Group items tagged

Reflexión de Alberto Garzón sobre el posmodernismo y como las nuevas tecnologías han cambiado no solo las relaciones sociales si no también la economia, la política y el trabajo. En este artículo el autor habla de como las herramientas 2.0 son reflejo de la transformación social que ha supuesto el proceso de globalización, y como a través de estas herramientas se prima la sencillez del mensaje y se deteriora la calidad del discurso. No es una crítica hacía las nuevas herramientas sino hacía el uso que se les da.

Uff, què dur i... esbiaixat. És un article per a reflexionar, però hi ha moltes coses de les que diu amb les quals no estic d'acord, i em costa. Dóna per a molt, el debat, però trobo a faltar que animi a ell, en comptes de ser tan tallant i caure en generalitzacions i simplificacions tan greus com les que denuncia. La manca de comprensió lectora no és de les TIC, ho sento, no m'ho crec. No és culpa del Twitter. No és culpa d'un simplisme excessiu. Mirem l'educació dels nostres joves abans de culpar el mitjà que utilitzen per a posar-la de manifest. I la manca d'educació tampoc és completament atribuïble al capitalisme, apa. El debat dóna per molt. Així que, ufff. Gràcies per compartir-ho!

Entrevista publicada a la Vanguardia Magazine on el sociòleg Manuel Castells parla sobre la relació del poder en la societat globalitzada i la seva influència a través d'Internet, com a plataforma de comunicació lliure. Un article molt interessant on Castells analitza la crisis política actual i els canvis econòmics, socials i culturals dels últims temps.

En aquest article, es sintetitzen força bé els conceptes oposats però simultanis de "forces unificadores" i "forces dispersadores" dins les societats en un món global. Molt d'actualitat en el nostre país, la idea de la necessitat de "l'àncora" ciutadana en un món tan interconnectat. Queda també ben patent el concepte de "supranacionalitat" que fa que els estats tradicionals comptin cada cop amb menys poder de decisió. Un món, l'actual, en què els centres des d'on es dirigeix la política i l'economia ―especialment aquesta última― han passat a convertir-se en una mena de xarxa de ciutats que es disputen les seus dels centres de poder.

"La ciudad cautiva. Ensayos de teoría socio-política fundamental", és un llibre d'en José Olives Puig (Madrid: Ediciones Siruela, 2006) que vull llegir, tot i què (com diria el Mas) el títol és força aburrit. Però només ho és el títol, per les crítiques i comentaris que n'he pogut llegir i sentir. Miro l' índex i veig un INTERESSANT i llarg recorregut per la CIUTAT i el PENSAMENT: entendre l'origen del traçat d'una ciutat, la ciutat antiga, Sèneca, la Respublica christiana, fins i tot hi ha un capítol titolat "Dinero, sexo y poder"! Aquest llibre em guiarà el pensament per entendre l'ACTUALITAT.

Si t'agrada tot això t'adreço un blog molt interessant: http://suite101.net/juan-antonio-cantos-bautista

Gràcies Feli! me'l penso llegir. Fins aviat*

Assaig crític sobre com la societat del coneixement és el mateix que la societat de la informació, i com aquestes són eufemismes del capitalisme. Segons l'autor (Renán Vega Cantor) la informació no s'assimila, no es critica ni es jutja, que és el coneixement que aporta l'estudi de les humanitats. M'ha cridat especialment l'atenció aquesta frase:"La escasa reflexión intelectual que caracteriza a los profetas de la "sociedad del conocimiento" queda en evidencia cuando se constata que aunque la información crece en forma alocada, el conocimiento real disminuye y se generaliza la estupidez televisiva." M'ha semblat molt interessant

Zahara, aquest home és una trovalla. No té pels a la llengua. D'alguna manera complementa a l' article que ha penjat la Juana, a la inversa, clar. "Paradójicamente, y en contra de los lugares comunes, nuestra generación es la primera en la historia que ha perdido más conocimiento del que ha adquirido" Llengës, Cultures,sabers ancestrals... ja veus.

Uf, ben contundent! Trobo molt interessant els punts de vista més crítics amb les lloances tan majoritàries (o potser no tan majoritàries, però sí repetides). L'enllaç que jo he postejat de l'Iñaki Gabilondo va una mica en aquest línia, però expressat de forma més diplomàtica, és clar. M'ha agradat!