Group items tagged

Com les xarxes socials han canviat l'actitud d´empreses i organitzacions per ajudar-les a convertir-se en més transparents i obtenir millor reputació social. Un dels majors avanços en la relació de grans empreses o organitzacions amb el seu entorn ha estat l'arribada de les xarxes socials i els entorns 2.0 on es permet interactuar, canviar i compartir informació en diversos sentits. Clar exemple de l´us com a eina d'aquest mitjà de comunicació, cada vegada menys nou, és la Web d'una de les organitzacions que a priori era de les més desconegudes que existia fins avui. Després de la contínua crítica generalitzada i postures contràries a l'organització per part de l'opinió pública, OTAN va obrir les seves xarxes socials per donar una visió més clara i transparent de quines eren les accions i activitats dels seus exèrcits i del secretari general quasi dia a dia. Arran de l'obertura de la web 2.0, OTAN va continuar rebent crítiques a les seves activitats militars però també va obtenir una major acceptació i enteniment del rol de l'organització en relació a la defensa dels aliats, l'ajuda humanitària que realitza a Àfrica, la protecció de zones sota amenaces terroristes, accions de lluita contra la Guerra química, etc. Gràcies al seu canal de YouTube l'organització ha pogut compartir i demostrar les seves activitats en ajuda internacional i cooperació, aconseguint una major acceptació en la població dels països aliats A dia d'avui OTAN inverteix molt per mantenir les seves xarxes socials actualitzades i obertes a la participació, opinió i debat, obrint canals en gairebé totes les xarxes on la imatge i l`envio d'informació d´accions, maniobres, actuacions i moviments puguin ser visualitzats. La entrada en la Web 2.0 li ha afavorit per aconseguir més respecte i enteniment a nivell global. https://www.youtube.com/watch?v=4gCbS0FFqqQ

Súperinteressant la visió de l'aprenentatge a través de la xarxa amb els perills i beneficis que comporta per als adolescents.

Bona tarda companys, Què us sembla aquest vídeo documental? Le trobat a la xarxa i m'ha semblat interessant ja que considero l'educació nòrdica exemplar i aquí introdueixen les TIC en l'educació bàsica dels nens

En un món destinat a evolucionar cap a l´ús de les TIC i les màquines intel*ligents, crec que és fonamental que els professionals de l'educació es reciclin constantment per adoptar totes les innovacions que van sorgint i estar preparats, no només per a transmetre i compartir aquest coneixement amb els seus alumnes, si no per a preparar-los per l'adaptació al canvi continu, a nivell tecnològic, que els espera en la seva futura vida professional.

Doncs jo ho sento, però no comparteixo l'opinió de què els mestres hagin de canviar res. Els mestres han d'ensenyar, d'estimular i de fer als seus alumnes autònoms de pensaments. Per a mi una persona autònoma de pensament és aquella que és capaç de raonar en tot moment de forma pròpia. Necessitem les TIC's per fer això? Doncs no. De fet, un dels meus discursos polítics raona en la "MARCHA VERDE", aquella que semblant a la que es va produir a diversos països musulmans, han de fer els pagesos, agricultors, ramaders i pescadors.... Demostrar que l'únic que necessitem per a viure és el menjar. L'evolució tecnològica comporta grans avantatges en molts àmbits, igual que també comporta grans pèrdues (i per tant, desavantatges) a escala social i humà. No som conscients del que tenim i ho estem desaprofitant i el pitjor és que, veient la temàtica com un avantatge, l'estem utilitzant d'arma en contra de la nostra societat. Precisament un dels temes que marca aquest vídeo és l'ús del raonament humà per sobre de qualsevol altre raonament.

Entrevista a la periodista i activista Caddy Adzuba sobre com les multinacionals que fabriquen els mòbils són còmplices del gran drama humà que succeeix a les mines del Congo. Caddy Adzuba és una de les grans coneixedores mundials del conflicte i dels "mòbils de sang", un dels casos d'explotació humana més salvatge del planeta: morts, explotació infantil, violacions, guerres i esclavatge. Mentrestant, les empreses fabricants de mòbils i, indirectament, les propietàries de les xarxes socials, entre d'altres, amaguen el problema i d'alguna forma contribueixen al fet que succeeixi. El Mobile World Congress mai n'ha volgut parlar. Un article que ens pot ajudar als que hem decidit fer el treball sobre la part fosca de les xarxes socials i dels mòbils, ja que dóna dades, cita documents, fonts i fa una interessant reflexió de la problemàtica.

Com bé dius, és una part fosca...una realitat que molts, jo mateixa, desconeixem, però que valdria la pena donar-li força i veu. Així doncs, agraeixo la feina que fa ( que feu) tots els que hi participeu de manera activa en la lluita dels drets de totes aquestes persones que sembla que cauen en l'oblit de la resta del món. I intenteu conscienciar-nos, fent-nos veure aquestes realitats, que tenen més importància que moltes de les "tonteries" que es consideren notícia en la nostra societat. Si més no notíces com aquesta fan reflexionar... El pes del poder sobre la humanitat ens deshumanitza.

La missatgeria instantània i privada s'apodera del cercle íntim i creix. He volgut compartir aquest article publicat al diari ARA (30-12-13) ja que trobo interessant el fet que ja fa un parell d'anys que el whatsapp ha anat guanyant terreny a les xarxes socials. Com a professora, vaig estar preguntant als meus alumnes si feien servir més els xats --com fa uns anys entre els adolescents, abans de l'arribada del whatsapp-- i em van comentar que gairebé no els fan servir, ja que amb el mòbil, i el whatsapp instal·lat, en tenen prou.

Molt interessant l'article Dúnia!

Hola noies! En aquest sentit entenc què vol dir la Montserrat dient que facebook fa pudor a cadàves, però....recordeu que Facebook (més aviat el senyor Zuckerberg) va comprar aquesta plataforma. El que vull dir és que, si m'ho permeteu, discrepo una mica en aquest sentit. Facebook (hi sóc des del 2008) ha evolucionat d'una manera important, inclús jo mateix com a usuari ho he fet. El tema i l'article són realment bons!

Article de la gaceta de salamanca sobre l'ús de les xarxes socials de les persones grans. Interessant veure que l'article es basa en l'explicació de Roser Beneyto  profesora dels Estudis d'Informática, Multimedia y Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Crec que tens tota la raó del món Daniel. A mi també em grinyola aquesta paraula, però potser perquè li trobem una connotació pejorativa i sabem que els 70 anys d'ara no són els de fa mig segle i les persones d'aquestes edats són actives i capaces d'adaptar-se a qualsevol canvi amb el que es trobin :)

Les noves tecnologies són, en qualsevol cas, una oportunitat i un repte. I un dels reptes és que no es produeixin bretxes digitals, ni per l'edat dels usuaris ni per qualsevol altra circumstància socioeconòmica, per això ajuntaments, associacions, o els simples nets d' aquests els ajuden a incorporar-se al canvi del SXXI, perquè cap membre de la nostra societat romangui al marge d'aquests avenços tecnològics tan ràpids i espectaculars, i perquè, en qualsevol cas, les administracions i la societat puguin dissenyar les estratègies adequades per aconseguir que això sigui possible. Genial tema Elisenda !! Anna Pérez Condeminas

Bon dia a tothom! Bé, jo he trobat aquest vídeo que m'ha semblat força interessant i encertat. Es parla de com es feien les coses abans de l'aparició dels smartphones i totes les seves aplicacions. Té un toc d'humor però a sota hi ha la idea que la vida ha canviat. És cert tot el que s'ha comentat, la internet i les xarxes ens treuen molt de temps, hi ha problemes de cyberbulling, d'assetjament, problemes d'anorèxia, etc. Però se'ns oblida que internet i els mòbils es van crear per fer-nos la vida més fàcil i còmoda, tal com surt en aquest vídeo (ara no cal que recordem els números o el tema del GPS i molts més), però s'ha de saber utilitzar bé perquè també ens fa oblidar el realment important, com els vídeos de Pau Marques o Hernan Torrella.

De hecho podría decir que mi smartphone es mi oficina en todos los sentidos. Empezando por google earth para encontrar las coordenadas de cualquier cliente que se ha de visitar, con google maps puedo llegar a las instalaciones, sin tener que dar mil vueltas buscando. Además, en mi caso trabajamos en una empresa multinacional con las oficinas centrales fuera de España, así que cualquier duda, consulta, pregunta y en general comunicación únicamente es posible a través de llamadas, chat o email. Es otra situación dónde utilizas el mismo smartphone de router para cualquier tarea administrativa que sea necesaria, compartir información o hacer vida "normal de oficina" con los otros compañeros. Saludos, Raminta

Hola! M'ha fet especial gràcia el comentari d'en Daniel Pueyo. És ben cert que les coses han canviat moltíssim en molt poc temps en aquest aspecte. Però, jo, que tinc la meitat d'anys que en Daniel, he de reconèixer que, em costa d'imaginar aquestes situacions. Em costa de creure un món on no poguéssim comunicar-nos a la distància. I jo vaig començar amb coses com el Messenger... No vull ni pensar en la generació deu anys menor que jo, que ja han crescut amb els Smartphones.

Aquí us deixo un vídeo de youtube que de manera molt breu i directa ensenya la part fosca de les xarxes socials. Quants moments únics hem perdut per estar mirant la pantalla en comptes d'alçar la vista? Som realment més socials gràcies a les xarxes socials?

Aquí deixo un vídeo interessant en el que, explica a traves d'un documental, la relació a les xarxes socials i mostra l'actitud que hem adoptat en aquest procés d'avenços. A part, també reflexiona el fet de que ara totes i cada unes de les activitats que duem a terme, estan relacionades amb la tecnologia i les xarxes socials quan abans, era impensable jugar o estudiar a traves d'un altre mètode que no fos el tradicional. Aquest vídeo, vol transmetre motivació a poder fer un canvi en les nostres actituds i aptituds per a poder obtenir 'oportunitats' en la vida i créixer com a persona no com a robot. El principi d'aquest vídeo, no té res a veure amb el final, m'ha impactat molt i us invito a fer-li una ullada ja que m'ha sorprès per que no me l'esperava , i lamentant-ho, i fent una reflexió personal, estic totalment d'acord amb l'idea que transmet.

Em sembla genial! És fascinant com la gent a poc a poc comença a despertar i veure el mal ús de les xarxes a escala social i l'aïllament (precisament social) que patim cadascun de nosaltres a l'hora de relacionar-nos amb la gent. Realment ho necessitem? Jo crec que no.

Bona nit a tots i totes, he pogut llegir totes les aportacions que heu anat fent i m'he fixat en que ningú ha parlat sobre la Deep Web així que jo m'animo a fer-ho. La Deep Web (En català Web/Internet profunda) es sovint coneguda com la cara fosca d'internet i comparada a la part oculta d'un Iceberg. De fet, molts experts asseguren que la Deep Web representa més del 95% de l'internet, i es només en el 5% restant on ens movem la gran majoria d'usuaris. En quant poses Deep Web al google apareixen una gran quantitat de vídeos i articles sobre la perillositat d'aquesta part d'internet, tots parlen de les activitats il·legals/il·licites que si duen a terme en aquest cantó de l'internet, sempre s'hi destaquen activitats com el mercat negre d'organs, armes, la gran quantitat de pornografia infantil, de forums d'autolesions i fins i tot de pàgines on pots contractar un sicari. Desconec si realment es tan fàcil accedir a pàgines d'aquest tipus com es diu, però el que si se es que a la Deep Web no només hi han pàgines d'aquest tipus. I es que a la Deep Web hi podem trobar desde xarxes socials com poden ser TorBook (copia de Facebook), Twitter Clon (de Twitter) o Galaxy (seria l'equiparable a Google Plus). Xarxes on la gent pot comunicarse amb altres persones d'aquest món, on aprendre i compartir coses, on comentar algunes coses sense haver de passar la censura de les xarxes socials habituals. No només hi trobem xarxes socials com a tal, a la Deep Web podem trobar "diaris" que publiquen noticies sovint força fonamentades i sovint un pel paranoiques, sobre temes espinosos dels que els grans mitjans comunicatius no parlen. Temes com l'accident de l'11 de septembre als Estats Units, l'espionatge entre les grans potències, els experiments armamentístics d'aquestes potències i d'altres temes semblants. A més, també hi trobem fòrums i xarxes on la gent pot llegir llibres, texts i manifests prohibits pels estats moderns, alguns resulten pamflets a

Us deixo PressPausePlay, un documental molt interessant que parla sobre el canvi que han viscut tant el cinema, com la música gràcies a internet i a les noves tecnologies. Els artistes agraeixen a les xarxes socials que, gràcies a elles, han sigut coneguts i han pogut dedicar-se al que els hi agrada. Gràcies a internet i a les eines de les quals disposem avui dia, la cultura s'ha fet més amplia i és més fàcil crear coses gràcies als programes d'edició que tenim. Com diu la cantant Robyn "Ara no necessites molts diners, pots fer el disc a casa" i el compositor Ólafur Arnalds explica com va pujar el seu disc a internet i al cap de tres mesos ja estava tocant en escenaris importants. Ara tot és més fàcil però, com diuen al final del vídeo: ens estem carregant l'economia cultural?

Una manera de veure les xarxes socials i el que te perds si t'hi perds.

Me ha encantado el video. Las redes sociales nos pueden dar mucho, pero también quitarnos. Yo creo que "en el término medio está la virtud". Tampoco estoy de acuerdo con demonizarlas. En la imagen de las chicas esperando el autobús y están todas mirando los móviles ¿Si no existieran los móviles estarían todas hablando entre sí? Yo no lo hacía cuando no había móvil.

Un vídeo molt interessant i a la vegada una mica trist. Un vídeo per reflexionar sobre la dependència que arribem a tenir en vers les xarxes socials i lo que realment es important i deixem de costat. Si, Hi ha vida al darrera de les xarxes socials, la d'anar a prendre quelcom amb els amics, passar un cap de setmana amb la parella, gaudir d´un dia en família... Tot això sense estar pendent del facebook, del intagram,del whatssap.. Per el meu punt de vista hem de desconnectar una mica més de les xarxes socials i connectar més amb el cara a cara de les persones.

Torno a pujar el vídeo ja que en l'anterior post l'enllaç estava trencat. Perdoneu les molèsties!!

Wow! Increïble! Molta gent hauria de veure aquest vídeo, sobretot els joves adolescents obsessionats amb els likes i els seguidors. Tinc amigues que a vegades em diuen de quedar només per fer fotos (com si fossin models) i poder-les penjar a instagram. Patètic. No dic que a mi no m'agradi de tant en tant tenir alguna que altra foto xula, és clar, suposo que a tots ens agrada, però el "postureig" se'ns està anant de les mans. Una cosa és voler fotos maques, i l'altra és necessitar fotos maques cada dia i només per les xarxes socials. Això ja és obsessió, aparences i narcisisme. La vida que val la pena viure és la que es troba fora de la pantalla.

La adolescencia siempre es muy complicada y siempre queremos sentirnos queridos (de mayores también, claro, pero tenemos las cosas algo más claras), las RRSS son una ventana enorme de posibilidades en la que, por desgracia, también entra lo malo. Si hubiera nacido unos cuantos años antes, su baja autoestima quizás la hubiera llevado a consumir drogas para estar a la altura de gente que ella cree que es más feliz, o a beber, o a robar... cualquier cosa que hubiera supuesto ser aceptada por otros. Estas cosas siguen pasando, ahora le sumamos todo el poder de las RRSS y da un poco de miedo pensarlo. Los adultos podemos caer con facilidad, pero los más jóvenes, que aún se están formando... como os digo, me da miedo pensarlo, por mis sobrinos que están en esa edad, por mis hijos, que lo estarán en unos años. Es muy fácil aprovecharse de alguien que se quiere poco y es muy fácil dejarse querer, aunque sea mal.

- Aquesta és la primera part, de quatre, del documental sobre la vida d'Steve Jobs fet l'any 2010 per la cadena de televisió Bloomberg i que explica la vida d'un dels personatges que més ha contribuït a la creació de la tecnologia a la qual avui estem tan acostumats i que ens permet comunicar-nos virtualment. - Sens dubte, la manera de pensar i fer d'Steve Jobs ens pot servir d'exemple a l'hora d'afrontar els reptes de la vida, ja que tot i no tenir estudis, haver estat expulsat de la seva pròpia empresa, ell mai no es va rendir i va aconseguir objectius que no eren ni imaginables. - La coincidència de la seva mort i la visió del vídeo enregistrat a Stanford durant l'apertura del curs 2005 en el que ens dona una lliço de vida: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY m'han portat a considerar que saber l'orígen de tot plegat és molt important. Des d'aquí vull aprofitar per fer un homenatge pòstum a aquest geni. Descansi en pau. PD. El vídeo és en anglès, però gràcies a la traducció automàtica de google/youtube es pot veure subtitulat en català (botó CC a baix a la dreta) Salut, Jaume Pujadas

Hola companys Volia compartir amb vosaltres aquest vídeo que trobo força interessant i que alerta dels perills que tenen les xarxes socials per als joves. Un dels temes que més m'agraden relacionats amb la comunicació, és veure com ha anat evolucionant amb el pas dels anys. Si pensem en la manera que tenien de relacionar-se els nostres avis, com van trobar parella, de ben segur que no s'assembla gaire a com es fa avui en dia. Ara tenim eines com Facebook, Tinder, Adopta a un tio, Meetic, etc., que ens permeten conèixer gent sense ni tan sols haver de sortir de casa. Tot té els seus pros i els seus contres. Un contra que trobo és l'ús irresponsable de les xarxes socials que, sovint, solen fer els nens / adolescents. En aquest vídeo veiem un exemple. Que en penseu?  Aquesta manera tan visual de mostrar-ho és bona, escenificar les coses fa que no calgui imaginar-les, ja les veiem. De tota manera, pel treball que a mi m'agradaria fer, faria una tria de persones de diferents edats i les entrevistaria per, d'aquesta manera, fer evidents els canvis que ha anat patint la comunicació. Tot combinat amb música i algun efecte audiovisual. Salutacions, Anna Parreño

Totalment d'acord amb tu Adriana!

Penso que estem fent un mal ús d'una sèrie d'eines que realment poden ser de molta utilitat i facilitar la vida de moltes persones...i tal hi com diu l'Adriana, estem perdent la simplicitat i espontaneïtat de la comunicació cara a cara, perdent la seva essència principal.

Les xarxes socials faciliten una comunicació més amplia, senzilla i donen la possibilitat d'arribar a milers de persones en poques hores, provocant innumerables avantatges per a la societat. Tot i això, també poden ser la causa d'altres problemes que afecten el dia a dia de moltes persones, en aquest cas, em refereixo a l'assetjament digital, és a dir, l'ús dels medis telemàtics per assetjar a un individu a través d'atacs personals, fet que provoca un estat de tensió, tristesa o aversió de la víctima que la pot conduir a problemes molt més greus. Us adjunto seguidament un petit curtmetratge (en anglès) per què us feu una idea de la situació descrita:

Trobo que el vídeo està ben fet i és impactant, per això, compleix amb l'objectiu que és que tots prenem conciencia del que està passant amb el "Cyber Bulling". Pel que fa al cyber bulling, és més facil que es dongui el cas, ja que el que ataca no es vist i les conseqüències no són d'inmediat.

Estoy de acuerdo con María. El dolor psicológico en muchos casos no se aprecia, y por tanto, creo que la idea de mostrar dicho dolor de forma física es muy visual para el público objetivo y por tanto, para alertar a la población de algunos peligros que pueden tener las redes sociales.

Us deixó aquí un article que parla sobre "Goodreads" i "Filmaffinity". Aquestes dues xarxes socials no només serveixen per a puntuar llibres i pel·lícules, sinó també per a descobrir noves recomanacions i descobertes de persones que comparteixen gustos similars als nostres. A més, permet que els lectors i els cinèfils creïn les seves pròpies comunitats.

M'agrada molt llegir i el cinema i, sincerament, desconeixia aquestes xarxes. M'han semblat força interessants i molt útils. Tal i com diu l'article la nostra memòria és imperfecte i aquest sistema ens pot ajudar a suplir aquestes mancances alhora que podem veure recomanacions d'altres persones i interactuar amb elles.

A veces se nos olvida que las redes sociales on algo más que para compartir tu opinión en cosas triviales o las fotos de las vacaciones... Este tipo de redes sociales temáticas son un paraíso para todo el que le guste el tema que se trata: Las de imágenes, música... y ahora me apunto estas que no las conocía. Gracias.

Reportatge del Ciberp@ís sobre el nou marc de relacions personals a la xarxa.

Totalment d'acord amb tu, Christian. Estem adaptant-nos a una nova manera de comunicar-nos. Tot plegat ha anat molt ràpid. Les eines són bones i depèn de nosaltres fer-ne un bon ús.

Tot i que sóc un gran defensor de l'ús de les xarxes socials, vull destacar un dels punts negatius de les mateixes que posen en dubte la qualitat informativa d'aquesta nova forma de comunicar. Massa sovint les noticies i/o opinions falses que es publiquen en aquestes fa que la gent li resti credibilitat a les xarxes socials. Crec que amb aquestes, tothom pot estar informat però també pot crear continguts i informar sense límits. Potser estaria bé que al obrir un compte de Twitter es mostres una espècies de codi deontològic o un manual de bones praxis per tal de fer-ne sempre un bon ús de les mateixes i no crear confusió. El creador de Facebook, Mark Zuckerberg, està treballant per fer de Facebook un lloc on la informació sigui sempre concisa i veraç. Per això vol elaborar un pla per lluitar contra la publicació de notícies falses a la xarxa (http://cnnespanol.cnn.com/2016/11/19/este-es-el-plan-de-mark-zuckerberg-contra-las-noticias-falsas-en-facebook/). Potser ja ha arribat el moment de fer un debat profund sobre aquest tema tan important i que, molts cops, deixem de banda.

He vist bastantes aportacions amb una perspectiva crítica sobre l'ús de les xarxes socials per les persones. Sota el meu punt de vista, estic d'acord en que hi ha uns riscos, pots caure en l'obsessió, pots voler aparentar una vida que no tens i dependre massa dels likes que tindràs, pots obsessionar-te massa en la vida dels altres, pots publicar coses excessivament privades (sobretot en el cas dels usuaris més joves) i pots deixar de prestar atenció al món real i a les persones del teu voltant perquè no saps fer res més que estar pendent de les xarxes. A la vegada que reconec que hi ha aquests riscos , també penso al igual que la youtuber que surt en el vídeo, que fent-ne un bon ús, les xarxes socials no tenen per a què ser un invent creador de falsedat, inseguretats o desconnexió del món real, tant sòls constitueixin una nova forma i canal per a relacionar-se amb el món, que és una necessitat molt humana al cap i a la fi. Tot depèn de l'ús que se'n faixi, hi ha persones que no senten la necessitat d'aparentar el que no són i simplement es mostren autèntiques a les xarxes socials i saben trobar el moment per connectar-se i el moment per dedicar-se a interactuar amb el que passa al seu voltant.

Aquesta youtuber acostuma a pujar vídeos amb bons continguts. Cuida la forma però sobretot cuida molt el "fondo", trobo que fa bones reflexions com aquesta. Crec que ha enfocat el tema prou bé. Defensa el seu espai... Amb els seus arguments com a creadora i com a consumidora audiovisual. Dos punts de vista per part d'algú que ho pot fer, perquè els té. Gràcies per l'aportació Rosa!

Us identifiqueu en alguna d'aquestes situacions, ja perquè vosaltres en fóssiu els protagonistes o perquè algú del vostre voltant ho sigui? Creieu que realment la situació és així? Perquè hi ha gent a la que li costa desconnectar del món 2.0 per gaudir de que realment està vivint en determinats moments? En general, ens estem desconnectant per culpa d'una sobre connexió?

És un vídeo que et fa reflexionar sobre com es troba la societat actual, fins al punt que depenem totalment del nostre mòbil. És cert que aquesta tecnologia ens ha facilitat la comunicació, però a la mateixa vegada, ha fet que ens aïllem del que ens envolta, que els nostres ulls ja no puguin estar sense mirar la pantalla.

El vídeo es muy pesimista, pero razón no le falta. Lo de hacer la foto a la comida en vez de disfrutarla me ha recordado a muchas más situaciones, dónde la gente tiene mayor necesidad de compartir un momento que disfrutarlo. Podéis ir a un sitio que os parezca hermoso y haya turismo, una catedral, la cima de una montaña o una puesta de sol, si observáis la gente que os rodea no os sorprenderá ver como la gente está más pendiente de hacer fotos que de disfrutar de ese momento único. Nuestra vanidad supera la admiración de la belleza.

Hola nois, he trobat aquest vídeo i m'ha semblat bona idea compartir-lo amb vosaltres. Veig que hi han algunes publicacions parlant dels problemes de les xarxes socials i també és interessant saber-ne els avantatges. També ens fan una feina útil, cómoda, gràcies a elles podem comunicarnos, cercar informació, estar alerta de les últimes noticies, entre altres moltes coses. Aquest vídeo curt, ens ho explica d'una manera sencilla, però crec que és important veure també aquesta cara d'elles. Rebeca Martín.

Hola Rebeca, és un vídeo molt sintètic alhora que ens explica els avantatges de les xarxes socials. Totalment d'acord amb el que s'exposa. Crec que com tot en aquesta vida, tot portat a l'excés és perjudicial per a la salut; en aquest cas, només viure per, per a i amb les xarxes socials sí que és contraproduent, però en la justa mesura, és clar que sí! En el vídeo es veu com el whatsapp permet comunicar-nos amb les persones més freqüentment, sobretot amb aquells familiars i amics que tenim més lluny. Ara és menys habitual que les persones ens truquem i passem estones parlant per telèfon. No creieu? Joan Ruiz

Evidentment que les xarxes socials tenen avantatges i que són una eina imprescindible, tant en l'àmbit laboral com privat. Però com diu el Josep Lluís, l'abús o el mal ús d'aquestes, poden provocar problemes. Per això, cal fer-ne prevenció per evitar situacions de risc com les que hem anat veient en diferents aportacions dels nostres companys. I sí, estic d'acord en què ara la gent parlem menys per telèfon perquè ens comuniquem més per watsapp. Un servei de missatgeria instantània però que, molts de nosaltres, el posem en el mateix sac de les xarxes socials com podria ser Twitter o Facebook. Maria Assumpta Mera