Group items tagged

Los ciudadanos se movilizan gracias a Internet. La Red ha ampliado las posibilidades de contactar con personas que están a miles de kilómetros de distancia, a la vez que permite apoyar y conocer iniciativas que se desarrollan en lugares dispares del mundo y que serían muy útiles en el propio entorno. Un gran éxito de Internet para impulsar el activimo social, avalado por numerosas victorias de reivindicaciones y campañas iniciadas por ciudadanos. Dando voz a quienes tienen algo que decir en la sociedad. Una plataforma abierta con las herramientas más novedosas que hace posible que cualquier persona, en cualquier lugar, inicie y gane campañas. Es la plataforma de activismo online que más rápido crece en el mundo. Está en inglés. Os invito a que naveguéis por esta página web y descubráis todos los casos que ya han ganado!

Editorial de Ignacio Ramonet a l'edició xilena de Le Monde Diplomatique a on alerta de les noves desigualtats que es creen en la nova societat de la informació i del coneixement, en deixar fora i restringir l'accés a través de les desigualtats econòmiques al països subdesenvolupats, creant una nova "fractura digital"

Aquest enllaç ens fa pensar sobre "el lloc" de les humanitats a l'educació secundària i universitària. Ens fa aturar i reflexionar sobre el que són les humanitats: són les ciències socials(economia, sociologia, psicologia, ciències de la informació, antropologia etnològica...? o les diverses filologies, el coneixement de la història, la filosofia? O totes formen les humanitats? També ens parla de com les ciències socials tenen el seu lloc a la societat del coneixement.

Reflexió sobre la rapidesa i universalitat del coneixement i creació de continguts. La societat del coneixement ajuda a desenvolupar la intel·ligència col·lectiva, base del desenvolupant humà, segons Pierre Lévy.

La falta de qualificació laboral deguda a l'adquisició de treballadors a qualsevol preu, són el motiu que exposa el sociòleg R. Sennet, crític realista dels canvis personals que ha comportat els darrers canvis socials ("La corrosión del caràcter", "El respeto") com a motiu pel qual, davant una crisi financera com la que patim, l'empresa no ha estat capaç d'enfrontar-s'hi. La desglobalització ha començat i ens agafa amb una quantitat enorme de treballadors gens reconeguts i amb escasses capacitats per resoldre problemes greus, i dels quals, paradoxalment, en som socialment dependents.

En aquest article, es sintetitzen força bé els conceptes oposats però simultanis de "forces unificadores" i "forces dispersadores" dins les societats en un món global. Molt d'actualitat en el nostre país, la idea de la necessitat de "l'àncora" ciutadana en un món tan interconnectat. Queda també ben patent el concepte de "supranacionalitat" que fa que els estats tradicionals comptin cada cop amb menys poder de decisió. Un món, l'actual, en què els centres des d'on es dirigeix la política i l'economia ―especialment aquesta última― han passat a convertir-se en una mena de xarxa de ciutats que es disputen les seus dels centres de poder.