Group items tagged

J.M. Flores Vivar és professor de Ciberperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Madrid. Vivar parteix de la base que la nova forma de comunicar que emergeix a les xarxes socials ve donat pel lloc comú de pas obligat per a tot membre d'una xarxa social: Internet. D'aquí que una xarxa social virtual és un punt de trobada, un lloc de reunió d'amics o persones que tinguin interessos comuns. He trobat que el text és molt adient per treballar els nous models de relacions mitjançant les noves tecnologies. A través del google he cercat models de comunicació.

El article de Eva Comas, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Defensa les Humanitats en aquest món en el que es dona tanta importància a lo tecnològic i científic, com si fossin les úniques veritats absolutes. Com diu en el seu article: "A diferència de la ciència, l'art no caduca ja que no opera amb la certesa i, com afirma Steiner, les certeses són l'única cosa que envelleix"

Sobre el lloc reservat a les Humanitats en la societat del coneixement de l'Eva Comas. Com diu la propia autora "Aquest article prova de mostar que les Humanitats i la societat del coneixement representen dos models de saber diferents i de vegades, oposats, i que la substitució d'un model per un altre té la seva explicació en la reovolució tecnologica de la comunicació" (pàg, 112)

Tot i que del 2006, aquest capítol dóna informació a tenir en compte avui dia. Ens parla del com i el perquè de la ràpida adopció de les noves tecnologies per part dels adolescents, centrant el discurs en la missatgeria instantània. El conjunt del llibre, que està disponible quasi totalment, tracta sobre l'adopció de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit domèstic. Està en anglès.

"Jóvenes en redes sociales: significados y prácticas de una sociabilidad digital" . És el resultat d'un treball de camp realitzat per Lucía Merino de la Universitat del País Basc on hi exposa les seves conclusions sobre els joves i la tecnologia digital. Entre altres conclusions, afirma que la joventut creu que les noves tecnologies són eines apropen als joves entre si i els allunyen dels adults. Es consideren nadius de la cultura digital, incorporant-la a l'activitat quotidiana i usant-la com un agent socialitzador. Un nou concepte com "Extimitat" es dóna quan s'exposa de manera pública allò que es considera privat. M'interessa el tema de la comunicació a nivell interpersonal. La manera com ens relacionem afecta la nostra manera de ser? He buscat a través del google: sociabilitat i TIC.

Escrit fet per professors de diverses matèries sota l'ampara de l'Institut d'Estudis Catalans, que proposa una serie de consells per garantir el futur de les humanitats.

Un manifest molt interessant. Com ja s'ha comentat, crec que no es pot deixar la banda la ciència com a pilar de la nostra civilització, de fet, n'és un dels trets principals i com a tal penso que hauria de ser inclòs en el llistat que presenten els promovents del manisfest. D'altra banda, estic totalment d'acord en la conveniència d'introduïr un mínim corpus de coneixements humanístics a les carreres científico-tècniques. Finalment, trobo una mica esbiaixades les múltiples referències a la religió i la Bíblia -suposo que la facultat de Teologia obliga- que es fan en el manifest. Aprendre d'on surt la nostra cultura obligatòriament et du a parlar de la religió cristiana i en menor mesura de l'Islam i el Judaïsme, i per tant convé que tots en tinguem coneixement. Però convindria també recordar les barbaritats que s'han comès en nom de les religions -la Cristiana en aquest cas- al llarg de la Història i no presentar-la només com un marc cultural on ens hem format com a poble. No oblidem que d'ateus i agnòstics en divers grau n'hi ha hagut sempre i especialment en el camp de la ciència i la filosofia.

No sé si realment el que fa falta és una difusió major del que es coneix com a humanitats, o quin grau d'importància se li dóna a les humanitats en front de la ciència i/o tecnologia. Potser el que fa falta és fomentar l'esperit crític, treballar la capacitat de les persones per analitzar l'entorn i detectar allò que es vol canviar, estimular l'intercanvi d'opinions entre les persones per a arribar a punts d'encontre... Si el foment de les humanitats és tot això, doncs endavant.

Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement a la UOC.  Especialment, pel tema referent a la intercomunicació, és interessant l'apartat que parla de la sociabilitat en Internet.  Manuel Castells, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Califòrnia, parteix de la base que no és Internet que canvia la societat sinó que és la societat que canvia Internet.

Presentació/dossier d'Isidor Marí sobre l'organització dels estudis de la titulació d'Humanitats i la seva projecció professional en un moment en que l'economia de la cultura -i per tant les ocupacions en el sector cultural- no fan més que créixer en totes les societats occidentals. L'autor descriu i analitza com en els nostres dies coexisteixenveus catastrofistes amb unes altres que sostenen que les tecnologies de la informació i la comunicació permetran donar lloc a una transformació enormement positiva de la civilització humana, a una nova era de la cultura.

Resolució de Parlament Europeu sobre la protecció de dades i la confidencialitat de la informació a Internet. (L'article també existeix en anglès a la mateixa WEB del Parlament Europeu) Voldria treballar sobre aquest tema: Les TIC i la protecció de dades a la Unió Europea. Molt bast, és cert, però de plena actualitat.

Els tags que he utilitzat són els següents: privacitat, tic privacitat, protecció de dades, xarxes socials, vulneració del dret a la intimitat. Els motors de cerca: google, scirus i la biblioteca virtual de la UOC

Anàlisi on es parla del fet que Internet i les xarxes socials, més enllà d'haver ajudat a crear el caldo de cultiu de les revoltes a Tunísia o Egipte, estan fent sorgir un nou paradigma informatiu dins el món dels mitjans de comunicació. Per la cerca vaig posar les paraules "Egipte" "Xarxes socials" "Revolta"

Bona tarda a tothom! Si he d'escollir un tema que m'apassiona que no sigui ni l'historia ni l'Asia, es la filosofia. Moltes vegades em pregunto com es pot aplicar un concepte com la filosofia en aquesta època en la que els descobriments científics son considerats molt mes valuosos que el simple debat, que ès el pa i la carn del esforç filosòfic. En la meva opinió, aquest article (en castellà) tracta molt be el tema del paper de la filosofia en general, i del filòsoft en particular. Els filòsof es, primerament, un cercador de veritat - la seva tasca no ès incompatible amb la ciència, sinò complementària. El filòsof d'avui dia ha de ser un científic, no un pensador de cap de setmana que passi hores mirant-se el melic! Si us sembla interessant, miraré de trobar un article que expliqui la relació entre la filosofia i les noves tecnologies. Se'm fa estrany no haver trobat res sobre aixó, amb la d'oportunitats per al debat filosòfic que ofereix aquesta gran Àgora digital que és l'Internet! Salutacions cordials, Carlos Cab.