Solagro presenta un escenari agrícola francès de futur, a l'horitzó de l'any 2050, que defensa un canvi de model d'agricultura i alimentació que faci front als reptes ambientals, energètics i de canvi climàtic. Defensa la transició a una dieta que contingui més cereals, llegums, fruites i verdures i menys carn, sucre i llet.

MONOGRAFIA. El tema central del llibre és l'impacte del canvi climàtic en la vinya al món. Ofereix una visió prospectiva del tema situant-nos en els escenaris del 2030 i el 2050 i mostrant-nos els reptes socioeconòmics als que s'enfrontarà el sector vitivinícola com a nseqüència de la resiliència o no de les diferents varietats de vinya

prospectiva_2050 biomassa economia circular

Publicació de prospectiva econòmica de la PAC d'aquí al 2020. Els autors d'aquest obra col·lectiva, publicada pel Centre d'Estudis Polítics Europeus (CEPS), afirmen estar decebuts per la reforma que si bé, diuen, s'ha traduït en una política econòmica més justa, però en canvi no en més simple ni menys verda. Així mateix, es fa un exercici de prospectiva que albira les tendències econòmiques de la PAC d'aquí al 2020

Analitza reptes i ofereix recomanacions als responsables de polítiques agràries del món per tal d'aconseguir un creixement sostenible de la productivitat agrària, sense sacrificar els objectius de mitigació del canvi climàtic ni d'adaptació

A la cimera mundial sobre Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, el 25 de setembre de 2015, els líders mundials van adoptar l'Agenda per al Desenvolupament Sostenible 2030, que inclou un conjunt de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per posar fi a la pobresa, la lluita contra la desigualtat i la injustícia, i lluitar contra el canvi climàtic el 2030. Cliqueu i accedireu als objectius

Els boscos del món segueixen disminuint, a mesura que la població augmenta i les àrees forestals es reconverteixen a l'agricultura i altres usos, però en els últims 25 anys la taxa de desforestació neta mundial ha disminuït en més del 50 per cent, segons recull l'informe, que a més preveu que la demanda de fusta es triplicarà el 2050

Butlletí quinzenal del Departament d'Agricultura.Ramaderi, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya

Segons el darrer informe anual del Banc Mundial, publicat el mes de juny 2015, els països en vies de desenvolupament s'enfronten a una dura transició cap a 2015, amb majors costos d'endeutament i menors preus per al petroli i altres productes bàsics

El Govern català ha aprovat un document d'impuls a l'economia verda i circular, que promou la transició cap a un model productiu socialment inclusiu, basat en les baixes emissions i l'eficiència en l'ús dels recursos amb l'horitzó de 2020. Amb una inversió del 2% del PIB en activitats relacionades amb l'economia verda, permetria crear entre 68.000 i 100.000 llocs de treball a Catalunya a curt termini. El document identifica els set sectors productius que tenen capacitat motora per liderar la transició; entre ells, com podreu veure, s'hi troba la indústria agroalimentària, i altres graons de la cadena de valor, com els sectors primaris, la distribució, les indústries de l'envasat i l'embalatge, la maquinària per a alimentació, els additius i les matèries primeres, la gastronomia i la restauració

Estudi de prospectiva centrat en la transició climàtica i energètica. L'informe conclou que Espanya podria aconseguir una reducció d'entre un 7% i 17% de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) fins al 2033, si porta a terme, entre altres accions, una profunda modernització del seu model econòmic, que hauria d'estar sustentat en la innovació i el desenvolupament tecnològic

Informe de la FAO i el Centre Internacional d'Alts Estudis Agronòmics Mediterranis (CIHEAM), presentat a l'Exposició Universal de Milà, examina els efectes negatius dels canvis en les pautes alimentàries a la Mediterrània i demana un programa d'acció en suport de dietes més sostenible

Document de treball de la Comissió Europea que obre la reflexió i el debat del Taller sobre Recerca i Innovació en el Sector Agrari, el qual escalfa els motors de la conferència que se celebrarà a Brussel·les els dies 26 i 28 de gener de 2016. L'objectiu del document és doble: d'una banda, convidar a la reflexió sobre una estratègia a llarg termini que posi en valor la recerca i innovació com a eines bàsiques d'una agricultura europea competitiva i sostenible capaç de fer front als reptes del futur d'una manera coherent i eficaç, i, de l'altra, contribuir a la discussió i els resultats de l'EXPO de Milà Alimentar el planeta, energia per a la vida bo i oferint punts de vista sobre les prioritats en recerca i innovació

prospectiva_2024

Publicació de la FAO que recull les conclusions d'un grup de científics i economistes que han fet un balanç dels efectes del canvi climàtic sobre l'agricultura i l'alimentació a escala mundial i regional en les últimes dues dècades. Els autors afirmen que l'escalfament global tindrà conseqüències profundes sobre on i com es produeixen els aliments, i durà també a una reducció de les propietats nutricionals d'alguns cultius, la qual cosa té implicacions en les polítiques de lluita contra la fam i la pobresa i per al comerç mundial d'aliments. El llibre proposa solucions per fer front a aquests reptes

Swiss Agricultural Outlook 2014‒2024: Project pilote de réalisation d'un scénario de référence pour le secteur agricole suisse

Document de la Comissió Europea que analitza l'evolució de l'oferta i la demanda en els països que es consideren els nous motors de creixement (la Xina, l'Índia, el Brasil, Rússia, l'Àfrica sub-sahariana) en les pròximes dècades

Estudi elaborat per la FAO, el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) i el Programa Mundial d'Aliments (PMA), presentat el 10 de juliol a Roma en vigílies de la Tercera Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament a Etiòpia del 13 al 16 de juliol de 2015. El document conclou que eradicar la fam de manera sostenible per a l'any 2030 requerirà uns 267.000 milions de dòlars anuals més de mitjana per a inversions en zones rurals i urbanes i en protecció social, de manera que els més desafavorits tinguin accés a aliments i puguin millorar els seus mitjans de vida

Les xarxes socials són el mitjà més rellevant en la comunicació amb el consumidor. El preu dels productes serà el factor que més pesarà en el comportament del consumidor en els pròxims anys. Aquests són 2 dels titulars extrets de l'informe que podeu consultar fent clic a l'enllaç