Group items tagged

Revista idees. La societat del coneixement no es pot desvincular de les humanitats. Exposa si la ciència del coneixement que defensa coses quantificables i demostrables pot acollir les humanitats que són creacions que parteixen d'experiències viscudes i s'inspiren en obres d'altres autors ,per acabar èssent una cosa totalment diferent i buscant la intemporalitat mentre que el coneixement científic i tecnològia està en constant evolució.

Es parla que en la societat actual anomenada del coneixement es contraposa el nom de societat del coneixement a les Humanitats, perquè la primera suposa actualitat i la segona una conservació dels valors clàssics, per tant, hi ha una necessitat de reivindicar les Humanitats perquè en el fons es senten amenaçades per la corrent que emprén la societat del coneixement.

Article publicat a El País pel filòsof Arturo Leyte en el que es fa una reflexió sobre el paper que tenen actualment les humanitats en la societat, i com han anat quedant enrere degut a la gran evolució de les ciències i la tecnologia. Leyte defense les humanitats com una base més sòlida per a una millor ciutadania i societat, en la que cada vegada es té menys en compte el coneixement de la cultura, la filosofia o les arts.

Text de la comunicació: Ante la supuesta crisis de la lectura juvenil. "Hasta que dure la actividad de producir textos a través de la escritura (en cualquiera de sus formas) seguirá existiendo la actividad de leerlos al menos por parte de alguna parte de la población.

Article de Isidor Marí, Director dels estudis d'humanitats i filologia a la UOC (2004). Reflexiona sobre els estudis d'humanitats i Internet. Ressalta els peros i els contres de les humanitats a Internet.

Vaig organitzar amb l'Isidor Marí una sèrie d'actes amb motiu del 50 aniversari del naixement del moviment anomenat "Nova Cançó". Les conferències acabaven amb un petit recital acústic seu. Sabia que dóna classes de Filologia Catalana però m'ha encantat coincidir amb ell a Humanitats. Aquí ens exposa les dues visions antagòniques sobre si la tecnologia podrà acabar amb la cultura o no, veig que a hores d'ara aquest és un debat amplament exposat a la xarxa.

Es parla de com en la societat del coneixement, que es caracteritza per un desenvolupament molt ràpid d'internet, es dóna un creixement de la demanda laboral de les Humanitats, en el sentit que cada cop es creen més llocs de treball que tenen relació amb el món de la cultura.

Dins la pàgina web de la UNESCO trobem un apartat dedicat al paper de les TIC en l'educació i especialment com a eines de lluita per a la integració, igualtat i accés universal a l'aprenentatge en aquells països menys desenvolupats. Penso que normalment associem les noves tecnologies amb aquells àmbits de la societat per als quals són econòmicament accesssibles, per això m'agrada destacar l'esforç d'aquest organisme per introduïr-les al tercer món tot potenciant els drets humans i els valors solidaris. A la web trobem es detallen els programes permanents en els que es treballa i notícies i novetats sobre el tema.

Ahora que veo este Link, hubiese estado bien plantear el tema de la ONG a través de las TIC's, lo mismo hablo con el grupo para cambiar el tema. Gracias por el enlace tan interesante

Es tracta d'un projecte d'uns estudiants de la UOC, curs 2010. Interessant treball sobre la influència de les noves tecnologies en l'educació. Canvis, pros, contres i com efecten a les humanitats. Ho he obtingut mitjançant "Les humanitats i la nova societat del coneixement"

Aquest article, que apareix a un portal educatiu argentí, planteja una qüestió clara: el fàcil i constat accés a tot tipus d'informació ens fa adquirir un major grau de coneixement o, pel contrari, ens fa ser més ignorants?

Molt interessant! El llibre al que al·ludeix "La societat de la ignorància" es pot descarregar gratuïtament. Gràcies per l'info companya!

El futur de les carreres d'Humanitats, vinculades a l'estudi del passat, al pensament, a l'anàlisi, a la reflexió... Matèries que es podrien considerar contradictòries amb el món d'avui, tecnificat i globalitzat, en què els resultats immediats són la norma.

Tenc la sensació que en català és més difícil trobar recursos interessants. He cercat al google "perills de les xarxes socials" i he trobat aquest article que mostra l'altra cara de la moneda. Tanmateix, es podria dir el mateix de la televisió o d'altres coses. Supòs que allò important no és tant el mitjà sinó l'ús que se'n fa...

Es tracta d'un projecte en el qual es posa en dubte com hom i les seves percepcions han evolucionat i cap a on, per mitjà de les seves mateixes eines. Sobre com, retrocedint uns anys enrere, l'homo sapiens aconseguia sobreviure amb una pedra i com ara nosaltres no sabríem què fer amb ella. Posa en dubte quin és el veritable sentit d'allò material i d'allò que no ho és. He volgut compartir aquest projecte per tal que pugueu reflexionar (com ho vaig fer jo) sobre on estem i com hem arribat fins aquí, però també perquè veieu que utilitzant els nostres propis estris podem crear idees tan brillants com aquesta, sense finalitats lucratives necessariament.

Aquest article ens ofereix noves maneres d'estudi i facilitats a l'hora de fer-ho de la mà de l'e-learning dedicat a menors per tal que això no signifiqui una gran càrrega económica per a les famílies, i a més a més, assegurant, practicament, un resultat exitós. És una bona alternativa a l'estudi de llengües en aquest cas, deixa't en mans de la tecnologia i de professionals natius.

Això és el mateix sistema que utilitzam a la UOC per apendre idiomes. A través de la web i amb el nostre ordinador, a casa, enregistram vídeos, parlam amb el companys amb l'skype, fem els exercisis, els autocorregim, els tornam a fer més pics, ..., un ampli ventall de recursos. Tots ells aplicats a l'escola poden facilitar l'aprenentatge amb professors natius o més ben formats que tan difícil és encara avui dia a pobles petits, amb poca població, com el que anomena l'article (he cercat al mapa i sembla ser un llogaret de muntanya, fins i tot tenen Población de Arriba i Población de abajo!

He trobat aquesta plana web que parla sobre l'anomenada Tercera Cultura, terme que explica el corrent filosòfic i molt polititzat actual que intenta unir la humanística i la ciència per trobar solucions integradores als problemes morals de la societat del segle XXI. Aquest moviment defensa que la ciència neurològica, la genètica o la antropologia poden explicar comportaments com la violència de gènere, el consumisme o l'autodeterminació. Comença en espanyol però un poc més avall es pot traduir part del contingut al català. He usat el google i he anat perfilant la cerca llegint diverses webs.

Revista digital sobre l'e-learning a Espanya i la gestió del coneixement. És un web prou dinàmic per poder aprofindir en tot allò relacionat amb l'educación i el món virtual. Podem trobar entrevistes, articles prou interessants, noves tecnologies per a la formació. Per continuar amb les darreres intervencions del debat, us recomano els articles més recents que podeu trobar a la home on es parla de la video-formació (una bona eina d'aprenentatge) aplicada al món empressarial i universitari. A través del google i diferents cerques mixtes sobre l'e-learning

Es tracta d'un portal que analitza el fenomen de la fractura digital ("brecha digital" en castellà), és a dir, les diferències entre països i comunitats que tenen recursos suficients per accedir a les noves tecnologies i aquells que no els tenen. Es tracta d'una nova problemàtica social i política que posa de manifest noves desigualtats, ja no només es parla de països rics i pobres, amb major o menor nivell educatiu o rendiment i productivitat. En el marc de les noves tecnologies i la Societat del Coneixement, apareixen aquests nous perills, que tenen també una estreta relació amb l'e-learning del qual us parlava abans. Crec que la pàgina us pot interessar molt, sobretot si no coneixíeu aquest problema. La web, bàsicament teòrica i amb una finalitat didàctica, aporta informació sobre la fractura digital, així com articles i casos d'estudi més detallats. Hi he accedit mitjançant la cerca avançada a Ixquick, amb "brecha digital" i "e-learning" com a paraules clau.

Ciencia, Humanismo, Humanidades y Tecnología Dr. Joaquín Mª Aguirre Romeroaguirre@ccinf.ucm.esUniversidad Complutense de Madrid [El presente texto es el de la conferencia presentada en el marco del III Encuentro Internacional sobre Literatura Española Contemporánea, celebrado en Toluca, capital del Estado de México (México), en la Universidad Autónoma del Estado de México (UAEM). Descripció: com indica la descripció carregada automàticament pel Diigo, es tracta del text de una conferència interessant per les seves referències a les relacions Humanitats vs Tecnologia. S'ha obtingut de Ixquick, a partir de les paraules "Humanidades Tecnologia".

El paper de les humanitats, a part de la transmissió del saber, es ajudar-nos a conèixer i valorar què ens fa "humans" als humans.

"Per revaloritzar les humanitats no n'hi ha prou de ser un humanista: cal tenir també una visió realista d'allò que ens interessa com a país i com a societat que vol sobreviure" Amb aquesta afirmació final aporta tot un món per al debat sobre la funció, el futur i els objectius de les Humanitats.

Sí, però penso que no acava dient res de nou. Ah!, i que sigui més senzill arribar, podem estar d'acord o no, però això no vol dir que l'alumne capti més ràpid o que es pugui motivar millor que de forma presencial

Un article de 2004 del catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona Josep Maria Terricabras. L'autor sosté que el mite de la crisi de les humanitats és fals i ha estat creat de manera interessada per aquells que volen subordinar el saber, no només les Humanitats sinó també la Ciència i la Tecnologia al desenvolupament del Mercat i la Indústria. "Acabar en el pensament únic de la rendibilitat significa acabar en el pensament únic. I això significa, de fet, acabar amb el pensament".

Sobre com han d'evolucionar els estudis d'humanitats per adaptar-se als nous temps, i sobre com encarar aquests estudis perquè les humanitats puguin influir i ajudar en altres àmbits a part de l'ensenyament i la investigació.

En un món actual on sembla que només la "ciència" i la "tecnologia" són importants, és bo recordar que les humanitats i les ciències socials poden i han de jugar un paper clau perquè l'avenç de la ciència i la tecnologia siguin en benefici de la societat.