Group items tagged

Reflexión de Alberto Garzón sobre el posmodernismo y como las nuevas tecnologías han cambiado no solo las relaciones sociales si no también la economia, la política y el trabajo. En este artículo el autor habla de como las herramientas 2.0 son reflejo de la transformación social que ha supuesto el proceso de globalización, y como a través de estas herramientas se prima la sencillez del mensaje y se deteriora la calidad del discurso. No es una crítica hacía las nuevas herramientas sino hacía el uso que se les da.

Uff, què dur i... esbiaixat. És un article per a reflexionar, però hi ha moltes coses de les que diu amb les quals no estic d'acord, i em costa. Dóna per a molt, el debat, però trobo a faltar que animi a ell, en comptes de ser tan tallant i caure en generalitzacions i simplificacions tan greus com les que denuncia. La manca de comprensió lectora no és de les TIC, ho sento, no m'ho crec. No és culpa del Twitter. No és culpa d'un simplisme excessiu. Mirem l'educació dels nostres joves abans de culpar el mitjà que utilitzen per a posar-la de manifest. I la manca d'educació tampoc és completament atribuïble al capitalisme, apa. El debat dóna per molt. Així que, ufff. Gràcies per compartir-ho!

Aquest article de Rosa-María Torres fa una reflexió sobre el moment actual que viuen les societats d'avui envers el mon de l'ensenyament i l'educació. Parla de la importància que estàn agafant les noves tecnologíes en els objectius i models d'ensenyament en les polítiques mundials i com alhora aquestes polítiques que en principi hauríen de ser d'aproximació de l'ensenyament el que fa és accentuar encara més les desigualtats socials que hi ha entre els països del nord i sud. També parla de l'ambiguetat dels termes que s'utilitzen en la nova societat de la informació i els problemes que se'n deriven.

Moltes gràcies per aquest link, És molt interessant i ens serà molt útil per el nostre treball grupal! Te'l robo :)

Article de l'Escola Universitària de Caixa Terrasa per a la oferta dels seus MBA. Explica que la societat del coneixement és la tercera gran revolució de la humanitat, després de la neolitica i la industrial. L'he escollit perquè és l'únic text que he trobat, de moment, que diu clarament que el coneixement té data de caducitat per això aposten per la formació continuada

Clar, Juana. Estic d' acord amb tú en la teva última frase. Es que, al llegir l' article, l' autor diu unes parrafades que... i al dir "el coneixement té data de caducitat", em donen ganes de preguntarli si el "saber" té data de caducitat. Una abraçada!

Responent a la teva reflexió jo crec que es obvi que sense una formació actualitzada,i una contínua posada al dia els coneixements que es tenen, en qualsevol camp, poden quedar obsolets. Ell ho explica en el paràgraf de la data de caducitat. De totes maneres, no oblidis que es tracta de la publicitat d'un MBA. Una altra abraçada per a tu!

Notícia que ressalta algunes idees sobre les TICs i la missió del periodisme que va expressar el periodista Iñaki Gabilondo en un acte públic. Alerta sobre el error en posar el focus en el mitjans (eines tecnològiques) enlloc de en el contingut (missatge). Alerta també del risc de confondre informació i coneixement, afavorit pel volum de dades de la xarxa, i destaca la poca credibilitat d'informacions de font desconeguda.

En aquest article, es sintetitzen força bé els conceptes oposats però simultanis de "forces unificadores" i "forces dispersadores" dins les societats en un món global. Molt d'actualitat en el nostre país, la idea de la necessitat de "l'àncora" ciutadana en un món tan interconnectat. Queda també ben patent el concepte de "supranacionalitat" que fa que els estats tradicionals comptin cada cop amb menys poder de decisió. Un món, l'actual, en què els centres des d'on es dirigeix la política i l'economia ―especialment aquesta última― han passat a convertir-se en una mena de xarxa de ciutats que es disputen les seus dels centres de poder.

Article del 2003 que explica que les Humanitats i la Societat del Coneixement són dos models diferents, on el segon model ha substituït el primer arran de la revolució tecnològica de la comunicació. Podria ser interessant perquè ens dóna una visió més sobre el paper de les Humanitats en el món d'avui.

Un altre article molt interessant és el que va escriure la periodista Eva Comas a la publicació Idees 17 l'any 2003. En la mateixa línia que en l'anterior article que us he presentat, en ell es reflexiona sobre el coneixement que s'adquireix amb les eines de les què disposem actualment i la concepció del coneixement que es tenia abans de la "revolució tecnològica"

Article de Eva Comas: Sobre el lloc reservat a les Humanitats en la societat del coneixement

Suposo que la majoria de vosaltres coneixeu o heu escoltat parlar de l'Itunes. És un programa d'Apple per gestionar el contigut dels seus dispositius (més o menys, no sóc cap experta). Doncs bé, fa poc ha tret una nova utilitat que trobo del més interessant. Amb l'Itunes U pots tenir accés a  cursos digitals d'un munt d'universitats i centres educatius reconeguts d'arreu del món. Per exemple Harvard, Yale, etc, etc. Et pots descarregar les classes del professor en forma "podcast" i d'aquesta manera pots seguir el curs desde el teu ordinador. I és gratis! Jo des que el vaig descobrir, sóc adicta. Gairebé tot el material està en anglés però, aixó és un inconvenient.

Article que explica la importància que per a Google té la incorporació d'Humanistes a la seva plantilla de treballadors. ¿Qué es lo que encuentra esta compañía en las humanidades que no están viendo los demás? "Se han dado cuenta de que no pueden poner todo su esfuerzo exclusivamente en los ingenieros. Necesitan la parte social. Necesitan estudiar la empatía, la emoción y la cultura en un mundo más global".

Zahara tens raó però crec que ho diu per emfasitzar la importància de que els Humanistes coneguin a fons les noves tecnologies de la informació.

Mm,estic amb Zahara. Carlos, sí enfatitza aquesta necessitat.Però jo no crec que "els Humanistes" estiguin en una torre de marfil. Si la societat els veu allà o els ha posat allà, potser és per que ha relegat els valors de reflexió i interpretaciò crítica. Bé, que les Humanitats necessiten parlar en el llenguatge 2.0 més del que ho fan fins ara, en això acord!

Article (PDF, en anglès) molt interessant sobre les capacitats de l'e-learning, i la seva evolució en els últims anys, especialment perquè fa al e-learning participatiu, col·laboratiu i simbiòtic. Aquest últim m'interessa especialment, ja que s'aplica molt bé als idiomes. Descriu els diferents graus d'implicació i relació entre els participants entre el procés d'aprenentatge, en funció de la profunditat del mateix, i l'evolució. No entra gaire en les xarxes social (que jo crec un complement a tot aquest tema) si se centra en els idiomes, que és l'àmbit on jo volia atacar aquest tema de manera principal, però, tot i així, ho he trobat interessant.

La falta de qualificació laboral deguda a l'adquisició de treballadors a qualsevol preu, són el motiu que exposa el sociòleg R. Sennet, crític realista dels canvis personals que ha comportat els darrers canvis socials ("La corrosión del caràcter", "El respeto") com a motiu pel qual, davant una crisi financera com la que patim, l'empresa no ha estat capaç d'enfrontar-s'hi. La desglobalització ha començat i ens agafa amb una quantitat enorme de treballadors gens reconeguts i amb escasses capacitats per resoldre problemes greus, i dels quals, paradoxalment, en som socialment dependents.

Hi he arribat precisament a través de la pàgina http://sociedadinformacioncomunicacion.blogspot.com.es/, on he trobat un article de Guadalupe Álvarez titulat Álvarez, G. (2012). "Las nuevas tecnologías en el contexto universitario: sobre el uso de blogs para desarrollar las habilidades de lectoescritura de los estudiantes". Tot i així, i a propòsit del tema de debat de l'activitat 1, voldria destacar l'article dels professors de la Universitat de Lleida (UdL) Òscar Flores Alarcia i Isabel del Arco Bravo, fet a partir d'un estudi on s'observen els processos que interactuen en diferents assignatures, segons si es desenvolupen amb la modalitat presencial, semipresencial o no presencial: (FLORES, Òscar; de ARCO, Isabel (2012). "La influencia de las TIC en la interacción docente y discente en los procesos formativos universitarios". Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol.9, n.º2, págs. 31-47 UOC.) http://rusc.uoc.edu/ojs/index.php/rusc/article/view/v9n2-flores-arco/v9n2-flores-arco El Vol 9, N. 2 (juliol 2012) d'aquesta revista científica arbitrada sobre e-learning, universitat i societat del coneixement consta de cinc articles a la secció d'articles d'investigació, i sis articles que conformen el monogràfic coordinat per Francisco Rubio, catedràtic de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, i que parlen sobre el tema "Innovació i bones pràctiques en el govern i la gestió d'universitats", un excel · lent recull d'interessants pràctiques d'algunes institucions d'educació superior sobre aquest tema.

M'apunto aquests enllaços, molt rics. M'interessa molt l'e-learning, i tant el blog com la revista que referencies fan diana. Moltes gràcies per compartir-ho!

Reportatge emès a TV3 sobre el que pensa l'expert en noves tecnologies Francis Pisani sobre l'actual revolució digital que viu l'educació. Parla d'un concepte tant important avui mateix com és el de "repensar" la funció dels professors a l'actual rebel·lió digital que està vivint el món educatiu. A més fa referència a saber destriar entre bona i mala informació a Internet i dels mecanismes per preservar la nostra intimitat. El objectiu d'aquesta cerca era obtenir un document audiovisual que tractés el tema de la introducció de les noves tecnologies a les aules i el nou paper del professorat en aquest context. Per això he fet servir el "Google Video" amb el qual he accedit al popular "Youtube" amb les paraules de cerca "notícies tic a les aules"

És un document de la universitat de lleida que pretén ser de divulgació entre els pares. És interessant veure com una nova societat genera noves necessitats. Molts pares amb pocs coneixements de les últimes tecnologies són, paradoxalment, els responsables d'acompanyar als fills en la introducció en aquest món tant extens, possibilitador, però alhora difícil. Aquesta guia m'ha fet pensar, els pares d'avui són els candidats idonis per acompnyar els fills en el coneixement dins una societat dominada per les TIC?

Deviantart és un lloc web que permet als artistes que s'hi enregistren, bàsicament d'arts visuals, mostrar el seu art. És una eina de divulgació on els interessats poden contactar amb els artistes segons els estils o categoria que li interessen.

A mi tampoc se m'havia ocorrit, i això que tenc una conta oberta i és una web que visito molt sovint!!! Meritxell et recomano l'ús del cercador combinat amb la classificació de categories, és una forma molt fàcil de classificar els treballs penjats (per a mi són vertaders treballs) i de trobar alguna cosa concreta, si ho necessites. Molt bona Idea Quim! Nazaret :)

Hola, jo no coneixia aquesta pàgina i m'ha agradat, tant per la filosofia de compartir, com per la quantitat d'estils que hi han. No sóc una experta en art però m'ha semblat que malgrat els diferents estils tots es deuen poder catalogar dins l'art contemporani, m'equivoco? Una vegada més les TIC ens ofereixen aquestes possibilitats inesgotables de coneixement. Molt bo Quim! Elisabeth

Assaig crític sobre com la societat del coneixement és el mateix que la societat de la informació, i com aquestes són eufemismes del capitalisme. Segons l'autor (Renán Vega Cantor) la informació no s'assimila, no es critica ni es jutja, que és el coneixement que aporta l'estudi de les humanitats. M'ha cridat especialment l'atenció aquesta frase:"La escasa reflexión intelectual que caracteriza a los profetas de la "sociedad del conocimiento" queda en evidencia cuando se constata que aunque la información crece en forma alocada, el conocimiento real disminuye y se generaliza la estupidez televisiva." M'ha semblat molt interessant

Zahara, aquest home és una trovalla. No té pels a la llengua. D'alguna manera complementa a l' article que ha penjat la Juana, a la inversa, clar. "Paradójicamente, y en contra de los lugares comunes, nuestra generación es la primera en la historia que ha perdido más conocimiento del que ha adquirido" Llengës, Cultures,sabers ancestrals... ja veus.

Uf, ben contundent! Trobo molt interessant els punts de vista més crítics amb les lloances tan majoritàries (o potser no tan majoritàries, però sí repetides). L'enllaç que jo he postejat de l'Iñaki Gabilondo va una mica en aquest línia, però expressat de forma més diplomàtica, és clar. M'ha agradat!

"Els historiadors i els reptes de la societat del coneixement"

HUNTINGTON, Samuel Phillips. "El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial". 1a ed. (en català). Barcelona: Proa, 2006. ISBN 84-8437-561-7. "Al seu llibre [...], Huntington prediu que els principals actors polítics del segle XXI seran les civilitzacions en lloc dels estats-nació." Samuel Huntington - Viquipèdia

Aquest article explica el fenòmen que han tingut les TIC en el mon cultural, la revolució que hi ha suposat degut al fort impuls que tenen en la societat les noves tecnologies i els problemes que se'n deriven. L'estudi explica la poca capacitat que han tingut desde l'administració, sobretot d'àmbit local, per adaptar-se al nou fenòmen de l'e-cultura i les accions confuses que tenen les administracions per encarar aquesta nova realitat.

Conferència de José Manuel Lucía Megías enregistrada a Bogotà aquest passat mes de juny de 2012 i que duia per títol LAS HUMANIDADES DIGITALES O CÓMO VENCER EL MIEDO AL PRESENTE DIGITAL José Manuel Lucía Megías (Eivissa, 1967). Catedràtic de Filologia Romànica de la "Universidad Complutense de Madrid" i coordinador Acadèmic del "Centro de Estudios Cervantinos". Especialista en Literatura Romànica Medieval, Iconografia, Crítica textual i Humanitats Digitals. És el Director del Banco de imágenes del Quijote, 1605-1915 i de la plataforma literària Escritores complutenses 2.0. Als darrers anys s'ha dedicat a la difusió de les Humanitats Digitals a Espanya, amb desenes d'articles i capítols de llibres publicats, així com les monografies: Literatura románica en Internet (I. los textos y II. las herramientas). Impulsa des de la Universidad Complutense de Madrid la creació del Centro de Investigación del Texto Digital (CITeD).

Molt interessant. El com de la difussió dela cultura (la imprenta, etc) i la manipulació d'aquesta, i de la informació.