Group items tagged

Article de Josep Maria Terricabras. Membre de l'IEC. Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona. Tret de la revista digital de la UOC. Del "Dossier: Les professions de les Humanitats en la societat del coneixement". És una defensa de les Humanitats desmentint que estiguin en crisi, mes aviat al contrari. Cerca feta amb el metacercador Ixquick.

En aquest article, el senyor Terricabras, desmenteix el mite que s'ha creat sobre la crisi de les humanitats. Mitjançant exemples concrets i de manera molt simple, argumenta perquè pensa que l'interès en aquesta disciplina està augmentant i atribueix a un interès induït el fet de que s'hagi creat aquest mite al seu voltant. Defensa així la importància dels coneixements humans i la seva aportació a la societat, advertint dels problemes que comportaria deixar-los de banda.

Després de separar les carreres d'humanitats amb una finalitat de pureza, (lletres, ciència i tecnologia), podriem estar pensant que les humanitats en si entren dins un rol poc definit. També recalcar que després de tants anys de neoliberalisme bastant selvatge, s'ha anat perden força en el camp humanístic, però aquest neoliberalisme salvatge també s'en vol aprofitar de les humanitats dins el seu camp per treuren més profit a la humanitat en si. Interessant pels qui fan la carrera amb combinació d'altres carreres.

Fa temps vaig llegir molt de passada sobre els treballs de Franco Moretti. Moretti, a banda de ser el germà del director de cinema Nanni Moretti (Déu n'hi do, quina família!), és un acadèmic que fa recerca i docència a Stanford. En el seu dia vaig llegir alguna cosa sobre el seu treball, però fora de saber que tractava de relacionar el gènere de la novel*la amb aproximacions de tipus quantitatiu, no vaig anar més enllà. Ara el tema de l'assignatura m'ha fet pensar i he localitzat dos enllaços interessants sobre Moretti i el seu enfocament. Per fer la cerca he utilitzat Google, i concretament, després de revisar l'article de Wikipedia, he vist que efectivament el què m'ha atret del treball de Moretti era el que la pròpia Wikipedia menciona: l'èmfasi que ha fet Moretti de desenvolupar "quantitative methods from the social sciences into domains that have traditionally belonged to the humanities". La meva idea era trobar un article acadèmic (un paper) de l'autor i un altre de caire més divulgatiu, potser un article crític. Per començar, però, he fet una cerca genèrica a Google amb el terme "Franco Moretti" entrecomillat. Dels resultats obtinguts he explorat ràpidament les dues primeres pàgines que Google em proporciona i he retingut tres idees breus: 1) Que el treball fonamental de Moretti és el llibre Graphs, Maps, Trees: Abstract models for a literary history, publicat per Verso el 2005 2) Que en essència el que proposa Moretti és identificar una sèrie de variables susceptibles, alhora, de ser quantificades i d'identificar atributs de la novel*la 3) Que l'enfocament ha estat notablement polèmic. Equipat amb aquestes idees he cercat tant a Google com a Google Academic treballs de Franco Moretti. He trobat el link adjunt on s'adreça a l'article: Moretti, F. (2003). GRAPS, MAPS, TREES. New Left Review, (24), 67-94. Aquest article, pel que he vist, avança alguns dels temes fonamentals del mètode i els cas

Un treball que m'he descarregat i començat a llegir i que trobo interessantíssim. Per deformació professional, metge epidemiòleg, la quantificació és un tema que m'interessa molt per tot allò que pot aportar a les humanitats. De fet, em fa l'efecte que encara no s'han treballat gaire les aproximacions estadístiques modernes a les dades -sovint ingents- que estan associades als camps i esdeveniments diversos que cobreixen les humanitats.

Escrit fet per professors de diverses matèries sota l'ampara de l'Institut d'Estudis Catalans, que proposa una serie de consells per garantir el futur de les humanitats.

Un manifest molt interessant. Com ja s'ha comentat, crec que no es pot deixar la banda la ciència com a pilar de la nostra civilització, de fet, n'és un dels trets principals i com a tal penso que hauria de ser inclòs en el llistat que presenten els promovents del manisfest. D'altra banda, estic totalment d'acord en la conveniència d'introduïr un mínim corpus de coneixements humanístics a les carreres científico-tècniques. Finalment, trobo una mica esbiaixades les múltiples referències a la religió i la Bíblia -suposo que la facultat de Teologia obliga- que es fan en el manifest. Aprendre d'on surt la nostra cultura obligatòriament et du a parlar de la religió cristiana i en menor mesura de l'Islam i el Judaïsme, i per tant convé que tots en tinguem coneixement. Però convindria també recordar les barbaritats que s'han comès en nom de les religions -la Cristiana en aquest cas- al llarg de la Història i no presentar-la només com un marc cultural on ens hem format com a poble. No oblidem que d'ateus i agnòstics en divers grau n'hi ha hagut sempre i especialment en el camp de la ciència i la filosofia.

No sé si realment el que fa falta és una difusió major del que es coneix com a humanitats, o quin grau d'importància se li dóna a les humanitats en front de la ciència i/o tecnologia. Potser el que fa falta és fomentar l'esperit crític, treballar la capacitat de les persones per analitzar l'entorn i detectar allò que es vol canviar, estimular l'intercanvi d'opinions entre les persones per a arribar a punts d'encontre... Si el foment de les humanitats és tot això, doncs endavant.

Es una entrevista a un profesor, humanista, del Perú el el cual habla sobre la sociedad del conocimiento y las humanidades; la importancia de la educación y los fallos que considera que hay; el papel de las tecnologías, etc. Me ha llamado la atención ver tantas similitudes que suceden al otro lado del océano y el año de la entrevista, en el 2003. Puede aportar una visión e inquietudes nuevas

Es una entrevista a un profesor, humanista, del Perú el el cual habla sobre la sociedad del conocimiento y las humanidades; la importancia de la educación y los fallos que considera que hay; el papel de las tecnologías, etc. Me ha llamado la atención ver tantas similitudes que suceden al otro lado del océano y el año de la entrevista, en el 2003. Puede aportar una visión e inquietudes nuevas

Entre les retallades de la Generalitat i les noves restriccions imposades per Madrid, els grans perdedors de la crisi són el sistema educatiu i la sanitat. Però si entrem en el fons de la qüestió educativa encara hi ha un altre perdedor: les humanitats.

Esta búsqueda ha sido también a través de poner Humanidades Sociedad y Economía Este artículo es una crítica de que se invierta poco en humanidades porque se piense que no es rentable. Destaca que en el lanzamiento de nuevo producto no sólo pueden pensarse en invertir en Investigación y Desarrollo tecnológico si no que es necesario también conocer el mercado. En el conocimiento del mercado se incluye el de las personas que lo integran, la cultura, la historia para conseguir el éxito empresarial y una mayor competitividad en el mercado.

Tesi doctoral de l'Anna Bastida Navarro (UB, 1992) on s'esmenta el conflicte entre la Busca i la Biga i els Nyerros i els Cadells. Trobat mitjançant el cercador SCIRUS amb l'entrada "nyerros cadells busca biga" Dins la temàtica "Història", les faccions catalanes al llarg de la història sempre m'ha cridat l'atenció, tot i que potser no s'adapta ben bé a "Les humanitats i la societat de coneixement".

Visió crítica de l'aplicació de les TIC en l'ensenyament de la Història al Regne Unit. Posa de manifest el contrast amb què els polítics d'aquell país regulen i pressuposten per a l'aplicació de diverses tecnologies, i l'escepticime amb què, en general , les reben els professors. Tot i que l'estudi se circumscriu a professors d'Història del Regne Unit, els resultats són extrapolables a altres països. Trobat mitjançant el cercador CIRUS

Ens parla de com la societat tecnòcrata ha relegat a les humanitats a un segon terme, ja que aquesta tendeix a mercantilitzar l'educació i a demanar professionals ultraespecialitzats. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. Degut a la conjuntura de crisi actual i a la crisi que valors que també s'està donant el paper dels humanistes és encara més important i és necessari reivindicar-lo.

Artículo muy interesante sobre el déficit de Humanidades en la sociedad actual. Me convence más que el de Terricabras. Buscando más información sobre el mismo tema he buscado en google "humanidades en crisis" Veo que ya lo había compartido Laia Cabrera

Las sociedades democráticas necesitan a las humanidades (y a la ciencia) para ser libres. Arrinconar las primeras puede conducirnos a una sociedad que sólo se preocupe "por lo que necesita el mercado" y con gente proclive a creerse mensajes simplistas.

Negando de entrada la afirmación de que las Humanidades estén en crisis, el autor examina algunos aspectos de este enunciado: reflexiona sobre qué se quiere decir cuando se afirma que las Humanidades están en crisis, argumenta el interés creciente por las Ciencias Humanas y profundiza en el concepto de mito y su utilidad.

escrito de J.M. Terricabras discrepando sobre la crisis de la Humanidades (mencionada en el artículo de El País sobre el Futuro de las Humanidades) he utilizado google con las palabras humanidades y crisis. Me ha parecido interesante el contraste con algunos textos que defiende la postura de la crisis de las humanidades

Veig que hem trobat el mateix. Jo també crec que les Humanitats no estan en crisi i a més, son més necessàries que mai en aquest mon tant tecnificat i fugisser.

Bona tarda a tothom! Si he d'escollir un tema que m'apassiona que no sigui ni l'historia ni l'Asia, es la filosofia. Moltes vegades em pregunto com es pot aplicar un concepte com la filosofia en aquesta època en la que els descobriments científics son considerats molt mes valuosos que el simple debat, que ès el pa i la carn del esforç filosòfic. En la meva opinió, aquest article (en castellà) tracta molt be el tema del paper de la filosofia en general, i del filòsoft en particular. Els filòsof es, primerament, un cercador de veritat - la seva tasca no ès incompatible amb la ciència, sinò complementària. El filòsof d'avui dia ha de ser un científic, no un pensador de cap de setmana que passi hores mirant-se el melic! Si us sembla interessant, miraré de trobar un article que expliqui la relació entre la filosofia i les noves tecnologies. Se'm fa estrany no haver trobat res sobre aixó, amb la d'oportunitats per al debat filosòfic que ofereix aquesta gran Àgora digital que és l'Internet! Salutacions cordials, Carlos Cab.

"Jóvenes en redes sociales: significados y prácticas de una sociabilidad digital" . És el resultat d'un treball de camp realitzat per Lucía Merino de la Universitat del País Basc on hi exposa les seves conclusions sobre els joves i la tecnologia digital. Entre altres conclusions, afirma que la joventut creu que les noves tecnologies són eines apropen als joves entre si i els allunyen dels adults. Es consideren nadius de la cultura digital, incorporant-la a l'activitat quotidiana i usant-la com un agent socialitzador. Un nou concepte com "Extimitat" es dóna quan s'exposa de manera pública allò que es considera privat. M'interessa el tema de la comunicació a nivell interpersonal. La manera com ens relacionem afecta la nostra manera de ser? He buscat a través del google: sociabilitat i TIC.

El primer pas ha estat definir i concretar per escrit els objectius de cerca per definir una estratègia (he anotat en aquest punt, possibles mitjans amb una clara reputació i rigor informatiu per validar la cerca). El segon pas ha estat triar les eines o buscadors a emprar en la recerca. He triat google per la facil·litat d'emprar les portes booleanes i la recerca per directoris. Les paraules que he utilitzat mitjançant diferents variables booleanes són: "Historia global alteritat", "Societat del coneixement alteritat", "ciències humanes", "ciència de l'home", tant en castellà, com en català. I aquestes mateixes cerques les he formulat al buscador genèric i dins l'arrel directori -"site:"- de diferents fonts com ara "aula intercultural", en aquest cas.

Un informe publicado por el Centro de Análisis Estratégicos de Francia, institución que asesora al gobierno en diversas materias, nos demuestra como el estudio de las humanidades es apreciado por sectores aparentemente antagónicos a estas disciplinas, como empresas financieras o de gestión, a la hora de colaborar con universidades o contratar los servicios de diplomados de este tipo.

He fet servir el cercador de Google, emprant les paraules humanitats noves tecnologies, però he bucejat molt buscant i en un article dels que he llegit, hi havien sugerencies relacionades al costat que m´han portat a aquest altre que m´ha semblat molt interessant.

Ens parla sobre l'ús de les noves tecnologies aplicades a les humanitats i els diversos projectes que es desenvolupen arreu del món des de tres vessants: D'organització bibliogràfica, investigació de dades i generació de coneixements. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. L'article potser no s'acota del tot al nostre tema d'estudi, tot i així l'he trobar interessant ja que una de les eines més importants ara per ara en la societat del coneixement són les noves tecnologies.

Gràcies Laia per compartir este article, m'ha semblat molt interessant :)

Gràcies! Com ja diuen alguns articles linkats, les noves tecnologies poden fer que les humanitats visquin un nou auge. La difusió, rapidesa i multiformat de internet permetrà sens dubte donar una embranzida a l'art, la literatura, la història,... . I ho hem d'aprofitar!

Crònica sobre la taula rodona "Les Humanitats en el segle XXI", organitzada per la UOC a l'any 2003. Es recullen aportacions de Joan Campàs, Josep Maria Terricaras i Artur Serra. El tema de debat és l'estat actual de les humanitats, així com les característiques, objectius i el rol que corresponen als humanistes del segle XXI.

Cerca feta amb Google utilitzant els termes "humanitats" i "segle XXI"

Google reconoce en una documentación judicial que los usuarios de Gmail no deberían tener "expectativas razonables" de que sus comunicaciones sean confidenciales, una falta de privacidad que está en la raíz del funcionamiento de su servicio de correos electrónicos.

Com a tema no deixa de ser interessant a la vegada que inquietant i/o aterrador. Saber que tot el que fas, tot el que diguis i tot el que publiquis a la Xarxa corre el risc de ser observat amb lupa no deixa de generar-te una sensació de completa supressió de l'esfera privada. Ara bé, tampoc crec que les persones s'hagin de sorprendre per l'existència d'aquestes pràctiques. La naturalesa d'Internet (entenent-la aquí com un espai on és relativament fàcil rastrejar l'activitat de les persones) predisposa al fet que molts actors interessats (governs, serveis d'intel·ligència, grans corporacions..) ambicionin tenir una espècie de control sobre el que fan i desfan els usuaris.

Us enllaço un article de la wikipedia (disponible només en anglès i francès) sobre un concepte que he trobat força interessant i que pot tenir relació amb les humanitats. Es tracta de Ngram viewer, un programet online de Google que busca lletres, paraules o frases en els milions de llibres escanejats pel projecte Google Book. A partir de la cerca, el programa produeix una gràfica que mostra la freqüència d'aparició de la seqüència desitjada al llarg del temps (configurable, però potencialment de 1500 AD fins al 2008 AD). Aparentment, hi ha investigadors que han descobert coses interessants, com ara que els esdeveniments socials importants (guerres etc) tenen un impacte sobre el to anímic dels llibres que s'escriuen: per exemple, var incrementar-se el número de frases "tristes" escrites durant la segona guerra mundial. Penso que, amb prou imaginació, es pot emprar aquesta eina per a fer recerca veritablement innovadora.

Ja ho he comentat en un missatge posterior, però no coneixia aquesta eina i la trobo absolutament genial. De fet, m'he entretingut una bona estona buscant paraules :) Moltes gràcies per la aportació!

Si, és bastant revelador. Aquesta gent de Google fan coses fantàstiques. I de franc!

Article d'opinió del Director del diari ARA Carles Capdevila en el qual parla del perquè estudiar Humanitats i de la seua utilitat en la societat actual. P.D: per fer la recerca vaig ficar al Google: Humanitats i societat del coneixement, això em va dur a una web de la UPF on hi havien diferents enllaços, vaig escollir el que em va parèixer més interessant.

Com ja he expressat amb comentaris anteriors, segueixo creient que les Humanitats sempre seran necessàries, i en moments de dubtes com els actuals, encara mes, per tant no puc estar més d'acord amb Carles Capdevila. Voldria reflectir el que diu de: "Sempre que ha tocat decidir on anem ha estat imprescindible aclarir qui som i d'on venim". Per això son les Humanitats.

Gràcies per comentar l'enllaç Jaume, no puc estar més d'acord amb tu. A més a més, com diu l'article són uns estudis en els que no pares de fer-te preguntes i per tant, de desenvolupar un pensament crític.

Article de La Vanguardia que inclou reflexions sobre la "utilitat" de les humanitats.

En aquest article de La Vanguardia de l'any 2011 s'exposen opinions diferents sobre el valor de les humanitats en la societat actual (punts de vista econòmics i d'aplicabilitat i punts de vista de formació de l'individu amb sentit crític). M'agradaria destacar-ne dos punts que trobo importants: per un costat la menció de la crisi económica actual com una crisi de valors i per altra banda, la importancia de les humanitats en les ciències (com a exemple, la bioética).

Ui, veig que aquest article ja havia estat seleccionat... Ho sento porto una acumulació de "banderes vermelles" als mails i enllaços que ja no sé què llegeixo...