nostres ulls en forma de processador implantat en una lentilla, que ens permet veure una realitat virtual, informar-nos de les persones i un món ampli que pot ser perillòs, tal i com passa en el video. Molt entretingut, us ho recomano.
Aquest enllaç (un dels més coneguts enfocats a trobar parella) representa l'evolució més evident de l'usuari pel que fa a la manera de relacionar-se. Hem arribat a un punt en què la gent té gairebé més activitat social virtual que real. Per això han hagut de sorgir portals específics per conèixer a gent amb la qual tenir una relació sentimental. Però ¿tot això què representa?, no ho sabem amb seguretat, però és evident que la màquina 2.0 ha encès motors i la cosa està imparable, la realitat està canviant i no sabem cap a on va.
Com podem arribar a ensenyar tant, i a la vegada tan poc sobre nosaltres. "Postureo" a alts nivells, fent de les nostres vides virtuals un "escenari" pròpiament idealitzat.
M'ha encantat! És la realitat tal qual. A més m'ha fet molta gràcia que surti la Córcoles (Moderna de Pueblo) perque fa molts anys que la segueixo. Cada cop necessitem més l'aprovació de la resta de persones, és com si el nostre ego mai tingues prou. Article real al 100%.Bona aportació company!
Ens hem plantejat quines conseqüències té per al medi ambient la nostra activitat a les xarxes socials? En aquests temps que tant es parla d'ecologia, de sostenibilitat, de tenir cura del planeta, estem conscienciats de quins són els límits de la nostra activitat virtual? De tot això ens parla aquest article de la periodista Joana Díaz.
Aquest link relacionat amb el tema 'documentals' explica en 3min i mig com grabar la pantalla del teu ordinador.
Com que el tema del Projecte Virtual és sobre matèria digital aquest vídeo servirà pels que vulguin capturar la seva recerca, o posar en evidència el que estàn relatant en el seu documental d'una forma dinàmica. Això donarà molt més valor al clip que no pas mostrar els fets en fotos.
A més a més, al fòrum us adjunto un mini-clip que he grabat en el meu ordinador per demostrar-vos que funciona i serà extremadament útil per l'elaboració del PV.
Qué interesante Carlota!
Yo ya sabía hacer capturas de pantalla pero no se me había ocurrido incluirlas en un documental ¿Porqué no? Si los tutoriales lo hacen y son tan prácticos... Habrá que probarlo!
Saludos!
Casandra Marín