Group items tagged

Article de Josep Maria Terricabras. Membre de l'IEC. Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona. Tret de la revista digital de la UOC. Del "Dossier: Les professions de les Humanitats en la societat del coneixement". És una defensa de les Humanitats desmentint que estiguin en crisi, mes aviat al contrari. Cerca feta amb el metacercador Ixquick.

En aquest article, el senyor Terricabras, desmenteix el mite que s'ha creat sobre la crisi de les humanitats. Mitjançant exemples concrets i de manera molt simple, argumenta perquè pensa que l'interès en aquesta disciplina està augmentant i atribueix a un interès induït el fet de que s'hagi creat aquest mite al seu voltant. Defensa així la importància dels coneixements humans i la seva aportació a la societat, advertint dels problemes que comportaria deixar-los de banda.

Després de separar les carreres d'humanitats amb una finalitat de pureza, (lletres, ciència i tecnologia), podriem estar pensant que les humanitats en si entren dins un rol poc definit. També recalcar que després de tants anys de neoliberalisme bastant selvatge, s'ha anat perden força en el camp humanístic, però aquest neoliberalisme salvatge també s'en vol aprofitar de les humanitats dins el seu camp per treuren més profit a la humanitat en si. Interessant pels qui fan la carrera amb combinació d'altres carreres.

Escrit fet per professors de diverses matèries sota l'ampara de l'Institut d'Estudis Catalans, que proposa una serie de consells per garantir el futur de les humanitats.

Un manifest molt interessant. Com ja s'ha comentat, crec que no es pot deixar la banda la ciència com a pilar de la nostra civilització, de fet, n'és un dels trets principals i com a tal penso que hauria de ser inclòs en el llistat que presenten els promovents del manisfest. D'altra banda, estic totalment d'acord en la conveniència d'introduïr un mínim corpus de coneixements humanístics a les carreres científico-tècniques. Finalment, trobo una mica esbiaixades les múltiples referències a la religió i la Bíblia -suposo que la facultat de Teologia obliga- que es fan en el manifest. Aprendre d'on surt la nostra cultura obligatòriament et du a parlar de la religió cristiana i en menor mesura de l'Islam i el Judaïsme, i per tant convé que tots en tinguem coneixement. Però convindria també recordar les barbaritats que s'han comès en nom de les religions -la Cristiana en aquest cas- al llarg de la Història i no presentar-la només com un marc cultural on ens hem format com a poble. No oblidem que d'ateus i agnòstics en divers grau n'hi ha hagut sempre i especialment en el camp de la ciència i la filosofia.

No sé si realment el que fa falta és una difusió major del que es coneix com a humanitats, o quin grau d'importància se li dóna a les humanitats en front de la ciència i/o tecnologia. Potser el que fa falta és fomentar l'esperit crític, treballar la capacitat de les persones per analitzar l'entorn i detectar allò que es vol canviar, estimular l'intercanvi d'opinions entre les persones per a arribar a punts d'encontre... Si el foment de les humanitats és tot això, doncs endavant.

Esta búsqueda ha sido también a través de poner Humanidades Sociedad y Economía Este artículo es una crítica de que se invierta poco en humanidades porque se piense que no es rentable. Destaca que en el lanzamiento de nuevo producto no sólo pueden pensarse en invertir en Investigación y Desarrollo tecnológico si no que es necesario también conocer el mercado. En el conocimiento del mercado se incluye el de las personas que lo integran, la cultura, la historia para conseguir el éxito empresarial y una mayor competitividad en el mercado.

El primer pas ha estat definir i concretar per escrit els objectius de cerca per definir una estratègia (he anotat en aquest punt, possibles mitjans amb una clara reputació i rigor informatiu per validar la cerca). El segon pas ha estat triar les eines o buscadors a emprar en la recerca. He triat google per la facil·litat d'emprar les portes booleanes i la recerca per directoris. Les paraules que he utilitzat mitjançant diferents variables booleanes són: "Historia global alteritat", "Societat del coneixement alteritat", "ciències humanes", "ciència de l'home", tant en castellà, com en català. I aquestes mateixes cerques les he formulat al buscador genèric i dins l'arrel directori -"site:"- de diferents fonts com ara "aula intercultural", en aquest cas.

Bon dia a tots! Aquest article, també en castellà, posa en perspectiva l'estat de les Humanitats en general (i de la Filosofia en particular) al nostre país. Reconec que és llarg i una mica dens, però personalment m'ha semblat molt revelador, ja que defensa que les Humanitats són quelcom imprescindible per a qualsevol estudiant, sempre que s'entenguin com una eina d'il · luminació i formació, no des d'un simple punt de vista pragmàtic. En tot cas, espero que us agradi! Salutacions cordials, Carlos Cab.

Hola Carlos!! Si et fixes, "sociedad del conocimiento" t'ha eixit com a 3 paraules clau. Perquè això no et passe, has de ficar tota l'expressió entre cometes. D'altra banda, l'article m'ha semblat molt interessant. Salutacions, Diana.

Article de La Vanguardia que inclou reflexions sobre la "utilitat" de les humanitats.

En aquest article de La Vanguardia de l'any 2011 s'exposen opinions diferents sobre el valor de les humanitats en la societat actual (punts de vista econòmics i d'aplicabilitat i punts de vista de formació de l'individu amb sentit crític). M'agradaria destacar-ne dos punts que trobo importants: per un costat la menció de la crisi económica actual com una crisi de valors i per altra banda, la importancia de les humanitats en les ciències (com a exemple, la bioética).

Ui, veig que aquest article ja havia estat seleccionat... Ho sento porto una acumulació de "banderes vermelles" als mails i enllaços que ja no sé què llegeixo...

He seleccionado este artículo poniendo en el buscador google: Humanidades Sociedad Economía. Es un artículo interesante porque reflexiona sobre la necesidad del conocimiento de Humanidades en la Sociedad actual. Yo creo que el conocimiento de Humanidades aporta el conocimiento de otras culturas, creatividad, fomentar la empatía en este mundo tan complejo. En las empresas los trabajadores con conocimientos humanistas pueden crear relaciones más estrechas con los proveedores y los clientes que a la larga se traduce en unos mayor beneficio.

Entre les retallades de la Generalitat i les noves restriccions imposades per Madrid, els grans perdedors de la crisi són el sistema educatiu i la sanitat. Però si entrem en el fons de la qüestió educativa encara hi ha un altre perdedor: les humanitats.

Aquest es un article ben interessant que parla de les humanitats en la societat del coneixement i de com, des del punt de vista de l'autor, si no es reinventen moriran, pero en canvi, si ho fan, poden triomfar. no comparto del tot la seva opinió pero em sembla un punt de vista a tenir en compte. l'he trobat buscant sociedad del conocimiento i humanidades a google, després de molt altres articles que no m'han acabat d'agradar.

Aquest es un article ben interessant que parla de les humanitats en la societat del coneixement i de com, des del punt de vista de l'autor, si no es reinventen moriran, pero en canvi, si ho fan, poden triomfar. no comparto del tot la seva opinió pero em sembla un punt de vista a tenir en compte. l'he trobat buscant sociedad del conocimiento i humanidades a google, després de molt altres articles que no m'han acabat d'agradar.

Este texto nos describe los cambios que han generado las nuevas tecnologías en la sociedad, negativas en el contexto de la interacción social y con la sensación permanente de tener que estar al día de los nuevos avances, para no quedar rezagados en nuestro propio tiempo.

He oblidat explicar com he fet la cerca. He fet servir el cercador de Google i he emprat les paraules humanitats i tecnologíes. He buscat i llegit varies cerques fins escollir aquesta.

Negando de entrada la afirmación de que las Humanidades estén en crisis, el autor examina algunos aspectos de este enunciado: reflexiona sobre qué se quiere decir cuando se afirma que las Humanidades están en crisis, argumenta el interés creciente por las Ciencias Humanas y profundiza en el concepto de mito y su utilidad.

escrito de J.M. Terricabras discrepando sobre la crisis de la Humanidades (mencionada en el artículo de El País sobre el Futuro de las Humanidades) he utilizado google con las palabras humanidades y crisis. Me ha parecido interesante el contraste con algunos textos que defiende la postura de la crisis de las humanidades

Veig que hem trobat el mateix. Jo també crec que les Humanitats no estan en crisi i a més, son més necessàries que mai en aquest mon tant tecnificat i fugisser.

Artícle escrit per Violetta Farías en "YopasolaVOZ" (de la premsa mexicana), dintre de l´espai d´Economía, en la que fa una síntesi en com han entrat les Fundacions i "Organismes sense ànim de lucre" en les xarxes socials, per fer front a la manca de possibilitats de obtenir fonts per el seu propi desenvolupament.

Aquest article publicat amb data de 17 de juliol, ha estat cercat en Internet Explorer essent les paraules clau ONG i Internet. L´estratègia utilitzada era esbrinar com aquestes Organitzacions han valorat la tecnologia informàtica en l´actualitat.

El article de Eva Comas, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Defensa les Humanitats en aquest món en el que es dona tanta importància a lo tecnològic i científic, com si fossin les úniques veritats absolutes. Com diu en el seu article: "A diferència de la ciència, l'art no caduca ja que no opera amb la certesa i, com afirma Steiner, les certeses són l'única cosa que envelleix"

Sobre el lloc reservat a les Humanitats en la societat del coneixement de l'Eva Comas. Com diu la propia autora "Aquest article prova de mostar que les Humanitats i la societat del coneixement representen dos models de saber diferents i de vegades, oposats, i que la substitució d'un model per un altre té la seva explicació en la reovolució tecnologica de la comunicació" (pàg, 112)

Article de Francesc Torralba a la revista Ars Brevis de l'any 1999. Reflexions sobre el perquè de l'ensenyament de les Humanitats en l'entorn universitari, inclòs en els ensenyaments tècnics i científics. Jo hi inclouria la resta d'ensenyament. Trobat fent cerca de temes relacionats amb "humanisme" i "desenvolupament".

Estic completament d'acord amb el que ens diu l'article, l'enumeració del que ens aporten les humanitats és molt bona. Però em pregunto... Les humanitats ens han d'ensenyar a pensar, a fer-nos créixer com a persones, ajudar-nos a viure en societat i en democràcia. És així realment? La teoria és certa? Aquí deixo la pregunta.

Bona tarda a tothom! Si he d'escollir un tema que m'apassiona que no sigui ni l'historia ni l'Asia, es la filosofia. Moltes vegades em pregunto com es pot aplicar un concepte com la filosofia en aquesta època en la que els descobriments científics son considerats molt mes valuosos que el simple debat, que ès el pa i la carn del esforç filosòfic. En la meva opinió, aquest article (en castellà) tracta molt be el tema del paper de la filosofia en general, i del filòsoft en particular. Els filòsof es, primerament, un cercador de veritat - la seva tasca no ès incompatible amb la ciència, sinò complementària. El filòsof d'avui dia ha de ser un científic, no un pensador de cap de setmana que passi hores mirant-se el melic! Si us sembla interessant, miraré de trobar un article que expliqui la relació entre la filosofia i les noves tecnologies. Se'm fa estrany no haver trobat res sobre aixó, amb la d'oportunitats per al debat filosòfic que ofereix aquesta gran Àgora digital que és l'Internet! Salutacions cordials, Carlos Cab.

Presentació/dossier d'Isidor Marí sobre l'organització dels estudis de la titulació d'Humanitats i la seva projecció professional en un moment en que l'economia de la cultura -i per tant les ocupacions en el sector cultural- no fan més que créixer en totes les societats occidentals. L'autor descriu i analitza com en els nostres dies coexisteixenveus catastrofistes amb unes altres que sostenen que les tecnologies de la informació i la comunicació permetran donar lloc a una transformació enormement positiva de la civilització humana, a una nova era de la cultura.

Revista digital "Digithum: Les humanitats en l'era digital". En l'apartat "Arxius" es poden consultar els números anteriors, on hi ha una gran quantitat d'articles rellevants pel tema de les humanitats en la societat del coneixement. He enllaçat la pàgina principal perquè és impossible triar només un article. Tot i ser part de la UOC, he trobat el web a Raco (http://www.raco.cat/index.php/raco

En consonància amb l'article presentat per la companya Leonor Casellas ("Las Humanidades en la era 2.0") us deixo un escrit que parla sobre les múltiples aplicacions que les Humanitats poden tenir en l'àmbit digital. Dins l'escrit solament és fa una breu presentació/pinzellada de cada una de les noves aplicacions (Sistemes d'Informació Geogràfica, Estudi de les Xarxes, Modelat 3D...), ara bé aquesta ens acaba essent del tot vàlida per fer-nos una idea general de quins poden ser els camps de nova integració de les Humanitats. Per la cerca de l'article vaig posar al Google "SIG Humanidades"

curioso contraste entre este artículo sobre la bonanza de las Humanidades digitales y el que nos ha dejado Marta sobre la crisis de las Humanidades "de toda la vida"...

Aquesta página web és de fet un blog que he trobat molt interessant. Reuneix un munt de documentals impressionants sobre l'art, la filosofia i la literatura. La majoria estan subtitulats. Vaig començar la recerca en Google i possant "humanitats" i "societat del coneixement". Desprès vaig afegir "xarxes socials".Com darrerament estic molt interessat en la cultura hispanoamericana vaig traduir-lo al castellà: "redes sociales" i desprès vaig trobar blogs dedicats a les humanitats. Aquest és el que més em va agradar. La recerca va ser "d'aproximació". Desprès he llegit que Google té una eina especialitzada en blogs: "Google Blog search"...