Group items tagged

Aquest recull de bones pràctiques ha estat elaborat per la Diputació de Barcelona, com a eina de promoció, sensibilització i acompanyament en RSC per a les pimes del territori. Aquest recull exposa l'exemple de empreses que han fet una aposta per la responsabilitat social i en detalla, mitjançant fitxes els objectius, les motivacions, les accions preses, els resultats obtinguts, les despeses en la seva posta en marxa. Estic convençut que aquesta eina servirà per a posar en evidència en el projecte de treball que la Responsabilitat Social Empresarial és quelcom més que donar bona imatge de l'empresa. Els casos pràctics exposats al recull de bones pràctiques així ho demostren.

pdf d'una presentació creada per Marta Escamilla, Assessora RSE de la Cecot, on explica l'origen, evolució i concepte de la RSE. També com es pot arribar a tenir una empresa amb una bona imatge empresarial (RSE)

Us presento una ponència interessant del doctor J.M. Lozano, de IESE Business School, realitzada el passat mes de gener al Gremi de Fabricants de Sabadell. Com veurem la RSC és excel·lència empresarial i indicador de professionalitat, no només un aspecte per millorar la imatge de l'empresa. En una època convulsa com l'actual, la responsabilitat social empresarial marca la diferència entre les empreses. Les que hi apostin decididament, tenen un futur més a llarg terme.

La ética dentro y fuera de la empresa en todas sus vertientes, un estudio realizado en empresas argentinas, a pesar de su situación económica, me sorprende su filosofía empresarial, cuanto menos el resultado de las estadísticas. http://www.trade.gov/goodgovernance/adobe/Guia%20de%20Etica%20de%20Nicaragua%202da%20edicion.pdf http://www.youtube.com/watch?v=vGljF1DKqoY http://www.youtube.com/watch?v=L79KT0-gaBQ&feature=related

Estudi de mercat en més de 100 empresse espanyoles realitzat per col·laboradors d'IESE. Els resultats del test posen de manifest importància de la RSC, més enllà de qüestions purament d'imatge. Resulta especialment interessant veure els gràfics molt visuals dels resultats i les empreses col·laboradores. És especialment interes·sant veure quantificada els debats de la RSC com a complement de la gran quantitat de documents teòrics que hi ha sobre el tema.

Aqui tenim un codig de conducta i ètica empresarial de l'empresa MOLEX que es dediquen a fabricar diferents peces tecnologiques per automovils, productes informatics, sistemes automatitzats... Personalment ho trobo molt correcte ja que es un document que donen a els treballadors quan comencen, on es reflecteixen clarament informació de la companyia, les regles del joc i la ètica de l'empresa.

Estudio de las relaciones dentro de una empresa familiar.creo que nos puede servir de idea para hacer un estudio de relaciones por tipo de empresa.

Aquest article fa una descripció de l'ètica i de la seva complexitat a l'hora d'implantar-la a les empreses, i el perquè els directius dubten a l'hora d'aplicar-la. La pressió per a obtenir uns resultats econòmics i la influència de l'entorn, són alguns dels molts factors que fan qüestionar l'ètica a les empreses. Com aconseguir un equilibri econòmic i ètic??? aquest article pretén respondre a aquesta qüestió.

Aquest enllaç és una ponència del dr. Ramón Ibarra Ramos sobre com implantar els codis ètics a la empresa. Primerament fa un apropament a l'objectiu del text explicant que tot ser humà és ètic de manera racional, encara que es poden prendre decisions no ètiques de manera impulsiva o irracional. Posteriorment explica que la ètica és necessària a qualsevol organització per la continuïtat d'aquesta ja que tothom vol ser ètic i ningú vol tractar o fer negocis amb tramposos. A més, detalla els beneficis que aporta un comportament ètic a l'empresa remarcant que és un valor diferencial difícilment imitable. Finalment, comenta els passos que ell creu necessaris per implantar un codi ètic en qualsevol organització, que són: lideratge, selecció, contractació i promoció de personal, redacció i promulgació d'un codi ètic ad hoc, comunicació, entrenament permanent i reforç d'actituds ètiques. Personalment, estic bastant d'acord amb aquesta ponència, ja que mantenint una conducta exemplar, amb bona comunicació a tots els nivells i amb un codi de bones pràctiques, es pot aconseguir donar un valor afegit a l'empresa tant internament (satisfacció del personal, cosa que millora la productivitat) com externament (clients encantats de fer negocis amb l'empresa, donat el seu valor afegit diferencial). Això fa que, encara que els beneficis econòmics puguin disminuir a curt termini, segur que a llarg termini l'empresa els recuperarà amb escreix a part d'obtenir altres tipus de beneficis no necessàriament econòmics. He escollit aquesta ponència ja que detalla molt bé els beneficis que pot aportar a l'empresa una bona conducta ètica, i respon a la pregunta del FOCUS 3, concloent que un comportament ètic í que aporta beneficis a l'empresa, essencialment a llarg termini.

En aquest article es parla no només dels beneficis o la incidència de la RSC a nivell de marca i imatge sinó que també fa reflexions sobre els beneficis econòmics de la RSC per a les empreses.

Una mica d'explicació de què és RSC, per què és important i com es pot posar en pràctica en les empreses. També mostra una evolució d'aquest concepte, i mostra una sèrie d'exemples d'empreses que ho han posat en pràctica i com la seva rentabilitat se n'ha vist afectada.

He centrat el meu treball respecte a aquest focus temàtic amb l'empresa Nestle, La companyia va ser fundada el 1866 per l'alemany resident a Suïssa Henri Nestlé, un farmacèutic que havia desenvolupat un menjar per a lactants incapaços d'alimentar-se del pit (o qualsevol dels substituts habituals de l'època). El valor del descobriment va possibilitar una ràpida expansió per Amèrica i Europa, incrementada per la fusió el 1905 amb l'Anglo-Swiss Condensed Milk Company, que tot i ser una empresa major, va adoptar el nom de la petita que ja era molt famós. El 1938, Nestlé desenvolupa el seu producte Nescafé que és cafè soluble instantani. L'empresa va sofrir els inicis de la segona guerra mundial, però la inclusió del cafè soluble Nescafé, en les racions de l'exèrcit nord-americà va afavorir enormement la seva difusió. El final de la Segona Guerra Mundial va ser el principi d'una fase dinàmica per Nestlé. Van adquirir un creixement accelerat amb les adquisició d'altres companyies. El 1947 es van fusionar amb la companyia de condiments (brou per a sopes) Maggi seguit de Crosse & Blackwell el 1950, igual que Findus en (1963), Libby (1971) i la diversificació de Stouffer (1973). Va comprar les accions de L'Oréal el 1974. El 1977, Nestlé va crear la seva segona empresa fora del sector alimentari adquirint AlconLabora. El 1984, la millora de les finances de Nestlé va permetre que la companyia llancés una nova ronda d'adquisicions, sent el més important gegant nord-americà alimentària Carnation. La primera meitat dels anys 90 seguien sent favorable per Nestlé: les barreres comercials es van reduir i els mercats mundials negociaven acords de lliure comerç. Des de 1996 hi ha hagut més adquisicions: Sant Pellegrino (1997), Spillers Petfoods (1998) i Purina (2002). L'abril del 2009, va informar que les seves vendes es van reduir en 2,1% el primer trimestre, comparat amb el primer trimestre del 2008 doncs va esdevenir l'enfortiment del

"Delimitación del Marketing con Causa o Marketing Social Corporativo mediante el análisis de empresas que realizan acciones de responsabilidad social" Autores: Iñaki Periáñez Canadillas, Joao Augusto Ramos e Silva Localización: Cuadernos de gestión, ISSN 1131-6837, Vol. 3, Nº 1-2, 2003 , págs. 65-82 Article extret de la revista Cuadernos de Gestión editada pels departaments d' Economia de les universitats del País Basc i de La Rioja, publicada semestralment amb articles d'nvestigació universitària destinada a l'ús acadèmic i empresarial. L'article és un resum d'una ponència sobre el Marketing Con Causa o Marketing Social vinculat amb la RSC empresarial i l'actitud del consumidor final davantd'aquestes accions socials comunicades. També defineix qui són el stakeholders i el seu rol, tema també abordat en l'article proposat del Sr. Argandoña. Trobo que contingut és interessant ja que ofereix una visió teòrica i quantitativa de la relació entre RSC i imatge empresal. Hi ha una obertura a la reflexió amb les preguntes plantejades en la conclusió.

Aquest enllaç conté un informe elaborat per dos investigadors de l'Observatori del Deute en la Globalització (a la seva pàgina web podreu trobar informació sobre qui són i a què es dediquen en aquest centre) el qual preten donar una visió global sobre la RSC com a concepte, situar com s'ha d'aplicar dins d'una empresa, les iniciatives normatives que s'estan desenvolupant tant a nivell mundial com a nivell estatal i el que diuen que estan fent les transnacionals espanyoles. Crec que aquest és un bon enllaç per obtenir informació sobre la RSC, ja que no tots els components del grup han de conèixer aquest tema. I a aquesta pàgina web podem trobar diferents informes sobre la RSC elaborats pels investigadors del centre.

El grup Barceló es una empresa hotelera i de viatges fundada en Mallorca que integra unes 25000 persones al final de 2010 (aquestes dades s'han tret de la seva web), vui compartir el codi ètic que distribueixen entre tots els seus treballadors per tal de cohesionar les relacions dintre i fora de l'empresa amb unes normes de conducta eficients i eficaces per tal de transferí al ètica i cultura a tota la comunitat de l'empresa.

Afegides etiquetes

Aquest document tracta de la relació entre l'ètica i les empresas, considerant la seva finalitat i efecte amb les diferents parts involucrades: empresaris, accionistes, creditors i proveïdors... Considero una informació molt útil per acabar d'assolir la importància de l'ètica en les relacions de dintre i fora de l'empresa i per tant afegirà valor al grup de treball.

La direcció de la pàgina web que us adjunto es un treball universitari realitzat amb el propòsit de definir la relació entre -el desenvolupament de polítiques de responsabilitat social de les empreses- i -la imatge coorporativa- En la introducció del treball s'assenyala com a part de aconseguir imatge per l'empresa amb la creació de polítiques de responsabilitat social, l'empresa també aconsegueix beneficis: como es aconseguir valor per als consumidors i diferenciar-los dels competidors i fer un bé a la societat. Per tant la RSC no es només una qüestió d'imatge ja que n'hi han grans avantatges més i també tant positius.