Group items tagged

He centrat el meu treball respecte a aquest focus temàtic amb l'empresa Nestle, La companyia va ser fundada el 1866 per l'alemany resident a Suïssa Henri Nestlé, un farmacèutic que havia desenvolupat un menjar per a lactants incapaços d'alimentar-se del pit (o qualsevol dels substituts habituals de l'època). El valor del descobriment va possibilitar una ràpida expansió per Amèrica i Europa, incrementada per la fusió el 1905 amb l'Anglo-Swiss Condensed Milk Company, que tot i ser una empresa major, va adoptar el nom de la petita que ja era molt famós. El 1938, Nestlé desenvolupa el seu producte Nescafé que és cafè soluble instantani. L'empresa va sofrir els inicis de la segona guerra mundial, però la inclusió del cafè soluble Nescafé, en les racions de l'exèrcit nord-americà va afavorir enormement la seva difusió. El final de la Segona Guerra Mundial va ser el principi d'una fase dinàmica per Nestlé. Van adquirir un creixement accelerat amb les adquisició d'altres companyies. El 1947 es van fusionar amb la companyia de condiments (brou per a sopes) Maggi seguit de Crosse & Blackwell el 1950, igual que Findus en (1963), Libby (1971) i la diversificació de Stouffer (1973). Va comprar les accions de L'Oréal el 1974. El 1977, Nestlé va crear la seva segona empresa fora del sector alimentari adquirint AlconLabora. El 1984, la millora de les finances de Nestlé va permetre que la companyia llancés una nova ronda d'adquisicions, sent el més important gegant nord-americà alimentària Carnation. La primera meitat dels anys 90 seguien sent favorable per Nestlé: les barreres comercials es van reduir i els mercats mundials negociaven acords de lliure comerç. Des de 1996 hi ha hagut més adquisicions: Sant Pellegrino (1997), Spillers Petfoods (1998) i Purina (2002). L'abril del 2009, va informar que les seves vendes es van reduir en 2,1% el primer trimestre, comparat amb el primer trimestre del 2008 doncs va esdevenir l'enfortiment del

Aquest enllaç és una ponència del dr. Ramón Ibarra Ramos sobre com implantar els codis ètics a la empresa. Primerament fa un apropament a l'objectiu del text explicant que tot ser humà és ètic de manera racional, encara que es poden prendre decisions no ètiques de manera impulsiva o irracional. Posteriorment explica que la ètica és necessària a qualsevol organització per la continuïtat d'aquesta ja que tothom vol ser ètic i ningú vol tractar o fer negocis amb tramposos. A més, detalla els beneficis que aporta un comportament ètic a l'empresa remarcant que és un valor diferencial difícilment imitable. Finalment, comenta els passos que ell creu necessaris per implantar un codi ètic en qualsevol organització, que són: lideratge, selecció, contractació i promoció de personal, redacció i promulgació d'un codi ètic ad hoc, comunicació, entrenament permanent i reforç d'actituds ètiques. Personalment, estic bastant d'acord amb aquesta ponència, ja que mantenint una conducta exemplar, amb bona comunicació a tots els nivells i amb un codi de bones pràctiques, es pot aconseguir donar un valor afegit a l'empresa tant internament (satisfacció del personal, cosa que millora la productivitat) com externament (clients encantats de fer negocis amb l'empresa, donat el seu valor afegit diferencial). Això fa que, encara que els beneficis econòmics puguin disminuir a curt termini, segur que a llarg termini l'empresa els recuperarà amb escreix a part d'obtenir altres tipus de beneficis no necessàriament econòmics. He escollit aquesta ponència ja que detalla molt bé els beneficis que pot aportar a l'empresa una bona conducta ètica, i respon a la pregunta del FOCUS 3, concloent que un comportament ètic í que aporta beneficis a l'empresa, essencialment a llarg termini.

Aquest enllaç conté un article del diari "Cinco Días", especialitzat en economia, i tracta sobre el benefici de la ètica als negocis. En la primera part de l'article es parla de que tot directiu ha de tenir un comportament exemplar, i que, a la llarga, un comportament ètic té molt a veure amb els beneficis econòmics de l'empresa. Després, s'aporten dades sobre les empreses que estimulen aquest comportament ètic a Espanya comparant-ho amb la resta del món, i s'arriba a la conclusió que en aquest punt estem per sota de la mitja mundial. Finalment, expliquen que el codi ètic no ha de ser redactat i seguit només pels directius d'una organització, sinó que la millor opció és que la redacció sigui feta per algú especialitzat i aquest codi sigui seguit per cada un dels membres de la empresa. L'article acaba amb l'opinió de diversos empresaris sobre els codis ètics tot explicant la importància d'aquest en els beneficis de l'empresa. Personalment, estic bastant d'acord amb la idea principal d'aquest article, ja que, per triomfar en qualsevol negoci, no és necessari ser trampós o poc transparent, a més de que, encara que això et pugui suposar un avantatge a curt termini, pot ser el teu fi a llarg termini. He escollit aquest article ja que s'ajusta correctament a l'explicació de com una bona conducta ètica pot ajudar a augmentar els beneficis de l'empresa, idea que respon a la pregunta del FOCUS 3.

"Delimitación del Marketing con Causa o Marketing Social Corporativo mediante el análisis de empresas que realizan acciones de responsabilidad social" Autores: Iñaki Periáñez Canadillas, Joao Augusto Ramos e Silva Localización: Cuadernos de gestión, ISSN 1131-6837, Vol. 3, Nº 1-2, 2003 , págs. 65-82 Article extret de la revista Cuadernos de Gestión editada pels departaments d' Economia de les universitats del País Basc i de La Rioja, publicada semestralment amb articles d'nvestigació universitària destinada a l'ús acadèmic i empresarial. L'article és un resum d'una ponència sobre el Marketing Con Causa o Marketing Social vinculat amb la RSC empresarial i l'actitud del consumidor final davantd'aquestes accions socials comunicades. També defineix qui són el stakeholders i el seu rol, tema també abordat en l'article proposat del Sr. Argandoña. Trobo que contingut és interessant ja que ofereix una visió teòrica i quantitativa de la relació entre RSC i imatge empresal. Hi ha una obertura a la reflexió amb les preguntes plantejades en la conclusió.

El segon article que adjunto fa referencia a un cas real, anàlisi del cas "PARMALAT", tracta sobre el escàndol d'una multinacional del sector alimentari, un frau d'uns 10.000 milions d'euros per part de l'empresa. L'article detalla els moviments d'aquesta, que crec que no es el mes important, sinó el significat que l'article transmet, aboca ala reflexió i evidencia perquè una actitud sense uns principis ètics, provocara la disminució del beneficis, en aquest cas les conseqüències son desastroses. He triat aquest article perquè un cas real, sempre ens apropa mes ala informació

La primera resenya que us adjunto és un article extret de la web www.gestopolis.com on ens exposa les relacions entre el treballador i el seu cap. El cap, més conegut com "el jefe", ha de ser una persona que motivi els treballadors, que trasmeti confiança, que sigui "un amic" i que afavoreixi el diàleg. El treballador l'ha de veure com una persona més que forma part de l'empresa. Una bona relació del cap envers els seus treballadors, farà que l'ambient de treball sigui més agradable i, a llarg termini, els beneficiï en què l'empresa creixi. Tot el contrari passarà si l'empresari és autoritari i no està obert el diàleg. Hi haurà mal ambient a la feina i el rendiment dels treballadors caurà i, com a conseqüència, el benefici de l'empresa també. En conclusió, ser el cap d'una empresa no és una tasca fàcil, ja que no tot és manar, sinò que com hem vist a l'article, és una barreja de diferents habilitats de comunicació i de motivació que a curt i a llarg termini afavoreixen el bon clima de treball i el rendiment dels treballadors. Aquest article el podríem enlleçar amb el nostre projecte de grup, és a dir, el cap de l'empresa en el nostre cas seria el coordinador del treball del grup. Un coordinador que com el cap de l'empresa ha de tenir diferents habilitats per motivar els treballadors, en el nostre cas els alumnes que formen part del projecte, per treballar de manera agradable i aconseguir un benefici,en el nostre cas, el benefici de realitzar un bon treball

Envie aquest article corresponent al boletí economic de ICENº 2899, que parla sobre la etica en les organitzacions empresarial provoca una reducció dels costos de transacció, tot desde un punt de vista teòric.  Considere aquest article important per al treball perquè constesta a la pregunta del focus 3

En este artículo, escrito por Carlos López, director de la página Gestiopolis (que tiene artículos sobre gestión empresarial), se habla sobre la importancia y las ventajas que supone adquirir, mantener y llevar a cabo actitudes éticas dentro del entorno empresarial. Explica cuales son las claves para tener una base ética empresarial y que gracias a ello se consiguen mayores beneficios económicos respecto a las empresas que no tienen esa base. También comenta algunas ventajas que obtiene la empresa a parte de las económicas, como por ejemplo una mejor relación entre los propios empleados y su empresa.

Hola, Aquest article de Carlos Lopez, m'ha semblat interessant.  En ell es parla sobre els actes empresarials etics repercutiran positivament en el futur de l'empresa.  Tambe exposa que la ètica corporativa pot ser una font de ventatges competitives, ja que mitjançant la qual, podem atraure clients i personal de primer nivell. I tambe parla dels 5 valors basics: igualtat, llivertat, dialeg, respecte i solidaritat. (es el primer comentari que faig al diigo espero que m'hagi ensortit de penjar-ho be...)

Pàgina web que informa dels beneficis amb una bona ètica a l'empresa, donant molta importància a les conseqüències de dur a terme una pèsima ètica empresarial.

FOCUS 3: Petita reflexió sobre els acomiadaments a Telefónica després de l'augment de més del 30% en els beneficis.

Aquest article parla dels beneficis empresarials que es poden obtindre si fem practica de l'ètica alhora de prendre decisions, detalla els beneficis econòmics i el perquè els obtindrem: Millora del Desempeso Financer, Beneficia las Ventas, la Imatge i la Reputació, Fortalesa la Lleialtat i el Compromís de los Treballadors, Disminueix la Vulnerabilitat cap els los Boicots y Grups de Pressió, Evita sancions , Evita Pèrdua de Negocis, Gaudeix de Major Accés a Capitals . Es un article interessant, que respon ala pregunta que formula el focus 3, precisament una actitud d'ètica empresarial farà augmentar els beneficis econòmics.

L'empresa Indra, que es l'única empresa espanyola reconeguda com unes de les companyies més ètiques del mon. Llegint l'article de Indra he verificar que aquest guardo el dona la empresa "Ethisphere Institute" i aquest es l'article que comparteixo, en ell es reflexa que l' inversió en ètica en la empresa surt rentable encarà que estem hi hagi un procés de recessió del mercat com es pot veure en el gràfic.

Afegir etiqueta

En el enllaç que us adjunto teniu un article elaborar per " la universidad de los andes" que parla sobre l'impacte positiu de l'ètica en la empresa però no només per la bona imatge empresarial que pot donar. He agafat aquest article per el punt del treball que he escollit perquè ens parla de la imatge com a complement positiu, es a dir primer s'ha evidencia la importància de l'ètica per l'empresa per aconseguir, a part de la imatge: -Generar excedents econòmics -Perdurar al temps -Produir el bens i serveis que el mercat demanda L'ètica ajuda a la imatge de l'empresa per proporcionar-li la lleialtat i la confiança dels consumidors i així donar-li avantatge en front de la competència. L'article també parla de com una empresa ètica impacta positivament en el recurs humà com per exemple disminució d'absentisme, la persona, el treballador adopta el valor intrínsec del seu treball, donant-li un atractiu no només econòmic i sí més transcendent.

Este artículo de la Universidad de los Andes, está escrito por Jordi Canals y Joan Fontrodona. Se explica como está demostrado que, efectivamente, las actitudes éticas en la empresa producen beneficios directos, no solo económicos, sino en los trabajadores de la propia empresa. Se incrementa el valor de las empresas que tienen actitudes éticas, los trabajadores están más motivados y comprometidos con la empresa porque su trabajo no supone un impacto negativo en el resto de la sociedad, hay más facilidad de atraer a clientes, etc.

"Decisions morals extremes poden arribar a perjudicar a l'organització" En aquest article parlen de dos estudis interessants sobre la moral i la ètica. He subratllat un dels estudis fets a un directius d'empresa en una situació extrema i com afecta el comportament moral i ètic. En el segundo estudio, los directivos de las empresas entrevistados fueron puestos ante un escenario moralmente ambiguo. En dicho escenario, una empleada contratada por horas termina su trabajo y se prepara para marcharse a su casa antes de tiempo. Sin embargo, esta persona necesita el dinero de las horas que le restan para completar una jornada completa. A cada directivo se le presentaron diferentes opciones para afrontar esta situación. Estas opciones iban, desde una muy comprensiva (darle a la empleada el resto del día libre y pagarle las horas restantes) hasta otra muy estricta (no dejar que se marche y buscarle trabajo extra hasta que complete su jornada). Como se podía esperar, aquellos jefes que se veían a ellos mismos como personas morales tenían más probabilidades de elegir las opciones más extremas: o bien favorecer al empleado o seguir a rajatabla las normas de la empresa. Su identidad moral los motivaba a tomar decisiones extremas.

La segona resenya és un altre article extret de la mateixa web: www.gestopolis.com on ens exposa la comunicació interna en el si de l'empresa. Una bona comunicació interna dels treballadors que formen part de l'empresa és essencial pel bon funcionament d'aquesta, ja que la comunicació és clau perquè els objectius es compleixin i vagin en la mateixa direcció. Actualment, les empreses per millorar la bona comunicació realitzen plans de treballs o es marquen objectius a realizar a curt i a llarg termini. Per això, és essencial que els treballadors coneguin aquests plans, els objectius a aconseguir i el grau de participació i treball que haurà de desenvolupar. Si la comunicació no és l'adequada, els treballadors no sabran les tasques que s'han de realitzar i, com a conseqüència, no es podran complir els objectius. Aquesta comunicació es pot realitzar a través de diferentes accions: reunions, e-mails, circulars internes, reunions particulars, etc. En conclusió, una bona comunicació interna és essencial pel bon funcionament de l'empresa per tal de poder aconseguir els objectius marcats. En referència al nostre projecte de grup, una bona comunicació interna entre tots els components del grup serà clau per la bona coordinació i per complir els objectius que ens marcarem a l'inici del treball.

Aquest enllaç conté un informe elaborat per dos investigadors de l'Observatori del Deute en la Globalització (a la seva pàgina web podreu trobar informació sobre qui són i a què es dediquen en aquest centre) el qual preten donar una visió global sobre la RSC com a concepte, situar com s'ha d'aplicar dins d'una empresa, les iniciatives normatives que s'estan desenvolupant tant a nivell mundial com a nivell estatal i el que diuen que estan fent les transnacionals espanyoles. Crec que aquest és un bon enllaç per obtenir informació sobre la RSC, ja que no tots els components del grup han de conèixer aquest tema. I a aquesta pàgina web podem trobar diferents informes sobre la RSC elaborats pels investigadors del centre.

Aquest article de Mauricio Cortez (Antropòleg Social), parla sobre la tendència i, a la fi, necessitat de les empreses, en el context actual, de fixar-se en les repercusions ètiques dels seus actes. També valora que la suma de comportaments ètics de cada integrant de la organització afavorirà la consecució dels objectius tant a curt, com sobretot, a llarg plaç. "El desarrollo sustentable es ahora mucho más que un discurso: es una condición para operar con éxito en el mundo actual."

Aquest article fa una descripció de l'ètica i de la seva complexitat a l'hora d'implantar-la a les empreses, i el perquè els directius dubten a l'hora d'aplicar-la. La pressió per a obtenir uns resultats econòmics i la influència de l'entorn, són alguns dels molts factors que fan qüestionar l'ètica a les empreses. Com aconseguir un equilibri econòmic i ètic??? aquest article pretén respondre a aquesta qüestió.

Aquí us adjunto part d'una reproducció que es va fer a la conferencia de "La ética en la vida profesional" en el II Congres Internacional del Lideratge, Institut Tecnológic i d'Estudis Superiors de Monterrey, México, febrero de 1993. Com podeu veure des de fa anys ja s'estan intentant que es tingui molt present que sense ética una empresa no pot anar bé. He considerat interesant aqusesta transcripció ja que es veu clarament que si volem una empresa a llarg termini existeix la necessitat de fer les coses éticament. Del contrari l'empresa no serà rentable.

Aquest article fa referència als beneficis econòmics de ser ètic, és a dir, com un comportament ètic en les empreses és econòmicament més rendible a llarg termini. Es qüestionen temes refefents a si el fet de comportar-se de manera ètica significa renuciar als beneficis, o com un directiu pot actuar de manera prudent a l'hora de prendre decisions econòmiques. Com fer compatible l'ètica amb l'obtenció dels beneficis econòmics desitjats? Aquest article ens pot ajudar a respondre a aquesta questió.

Article publicat per Rafael Termes on ens argumenta si rentabilitat empresarial i ètica són compatibles.

Viendo que, sin haberme fijado, he coincidido con un artículo de Eva Robles (pido disculpas), he buscado otro artículo. Este artículo de la página "Tendencias estratégicas" está escrito por María Dolores Babot, licenciada en Documentación y en Derecho. Habla un poco del origen de la responsabilidad social corporativa (RSC) y de si una empresa debe o no tener ese compromiso con la sociedad siendo estas entidades privadas. También habla de las acciones que puede hacer una empresa para considerarse éticamente comprometida con el resto de la sociedad, explicando que basta con "pequeños" gestos.

Estudi de mercat en més de 100 empresse espanyoles realitzat per col·laboradors d'IESE. Els resultats del test posen de manifest importància de la RSC, més enllà de qüestions purament d'imatge. Resulta especialment interessant veure els gràfics molt visuals dels resultats i les empreses col·laboradores. És especialment interes·sant veure quantificada els debats de la RSC com a complement de la gran quantitat de documents teòrics que hi ha sobre el tema.