CTIC Aula2 2s1112

Fragment del llibre de José Mª Lozano, professor d'ESADE "Persona, empresa y sociedad" on diu que la cultura humanista basada en el llibre i el professor han perdut la capacitat per modelar a l'home. El motor i el més preuat de les persones és la seva capacitat intel.lectual. Si és així... alguna cosa hauran de dir les humanitats, no?

Al final, ya cansa tanto ESADE, parece como si los que estudian en otro sitio no sirviesen para mucho, ¿no crees?

Article de Isidor Marí, Director dels estudis d'humanitats i filologia a la UOC (2004). Reflexiona sobre els estudis d'humanitats i Internet. Ressalta els peros i els contres de les humanitats a Internet.

Vaig organitzar amb l'Isidor Marí una sèrie d'actes amb motiu del 50 aniversari del naixement del moviment anomenat "Nova Cançó". Les conferències acabaven amb un petit recital acústic seu. Sabia que dóna classes de Filologia Catalana però m'ha encantat coincidir amb ell a Humanitats. Aquí ens exposa les dues visions antagòniques sobre si la tecnologia podrà acabar amb la cultura o no, veig que a hores d'ara aquest és un debat amplament exposat a la xarxa.

Es parla de com en la societat del coneixement, que es caracteritza per un desenvolupament molt ràpid d'internet, es dóna un creixement de la demanda laboral de les Humanitats, en el sentit que cada cop es creen més llocs de treball que tenen relació amb el món de la cultura.

Aquest hi és un article molt recomanable per al nostre tema. salut i endavant

Sobre com han d'evolucionar els estudis d'humanitats per adaptar-se als nous temps, i sobre com encarar aquests estudis perquè les humanitats puguin influir i ajudar en altres àmbits a part de l'ensenyament i la investigació.

En un món actual on sembla que només la "ciència" i la "tecnologia" són importants, és bo recordar que les humanitats i les ciències socials poden i han de jugar un paper clau perquè l'avenç de la ciència i la tecnologia siguin en benefici de la societat.

Es tracta d'un projecte en el qual es posa en dubte com hom i les seves percepcions han evolucionat i cap a on, per mitjà de les seves mateixes eines. Sobre com, retrocedint uns anys enrere, l'homo sapiens aconseguia sobreviure amb una pedra i com ara nosaltres no sabríem què fer amb ella. Posa en dubte quin és el veritable sentit d'allò material i d'allò que no ho és. He volgut compartir aquest projecte per tal que pugueu reflexionar (com ho vaig fer jo) sobre on estem i com hem arribat fins aquí, però també perquè veieu que utilitzant els nostres propis estris podem crear idees tan brillants com aquesta, sense finalitats lucratives necessariament.

Article de El País. És un síntoma del pes de les TIC en la gestió del canvi.

Segur que molts ja coneixeu aquest programa de Catalunya Ràdio sobre història. El més destacat és que pots descarregar-te els àudios, emmagatzemar-los, i escoltar-los quan vulguis. El saber no s'ha de fer pagar!

Doncs jo no ho sabia, però si es pot escoltar descarregar ho aprofitaré. Gràcies!

Un instant de serenitat virtual gràcies a aquest enllaç, una visió en 3D de l'obra de Miquel Ángel. Disfruteu-ho.

Aquest article ens ofereix noves maneres d'estudi i facilitats a l'hora de fer-ho de la mà de l'e-learning dedicat a menors per tal que això no signifiqui una gran càrrega económica per a les famílies, i a més a més, assegurant, practicament, un resultat exitós. És una bona alternativa a l'estudi de llengües en aquest cas, deixa't en mans de la tecnologia i de professionals natius.

Això és el mateix sistema que utilitzam a la UOC per apendre idiomes. A través de la web i amb el nostre ordinador, a casa, enregistram vídeos, parlam amb el companys amb l'skype, fem els exercisis, els autocorregim, els tornam a fer més pics, ..., un ampli ventall de recursos. Tots ells aplicats a l'escola poden facilitar l'aprenentatge amb professors natius o més ben formats que tan difícil és encara avui dia a pobles petits, amb poca població, com el que anomena l'article (he cercat al mapa i sembla ser un llogaret de muntanya, fins i tot tenen Población de Arriba i Población de abajo!

Article publicat a El País pel filòsof Arturo Leyte en el que es fa una reflexió sobre el paper que tenen actualment les humanitats en la societat, i com han anat quedant enrere degut a la gran evolució de les ciències i la tecnologia. Leyte defense les humanitats com una base més sòlida per a una millor ciutadania i societat, en la que cada vegada es té menys en compte el coneixement de la cultura, la filosofia o les arts.

'Red de Humanidades Digitales' és una pàgina web que han elaborat acadèmics de diferents universitats mexicanes que tenen com a objectiu crear un punt d'interacció entre els països de parla castellana sobre els canvis en les humanitats arran de l'arribada de l'era digital. És especialment interessant el seu blog on reflexionen, entre d'altres, dels canvis que han suposat internet i les xarxes socials. Ho he trobat mitjançant les paraules humanitats i xarxes socials.

Es tracta d'un portal que analitza el fenomen de la fractura digital ("brecha digital" en castellà), és a dir, les diferències entre països i comunitats que tenen recursos suficients per accedir a les noves tecnologies i aquells que no els tenen. Es tracta d'una nova problemàtica social i política que posa de manifest noves desigualtats, ja no només es parla de països rics i pobres, amb major o menor nivell educatiu o rendiment i productivitat. En el marc de les noves tecnologies i la Societat del Coneixement, apareixen aquests nous perills, que tenen també una estreta relació amb l'e-learning del qual us parlava abans. Crec que la pàgina us pot interessar molt, sobretot si no coneixíeu aquest problema. La web, bàsicament teòrica i amb una finalitat didàctica, aporta informació sobre la fractura digital, així com articles i casos d'estudi més detallats. Hi he accedit mitjançant la cerca avançada a Ixquick, amb "brecha digital" i "e-learning" com a paraules clau.

En aquesta pàgina trobem un treball de com orientar un web cap a la gent, i deixar de ser un fred aparador per convertir-se en un diàleg amb els visitants

Esta bien, reconozco que soy novato en el tema del as artes escénicas, pero es que esta web es pésima, apenas contiene información, y es un blog un tanto descuidado. El autor/a debería mejorarla, ampliando informaciones y enlaces y manteniendola al día.

El futur de les carreres d'Humanitats, vinculades a l'estudi del passat, al pensament, a l'anàlisi, a la reflexió... Matèries que es podrien considerar contradictòries amb el món d'avui, tecnificat i globalitzat, en què els resultats immediats són la norma.

Article en castellà del diari La Vanguardia. En aquest article es parla del moment que viuen les Humanitats, al segle XXI, on la comunicació verbal perd pes vers la comunicació virtual i la seva adaptació a aquesta circumstància. També es parla d'un món dirigit per la economia i la ciència, on les Humanitats sembla que ja no tenen cabuda. Al llarg de l'article, es mostren opinions diverses sobre el paper de les Humanitats en el món actual, així com la seva adaptació a les noves tecnologies de la informació.

L'article d'opinió d'aquest blog m'ha semblat força interessant per dos motius, lliga amb el meu comentari anterior sobre les TICs a l'escoles, i mostra una altra greu problemàtica actual en la manera de treballar dels alumnes, el famós copiar/pegar. El camí a recórrer encara és llarg, i voler anar massa de pressa no és moltes vegades la manera més ràpida d'arribar a bon port. Cal inversió i formació. Els canvis metodològics són més fàcils de fer quant hi ha eines que funcionen i a l'abast. Per a trobar-lo també he utilitzat el google i les paraules clau han estat " Plagio en la red" , té relació amb el tema anterior i és el tema escollit pel meu grup de treball.

He llegit el comentari del blog. Opino que reduïr el tema de l'us de les tecnologies per part dels estudiants a un problema de " Cut and paste" és extremadament simplista. Com a estudiants de la UOC sabem que existeix un control bastant estricte del plagi i que es donen instruccions clares de com s'ha de fer un treball, com citar correctament, etc, per no incòrrer en el plagi. Mirem-ho des d'una altra òptica: abans de les TIC, també es podia copiar literalment un text d'un llibre o manual o del treball d'un company, les tecnologies permeten més control perquè faciliten eines per fer-ho i el mateix article en menciona algunes. Així que d'entrada també podem veure-hi aspectes positius: més facilitat pel control docent i una pedagogia acadèmica en la que cal insistir i que probablement cal introduïr ja en les etapes de formació primària.

Artículos relacionados en el e-learning, la sociedad de las nuevas tecnologías, la influencia de las tic en la sociedad y la educación, el mundo de la red y la educación, el aprendizaje del futuro. Los artículos son muy críticos. La lectura de los artículos ha hecho que cuestione mi postura en relación a las TIC y la educación y por ello el interés de esta página web. Presenta información diversa sobre la educación y las TICs y hace que te formes una visión más amplia del tema, la cual podrás utilizar como punto de partida para luego concretar tu proyecto virtual.

 "La salud de la democracia requiere pensamiento crítico, comprensión de la historia del mundo y cultivo de nuestra capacidad imaginativa, y eso lo dan las humanidades", recalca Nussbaum por correo electrónico desde Chicago. En aquest article es fa palès que els estudis de les humanitats són necessaris per a l'enfortiment de les democràcies. Hi ha diverses opinions que ressalten la importàcia de les Humanitats i del seu saber entre els professionals de les disciplines científiques i tècniques hiperespecialitzades.

Un article de 2004 del catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona Josep Maria Terricabras. L'autor sosté que el mite de la crisi de les humanitats és fals i ha estat creat de manera interessada per aquells que volen subordinar el saber, no només les Humanitats sinó també la Ciència i la Tecnologia al desenvolupament del Mercat i la Indústria. "Acabar en el pensament únic de la rendibilitat significa acabar en el pensament únic. I això significa, de fet, acabar amb el pensament".