Group items tagged

Súperinteressant la visió de l'aprenentatge a través de la xarxa amb els perills i beneficis que comporta per als adolescents.

Reportatge del Ciberp@ís sobre el nou marc de relacions personals a la xarxa.

Totalment d'acord amb tu, Christian. Estem adaptant-nos a una nova manera de comunicar-nos. Tot plegat ha anat molt ràpid. Les eines són bones i depèn de nosaltres fer-ne un bon ús.

Tot i que sóc un gran defensor de l'ús de les xarxes socials, vull destacar un dels punts negatius de les mateixes que posen en dubte la qualitat informativa d'aquesta nova forma de comunicar. Massa sovint les noticies i/o opinions falses que es publiquen en aquestes fa que la gent li resti credibilitat a les xarxes socials. Crec que amb aquestes, tothom pot estar informat però també pot crear continguts i informar sense límits. Potser estaria bé que al obrir un compte de Twitter es mostres una espècies de codi deontològic o un manual de bones praxis per tal de fer-ne sempre un bon ús de les mateixes i no crear confusió. El creador de Facebook, Mark Zuckerberg, està treballant per fer de Facebook un lloc on la informació sigui sempre concisa i veraç. Per això vol elaborar un pla per lluitar contra la publicació de notícies falses a la xarxa (http://cnnespanol.cnn.com/2016/11/19/este-es-el-plan-de-mark-zuckerberg-contra-las-noticias-falsas-en-facebook/). Potser ja ha arribat el moment de fer un debat profund sobre aquest tema tan important i que, molts cops, deixem de banda.

Artquid és una eina de promoció artística. Els usuaris poden opinar, promocionar les seves obres, vendre-les o comprar-ne. Està considera la primera xarxa social per a artistes.

Jo desconeixia també l'existència de totes aquestes xarxes enfocades al món de l'art. Crec que aquesta evolució en la xarxa, és a dir, segmentar, i especialitzar-se sobre un món concret, en aquest cas l'art, és la tendència des de fa un temps i una mica l'evolució d' Internet. És a dir, la "exclusivitat" per camps. És un filtre, un desmarcar-se de tota la informació general que ja podriem trobar en un cercador normal. Al final, segons la nostra posició on ens trobem, si som l'artista, si som amants de l'art o simplement participem des d'una altra perspectiva d'aquest món farem un treball d'investigació per conéixer el ventall de xarxes conegudes, i a partir de llavors, podrem disposar de la que més ens encaixi en un moment donat. Ho tobo excelent!

Molt interessant saber que existeixen xarxes socials alternatives que enriqueixen.

Ha nascut la primera generació que tindrà una vida registrada a la xarxa. Perfils, vídeos, fotos. Tot queda penjat a Internet. La vida a la xarxa. Els gustos, les aficions, les converses privades, les amistats. Aquest documental planteja el debat sobre internet i la privacitat a través del retrat de sis usuaris de xarxes socials.

Potser la millor sel.lecció de documentals (la majoria en anglès) que he vista a la xarxa. Aquí en trobareu de tot tipus, però el criteri de sel.lecció és bastant bo. A més, molts tenen valoracions d'usuaris, així podreu saber si val la pena visionar algun. Tots tenen enllaços i per tant són de visionat gratuït.

Blog sobre Marketing en la Xarxa. Prediccions de futur. Enllaços relacionats amb el tema : - Mundos virtuales para lograr la eficacia publicitaria de las marcas. - El incentivo i la red: claves de una campaña eficaz de marketing directo.

Manuel Castells és un socioleg especialitzat amb "la xarxa" és molt interessant!

Castells va en la línia del que comenta l'article que he compartit... Arran de totes les revolucions socials d'aquest any Castells ha escrit molt i molt interessantant. Gran sociòleg! Merci pel link!

Notícia d'avui a Antena 3 on es demostra clarament que tothom està conectat (vulgui o no) a les xarxes socials. Amics de terroristes, familiars o ells mateixos no poden mantindre's al marge i amb les seves actualitacions o etiquetatges, delten el seu aspecte actual, lloc on es troben i demés dades que venen com anell al dit per a la policía... Tothom estem a la xarxa i es molt difícil evitar-ho!

Boníssim l'article ! Boníssim !!!!!

"Ha nascut la primera generació que tindrà una vida registrada a la xarxa" amb aquesta frase comença la sinopsi del reportatge de 30 minuts "Penjats@internet". Adjunto aquest vídeo perquè el tema que vull exposar hi apareix reflectit amb l'exemple d'un pare que mostra fotografies del seu fill des del moment que va néixer (podeu anar directament al minut 14', tot i que us recomano de veure tot el reportatge). El concepte de "sharenting" o "oversharenting" prové de les paraules "parenting" i "share" i sorgeix de la sobreexposició d'imatges dels fills per part d'alguns pares on el principal tema de debat és la falta de privacitat i els riscos que pot comportar. Tot i així, vull destacar que hi ha notícies molt recents sobre la llei de protecció de dades a França, que expliquen el risc d'aquesta pràctica pel fet que els fills poden acabar denunciant els pares en un futur. A França, on la llei és més estricta en aquest sentit, els pares podrien haver de pagar multes d'uns 35.000 dòlars o, fins i tot, acabar a la presó. "French parents 'could face prison' for posting photos of their children on Facebook" Independent, 03/03/2016 http://www.independent.co.uk/news/world/europe/french-parents-told-their-children-might-sue-them-for-pictures-put-on-facebook-a6906671.html Mentre a França les lleis emparen els fills que ho vulguin denunciar, a Estats Units van en augment els "youtubers" que dediquen canals al seguiment de la vida dels fills des del seu naixement. https://www.youtube.com/user/KittiesMama Salutacions a tothom!

Un tema molt interessant, la idoneïtat del qual a tots ens ha passat pel cap. Jo no sóc pare, però tinc molts amics que ho són. Sovint em pregunto si és bona idea normalitzar el fet que la vida privada d'un nen sigui pública. Ara bé, això que en un futur podran denunciar no se m'havia acudit. Encara ho estic paint! Gràcies per compartir.

Em sembla un bon tema, el vídeo que jo he penjat fa referència als perills que té l'ús de les xarxes socials pels adolescents. Els relaciono ja que penso que quan estem davant d'una xarxa social no som conscients de fins on pot arribar el que publiquem ni els perills que correm. Cal vigilar molt amb el que es publica i més si és contingut que fa referència als menors. Salutacions!

En aquest article s'explica com moltes persones arreu del món han fet del seu passatemps una professió. L'autocomunicació de masses ha esdevingut un èxit i avui dia moltes persones segueixen canals de You tube per informar-se de novetats, anàlisi de productes i d'altres temes. Penso que aquest article encaixa perfectament en l'àmbit temàtic de les Xarxes socials i empresa, ja que l'enorme seguiment d'aquests canals a la Xarxa ha fet que les grans empreses hagin parat atenció en aquesta forma de comunicació, contractant molts d'aquests "youtubers" per fer "publicitat" dels seus productes, creant així una nova professió.

Em vaig quedar a la serie de Malviviendo gravada per uns joves de Sevilla. Tot el tema gamers ho trobo per a nens petits i freakis. I el canal que mes he vist és el de els ous i les joguines de la Pepa Pig que mira la meva neboda. Però segur que tens alguna idea rondant-te al cap que és brillant. Que pretens?

Comparteixo amb tots vosaltres un curtmetratge molt interessant en el que podem veure com és fa una dramatització d'alguns dels aspectes més preocupants que ens ofereixen les xarxes socials, com són la desconnexió de les interaccions físiques, la necessitat de publicar aspectes interessants de la nostra vida i a falta de tenir-ne, la tendència a compartir publicacions falses creant un alter ego a la xarxa.

Bon curtmetratge, Ricard! M´ha recordat al primer capitol de la tercera temporada de la serie Black Mirror. "Caída en picado" (aquí teniu el trailer: https://youtu.be/2qHmXCL8n-4), on també es presenta una societat d´aparences i comunicacions digitals, on la puntuació i la necessitat de ser reconegut és gairebé malaltissa.

Hola Ricard! Excel·lent denuncia d'un problema del que penso que es parla poc. Un dels mals que produeix la individualització social que promouen les xarxes és el sentiment de soledat en moltes persones, i aquest aïllament produeix precisament aquesta continua necessitat de reconeixement dels altres. Sembla doncs, que per aquestes persones les xarxes socials són el problema i la solució a la seva soledat. Un cercle viciós que s'acaba convertint en addicció per a molta gent.

Bon dia. En aquest article podem veure una forma diferent d'utilitzar una xarxa social. Admiro com es mobilitza internet davant un desastre natural o, fins i tot, amb un atac terrorista. Gràcies a la xarxa, podem saber com estan els nostres amics, familiars o coneguts al moment. També podem proporcionar ajuda als afectats. Facebook ha anat un pas enllà i ha creat l'eina 'Safety Check', trobo que és una gran millora. Recomano la lectura!

Bona tarda Ana, Gran iniciativa de Facebook quan ha pensat a incloure l'eina de Community Help al seu ja conegut Safety Check. Precisament, una de les qüestions que he sentit criticar molt freqüentment és la postura de molta gent quan penja una foto de perfil amb la intenció de donar suport moral a les víctimes d'un atemptat o d'una catàstrofe natural (ajut o implicació que comença i acaba amb la publicació de la fotografia). Amb recursos com aquest, el suport que es pot donar als afectats és tangible, real i efectiu.

Un canal de youtube on el seu creador dona classes de repàs de matemàtiques, física i química en xarxa

Quan parlem de Facebook, estem parlant del rei de les xarxes socials, on trobem 1650 milions d'usuaris segons Wikipedia. Però... En fem un bon ús? Facebook és un aparador on contínuament ensenyem el que volem, ja sigui per aparentar (el postureo que en diuen) o per compartir amb la resta d'usuaris moments de la nostra vida. El principal problema està en que a vegades no tenim un límit i exposem la nostra privacitat i no sabem realment a qui. Jo no tinc Facebook, però estic segur que si busqués a companys meus, sabria bastant sobre els seus gustos, aficions, que ha fet darrerament, on puc trobar-lo de festa, on viu... Obviament no tothom que tingui Facebook ha de actuar així amb la seva xarxa social, però n'estic segur que si us pareu a pensar, segur que sabeu d'algú que compleix la descripció: Si va a la platja penja 5 fotos, si va a un restaurant penja fotos dels plats, si va al cine fa una foto al ticket perque tothom sapiga quina pel·lícula ha vist... I d'això tracta aquest vídeo, una persona es fa passar per una espècie de mag, i nombra moments de persones anònimes, fent servir el seu "poder", quan realment ho descobreix tot gràcies a Facebook, ensenyant que comparteixen massa la seva intimitat i la seva vida. I vosaltres, si teniu Facebook, que en penseu? Ens agrada massa compartir tot el que fem? Ja no tenim privacitat? Som realment conscients del que publiquem?

M'ha semblat divertit e interessant però també una mica sensacionalista. Quin vídeo faries sobre aquesta temàtica?

Hola Juan! Crec que aquest vídeo ensenya d'una forma ràpida i clara el que està passant actualment en la nostra societat. Com diu en Rafel, pot ser sí que té un punt sensacionalista, però això és el que, segurament, volen els creadors. Crear impacte per tal que la gent es consciencií. Gràcies per compartir-lo! Paula Fusté

Un vídeo molt curt en el que Manuel Castells explica com l'ús de les xarxes ens pot donar la clau per avançar com a societat en termes d'economia, cultura i política. També explica la importància de combinar la part global i local.

Bona nit a tots i totes, he pogut llegir totes les aportacions que heu anat fent i m'he fixat en que ningú ha parlat sobre la Deep Web així que jo m'animo a fer-ho. La Deep Web (En català Web/Internet profunda) es sovint coneguda com la cara fosca d'internet i comparada a la part oculta d'un Iceberg. De fet, molts experts asseguren que la Deep Web representa més del 95% de l'internet, i es només en el 5% restant on ens movem la gran majoria d'usuaris. En quant poses Deep Web al google apareixen una gran quantitat de vídeos i articles sobre la perillositat d'aquesta part d'internet, tots parlen de les activitats il·legals/il·licites que si duen a terme en aquest cantó de l'internet, sempre s'hi destaquen activitats com el mercat negre d'organs, armes, la gran quantitat de pornografia infantil, de forums d'autolesions i fins i tot de pàgines on pots contractar un sicari. Desconec si realment es tan fàcil accedir a pàgines d'aquest tipus com es diu, però el que si se es que a la Deep Web no només hi han pàgines d'aquest tipus. I es que a la Deep Web hi podem trobar desde xarxes socials com poden ser TorBook (copia de Facebook), Twitter Clon (de Twitter) o Galaxy (seria l'equiparable a Google Plus). Xarxes on la gent pot comunicarse amb altres persones d'aquest món, on aprendre i compartir coses, on comentar algunes coses sense haver de passar la censura de les xarxes socials habituals. No només hi trobem xarxes socials com a tal, a la Deep Web podem trobar "diaris" que publiquen noticies sovint força fonamentades i sovint un pel paranoiques, sobre temes espinosos dels que els grans mitjans comunicatius no parlen. Temes com l'accident de l'11 de septembre als Estats Units, l'espionatge entre les grans potències, els experiments armamentístics d'aquestes potències i d'altres temes semblants. A més, també hi trobem fòrums i xarxes on la gent pot llegir llibres, texts i manifests prohibits pels estats moderns, alguns resulten pamflets a

La sembla que propera eliminació del límit de 140 caràcters en els missatges per part de Twitter provoca controvèrsies al món del marketing. D'una banda, s'obre una finestra per les empreses per millorar l'atenció al client, però per l'altra banda hi ha qui qüestiona aquesta decisió: cada xarxa social té una personalitat i funció pròpia, i la de Twitter és la comunicació breu i directa. Qui té raó?

Aquest complet informe, generat per Agencia Española de Economía Digital, recull des de les raons per utilitzar cada xarxa social fins a la manera en què s'exploten les més adoptades i la seva ROI. Podràs trobar informació per donar suport a la presa de decisions sobre l'estratègia en xarxes socials a l'entorn empresaril

Article de l'ABC que com eix principal parla de com treure-li profit a una empresa gracies a les xarxes socials, en aquest cas, Facebook. Dóna les claus de per què és important per a una empesa existir a la xarxa social. Exemplifica aquesta importancia amb casos d'empreses reals que tenen èxit gracies a Facebook

Us deixo un documental que suposo que la gran part de vosaltres coneixereu, Ciutat Morta, un documental de conscienciació social que va tenir gran notorietat gràcies a la seva repercusió a les xarxes socials, on va ser àmpliament comentat: Molta gent va fer servir les xarxes socials com a eina per expressar la seva indignació i suport a la situació viscuda pels protagonistes del documental.