En aquesta entrevista, Antonella Broglia dóna alguns exemples dels motius pels quals encara el futur amb optimisme. Creu que la pobresa, la manca d'educació, la crisi econòmica, el fanatisme religiós, es poden resoldre a través de les moltes i petites iniciatives que persones emprenedores estan duent a terme i que tenen divulgació a través d'internet, ja sigui mitjançant pàgines web, vídeos de youtube, i en general aquells sistemes que conformen les TIC. És realment contagiós l'esperit enèrgic i positiu d'aquesta dona.

Dins la pàgina web de la UNESCO trobem un apartat dedicat al paper de les TIC en l'educació i especialment com a eines de lluita per a la integració, igualtat i accés universal a l'aprenentatge en aquells països menys desenvolupats. Penso que normalment associem les noves tecnologies amb aquells àmbits de la societat per als quals són econòmicament accesssibles, per això m'agrada destacar l'esforç d'aquest organisme per introduïr-les al tercer món tot potenciant els drets humans i els valors solidaris. A la web trobem es detallen els programes permanents en els que es treballa i notícies i novetats sobre el tema.

En aquesta entrevista del programa Redes, M.Prensky, expert en educació, ens explica com les noves tecnologies, els videojocs o les xarxes socials canviaran el sistema d'aprenentatge dels infants. Defineix un nou concepte, el de natius digitals, com el d'aquelles persones que nasqueren ja en l'era de les noves tecnologies i que per aquest motiu la seva estructura cerebral és diferent dels que aprenguerem entre llibres. Valoro positivament com desmitifica els perjudicis dels videojocs en pro d'una eina (entre d'altres) que permetrà als petits adaptar-se a un futur socialment i professionalment canviant.

En aquesta entrevista que el professor Manuel Castells concedeix a la CNN ens parla del poder de les xarxes socials. Ens en posa alguns exemples com la seva influència en els moviments de la primavera àrab, en les eleccions nord-americanes en les que guanyà el president Obama o en el fenomen de Wikileaks. El que considero molt interessant és l'explicació que en dóna, vinculada als aspectes neurocientífics i sociològics que compartim tots els humans.