Group items tagged

M'agrada aquesta mirada positiva cap a l'ús de les noves tecnologies. Estic d'acord amb tu en el fet de que tot depèn de l'ús que se'n doni. Com en tot, de fet, ja que les actituds que es mostren a les xarxes virtuals només és un reflex del què realment hi ha pel món. La diferència és que virtualment se'n deixa constància i ens assabentem de moltes coses que no sabiem ni que existien. (parlo per mi, clar).

Hola! Al veure aquest video, m'he adonat de com ens ha canviat la vida amb l'"smartphone". D'una banda, tot els aspectes positius que ens ha donat, com ara el GPS, missatgeria instantania, agenda telefónica, agenda per recordar les cites, etc. Ens ha facilitat la vida en un munt d'aspectes. Però hem de ser concients, que de vegades es pot girar en contra nostra si no ho utilitzem de manera responsable. Em canso de veure, en reunions o restaurants que totes les persones que estan en una mateixa taula estan mirant el seu mòbil, sense parar atenció al que està passant a la pròpia taula o parant atenció al que s'explica.

Bones! Ostres, una bona forma de veure com ens hem tornat de depenents dels mòbils i, de vegades, fins a un punt absurd com en els exemples del vídeo. Podríem posar molts més exemples com quan dines amb algú i tu vas per menjar i et diu que t'esperis que li ha de fer una foto al plat o els que han d'estar fent selfies en cada moment i sortir ben guapos.

Hola, a mi también me gusta el punto positivo del video. Estoy de acuerdo con Elisenda - todo tiene su lado bueno con un uso adecuado.

Hola a todos: Al hilo de este vídeo se me ocurre hacer un comentario que llevo pensando durante estos días. Yo, que ya paso los cuarenta años, fui una víctima del móvil por mi trabajo, ya que estaba gran parte del dia fuera de casa y además tenía clientes que me llamaban al móvil y este servicio les venía muy bien a ellos y a mi. Hablo del año noventa y dos aproximadamente. Se llevaban aquellos móviles llamados "tochos" por su aspecto de ladrillo. Pues bien, tal y como ilustra este divertido vídeo, cuando yo estaba en algún lugar y sonaba mi móvil, paradójicamente el raro era yo. Todo el mundo te miraba como si de un extraterrestre se tratara. Yo tenía mucha vergüenza y salía del apuro como podía, pues además creían que eras un nuevo pudiente y joven... Además fijaros que era criticado vilmente con comentarios varios menospreciando el móvil: ¿Para qué sirve eso? No es necesario... Es muy caro... yo no lo quiero ni que me lo regale... Pues bien, hace ya muchos años, puede ser que contra pronóstico, han cambiado las tornas. Ahora, no llevar móvil resulta que es lo raro. ¿Quién no tiene móvil? Bueno, ahora ya smartphone... -Ha pasado a ser una "locura" hoy en dia esto de los móviles. Según que grupos o perfiles de persona, viven sumergidos en vivir hora a hora los últimos modelos de móviles, marcas accesorios, etc... Si bien desde mi posición de humilde usurario de smartphone poseo un Samsung s3 y hoy por hoy me hace prácticamente lo mismo que cualquiera de los últimos modelos recién horneados. Ciertamente un uso adecuado y no enfermizo tal y como comenta rjonusaite, puede ser la clave para vivir en un mundo real y disfrutar de las relaciones humanas sin destruir el tejido de las mismas. Saludos.

Hola a tothom! Aquest vídeo es molt bo! ... i molt realista. Jo, que ja tinc una edat, puc reconeixeer que les noves tecnologies ens han canviat els hàbits a tots i, molt especialment, als que hem hagut d'adaptar-nos a aquesta nova manera de viure. Per exemple! Avui ja no sents el xiulet de l'esmolet pel carrer oferint els seus serveis. Avui ja ningú està pendent del característic picar de les bombones de butà quan arribar el repartidor... Avui ja no hi ha cambrers que facin la comanda cantant per que el company de la barra en prengui nota. Tot està tecnològicament implantat. Avui l'hora és digital i l'agenda t'avisa que és a punt de començar una reunió o que has de felicitar algú pel seu aniversari. Avui des del mòbil poses en marxa la calefacció de casa, controles el teu servei de seguretat de la llar o dorms més tranquil saben que la mare té un servei de "tele assistència" a casa. Avui si vas al bar el cambrer fa la comanda des d'una PDA o si et quedes a casa encarregues el menjar des d'una app. Conclusió: em faig gran... però amb el meu smartphone ben a prop! ;-) Que tingueu un bon cap de setmana! Christian.

Bona tarda a tots dos, Des d'un punt de vista sociològic, les xarxes socials, aquestes noves comunitats digitals que mengen terreny a les relacions socials tradicionals, són un dels factors que expliquen el procés d'individualització social que comenta Bauman al vídeo. Altres elements que han provocat la seva aparició i potenciació són, en paraules de Norbert Elias, la diferenciació de les funcions socials i el pas de petites comunitats a grans conglomerats poblacionals. Les TIC han provocat una transformació en la manera en que ens relacionem i no sembla que l'evolució tecnològica hagi vingut acompanyada d'una evolució en el pensament que gestioni els problemes que se'n deriven de l'ús. Mostra d'això són tot un seguit de noves problemàtiques socials que fa 20 anys eren inexistents. Molt bon vídeo per denunciar una altra de les cares fosques de les xarxes socials.

El protagonista sembla que canti hip-hop però és la realitat, molt ben trobat! Inclus se'm acudeixen idees sobre el tema tot i que cal dir que ja esta explotat.

Té tota la raó. Vivim en un món en el qual sense connexió no ets ningú, en el que correm cap a casa si ens queda menys del 10% de bateria i en el que el nombre d'amics no el dictem nosaltres, sinó els LIKES d'una foto o els WhatsApp que rebem. Un vídeo molt semblant al que ha posat més amunt el Pau Marques i que fa reflexionar sobre el que realment importa.

Hola! Pot ser, exagera una mica en alguns punts però en general... Genial! I la manera de retransmetre-ho, un 10. Adaptar-nos als públics a qui ens volem dirigir és la manera de cridar la seva atenció.

Està molt bé l'article. En ell, veig totalment identificada la meva mare, que té 70 anys, i és d'esperit molt jove, i em fa molta gràcia que a vegades comenta en molts articles i comparteix vídeos varis. Realment molt aprpiat i que ens pot servir per a la nostra feina!

Molt bon article. Desafortunadament a la meva mare li costa força arrencar amb les TIC però fa el que pot. No se si compartiu la meva observació però el que menys m'ha agradat de l'article és que utilitzin el mot "anciano" per a gent gran que es troba activa i amb una qualitat de vida imparable amb setanta i fins i tot més edat. Es només la meva apreciació. Com ho veieu?

També m'agrada molt l'article ! :-) Però aquí està el petit detall de la poca durabilitat que té aquesta tendència, doncs diferents resultats ens ensenyen que aquestes tàctiques de Marketing Digital/Viral 2.0 com el FarmVille són de curta durada, doncs tens un públic que "T'estima" durant 3 mesos" però que després t'odia la teva vida. El grup al facebook de "Una invitación más al Farmville y te quemo la granja" té més seguidors que el propi joc ... Què en penseu ?

Jo estic amb tú respecte la poca durabilitat, però no pas a que acabin 'odian-te'. Simplement 'oblidan-te'. I penso que aquests 3 mesos que poses tú d'exemple és suficient per dur a terme una campanya de màrqueting. Vull dir que el que m'ha sorprès de l'enllaç és justament que per ser efectiva no podrà ser igual que a les que s'han fet fins ara sinó que s'haurà de crear -o s'està desenvolupant- nous sistemes, corrents, mètodes... Com per exemple: Facebook sap els llocs que visites i després et filtra els bànners que més et podrien atreure.

Deixe'm extendre'm: jo tinc Android al mòbil, i em descarrego jocs des del Android Market. Els guardo i hi jugo durant 1 setmana-1 mes, després els borro. l principi només m'inportava que fossin gràtis i ara també, però a més a més em fixo amb els creadors del joc, els comentaris, i és un tema que comparteixo amb els amics. El sol fet de tindre en compte els seus creadors i la marca, encara que em canvi de joc freqëntment, és un èxit per la empresa. Què en penses?