Group items tagged

Web de la UB on es fa un recull de recursos existents a la xarxa per a l'ensenyament dHistòria'

Web de la UB on es fa un recull de recursos existents a la xarxa per a l'ensenyament dHistòria. Durant la cerca a la xarxa de recursos per l'aprenentatge d'història he anat trobant webs com xtec, IEC,... El que m'ha semblat interessant d'aquest web de la UB és que conté una amplia varietat d'enllaços que et permeten, a través d'ell, arribar a d'altres webs que aporten recursos interessants per l'aprenentatge d'història. Per tant es tracta d'un veritable índex de recursos d'Història. Les paraules claus per la cerca a la xarxa han estat història, recursos i e-learning.

J.M. Flores Vivar és professor de Ciberperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Madrid. Vivar parteix de la base que la nova forma de comunicar que emergeix a les xarxes socials ve donat pel lloc comú de pas obligat per a tot membre d'una xarxa social: Internet. D'aquí que una xarxa social virtual és un punt de trobada, un lloc de reunió d'amics o persones que tinguin interessos comuns. He trobat que el text és molt adient per treballar els nous models de relacions mitjançant les noves tecnologies. A través del google he cercat models de comunicació.

Àtles mundial històric

Àtles mundial històric. Tinc clar que un àtles històric és una eina imprescindible per un bon aprenentatge en Història. Hi ha molt bons àtles històrics publicats però em sembla que a la xarxa encara falten moltes eines d'aquest tipus. GeaCron em sembla una bona eina, més quan està enllaçada amb la wiquipedia i per tant és una eina 2.0. Les paraules clau que he utilitzat per la cerca a la xarxa bàsicament són les que figuren a les etiquetes història, àtles històric i e-learnig.

Bon dia, he trobat també aquesta web que torna a ser un bon índex de recursos de Història a la xarxa, entre d'altres temes. Aquest tipus de web són un bon sistema de trobar informació a la xarxa sense haver de buscar web per web. La cerca l'he feta amb paraules clau com història, recursos i e-learning.

Filoxarxa és el projecte en català més ambiciós fins al moment per a difondre a la xarxa la filosofia i el seu estudi. Adreçada tant a estudiants de batxillerat i universitaris com també a tot aquell que necessiti accedir a la història del pensament i els seus conceptes fonamentals. Filoxarxa s'estructura com una enciclopèdia en xarxa oferint l'accés a quatre grans àrees de la filosofia en: autors, conceptes, textos i obres, teixint una complexa xarxa d'articles rigorosos i referències creuades d'una gran ajuda tant pel tafaner de les idees com pel petit investigador.

És un referent important. Relacionat amb la meva feina, l'he consultat moltes vegades i és un pou d'informació.

És un projecta de gent de Mèxic per impulsar les Humanitats en el mon digital. Està enfocat principalment a països de parla castellana. Promou amb diferents projectes els contactes, la formació, facilita i elabora documentació, etc. L'he trobat molt interessant. He cregut interessant una visió diferent, per la localització i per l'objectiu que tenen.

L'he trobat amb el cercador google i el seu blog també surt a www.google.es/blogsearch. He utilitzat com paraules de cerca: "Les humanitats a la xarxa" i "Red de humanidades digitales".

Article de la "Fundación Telefónica" de la periodista i sociòloga Beatriz Álvarez on reflexiona sobre la relació entre les noves tecnologies i el canvi de valors de la societat actual. Parla de com el fet de poder estar connectats les 24 hores a la xarxa fa que cada vegada hi hagi més soledat i més individualisme. He trobat l'enllaç escrivint "soledad nuevas tecnologias" al Google. He intentat fer la cerca amb altres buscadors però no acabava de trobar res que em semblés interessant.

M'ha semblat que aquesta web un bon exercici d'e-learning accessible des de la xarxa. La cerca l'he feta amb paraules clau com història, antic egipte i e-learning.

Google reconoce en una documentación judicial que los usuarios de Gmail no deberían tener "expectativas razonables" de que sus comunicaciones sean confidenciales, una falta de privacidad que está en la raíz del funcionamiento de su servicio de correos electrónicos.

Com a tema no deixa de ser interessant a la vegada que inquietant i/o aterrador. Saber que tot el que fas, tot el que diguis i tot el que publiquis a la Xarxa corre el risc de ser observat amb lupa no deixa de generar-te una sensació de completa supressió de l'esfera privada. Ara bé, tampoc crec que les persones s'hagin de sorprendre per l'existència d'aquestes pràctiques. La naturalesa d'Internet (entenent-la aquí com un espai on és relativament fàcil rastrejar l'activitat de les persones) predisposa al fet que molts actors interessats (governs, serveis d'intel·ligència, grans corporacions..) ambicionin tenir una espècie de control sobre el que fan i desfan els usuaris.

Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement a la UOC.  Especialment, pel tema referent a la intercomunicació, és interessant l'apartat que parla de la sociabilitat en Internet.  Manuel Castells, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Califòrnia, parteix de la base que no és Internet que canvia la societat sinó que és la societat que canvia Internet.

Estem davant d'una de les més prestigioses enciclopèdies de filosofia en xarxa de l'actualitat. La Stanford Encyclopedia of philosophy ha esdevingut per la seva amplitud i el rigor acadèmic dels seus articles una referència mundial en la matèria. Aquesta enciclopèdia aborda, des d'una òptica eminentment anglosaxona, tot posant èmfasi en la tradició angloamericana i l'aportació dels seus autors a la història de les idees, la història de la filosofia a partir dels seus autors més representatius i dels seus conceptes més importants.

Es tracta de l'informe d'una investigació sobre l'ús de Facebook en funció dels trets de personalitat dels seus usuaris. És interessant el fet que sigui un anàlisi de la xarxa desde la vessant sociològica i psicològica. Està en anglès.

És un fals documental (és a dir, ficció) sobre l'ús que aquesta xarxa fa de les dades personals. Tot i no ser real, el seu visionat convida a una preocupant reflexió sobre el present i futur de la privacitat de la nostra informació.