Exemple d'un article d'una revista de prestigi que no es pot considerar de qualitat. Torna a ser una simplificació extrema de la redacció especialitzada.

Altre cop, ens trobem davant de la simplifcació de la redacció especialitzada. Un web que et presenta una fàcil recepta sobre com redactar un blog.

Un exemple de les pàgines que donen receptes fantàstiques sobre redacció. En aquest cas, sobre com redactar l'apartat "about us" d'un web. Tampoc és una institució de massa prestigi, ja que es tracta d'una empresa de màrqueting.

Altre cop ens trobem amb un bon text sobre com escriure un article recolzat per una institució de prestigi. Tot i això, tampoc hi ha bibliografia i el tema està massa simplifcat.

Bon document que explica com redactar un article. Tot i això, considero que la seva llargada mostra que simplifica massa el tema. A més, el fet que no s'utilitzi o no s'esmenti bibliografia, li resta fiabilitat.

Guía d'estil de l'Institut Nacional de Salut del Perú que dona un seguit de pautes per a redactar textos científics. El fet que estigui publicat pel govern, dota de cert prestigi al document

Article que tracta la vessant més aviat lingüística i gramatical sobre l'escriptura de textos i sentències. Augusto C. Belluscio és un procurador i advocat amb molta experiència en el camp, fet que dóna un alt grau de qualitat al document.

Extens i antic text que pot ser de gran utilitat en la redacció científica. Parla des de detalls (com elaborar el títol d'un article) fins a temes més generals (com els orígens de la redacció científica)

Aquest enllaç és l'exemple que el fet que un text aparegui en un web de prestigi no significa que sigui totalment fiable. Aquest recurs de com redactar un CV es pot trobar al web de la BBC, fet que semblaria indicar que és de confiança. Tot i això, el text en sí no deixa de ser una forma simplificada de redacció d'un currículum.

Un altre exemple de pàgina web que simplifica la redacció d'un document econòmic. En aquest cas, ens expliquen com elaborar en poc temps un balanç econòmic

Em sembla difícil concebre que la redacció d'una carta formal es pugui resumir en una presentació de 6 diapositives. Considero que és un procés més complex i que, per tant, l'autor d'aquesta presnetació l'ha simplificat massa.

Scribendi es dedica a la correcció i revisió de textos. No considero que aquest sigui un recurs de qualitat alta pel seu format, no explica tot el procés de redacció d'una carta formal. Simplement, dóna diversos consells per a fer-ho, com si no l'empresa no tingués els recursos per explicar-nos alguna cosa més sobre la redacció de cartes formals.

Wed de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) on s'explica la normativa bàsica d'etiquetatge de productes. També ens dóna el vincle al decret que explica de forma més explícita com s'ha de fer.

Base de dades de la ONU que contés termes tècnics i especialitzats i frases d'ús usual en els seus àmbits d'acció. Inclou els equivalents de cada paraula en anglès, àrab, espanyol, francès, rus i xinès.

Guia de l'Associació Europea d'Editors Científics que vol acostar als redactors al llenguatge necessari per a la redacció de textos científics i donar-los suport per tal que els seus textos siguin clars i concisos. L'objectiu de l'associació és fer més eficient la comunicació científica internacional. Està disponible en 20 idiomes (i el català no és un d'ells, possible sortida per aquells que us vulgueu dedicar a la traducció!).

Eina que pot ser molt útil en la redacció de textos (o fins i tot en la comprensió d'aquests) relacionats amb l'àmbit acadèmic. Ens proporciona els equivalents catalans, castellans, anglesos i francesos del lèxic de l'ensenyament superior.

Em sorprèn que ningú l'hagi recomanat encara! El llibre d'estil de la nostra pròpia universitat, que de ben segur molts de vosaltres heu fet servir un cop o altre (encara que sigui només per tenir una guia de com fer referències bibliogràfiques). En aquest llibre es parla del model de llengua de la UPF i s'hi exposen criteris com els d'ús dels signes de puntuació o de les abreviacions. Val a dir que s'hi ha afegit fa ben poc l'apartat d'ús no sexista del llenguatge, que és un tema candent sobre el qual no fa massa que es discuteix (aquest apartat es pot consultar també a http://www.upf.edu/gl/criterisupf/sexisme.html).

Guia d'estil del diari anglès "The Economist" que ens permet cercar per temes per facilitar el fet de trobar allò que busquem. El diari busca una escriptura planera per tal d'acostar-se als lectors, fet que comporta que la guia d'estil aconselli, per exemple, que és millor utilitzar mots curts o que cal evitar els esnobismes.

La puntuació acostuma a ser una de les traves més difícils de superar en la redacció, sobretot en altres llengües. Aquesta guia de la Universitat de Sussex aprofundeix en tots els símbols de puntuació existents i ens ajuda a fer-ne un ús correcte.

Cercador que ens pot ajudar a enriquir els nostres textos. Quan busquem una paraula, no només ens en dóna sinònims, sinó que també ens les relaciona amb idees que hi tenen a veure i que poden fer que els nostres textos tinguin més varietat lèxica.