Group items tagged

Súperinteressant la visió de l'aprenentatge a través de la xarxa amb els perills i beneficis que comporta per als adolescents.

Com les xarxes socials han canviat l'actitud d´empreses i organitzacions per ajudar-les a convertir-se en més transparents i obtenir millor reputació social. Un dels majors avanços en la relació de grans empreses o organitzacions amb el seu entorn ha estat l'arribada de les xarxes socials i els entorns 2.0 on es permet interactuar, canviar i compartir informació en diversos sentits. Clar exemple de l´us com a eina d'aquest mitjà de comunicació, cada vegada menys nou, és la Web d'una de les organitzacions que a priori era de les més desconegudes que existia fins avui. Després de la contínua crítica generalitzada i postures contràries a l'organització per part de l'opinió pública, OTAN va obrir les seves xarxes socials per donar una visió més clara i transparent de quines eren les accions i activitats dels seus exèrcits i del secretari general quasi dia a dia. Arran de l'obertura de la web 2.0, OTAN va continuar rebent crítiques a les seves activitats militars però també va obtenir una major acceptació i enteniment del rol de l'organització en relació a la defensa dels aliats, l'ajuda humanitària que realitza a Àfrica, la protecció de zones sota amenaces terroristes, accions de lluita contra la Guerra química, etc. Gràcies al seu canal de YouTube l'organització ha pogut compartir i demostrar les seves activitats en ajuda internacional i cooperació, aconseguint una major acceptació en la població dels països aliats A dia d'avui OTAN inverteix molt per mantenir les seves xarxes socials actualitzades i obertes a la participació, opinió i debat, obrint canals en gairebé totes les xarxes on la imatge i l`envio d'informació d´accions, maniobres, actuacions i moviments puguin ser visualitzats. La entrada en la Web 2.0 li ha afavorit per aconseguir més respecte i enteniment a nivell global. https://www.youtube.com/watch?v=4gCbS0FFqqQ

Bon dia a tothom! Bé, jo he trobat aquest vídeo que m'ha semblat força interessant i encertat. Es parla de com es feien les coses abans de l'aparició dels smartphones i totes les seves aplicacions. Té un toc d'humor però a sota hi ha la idea que la vida ha canviat. És cert tot el que s'ha comentat, la internet i les xarxes ens treuen molt de temps, hi ha problemes de cyberbulling, d'assetjament, problemes d'anorèxia, etc. Però se'ns oblida que internet i els mòbils es van crear per fer-nos la vida més fàcil i còmoda, tal com surt en aquest vídeo (ara no cal que recordem els números o el tema del GPS i molts més), però s'ha de saber utilitzar bé perquè també ens fa oblidar el realment important, com els vídeos de Pau Marques o Hernan Torrella.

De hecho podría decir que mi smartphone es mi oficina en todos los sentidos. Empezando por google earth para encontrar las coordenadas de cualquier cliente que se ha de visitar, con google maps puedo llegar a las instalaciones, sin tener que dar mil vueltas buscando. Además, en mi caso trabajamos en una empresa multinacional con las oficinas centrales fuera de España, así que cualquier duda, consulta, pregunta y en general comunicación únicamente es posible a través de llamadas, chat o email. Es otra situación dónde utilizas el mismo smartphone de router para cualquier tarea administrativa que sea necesaria, compartir información o hacer vida "normal de oficina" con los otros compañeros. Saludos, Raminta

Hola! M'ha fet especial gràcia el comentari d'en Daniel Pueyo. És ben cert que les coses han canviat moltíssim en molt poc temps en aquest aspecte. Però, jo, que tinc la meitat d'anys que en Daniel, he de reconèixer que, em costa d'imaginar aquestes situacions. Em costa de creure un món on no poguéssim comunicar-nos a la distància. I jo vaig començar amb coses com el Messenger... No vull ni pensar en la generació deu anys menor que jo, que ja han crescut amb els Smartphones.

Aquí us deixo un vídeo de youtube que de manera molt breu i directa ensenya la part fosca de les xarxes socials. Quants moments únics hem perdut per estar mirant la pantalla en comptes d'alçar la vista? Som realment més socials gràcies a les xarxes socials?

Aquí deixo un vídeo interessant en el que, explica a traves d'un documental, la relació a les xarxes socials i mostra l'actitud que hem adoptat en aquest procés d'avenços. A part, també reflexiona el fet de que ara totes i cada unes de les activitats que duem a terme, estan relacionades amb la tecnologia i les xarxes socials quan abans, era impensable jugar o estudiar a traves d'un altre mètode que no fos el tradicional. Aquest vídeo, vol transmetre motivació a poder fer un canvi en les nostres actituds i aptituds per a poder obtenir 'oportunitats' en la vida i créixer com a persona no com a robot. El principi d'aquest vídeo, no té res a veure amb el final, m'ha impactat molt i us invito a fer-li una ullada ja que m'ha sorprès per que no me l'esperava , i lamentant-ho, i fent una reflexió personal, estic totalment d'acord amb l'idea que transmet.

Em sembla genial! És fascinant com la gent a poc a poc comença a despertar i veure el mal ús de les xarxes a escala social i l'aïllament (precisament social) que patim cadascun de nosaltres a l'hora de relacionar-nos amb la gent. Realment ho necessitem? Jo crec que no.

Interessant article. Està clar que totes les xarxes socials serveixen per pal·liar la solitud d'aquestos pacients! Però, per una cosa que crec que és imprescindible és que gràcies a les xarxes socials lluites diàries de cada família poden arribar a milers de persones... És a dir, a banda de ser útils per als malalts, trobe que les xarxes socials estan actuant com a utensili de conscienciació... I això és evolucionar!

molt interessant veure el paper constructiu que tenen les xarxes socials si en fem un bon ús

Us identifiqueu en alguna d'aquestes situacions, ja perquè vosaltres en fóssiu els protagonistes o perquè algú del vostre voltant ho sigui? Creieu que realment la situació és així? Perquè hi ha gent a la que li costa desconnectar del món 2.0 per gaudir de que realment està vivint en determinats moments? En general, ens estem desconnectant per culpa d'una sobre connexió?

És un vídeo que et fa reflexionar sobre com es troba la societat actual, fins al punt que depenem totalment del nostre mòbil. És cert que aquesta tecnologia ens ha facilitat la comunicació, però a la mateixa vegada, ha fet que ens aïllem del que ens envolta, que els nostres ulls ja no puguin estar sense mirar la pantalla.

El vídeo es muy pesimista, pero razón no le falta. Lo de hacer la foto a la comida en vez de disfrutarla me ha recordado a muchas más situaciones, dónde la gente tiene mayor necesidad de compartir un momento que disfrutarlo. Podéis ir a un sitio que os parezca hermoso y haya turismo, una catedral, la cima de una montaña o una puesta de sol, si observáis la gente que os rodea no os sorprenderá ver como la gente está más pendiente de hacer fotos que de disfrutar de ese momento único. Nuestra vanidad supera la admiración de la belleza.

Rebecca Brown, una joven inglesa que padece tricotilomanía (un trastorno obsesivo compulsivo que la lleva a arrancarse el pelo) colgó en su cuenta de Twitter y Youtube, un vídeo de más de 2.000 selfies hechos a diario durante más de seis años de lucha contra este trastorno. Gracias a este vídeo y a muchos otros que va colgando en su canal de youtube, Rebecca ha ayudado a muchas personas que padecen el mismo TOC y a sí misma: "A los 12-13 no tenía confianza en mí misma. No era popular, no tenía un grupo de amigos. Y Youtube apareció en mi vida". Haciendo este uso de las redes sociales, Rebecca ha conseguido convertir su problema en fuente de inspiración para muchas personas, compartiendo consejos de belleza y afrontando con valentía las batallas diarias contra esta enfermedad.

Tot i que estem bastant acostumats a veure vídeos d'aquests a càmara ràpida per veure l'evolució en el temps d'una determinada persona o qüestió, és impactant el concepte de veure com aquest tipus d'imatges poden arribar a ajudar a tantes persones mitjançant les xarxes socials. Molt bona, Alba!

Increíble que existeixin aquest tipos de video i que la gent els descobreixi. I sobretot que serveixin de teràpia per qui ho rep i autosuperació per qui el crea. Aixó és genial !!!

- Aquesta és la primera part, de quatre, del documental sobre la vida d'Steve Jobs fet l'any 2010 per la cadena de televisió Bloomberg i que explica la vida d'un dels personatges que més ha contribuït a la creació de la tecnologia a la qual avui estem tan acostumats i que ens permet comunicar-nos virtualment. - Sens dubte, la manera de pensar i fer d'Steve Jobs ens pot servir d'exemple a l'hora d'afrontar els reptes de la vida, ja que tot i no tenir estudis, haver estat expulsat de la seva pròpia empresa, ell mai no es va rendir i va aconseguir objectius que no eren ni imaginables. - La coincidència de la seva mort i la visió del vídeo enregistrat a Stanford durant l'apertura del curs 2005 en el que ens dona una lliço de vida: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY m'han portat a considerar que saber l'orígen de tot plegat és molt important. Des d'aquí vull aprofitar per fer un homenatge pòstum a aquest geni. Descansi en pau. PD. El vídeo és en anglès, però gràcies a la traducció automàtica de google/youtube es pot veure subtitulat en català (botó CC a baix a la dreta) Salut, Jaume Pujadas

Hola Companys! Us recomano aquest vídeo, on ens expliquen breument com realitzar un documental en grup. Es dónen consells molt útils, així com també s'exposen els contratemps que s'han d'evitar.

En este enlace encontraréis los puntos fundamentales para iniciar un corto documental y como crearlo, a través de unas conversaciones entre dos personas, en las que se crea una explicación paso a paso del proceso.

Esquema de como crear un corto documental.

Cómo hacer un buen documental. Un documental es todo video o film basado en hechos reales que informa a los espectadores acerca de un tema de la vida real, de una persona, acontecimiento o problema. Considero que esta página está muy bien para poder organizarse y ver cuales son los mejores pasos a seguir para realizar nuestro video proyecto de la mejor manera.

Cómo hacer un buen documental. Un documental es todo video o film basado en hechos reales que informa a los espectadores acerca de un tema de la vida real, de una persona, acontecimiento o problema. Algunos documentales nos proporcionan ...

Cómo hacer un buen documental. Un documental es todo video o film basado en hechos reales que informa a los espectadores acerca de un tema de la vida real, de una persona, acontecimiento o problema. Algunos documentales nos proporcionan ...

Bona tarda companys, Què us sembla aquest vídeo documental? Le trobat a la xarxa i m'ha semblat interessant ja que considero l'educació nòrdica exemplar i aquí introdueixen les TIC en l'educació bàsica dels nens

En un món destinat a evolucionar cap a l´ús de les TIC i les màquines intel*ligents, crec que és fonamental que els professionals de l'educació es reciclin constantment per adoptar totes les innovacions que van sorgint i estar preparats, no només per a transmetre i compartir aquest coneixement amb els seus alumnes, si no per a preparar-los per l'adaptació al canvi continu, a nivell tecnològic, que els espera en la seva futura vida professional.

Doncs jo ho sento, però no comparteixo l'opinió de què els mestres hagin de canviar res. Els mestres han d'ensenyar, d'estimular i de fer als seus alumnes autònoms de pensaments. Per a mi una persona autònoma de pensament és aquella que és capaç de raonar en tot moment de forma pròpia. Necessitem les TIC's per fer això? Doncs no. De fet, un dels meus discursos polítics raona en la "MARCHA VERDE", aquella que semblant a la que es va produir a diversos països musulmans, han de fer els pagesos, agricultors, ramaders i pescadors.... Demostrar que l'únic que necessitem per a viure és el menjar. L'evolució tecnològica comporta grans avantatges en molts àmbits, igual que també comporta grans pèrdues (i per tant, desavantatges) a escala social i humà. No som conscients del que tenim i ho estem desaprofitant i el pitjor és que, veient la temàtica com un avantatge, l'estem utilitzant d'arma en contra de la nostra societat. Precisament un dels temes que marca aquest vídeo és l'ús del raonament humà per sobre de qualsevol altre raonament.

Os dejo un interesante corto sobre cómo el WhatsApp puede dañar las relaciones de pareja: mensajes que se interpretan de manera incorrecta, con el tono inadecuado, frente a diálogos cara a cara que se caracterizan por ser cálidos y cariñosos. ¿Os ha ocurrido alguna vez? ¿Una disputa se ha propiciado por ser ''en línea'' o hubiese ocurrido de la misma manera cara a cara?

Hola a todos: Yo cada vez odio más watsap. Primero de todo porque la utilidad que con esta app hacemos es cada vez más absurda. Me explico: Si tenemos teléfonos. ¿para que los obviamos? Discutimos un presupuesto por watsapp, "hablamos" por watsapp... . No señores, se habla por teléfono o en persona. Creo que no nos damos cuenta de que de manera patológica tratamos de humanizar una app y es sencillamente imposible. Creemos darnos cuenta del estado de ánimo de la otra persona, pero no es así. Por más emoticonos que pongamos, una voz valdrá más que mil de ellos. Hemos de apartarnos del maravilloso watsap y usarlo para cosas puntuales (direcciones utiles, fotos...) pero no para discutir en pareja, con la familia, con nuestro cliente, proveedor, alumno... etc. Yo cada vez uso más el teléfono: directo, claro, emocional y resolutivo. A ver que pensais. un abrazo

M'agrada molt el vídeo. Whatsapp és un canal perfecte per reforçar les relacions en la primera fase d'enamorament, però després pot comportar problemes si un dels dos s'obsessiona per estar en permanent contacte amb la seva parella o en controlar quan es connecta o desconnecta. Gràcies companys!

Us deixo PressPausePlay, un documental molt interessant que parla sobre el canvi que han viscut tant el cinema, com la música gràcies a internet i a les noves tecnologies. Els artistes agraeixen a les xarxes socials que, gràcies a elles, han sigut coneguts i han pogut dedicar-se al que els hi agrada. Gràcies a internet i a les eines de les quals disposem avui dia, la cultura s'ha fet més amplia i és més fàcil crear coses gràcies als programes d'edició que tenim. Com diu la cantant Robyn "Ara no necessites molts diners, pots fer el disc a casa" i el compositor Ólafur Arnalds explica com va pujar el seu disc a internet i al cap de tres mesos ja estava tocant en escenaris importants. Ara tot és més fàcil però, com diuen al final del vídeo: ens estem carregant l'economia cultural?

Al fil de les temàtiques que heu anat introduint sobre l'enamorament 2.0, no volia deixar passar l'oportunitat de parlar de Catfish. A Internet, un "peix gat" (en anglès Catfish) és una persona que crea perfils personals falsos en xarxes socials, que pretén ser algú diferent exteriorment apel·lant al seu veritable jo, amb fotos d'altres persones i informació biogràfica falsa. Els capítols tracten sobre les veritats i sobretot, mentides, de les relacions ''en línia'' i de com la gent és capaç d'arribar a tenir doble personalitat per tal d'enganyar algun ''enamorat'' fins al final.

En alguna ocasión he tenido la oportunidad de ver este programa. Creo que cada capítulo muestra el peligro de las redes sociales y esto, debe sensibilizar a la población. Desde mi punto de vista, este programa permite llegar al público juvenil, principal consumidor de la MTV, y demostrar que se debe vigilar en las redes sociales.

Hola nois! Aquí teniu el tràiler que he compartit també al missatge de proposta al fòrum. Si coneixeu MTV, probablement haureu vist alguna vegada el programa "Catfish: mentiras en la red". Tracta justament d'això. Un equip d'investigadors ajuden a el seu client a verificar la identitat de la persona amb la que porta parlant un temps. Quasi tot el programa està enfocat a parelles que s'enamoren virtualment... i us asseguro que no totes les persones al final reportatge són qui diuen ser.

La missatgeria instantània i privada s'apodera del cercle íntim i creix. He volgut compartir aquest article publicat al diari ARA (30-12-13) ja que trobo interessant el fet que ja fa un parell d'anys que el whatsapp ha anat guanyant terreny a les xarxes socials. Com a professora, vaig estar preguntant als meus alumnes si feien servir més els xats --com fa uns anys entre els adolescents, abans de l'arribada del whatsapp-- i em van comentar que gairebé no els fan servir, ja que amb el mòbil, i el whatsapp instal·lat, en tenen prou.

Molt interessant l'article Dúnia!

Hola noies! En aquest sentit entenc què vol dir la Montserrat dient que facebook fa pudor a cadàves, però....recordeu que Facebook (més aviat el senyor Zuckerberg) va comprar aquesta plataforma. El que vull dir és que, si m'ho permeteu, discrepo una mica en aquest sentit. Facebook (hi sóc des del 2008) ha evolucionat d'una manera important, inclús jo mateix com a usuari ho he fet. El tema i l'article són realment bons!

Compateixo aquest curt que s'ha fet viral. Aquest parla de com canvia la vida de les parelles amb el whattapp i sense. Ja direu que en penseu.

A mi també m'ha semblat molt interessant aquest curt. Ja el vaig veure en alguna ocasió. El problema que hi ha quan parlem per xarxes socials és que el receptor pot interpretar d'una manera molt equivocada el que l'emissor vol dir. Per tant, penso que és molt important escriure de manera correcta també en les xarxes i utilitzant signes de puntuació, exclamació... per a poder fer una bona interpretació. Laura Vegas.

Ja l'havia vist! jeje. Segurament qui més qui menys, ens haurem trobat en alguna situació similar ( no necessàriament amb la parella) en la que per culpa de la interpretació errònia per alguna de les dues parts hi ha hagut un malentès, estic amb tú Laura V amb que és molt important escriure d'una manera correcta, però no tothom s'expressa com voldria de manera escrita. S'ha de tenir en compte a qui estas enviant el missatge, i també valorar el tema que s'estigui tractant. Jo personalment si veig o crec que la conversa no s'està interpretant com toca, o deixo d'escriure i truco, o si no puc fer-ho en el moment deixo clar que no ens estem entenent i que en quant pugui ho parlem en directe ( telèfon o cara a cara). També és cert que les notes d'audio han millorat una mica les possibilitats de malinterpretacions. No creieu? Per cert, és el mateix curt que ha compartit la companya Ariadna Espínola. Bona tarda a toots!

Bona nit a tots i totes, he pogut llegir totes les aportacions que heu anat fent i m'he fixat en que ningú ha parlat sobre la Deep Web així que jo m'animo a fer-ho. La Deep Web (En català Web/Internet profunda) es sovint coneguda com la cara fosca d'internet i comparada a la part oculta d'un Iceberg. De fet, molts experts asseguren que la Deep Web representa més del 95% de l'internet, i es només en el 5% restant on ens movem la gran majoria d'usuaris. En quant poses Deep Web al google apareixen una gran quantitat de vídeos i articles sobre la perillositat d'aquesta part d'internet, tots parlen de les activitats il·legals/il·licites que si duen a terme en aquest cantó de l'internet, sempre s'hi destaquen activitats com el mercat negre d'organs, armes, la gran quantitat de pornografia infantil, de forums d'autolesions i fins i tot de pàgines on pots contractar un sicari. Desconec si realment es tan fàcil accedir a pàgines d'aquest tipus com es diu, però el que si se es que a la Deep Web no només hi han pàgines d'aquest tipus. I es que a la Deep Web hi podem trobar desde xarxes socials com poden ser TorBook (copia de Facebook), Twitter Clon (de Twitter) o Galaxy (seria l'equiparable a Google Plus). Xarxes on la gent pot comunicarse amb altres persones d'aquest món, on aprendre i compartir coses, on comentar algunes coses sense haver de passar la censura de les xarxes socials habituals. No només hi trobem xarxes socials com a tal, a la Deep Web podem trobar "diaris" que publiquen noticies sovint força fonamentades i sovint un pel paranoiques, sobre temes espinosos dels que els grans mitjans comunicatius no parlen. Temes com l'accident de l'11 de septembre als Estats Units, l'espionatge entre les grans potències, els experiments armamentístics d'aquestes potències i d'altres temes semblants. A més, també hi trobem fòrums i xarxes on la gent pot llegir llibres, texts i manifests prohibits pels estats moderns, alguns resulten pamflets a

Les xarxes socials faciliten una comunicació més amplia, senzilla i donen la possibilitat d'arribar a milers de persones en poques hores, provocant innumerables avantatges per a la societat. Tot i això, també poden ser la causa d'altres problemes que afecten el dia a dia de moltes persones, en aquest cas, em refereixo a l'assetjament digital, és a dir, l'ús dels medis telemàtics per assetjar a un individu a través d'atacs personals, fet que provoca un estat de tensió, tristesa o aversió de la víctima que la pot conduir a problemes molt més greus. Us adjunto seguidament un petit curtmetratge (en anglès) per què us feu una idea de la situació descrita:

Trobo que el vídeo està ben fet i és impactant, per això, compleix amb l'objectiu que és que tots prenem conciencia del que està passant amb el "Cyber Bulling". Pel que fa al cyber bulling, és més facil que es dongui el cas, ja que el que ataca no es vist i les conseqüències no són d'inmediat.

Estoy de acuerdo con María. El dolor psicológico en muchos casos no se aprecia, y por tanto, creo que la idea de mostrar dicho dolor de forma física es muy visual para el público objetivo y por tanto, para alertar a la población de algunos peligros que pueden tener las redes sociales.

"Ha nascut la primera generació que tindrà una vida registrada a la xarxa" amb aquesta frase comença la sinopsi del reportatge de 30 minuts "Penjats@internet". Adjunto aquest vídeo perquè el tema que vull exposar hi apareix reflectit amb l'exemple d'un pare que mostra fotografies del seu fill des del moment que va néixer (podeu anar directament al minut 14', tot i que us recomano de veure tot el reportatge). El concepte de "sharenting" o "oversharenting" prové de les paraules "parenting" i "share" i sorgeix de la sobreexposició d'imatges dels fills per part d'alguns pares on el principal tema de debat és la falta de privacitat i els riscos que pot comportar. Tot i així, vull destacar que hi ha notícies molt recents sobre la llei de protecció de dades a França, que expliquen el risc d'aquesta pràctica pel fet que els fills poden acabar denunciant els pares en un futur. A França, on la llei és més estricta en aquest sentit, els pares podrien haver de pagar multes d'uns 35.000 dòlars o, fins i tot, acabar a la presó. "French parents 'could face prison' for posting photos of their children on Facebook" Independent, 03/03/2016 http://www.independent.co.uk/news/world/europe/french-parents-told-their-children-might-sue-them-for-pictures-put-on-facebook-a6906671.html Mentre a França les lleis emparen els fills que ho vulguin denunciar, a Estats Units van en augment els "youtubers" que dediquen canals al seguiment de la vida dels fills des del seu naixement. https://www.youtube.com/user/KittiesMama Salutacions a tothom!

Un tema molt interessant, la idoneïtat del qual a tots ens ha passat pel cap. Jo no sóc pare, però tinc molts amics que ho són. Sovint em pregunto si és bona idea normalitzar el fet que la vida privada d'un nen sigui pública. Ara bé, això que en un futur podran denunciar no se m'havia acudit. Encara ho estic paint! Gràcies per compartir.

Em sembla un bon tema, el vídeo que jo he penjat fa referència als perills que té l'ús de les xarxes socials pels adolescents. Els relaciono ja que penso que quan estem davant d'una xarxa social no som conscients de fins on pot arribar el que publiquem ni els perills que correm. Cal vigilar molt amb el que es publica i més si és contingut que fa referència als menors. Salutacions!