Group items tagged

J.M. Flores Vivar és professor de Ciberperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Madrid. Vivar parteix de la base que la nova forma de comunicar que emergeix a les xarxes socials ve donat pel lloc comú de pas obligat per a tot membre d'una xarxa social: Internet. D'aquí que una xarxa social virtual és un punt de trobada, un lloc de reunió d'amics o persones que tinguin interessos comuns. He trobat que el text és molt adient per treballar els nous models de relacions mitjançant les noves tecnologies. A través del google he cercat models de comunicació.

Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement a la UOC.  Especialment, pel tema referent a la intercomunicació, és interessant l'apartat que parla de la sociabilitat en Internet.  Manuel Castells, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Califòrnia, parteix de la base que no és Internet que canvia la societat sinó que és la societat que canvia Internet.

"Jóvenes en redes sociales: significados y prácticas de una sociabilidad digital" . És el resultat d'un treball de camp realitzat per Lucía Merino de la Universitat del País Basc on hi exposa les seves conclusions sobre els joves i la tecnologia digital. Entre altres conclusions, afirma que la joventut creu que les noves tecnologies són eines apropen als joves entre si i els allunyen dels adults. Es consideren nadius de la cultura digital, incorporant-la a l'activitat quotidiana i usant-la com un agent socialitzador. Un nou concepte com "Extimitat" es dóna quan s'exposa de manera pública allò que es considera privat. M'interessa el tema de la comunicació a nivell interpersonal. La manera com ens relacionem afecta la nostra manera de ser? He buscat a través del google: sociabilitat i TIC.

Resum de la taula rodona que va tenir lloc a la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixment organitzada per la UOC l'1 d'octubre del 2003. Tres professors de diferents universitats analitzen l'humanisme a l'era tecnològica. El text pot ser d'utilitat pels estudiants d'Humanitats, ja que dóna les pautes de com han de ser els nous humanistes: molt diferents dels anteriors a l'era digital. Ja no han de ser acumuladors de coneixement, sinó intèrprets i analistes. Es comenta que la tecnologia i les humanitats es retroalimenten. He trobat aquest enllaç a través del Google Académico escrivint "humanisme societat manca"

Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona i president de l'Institut d'Estudis Catalans «El rigor analític i crític és fonamental i no s'adquireix satisfactòriament amb l'estudi de la tecnologia»

Servei que ofereix la casa Apple per als seus dispositius: iTunes U. Es tracta de lliçons magistrals enregistrades en aules d'universitat i difoses mitjançant APP. N'hi ha de les temàtiques més diverses, inclosa la Història. Alguna vegada n'havia fet ús i és realment interessant. Permet tenir accés (gratuït un cop adquireixes un dispositiu Apple...) a classes impartides pels millors professors i en les millors universitats. La UOC hi té alguns continguts. Trobat a Google mitjançant el camp "iTunes U"

Intervenció del professor Virgilio Tortosa de la Universitat d'Alacant en la jornada Per què les Humanitats?. Questiona l'existència de una crisi en les Humanitats, parala d'un nou humanisme del segle XXI i dona la seva opinió en relació al futur del estudis humanístics.

Comunicat que es va presentar al 14º Congrés de l'Associació de l'Acadèmia de la Llengua Espanyola al novembre del 2011 per degà José Luis Samaniego Aldazábal de la Facultat de Lletres de la Universitat Catòlica de Xile. Aquest article, clarament com indica l'autor, és una reflexió sobre què ensenyar i com, pensant en els ciutadans del s.XXI. Analitza l'actualitat i proposa els continguts essencials que hi haurien d'estar presents en les assignatures escolars en matèria de Filosofia, Lletres, Ciències Socials, Estètica i Arts. He arribat fins aquest article a través del google amb les paraules clau "humanidades", "sociedad" i "educación".

Article de Josep Maria Terricabras. Membre de l'IEC. Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona. Tret de la revista digital de la UOC. Del "Dossier: Les professions de les Humanitats en la societat del coneixement". És una defensa de les Humanitats desmentint que estiguin en crisi, mes aviat al contrari. Cerca feta amb el metacercador Ixquick.

En aquest article, el senyor Terricabras, desmenteix el mite que s'ha creat sobre la crisi de les humanitats. Mitjançant exemples concrets i de manera molt simple, argumenta perquè pensa que l'interès en aquesta disciplina està augmentant i atribueix a un interès induït el fet de que s'hagi creat aquest mite al seu voltant. Defensa així la importància dels coneixements humans i la seva aportació a la societat, advertint dels problemes que comportaria deixar-los de banda.

Després de separar les carreres d'humanitats amb una finalitat de pureza, (lletres, ciència i tecnologia), podriem estar pensant que les humanitats en si entren dins un rol poc definit. També recalcar que després de tants anys de neoliberalisme bastant selvatge, s'ha anat perden força en el camp humanístic, però aquest neoliberalisme salvatge també s'en vol aprofitar de les humanitats dins el seu camp per treuren més profit a la humanitat en si. Interessant pels qui fan la carrera amb combinació d'altres carreres.

El article de Eva Comas, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Defensa les Humanitats en aquest món en el que es dona tanta importància a lo tecnològic i científic, com si fossin les úniques veritats absolutes. Com diu en el seu article: "A diferència de la ciència, l'art no caduca ja que no opera amb la certesa i, com afirma Steiner, les certeses són l'única cosa que envelleix"

Sobre el lloc reservat a les Humanitats en la societat del coneixement de l'Eva Comas. Com diu la propia autora "Aquest article prova de mostar que les Humanitats i la societat del coneixement representen dos models de saber diferents i de vegades, oposats, i que la substitució d'un model per un altre té la seva explicació en la reovolució tecnologica de la comunicació" (pàg, 112)

Us passo ara un petit article del Doctor Matin Lopez Calva de la Universitat Jesuïta de Guadalajara (Mex). Aborda de forma concisa una idea que tots tenim en ment, pot ser bó tanta informació? Espero els vostres comentaris

Estic a les acabelles de la vida laboral i he cercat sobre aquest assumpte, perquè entenc que els hi pot ser de utilitat als meus companys més joves. L'enllaç us durà a una conferència del Dr. Xavier Antich, filòsof i professor d'Estètica de la Universitat de Girona.

Es tracta d'un text del 2008 on s'explica l'adequació d'un departament d'humanitats fent servir les TIC, amb els dubtes i oportunitats que es generen. A destacar l'introducció on crec que se centra molt bé el tema.