Group items tagged

Google reconoce en una documentación judicial que los usuarios de Gmail no deberían tener "expectativas razonables" de que sus comunicaciones sean confidenciales, una falta de privacidad que está en la raíz del funcionamiento de su servicio de correos electrónicos.

Com a tema no deixa de ser interessant a la vegada que inquietant i/o aterrador. Saber que tot el que fas, tot el que diguis i tot el que publiquis a la Xarxa corre el risc de ser observat amb lupa no deixa de generar-te una sensació de completa supressió de l'esfera privada. Ara bé, tampoc crec que les persones s'hagin de sorprendre per l'existència d'aquestes pràctiques. La naturalesa d'Internet (entenent-la aquí com un espai on és relativament fàcil rastrejar l'activitat de les persones) predisposa al fet que molts actors interessats (governs, serveis d'intel·ligència, grans corporacions..) ambicionin tenir una espècie de control sobre el que fan i desfan els usuaris.

Just estic llegint aquest article o petit assaig, del 1998. M'ha causat curiositat, tot i no estar d'acord amb alguns punts de vista. He pensat que seria interessant compartir-ho.

"Parece pues que la preocupación por la enseñanza de las humanidades en este final de siglo no está ausente en los países más avanzados y, a pesar de las pragmáticas orientaciones hacia un currículo integrado por materias de utilidad en el mercado laboral, voces autorizadas recuerdan el riesgo de deshumanización que se esconde tras ellas. Estas tensiones contrapuestas, esbozadas someramente, se deben también a la crisis de identidad de la educación (y en especial de la secundaria) provocada por las demandas contradictorias provenientes de una sociedad desnortada a causa de las enormes mutaciones culturales, científicas, técnicas y económicas de los umbrales del tercer milenio."

J.M. Flores Vivar és professor de Ciberperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Madrid. Vivar parteix de la base que la nova forma de comunicar que emergeix a les xarxes socials ve donat pel lloc comú de pas obligat per a tot membre d'una xarxa social: Internet. D'aquí que una xarxa social virtual és un punt de trobada, un lloc de reunió d'amics o persones que tinguin interessos comuns. He trobat que el text és molt adient per treballar els nous models de relacions mitjançant les noves tecnologies. A través del google he cercat models de comunicació.

Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement a la UOC.  Especialment, pel tema referent a la intercomunicació, és interessant l'apartat que parla de la sociabilitat en Internet.  Manuel Castells, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Califòrnia, parteix de la base que no és Internet que canvia la societat sinó que és la societat que canvia Internet.

"Jóvenes en redes sociales: significados y prácticas de una sociabilidad digital" . És el resultat d'un treball de camp realitzat per Lucía Merino de la Universitat del País Basc on hi exposa les seves conclusions sobre els joves i la tecnologia digital. Entre altres conclusions, afirma que la joventut creu que les noves tecnologies són eines apropen als joves entre si i els allunyen dels adults. Es consideren nadius de la cultura digital, incorporant-la a l'activitat quotidiana i usant-la com un agent socialitzador. Un nou concepte com "Extimitat" es dóna quan s'exposa de manera pública allò que es considera privat. M'interessa el tema de la comunicació a nivell interpersonal. La manera com ens relacionem afecta la nostra manera de ser? He buscat a través del google: sociabilitat i TIC.

Article reflexiu i critic, les humanitats haurien d'aproximar-se a les distàncies que separa les diferents cultures. I com la cultura tendeix a occidentalitzar-se, per això la importancia de les humanitats.

Article crític de la societat actual. L'autor postula com la societat actual es va empobrint en humanisme i humanitats. Comenta que les noves tecnologies i la societat de coneixement hauríen de fer un esforç en fer una societat més humanista.

Article d'Àngel Castiñeira i Josep Mª Lozano publicat al diari "El Punt Avui" on es parla de la cultura i l'educació dels propers anys.

Ara ja es veu l'article sencer, gràcies!!

Us enllaço la traducció en castellà de la declaració de Berlín: un text promogut per diverses societats i institucions científiques per tal de promoure el lliure accés als resultats de la recerca científica i en humanitats. Els proposants consideren que l'accés no restringit als resultats de la recerca és clau per tal de poder avançar en el procés democratizador de la societat del coneixement.

Resum de la taula rodona que va tenir lloc a la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixment organitzada per la UOC l'1 d'octubre del 2003. Tres professors de diferents universitats analitzen l'humanisme a l'era tecnològica. El text pot ser d'utilitat pels estudiants d'Humanitats, ja que dóna les pautes de com han de ser els nous humanistes: molt diferents dels anteriors a l'era digital. Ja no han de ser acumuladors de coneixement, sinó intèrprets i analistes. Es comenta que la tecnologia i les humanitats es retroalimenten. He trobat aquest enllaç a través del Google Académico escrivint "humanisme societat manca"

Investigadores de la Universidad Carlos III de Madrid analizan el impacto de las nuevas tecnologías en el entorno de las Humanidades Buscado en google como "nuevas tecnologías y humanidades"

Aquest enllaç és el resum d'un article que em sembla interessant i que es refereix a les relacions entre el coneixement científic i les capacitats tecnològiques, a més es parla d'un nou humanisme que hauria de tenir com a pilar fonamental la solidaritat global.

Disculpeu he trobat l'enllaç posant a Google "coneixement i humanistes".

L'article proposat l'he trobat posant a Google "humanidades y sociedad del conocimiento" però cercant per imatges i m'ha cridat l'atenció la imatge que es pot apreciar en el mateix de l'esquema de les 4 estratègies per a la transferència de coneixement en les humanitats. En efecte, es fa referencia al disseny d'innovacions ( on es parla de les TIC), al pensament humanístic, al servei públic i a l'art i el patrimoni. Curiosament l'autor inicia el seu article afirmant que el 30% d'investigadors espanyols provenen d'àrees humanístiques.

Us enllaço un article de la wikipedia (disponible només en anglès i francès) sobre un concepte que he trobat força interessant i que pot tenir relació amb les humanitats. Es tracta de Ngram viewer, un programet online de Google que busca lletres, paraules o frases en els milions de llibres escanejats pel projecte Google Book. A partir de la cerca, el programa produeix una gràfica que mostra la freqüència d'aparició de la seqüència desitjada al llarg del temps (configurable, però potencialment de 1500 AD fins al 2008 AD). Aparentment, hi ha investigadors que han descobert coses interessants, com ara que els esdeveniments socials importants (guerres etc) tenen un impacte sobre el to anímic dels llibres que s'escriuen: per exemple, var incrementar-se el número de frases "tristes" escrites durant la segona guerra mundial. Penso que, amb prou imaginació, es pot emprar aquesta eina per a fer recerca veritablement innovadora.

Ja ho he comentat en un missatge posterior, però no coneixia aquesta eina i la trobo absolutament genial. De fet, m'he entretingut una bona estona buscant paraules :) Moltes gràcies per la aportació!

Si, és bastant revelador. Aquesta gent de Google fan coses fantàstiques. I de franc!

Lligat amb el link d'abans, l'evolució de la paraula "humanities" en les publicacions escanejades per google books (500.000 milions de paraules!) des de 1900 fins a 2008. No sembla en declivi exagerat!

Un informe publicado por el Centro de Análisis Estratégicos de Francia, institución que asesora al gobierno en diversas materias, nos demuestra como el estudio de las humanidades es apreciado por sectores aparentemente antagónicos a estas disciplinas, como empresas financieras o de gestión, a la hora de colaborar con universidades o contratar los servicios de diplomados de este tipo.

He fet servir el cercador de Google, emprant les paraules humanitats noves tecnologies, però he bucejat molt buscant i en un article dels que he llegit, hi havien sugerencies relacionades al costat que m´han portat a aquest altre que m´ha semblat molt interessant.

Presentació/dossier d'Isidor Marí sobre l'organització dels estudis de la titulació d'Humanitats i la seva projecció professional en un moment en que l'economia de la cultura -i per tant les ocupacions en el sector cultural- no fan més que créixer en totes les societats occidentals. L'autor descriu i analitza com en els nostres dies coexisteixenveus catastrofistes amb unes altres que sostenen que les tecnologies de la informació i la comunicació permetran donar lloc a una transformació enormement positiva de la civilització humana, a una nova era de la cultura.

Som humanistes digitals? I si ho som, perqué? Perque treballem amb eines tecnológiques? perque fem servir l'entorn virtual? Hi han moltes maneres de interpretar-ho

Inici d'una reflexió que no acaba d'estar resolta. On resideix el ciberespai?