Group items tagged

Crònica sobre la taula rodona "Les Humanitats en el segle XXI", organitzada per la UOC a l'any 2003. Es recullen aportacions de Joan Campàs, Josep Maria Terricaras i Artur Serra. El tema de debat és l'estat actual de les humanitats, així com les característiques, objectius i el rol que corresponen als humanistes del segle XXI.

Cerca feta amb Google utilitzant els termes "humanitats" i "segle XXI"

Bona tarda a tothom! Si he d'escollir un tema que m'apassiona que no sigui ni l'historia ni l'Asia, es la filosofia. Moltes vegades em pregunto com es pot aplicar un concepte com la filosofia en aquesta època en la que els descobriments científics son considerats molt mes valuosos que el simple debat, que ès el pa i la carn del esforç filosòfic. En la meva opinió, aquest article (en castellà) tracta molt be el tema del paper de la filosofia en general, i del filòsoft en particular. Els filòsof es, primerament, un cercador de veritat - la seva tasca no ès incompatible amb la ciència, sinò complementària. El filòsof d'avui dia ha de ser un científic, no un pensador de cap de setmana que passi hores mirant-se el melic! Si us sembla interessant, miraré de trobar un article que expliqui la relació entre la filosofia i les noves tecnologies. Se'm fa estrany no haver trobat res sobre aixó, amb la d'oportunitats per al debat filosòfic que ofereix aquesta gran Àgora digital que és l'Internet! Salutacions cordials, Carlos Cab.

Fins al segle XX la funció tradicional primordial de la biblioteca era la conservació dels documents i permetre'n la difusió, mentre que actualment la funció prioritària és la difusió a través de l'accés.

Ja fa força temps que s'escriu sobre la relació entre les Humanitats i la societat del coneixement. Aquest article del 2004 ja fa una sèrie de reflexions sobre quina ha deser la relació entre els humanistes i la nova societat que emergeix.

He oblidat comentar com he fet la cerca. L'he realitzat amb el google, posant les següents paraules: humanisme coneixement societat.

Interessant l'evolució d'aquesta paraula seqüencialment lligada al llarg del segle XX al desenvolupament de la genètica com a ciència moderna, al'esperança d'un món millor, al racisme, a l'extermini, a la mala consciència col·lectiva i a la promesa de teràpies preventives en un futur. Sociologia, política, guerra i ciència. Els alts i baixos de l'ús de la paraula en els textos en anglès casa bastant bé amb la història del segle XX.

No coneixia això de Ngram Viewer, i ho he trobat molt curiós i interessant.

Esteban Gonzalez és professor de història moderna i contemporània de la UAB, preferentment segle XIX però també historia moderna i segle XX. Interessant l´apartat "Antes de empezar" i el directori generals de historia

Resum de la taula rodona que va tenir lloc a la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixment organitzada per la UOC l'1 d'octubre del 2003. Tres professors de diferents universitats analitzen l'humanisme a l'era tecnològica. El text pot ser d'utilitat pels estudiants d'Humanitats, ja que dóna les pautes de com han de ser els nous humanistes: molt diferents dels anteriors a l'era digital. Ja no han de ser acumuladors de coneixement, sinó intèrprets i analistes. Es comenta que la tecnologia i les humanitats es retroalimenten. He trobat aquest enllaç a través del Google Académico escrivint "humanisme societat manca"

Intervenció del professor Virgilio Tortosa de la Universitat d'Alacant en la jornada Per què les Humanitats?. Questiona l'existència de una crisi en les Humanitats, parala d'un nou humanisme del segle XXI i dona la seva opinió en relació al futur del estudis humanístics.

Fa temps vaig llegir molt de passada sobre els treballs de Franco Moretti. Moretti, a banda de ser el germà del director de cinema Nanni Moretti (Déu n'hi do, quina família!), és un acadèmic que fa recerca i docència a Stanford. En el seu dia vaig llegir alguna cosa sobre el seu treball, però fora de saber que tractava de relacionar el gènere de la novel*la amb aproximacions de tipus quantitatiu, no vaig anar més enllà. Ara el tema de l'assignatura m'ha fet pensar i he localitzat dos enllaços interessants sobre Moretti i el seu enfocament. Per fer la cerca he utilitzat Google, i concretament, després de revisar l'article de Wikipedia, he vist que efectivament el què m'ha atret del treball de Moretti era el que la pròpia Wikipedia menciona: l'èmfasi que ha fet Moretti de desenvolupar "quantitative methods from the social sciences into domains that have traditionally belonged to the humanities". La meva idea era trobar un article acadèmic (un paper) de l'autor i un altre de caire més divulgatiu, potser un article crític. Per començar, però, he fet una cerca genèrica a Google amb el terme "Franco Moretti" entrecomillat. Dels resultats obtinguts he explorat ràpidament les dues primeres pàgines que Google em proporciona i he retingut tres idees breus: 1) Que el treball fonamental de Moretti és el llibre Graphs, Maps, Trees: Abstract models for a literary history, publicat per Verso el 2005 2) Que en essència el que proposa Moretti és identificar una sèrie de variables susceptibles, alhora, de ser quantificades i d'identificar atributs de la novel*la 3) Que l'enfocament ha estat notablement polèmic. Equipat amb aquestes idees he cercat tant a Google com a Google Academic treballs de Franco Moretti. He trobat el link adjunt on s'adreça a l'article: Moretti, F. (2003). GRAPS, MAPS, TREES. New Left Review, (24), 67-94. Aquest article, pel que he vist, avança alguns dels temes fonamentals del mètode i els cas

Un treball que m'he descarregat i començat a llegir i que trobo interessantíssim. Per deformació professional, metge epidemiòleg, la quantificació és un tema que m'interessa molt per tot allò que pot aportar a les humanitats. De fet, em fa l'efecte que encara no s'han treballat gaire les aproximacions estadístiques modernes a les dades -sovint ingents- que estan associades als camps i esdeveniments diversos que cobreixen les humanitats.