Group items tagged

Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement a la UOC.  Especialment, pel tema referent a la intercomunicació, és interessant l'apartat que parla de la sociabilitat en Internet.  Manuel Castells, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Califòrnia, parteix de la base que no és Internet que canvia la societat sinó que és la societat que canvia Internet.

¿Internet acabará con la cultura? Al contrario. La maximiza. Google Art Project nace en esa intersección para ofrecer miles de obras a un click de distancia.

J.M. Flores Vivar és professor de Ciberperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Madrid. Vivar parteix de la base que la nova forma de comunicar que emergeix a les xarxes socials ve donat pel lloc comú de pas obligat per a tot membre d'una xarxa social: Internet. D'aquí que una xarxa social virtual és un punt de trobada, un lloc de reunió d'amics o persones que tinguin interessos comuns. He trobat que el text és molt adient per treballar els nous models de relacions mitjançant les noves tecnologies. A través del google he cercat models de comunicació.

Artícle escrit per Violetta Farías en "YopasolaVOZ" (de la premsa mexicana), dintre de l´espai d´Economía, en la que fa una síntesi en com han entrat les Fundacions i "Organismes sense ànim de lucre" en les xarxes socials, per fer front a la manca de possibilitats de obtenir fonts per el seu propi desenvolupament.

Aquest article publicat amb data de 17 de juliol, ha estat cercat en Internet Explorer essent les paraules clau ONG i Internet. L´estratègia utilitzada era esbrinar com aquestes Organitzacions han valorat la tecnologia informàtica en l´actualitat.

Resolució de Parlament Europeu sobre la protecció de dades i la confidencialitat de la informació a Internet. (L'article també existeix en anglès a la mateixa WEB del Parlament Europeu) Voldria treballar sobre aquest tema: Les TIC i la protecció de dades a la Unió Europea. Molt bast, és cert, però de plena actualitat.

Els tags que he utilitzat són els següents: privacitat, tic privacitat, protecció de dades, xarxes socials, vulneració del dret a la intimitat. Els motors de cerca: google, scirus i la biblioteca virtual de la UOC

Web del museu del Louvre: Una mostra de com les humanitats, en aquest cas l'art, poden aprofitar internet per la seva difusió. Les visites virtuals són especialment recomanables.

Anàlisi on es parla del fet que Internet i les xarxes socials, més enllà d'haver ajudat a crear el caldo de cultiu de les revoltes a Tunísia o Egipte, estan fent sorgir un nou paradigma informatiu dins el món dels mitjans de comunicació. Per la cerca vaig posar les paraules "Egipte" "Xarxes socials" "Revolta"

Us enllaço un article de la wikipedia (disponible només en anglès i francès) sobre un concepte que he trobat força interessant i que pot tenir relació amb les humanitats. Es tracta de Ngram viewer, un programet online de Google que busca lletres, paraules o frases en els milions de llibres escanejats pel projecte Google Book. A partir de la cerca, el programa produeix una gràfica que mostra la freqüència d'aparició de la seqüència desitjada al llarg del temps (configurable, però potencialment de 1500 AD fins al 2008 AD). Aparentment, hi ha investigadors que han descobert coses interessants, com ara que els esdeveniments socials importants (guerres etc) tenen un impacte sobre el to anímic dels llibres que s'escriuen: per exemple, var incrementar-se el número de frases "tristes" escrites durant la segona guerra mundial. Penso que, amb prou imaginació, es pot emprar aquesta eina per a fer recerca veritablement innovadora.

Ja ho he comentat en un missatge posterior, però no coneixia aquesta eina i la trobo absolutament genial. De fet, m'he entretingut una bona estona buscant paraules :) Moltes gràcies per la aportació!

Si, és bastant revelador. Aquesta gent de Google fan coses fantàstiques. I de franc!

Lligat amb el link d'abans, l'evolució de la paraula "humanities" en les publicacions escanejades per google books (500.000 milions de paraules!) des de 1900 fins a 2008. No sembla en declivi exagerat!

Article sobre la protecció de dades i la confidencialitat de la informació a Internet. Els sistemes d'informació tenen la capacitat d'emmagatzemar i processar amb rapidesa les dades d'un gran nombre de persones. Voldria treballar sobre aquest tema. Molt bast, és cert, però de plena actualitat.

Els tags que he utilitzat són els següents: privacitat, tic privacitat, protecció de dades, xarxes socials, vulneració del dret a la intimitat. Els motors de cerca: google, scirus i la biblioteca virtual de la UOC

Ens parla sobre l'ús de les noves tecnologies aplicades a les humanitats i els diversos projectes que es desenvolupen arreu del món des de tres vessants: D'organització bibliogràfica, investigació de dades i generació de coneixements. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. L'article potser no s'acota del tot al nostre tema d'estudi, tot i així l'he trobar interessant ja que una de les eines més importants ara per ara en la societat del coneixement són les noves tecnologies.

Gràcies Laia per compartir este article, m'ha semblat molt interessant :)

Gràcies! Com ja diuen alguns articles linkats, les noves tecnologies poden fer que les humanitats visquin un nou auge. La difusió, rapidesa i multiformat de internet permetrà sens dubte donar una embranzida a l'art, la literatura, la història,... . I ho hem d'aprofitar!

En el blog d´en Ramón Torné, s´ inclou en data de l´11 de març, les reflexions d´un grup d´ intel·lectuals, respecte a la situació de les Humanitats i el canvi cultural que s´ha de produir. Cercat en Internet Explorer, incloent com a punt de partida "Las Humanitats i la societat del coneixement".

Revista digital "Digithum: Les humanitats en l'era digital". En l'apartat "Arxius" es poden consultar els números anteriors, on hi ha una gran quantitat d'articles rellevants pel tema de les humanitats en la societat del coneixement. He enllaçat la pàgina principal perquè és impossible triar només un article. Tot i ser part de la UOC, he trobat el web a Raco (http://www.raco.cat/index.php/raco

Entrevista a Laura Borràs publicada al diari La Vanguardia. Directora del grup de recerca Hermeneia que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals. En l'actualitat és directora de la Institució de les Lletres Catalanes. P.D.: He trobat l'article escribint al Google: Humanitats i Laura Borràs. Suposava que hi hauria alguna cosa interessant que hauria dit la Laura Borràs al respecte de les Humanitats, ja que és una autoritat en la matèria. :)

Entrevista de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, a La Vanguardia. En aquest sentit, és interessant donar un cop d'ull a http://www.hermeneia.net/, el grup d'investigació sobre literatura i les TIC que ella mateixa va crear.

En este enlace, buscado a través de palabras clave en google, encontraréis herramientas para la autoedición de fotografía, video y audio de forma gratuita. Es fundamental recurrir a este tipo de editores para la realización de podcast.

Dialnet es un bibliotéca interuniversitaria online donde es posible encontrar gran cantidad de información académica: revistas, libros, tesis o congresos. Además, puedes suscribirte desde la UOC y recibir información en tu propia cuenta de estudiante.

Us adjunto el manifest "Unes humanitats amb futur" promogut a principis d'any per un grup d'intel·lectuals i que té com a objectiu, tal com diuen els seus promotors, posar èmfasi en la importància de les humanitats en la societat actual. Us deixo una frase que relliga amb el tema que m'agradaria tractar, sobre la relació entre les humanitats i les noves tecnologies: "És convenient, per exemple, que la cultura humanística empri les noves tecnologies sense abandonar del tot els formats tradicionals, sinó fent veure la complementarietat entre tradició i innovació, i buscant la millor manera de difondre i impulsar allò que és essencial al món del pensament: l'autoritat de la raó". El manifest està signat per Salvador Giner, Armand Puig, Rafael Argullol, Agustí Borrell, Victòria Camps, Lluís Font, David Jou, Jordi Llovet, Xavier Morlans, Perico Pastor, Ramon Pla, Francesc Torralba i Mariàngela Vilallonga.

Aquest artícle és força dens , però amb una mica de paciència i en els darrers apartats del article des de la definició del concepte (cap a la meitat) fins a la conclusió, m´ha ajudat a entendre del que es parla perquè jo, sincerament, no en tenía idea. Per tant quan he començat a cercar ho he fet quasi com si Internet Explorer fòs un diccionari.buscant: societat del coneixement.

Nos explica las razones por las cuales las TICS son necesarias en la educación. Dándonos varios ejemplos y soluciones para sacar el máximo provecho de las nuevas tecnologías aplicada a la educación.

Interessant l'evolució d'aquesta paraula seqüencialment lligada al llarg del segle XX al desenvolupament de la genètica com a ciència moderna, al'esperança d'un món millor, al racisme, a l'extermini, a la mala consciència col·lectiva i a la promesa de teràpies preventives en un futur. Sociologia, política, guerra i ciència. Els alts i baixos de l'ús de la paraula en els textos en anglès casa bastant bé amb la història del segle XX.

No coneixia això de Ngram Viewer, i ho he trobat molt curiós i interessant.