Group items tagged

Article de Josep Maria Terricabras. Membre de l'IEC. Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona. Tret de la revista digital de la UOC. Del "Dossier: Les professions de les Humanitats en la societat del coneixement". És una defensa de les Humanitats desmentint que estiguin en crisi, mes aviat al contrari. Cerca feta amb el metacercador Ixquick.

En aquest article, el senyor Terricabras, desmenteix el mite que s'ha creat sobre la crisi de les humanitats. Mitjançant exemples concrets i de manera molt simple, argumenta perquè pensa que l'interès en aquesta disciplina està augmentant i atribueix a un interès induït el fet de que s'hagi creat aquest mite al seu voltant. Defensa així la importància dels coneixements humans i la seva aportació a la societat, advertint dels problemes que comportaria deixar-los de banda.

Després de separar les carreres d'humanitats amb una finalitat de pureza, (lletres, ciència i tecnologia), podriem estar pensant que les humanitats en si entren dins un rol poc definit. També recalcar que després de tants anys de neoliberalisme bastant selvatge, s'ha anat perden força en el camp humanístic, però aquest neoliberalisme salvatge també s'en vol aprofitar de les humanitats dins el seu camp per treuren més profit a la humanitat en si. Interessant pels qui fan la carrera amb combinació d'altres carreres.

Fa temps vaig llegir molt de passada sobre els treballs de Franco Moretti. Moretti, a banda de ser el germà del director de cinema Nanni Moretti (Déu n'hi do, quina família!), és un acadèmic que fa recerca i docència a Stanford. En el seu dia vaig llegir alguna cosa sobre el seu treball, però fora de saber que tractava de relacionar el gènere de la novel*la amb aproximacions de tipus quantitatiu, no vaig anar més enllà. Ara el tema de l'assignatura m'ha fet pensar i he localitzat dos enllaços interessants sobre Moretti i el seu enfocament. Per fer la cerca he utilitzat Google, i concretament, després de revisar l'article de Wikipedia, he vist que efectivament el què m'ha atret del treball de Moretti era el que la pròpia Wikipedia menciona: l'èmfasi que ha fet Moretti de desenvolupar "quantitative methods from the social sciences into domains that have traditionally belonged to the humanities". La meva idea era trobar un article acadèmic (un paper) de l'autor i un altre de caire més divulgatiu, potser un article crític. Per començar, però, he fet una cerca genèrica a Google amb el terme "Franco Moretti" entrecomillat. Dels resultats obtinguts he explorat ràpidament les dues primeres pàgines que Google em proporciona i he retingut tres idees breus: 1) Que el treball fonamental de Moretti és el llibre Graphs, Maps, Trees: Abstract models for a literary history, publicat per Verso el 2005 2) Que en essència el que proposa Moretti és identificar una sèrie de variables susceptibles, alhora, de ser quantificades i d'identificar atributs de la novel*la 3) Que l'enfocament ha estat notablement polèmic. Equipat amb aquestes idees he cercat tant a Google com a Google Academic treballs de Franco Moretti. He trobat el link adjunt on s'adreça a l'article: Moretti, F. (2003). GRAPS, MAPS, TREES. New Left Review, (24), 67-94. Aquest article, pel que he vist, avança alguns dels temes fonamentals del mètode i els cas

Un treball que m'he descarregat i començat a llegir i que trobo interessantíssim. Per deformació professional, metge epidemiòleg, la quantificació és un tema que m'interessa molt per tot allò que pot aportar a les humanitats. De fet, em fa l'efecte que encara no s'han treballat gaire les aproximacions estadístiques modernes a les dades -sovint ingents- que estan associades als camps i esdeveniments diversos que cobreixen les humanitats.

Aquest article de La Razón ens parla de la creació de Nubico per part de Telefónica i El Círculo de Lectores. Nubico és un servei de tarifa plana per a lectures digitals, és a dir, una mena de spotify de llibres digitals. L'usuari que contracti aquest servei, haurà de pagar una mensualitat de 8,99 € que dona accés a descàrregues il·limates de més de tres mil títols. L'usuari pot utilitzar fins a cinc dispositius, ja siguin ebooks, ordinadors, tablets, etc. Em sembla una idea molt interessant que pot pal·liar una mica alguns dels problemes que l'aparició del llibre digital suposa per a autors, editorials i usuaris. Per fer la recerca d'aquesta noticia he utilitzat el cercador google.

Escrit fet per professors de diverses matèries sota l'ampara de l'Institut d'Estudis Catalans, que proposa una serie de consells per garantir el futur de les humanitats.

Un manifest molt interessant. Com ja s'ha comentat, crec que no es pot deixar la banda la ciència com a pilar de la nostra civilització, de fet, n'és un dels trets principals i com a tal penso que hauria de ser inclòs en el llistat que presenten els promovents del manisfest. D'altra banda, estic totalment d'acord en la conveniència d'introduïr un mínim corpus de coneixements humanístics a les carreres científico-tècniques. Finalment, trobo una mica esbiaixades les múltiples referències a la religió i la Bíblia -suposo que la facultat de Teologia obliga- que es fan en el manifest. Aprendre d'on surt la nostra cultura obligatòriament et du a parlar de la religió cristiana i en menor mesura de l'Islam i el Judaïsme, i per tant convé que tots en tinguem coneixement. Però convindria també recordar les barbaritats que s'han comès en nom de les religions -la Cristiana en aquest cas- al llarg de la Història i no presentar-la només com un marc cultural on ens hem format com a poble. No oblidem que d'ateus i agnòstics en divers grau n'hi ha hagut sempre i especialment en el camp de la ciència i la filosofia.

No sé si realment el que fa falta és una difusió major del que es coneix com a humanitats, o quin grau d'importància se li dóna a les humanitats en front de la ciència i/o tecnologia. Potser el que fa falta és fomentar l'esperit crític, treballar la capacitat de les persones per analitzar l'entorn i detectar allò que es vol canviar, estimular l'intercanvi d'opinions entre les persones per a arribar a punts d'encontre... Si el foment de les humanitats és tot això, doncs endavant.

Article de La Vanguardia que inclou reflexions sobre la "utilitat" de les humanitats.

En aquest article de La Vanguardia de l'any 2011 s'exposen opinions diferents sobre el valor de les humanitats en la societat actual (punts de vista econòmics i d'aplicabilitat i punts de vista de formació de l'individu amb sentit crític). M'agradaria destacar-ne dos punts que trobo importants: per un costat la menció de la crisi económica actual com una crisi de valors i per altra banda, la importancia de les humanitats en les ciències (com a exemple, la bioética).

Ui, veig que aquest article ja havia estat seleccionat... Ho sento porto una acumulació de "banderes vermelles" als mails i enllaços que ja no sé què llegeixo...

J.M. Flores Vivar és professor de Ciberperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Madrid. Vivar parteix de la base que la nova forma de comunicar que emergeix a les xarxes socials ve donat pel lloc comú de pas obligat per a tot membre d'una xarxa social: Internet. D'aquí que una xarxa social virtual és un punt de trobada, un lloc de reunió d'amics o persones que tinguin interessos comuns. He trobat que el text és molt adient per treballar els nous models de relacions mitjançant les noves tecnologies. A través del google he cercat models de comunicació.

Ens parla sobre l'ús de les noves tecnologies aplicades a les humanitats i els diversos projectes que es desenvolupen arreu del món des de tres vessants: D'organització bibliogràfica, investigació de dades i generació de coneixements. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. L'article potser no s'acota del tot al nostre tema d'estudi, tot i així l'he trobar interessant ja que una de les eines més importants ara per ara en la societat del coneixement són les noves tecnologies.

Gràcies Laia per compartir este article, m'ha semblat molt interessant :)

Gràcies! Com ja diuen alguns articles linkats, les noves tecnologies poden fer que les humanitats visquin un nou auge. La difusió, rapidesa i multiformat de internet permetrà sens dubte donar una embranzida a l'art, la literatura, la història,... . I ho hem d'aprofitar!

Aquest es un article ben interessant que parla de les humanitats en la societat del coneixement i de com, des del punt de vista de l'autor, si no es reinventen moriran, pero en canvi, si ho fan, poden triomfar. no comparto del tot la seva opinió pero em sembla un punt de vista a tenir en compte. l'he trobat buscant sociedad del conocimiento i humanidades a google, després de molt altres articles que no m'han acabat d'agradar.

Aquest es un article ben interessant que parla de les humanitats en la societat del coneixement i de com, des del punt de vista de l'autor, si no es reinventen moriran, pero en canvi, si ho fan, poden triomfar. no comparto del tot la seva opinió pero em sembla un punt de vista a tenir en compte. l'he trobat buscant sociedad del conocimiento i humanidades a google, després de molt altres articles que no m'han acabat d'agradar.

Article de la "Fundación Telefónica" de la periodista i sociòloga Beatriz Álvarez on reflexiona sobre la relació entre les noves tecnologies i el canvi de valors de la societat actual. Parla de com el fet de poder estar connectats les 24 hores a la xarxa fa que cada vegada hi hagi més soledat i més individualisme. He trobat l'enllaç escrivint "soledad nuevas tecnologias" al Google. He intentat fer la cerca amb altres buscadors però no acabava de trobar res que em semblés interessant.

Resum de la taula rodona que va tenir lloc a la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixment organitzada per la UOC l'1 d'octubre del 2003. Tres professors de diferents universitats analitzen l'humanisme a l'era tecnològica. El text pot ser d'utilitat pels estudiants d'Humanitats, ja que dóna les pautes de com han de ser els nous humanistes: molt diferents dels anteriors a l'era digital. Ja no han de ser acumuladors de coneixement, sinó intèrprets i analistes. Es comenta que la tecnologia i les humanitats es retroalimenten. He trobat aquest enllaç a través del Google Académico escrivint "humanisme societat manca"

Un informe publicado por el Centro de Análisis Estratégicos de Francia, institución que asesora al gobierno en diversas materias, nos demuestra como el estudio de las humanidades es apreciado por sectores aparentemente antagónicos a estas disciplinas, como empresas financieras o de gestión, a la hora de colaborar con universidades o contratar los servicios de diplomados de este tipo.

He fet servir el cercador de Google, emprant les paraules humanitats noves tecnologies, però he bucejat molt buscant i en un article dels que he llegit, hi havien sugerencies relacionades al costat que m´han portat a aquest altre que m´ha semblat molt interessant.

El article de Eva Comas, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Defensa les Humanitats en aquest món en el que es dona tanta importància a lo tecnològic i científic, com si fossin les úniques veritats absolutes. Com diu en el seu article: "A diferència de la ciència, l'art no caduca ja que no opera amb la certesa i, com afirma Steiner, les certeses són l'única cosa que envelleix"

Sobre el lloc reservat a les Humanitats en la societat del coneixement de l'Eva Comas. Com diu la propia autora "Aquest article prova de mostar que les Humanitats i la societat del coneixement representen dos models de saber diferents i de vegades, oposats, i que la substitució d'un model per un altre té la seva explicació en la reovolució tecnologica de la comunicació" (pàg, 112)

Google reconoce en una documentación judicial que los usuarios de Gmail no deberían tener "expectativas razonables" de que sus comunicaciones sean confidenciales, una falta de privacidad que está en la raíz del funcionamiento de su servicio de correos electrónicos.

Com a tema no deixa de ser interessant a la vegada que inquietant i/o aterrador. Saber que tot el que fas, tot el que diguis i tot el que publiquis a la Xarxa corre el risc de ser observat amb lupa no deixa de generar-te una sensació de completa supressió de l'esfera privada. Ara bé, tampoc crec que les persones s'hagin de sorprendre per l'existència d'aquestes pràctiques. La naturalesa d'Internet (entenent-la aquí com un espai on és relativament fàcil rastrejar l'activitat de les persones) predisposa al fet que molts actors interessats (governs, serveis d'intel·ligència, grans corporacions..) ambicionin tenir una espècie de control sobre el que fan i desfan els usuaris.

"Jóvenes en redes sociales: significados y prácticas de una sociabilidad digital" . És el resultat d'un treball de camp realitzat per Lucía Merino de la Universitat del País Basc on hi exposa les seves conclusions sobre els joves i la tecnologia digital. Entre altres conclusions, afirma que la joventut creu que les noves tecnologies són eines apropen als joves entre si i els allunyen dels adults. Es consideren nadius de la cultura digital, incorporant-la a l'activitat quotidiana i usant-la com un agent socialitzador. Un nou concepte com "Extimitat" es dóna quan s'exposa de manera pública allò que es considera privat. M'interessa el tema de la comunicació a nivell interpersonal. La manera com ens relacionem afecta la nostra manera de ser? He buscat a través del google: sociabilitat i TIC.

Entre les retallades de la Generalitat i les noves restriccions imposades per Madrid, els grans perdedors de la crisi són el sistema educatiu i la sanitat. Però si entrem en el fons de la qüestió educativa encara hi ha un altre perdedor: les humanitats.

Just estic llegint aquest article o petit assaig, del 1998. M'ha causat curiositat, tot i no estar d'acord amb alguns punts de vista. He pensat que seria interessant compartir-ho.

"Parece pues que la preocupación por la enseñanza de las humanidades en este final de siglo no está ausente en los países más avanzados y, a pesar de las pragmáticas orientaciones hacia un currículo integrado por materias de utilidad en el mercado laboral, voces autorizadas recuerdan el riesgo de deshumanización que se esconde tras ellas. Estas tensiones contrapuestas, esbozadas someramente, se deben también a la crisis de identidad de la educación (y en especial de la secundaria) provocada por las demandas contradictorias provenientes de una sociedad desnortada a causa de las enormes mutaciones culturales, científicas, técnicas y económicas de los umbrales del tercer milenio."

Article d'opinió de Laura Borràs publicat al diari Ara que neix a partir de publicacions i estudis publicats als Estats Units que fan reflexionar a l'autora envers a la situació actual de la Llicenciatura d'Humanitats, des d'un punt de vista del professorat i de la falta d'interès de l'alumnat, i de com aquest fet afectarà la societat del futur. He arribat fins aquest article utilitzant el buscador google amb les paraules clau "humanitats" i "actualitat".

Hola Laura, l'article que has penjat del diari ARA no es pot veure si no estàs subscrit. Hi ha algun enllaç que et porte a l'article sencer?

Hola Diana, tens raó, no em vaig adonar que és només per subscriptors. He mirat com enviar-ho i l'única manera que he trobat viable és crear un arxiu pdf, si em pots donar el teu mail de la uoc t'ho envio sense cap problema, perquè des d'aquesta aplicació no sóc capaç de veure si es poden fer arxius adjunts.. Perdona pel retràs de la resposta.

Investigadores de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M) analizan el impacto que producen las nuevas tecnologías en el entorno de las Humanidades, que producen cambios en la cultura escrita, nuevos espacios de consumo de productos culturales o un nuevo tipo de lector.

L'altre marcador que afegeixo és l'aplicació de la interactivitat dels museus a casa nostra. En aquest cas de l'MNAC. Aquí us deixo també una presentació slideshare de la Conxa Rodà sobre els projectes digitals educatius de museus. http://www.slideshare.net/innova3/projectes-digitals-educatius-de-museu I finalment un exemple pràctic (en format de tour virtual) del museu marítim nacional d'austràlia: http://www.anmm.gov.au/site/page.cfm?u=1940 He trobat el material a partir del cercador google, i anant directament a l'slideshare.

La irrupción de las nuevas tecnologías en la vida cuotidiana de las personas está cambiando la manera que tienen de relacionarse entre ellas. Algunos expertos, como el asesor en comunicación y colaborador de 'El Periódico', Antoni Gutiérrez-Rubí, creen que es posible "reconceptualizar la idea de nación y pensar en un nuevo paradigma, el de nación red".

buscado con Google con las palabras nuevas tecnologías y relaciones humanas.