Group items tagged

Google reconoce en una documentación judicial que los usuarios de Gmail no deberían tener "expectativas razonables" de que sus comunicaciones sean confidenciales, una falta de privacidad que está en la raíz del funcionamiento de su servicio de correos electrónicos.

Com a tema no deixa de ser interessant a la vegada que inquietant i/o aterrador. Saber que tot el que fas, tot el que diguis i tot el que publiquis a la Xarxa corre el risc de ser observat amb lupa no deixa de generar-te una sensació de completa supressió de l'esfera privada. Ara bé, tampoc crec que les persones s'hagin de sorprendre per l'existència d'aquestes pràctiques. La naturalesa d'Internet (entenent-la aquí com un espai on és relativament fàcil rastrejar l'activitat de les persones) predisposa al fet que molts actors interessats (governs, serveis d'intel·ligència, grans corporacions..) ambicionin tenir una espècie de control sobre el que fan i desfan els usuaris.

Just estic llegint aquest article o petit assaig, del 1998. M'ha causat curiositat, tot i no estar d'acord amb alguns punts de vista. He pensat que seria interessant compartir-ho.

"Parece pues que la preocupación por la enseñanza de las humanidades en este final de siglo no está ausente en los países más avanzados y, a pesar de las pragmáticas orientaciones hacia un currículo integrado por materias de utilidad en el mercado laboral, voces autorizadas recuerdan el riesgo de deshumanización que se esconde tras ellas. Estas tensiones contrapuestas, esbozadas someramente, se deben también a la crisis de identidad de la educación (y en especial de la secundaria) provocada por las demandas contradictorias provenientes de una sociedad desnortada a causa de las enormes mutaciones culturales, científicas, técnicas y económicas de los umbrales del tercer milenio."

J.M. Flores Vivar és professor de Ciberperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Madrid. Vivar parteix de la base que la nova forma de comunicar que emergeix a les xarxes socials ve donat pel lloc comú de pas obligat per a tot membre d'una xarxa social: Internet. D'aquí que una xarxa social virtual és un punt de trobada, un lloc de reunió d'amics o persones que tinguin interessos comuns. He trobat que el text és molt adient per treballar els nous models de relacions mitjançant les noves tecnologies. A través del google he cercat models de comunicació.

Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement a la UOC.  Especialment, pel tema referent a la intercomunicació, és interessant l'apartat que parla de la sociabilitat en Internet.  Manuel Castells, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Califòrnia, parteix de la base que no és Internet que canvia la societat sinó que és la societat que canvia Internet.

"Jóvenes en redes sociales: significados y prácticas de una sociabilidad digital" . És el resultat d'un treball de camp realitzat per Lucía Merino de la Universitat del País Basc on hi exposa les seves conclusions sobre els joves i la tecnologia digital. Entre altres conclusions, afirma que la joventut creu que les noves tecnologies són eines apropen als joves entre si i els allunyen dels adults. Es consideren nadius de la cultura digital, incorporant-la a l'activitat quotidiana i usant-la com un agent socialitzador. Un nou concepte com "Extimitat" es dóna quan s'exposa de manera pública allò que es considera privat. M'interessa el tema de la comunicació a nivell interpersonal. La manera com ens relacionem afecta la nostra manera de ser? He buscat a través del google: sociabilitat i TIC.

Article crític de la societat actual. L'autor postula com la societat actual es va empobrint en humanisme i humanitats. Comenta que les noves tecnologies i la societat de coneixement hauríen de fer un esforç en fer una societat més humanista.

Article d'Àngel Castiñeira i Josep Mª Lozano publicat al diari "El Punt Avui" on es parla de la cultura i l'educació dels propers anys.

Ara ja es veu l'article sencer, gràcies!!

Us enllaço la traducció en castellà de la declaració de Berlín: un text promogut per diverses societats i institucions científiques per tal de promoure el lliure accés als resultats de la recerca científica i en humanitats. Els proposants consideren que l'accés no restringit als resultats de la recerca és clau per tal de poder avançar en el procés democratizador de la societat del coneixement.

Resum de la taula rodona que va tenir lloc a la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixment organitzada per la UOC l'1 d'octubre del 2003. Tres professors de diferents universitats analitzen l'humanisme a l'era tecnològica. El text pot ser d'utilitat pels estudiants d'Humanitats, ja que dóna les pautes de com han de ser els nous humanistes: molt diferents dels anteriors a l'era digital. Ja no han de ser acumuladors de coneixement, sinó intèrprets i analistes. Es comenta que la tecnologia i les humanitats es retroalimenten. He trobat aquest enllaç a través del Google Académico escrivint "humanisme societat manca"

Aquest enllaç és el resum d'un article que em sembla interessant i que es refereix a les relacions entre el coneixement científic i les capacitats tecnològiques, a més es parla d'un nou humanisme que hauria de tenir com a pilar fonamental la solidaritat global.

Disculpeu he trobat l'enllaç posant a Google "coneixement i humanistes".

L'article proposat l'he trobat posant a Google "humanidades y sociedad del conocimiento" però cercant per imatges i m'ha cridat l'atenció la imatge que es pot apreciar en el mateix de l'esquema de les 4 estratègies per a la transferència de coneixement en les humanitats. En efecte, es fa referencia al disseny d'innovacions ( on es parla de les TIC), al pensament humanístic, al servei públic i a l'art i el patrimoni. Curiosament l'autor inicia el seu article afirmant que el 30% d'investigadors espanyols provenen d'àrees humanístiques.

Us enllaço un article de la wikipedia (disponible només en anglès i francès) sobre un concepte que he trobat força interessant i que pot tenir relació amb les humanitats. Es tracta de Ngram viewer, un programet online de Google que busca lletres, paraules o frases en els milions de llibres escanejats pel projecte Google Book. A partir de la cerca, el programa produeix una gràfica que mostra la freqüència d'aparició de la seqüència desitjada al llarg del temps (configurable, però potencialment de 1500 AD fins al 2008 AD). Aparentment, hi ha investigadors que han descobert coses interessants, com ara que els esdeveniments socials importants (guerres etc) tenen un impacte sobre el to anímic dels llibres que s'escriuen: per exemple, var incrementar-se el número de frases "tristes" escrites durant la segona guerra mundial. Penso que, amb prou imaginació, es pot emprar aquesta eina per a fer recerca veritablement innovadora.

Ja ho he comentat en un missatge posterior, però no coneixia aquesta eina i la trobo absolutament genial. De fet, m'he entretingut una bona estona buscant paraules :) Moltes gràcies per la aportació!

Si, és bastant revelador. Aquesta gent de Google fan coses fantàstiques. I de franc!

Lligat amb el link d'abans, l'evolució de la paraula "humanities" en les publicacions escanejades per google books (500.000 milions de paraules!) des de 1900 fins a 2008. No sembla en declivi exagerat!

Som humanistes digitals? I si ho som, perqué? Perque treballem amb eines tecnológiques? perque fem servir l'entorn virtual? Hi han moltes maneres de interpretar-ho

Inici d'una reflexió que no acaba d'estar resolta. On resideix el ciberespai?

Resolució de Parlament Europeu sobre la protecció de dades i la confidencialitat de la informació a Internet. (L'article també existeix en anglès a la mateixa WEB del Parlament Europeu) Voldria treballar sobre aquest tema: Les TIC i la protecció de dades a la Unió Europea. Molt bast, és cert, però de plena actualitat.

Els tags que he utilitzat són els següents: privacitat, tic privacitat, protecció de dades, xarxes socials, vulneració del dret a la intimitat. Els motors de cerca: google, scirus i la biblioteca virtual de la UOC

Article sobre la protecció de dades i la confidencialitat de la informació a Internet. Els sistemes d'informació tenen la capacitat d'emmagatzemar i processar amb rapidesa les dades d'un gran nombre de persones. Voldria treballar sobre aquest tema. Molt bast, és cert, però de plena actualitat.

Els tags que he utilitzat són els següents: privacitat, tic privacitat, protecció de dades, xarxes socials, vulneració del dret a la intimitat. Els motors de cerca: google, scirus i la biblioteca virtual de la UOC

Ens parla de com la societat tecnòcrata ha relegat a les humanitats a un segon terme, ja que aquesta tendeix a mercantilitzar l'educació i a demanar professionals ultraespecialitzats. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. Degut a la conjuntura de crisi actual i a la crisi que valors que també s'està donant el paper dels humanistes és encara més important i és necessari reivindicar-lo.

Artículo muy interesante sobre el déficit de Humanidades en la sociedad actual. Me convence más que el de Terricabras. Buscando más información sobre el mismo tema he buscado en google "humanidades en crisis" Veo que ya lo había compartido Laia Cabrera

Las sociedades democráticas necesitan a las humanidades (y a la ciencia) para ser libres. Arrinconar las primeras puede conducirnos a una sociedad que sólo se preocupe "por lo que necesita el mercado" y con gente proclive a creerse mensajes simplistas.

Ens parla sobre l'ús de les noves tecnologies aplicades a les humanitats i els diversos projectes que es desenvolupen arreu del món des de tres vessants: D'organització bibliogràfica, investigació de dades i generació de coneixements. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. L'article potser no s'acota del tot al nostre tema d'estudi, tot i així l'he trobar interessant ja que una de les eines més importants ara per ara en la societat del coneixement són les noves tecnologies.

Gràcies Laia per compartir este article, m'ha semblat molt interessant :)

Gràcies! Com ja diuen alguns articles linkats, les noves tecnologies poden fer que les humanitats visquin un nou auge. La difusió, rapidesa i multiformat de internet permetrà sens dubte donar una embranzida a l'art, la literatura, la història,... . I ho hem d'aprofitar!

Ja fa força temps que s'escriu sobre la relació entre les Humanitats i la societat del coneixement. Aquest article del 2004 ja fa una sèrie de reflexions sobre quina ha deser la relació entre els humanistes i la nova societat que emergeix.

He oblidat comentar com he fet la cerca. L'he realitzat amb el google, posant les següents paraules: humanisme coneixement societat.

Comunicat que es va presentar al 14º Congrés de l'Associació de l'Acadèmia de la Llengua Espanyola al novembre del 2011 per degà José Luis Samaniego Aldazábal de la Facultat de Lletres de la Universitat Catòlica de Xile. Aquest article, clarament com indica l'autor, és una reflexió sobre què ensenyar i com, pensant en els ciutadans del s.XXI. Analitza l'actualitat i proposa els continguts essencials que hi haurien d'estar presents en les assignatures escolars en matèria de Filosofia, Lletres, Ciències Socials, Estètica i Arts. He arribat fins aquest article a través del google amb les paraules clau "humanidades", "sociedad" i "educación".