Group items tagged

Avui en dia ambdós gèneres han barrejat alguns dels seus recursos audiovisuals.

Article que intenta assenyalar les diferències entre documental i reportatge a partir de l'anàlisi del primer. Crec que és útil per comprendre que el gènere documental ha evolucionat bastant i que avui comparteix molts recursos amb el reportatge.

Tot i que els seus resultats d'audiència no són els millors, els més de vint-i-cinc anys que el "30 minuts" s'ha mantingut en antena són un aval inqüestionable per al programa. El "30 minuts" és un espai televisiu que aposta per la investigació a fons; sovint ens ofereix documentals sobre assumptes relacionats amb les complexes temàtiques que més afecten la societat del nostre temps. Altres vegades se centra en recuperar material inèdit per a reconstruir esdeveniments que han quedat oblidats amb el transcurs dels anys. D'aquesta manera, coincidint amb la visita papal a la Sagrada Família fa tot just un any, el programa de reportatges de TV3 va oferir-nos un reportatge sobre un film inèdit que tractava d'apropar-se al geni de Gaudí des d'una perspectiva força peculiar.

Este video es un bonito ejemplo del impacto de las TIC en la sociedad. Un reportaje emitido en 30 minuts de TV3 no hace mucho. Es un punto de vista más sociológico. Aquí dejo el enlace como documentacion interesante para consultar sobre el enfoque del proyecto

En aquest enllaç podreu veure un resum de que es un documenta i la seva evolució en el temps, especifica las diferències entre un documental i un reportatge, els tipus i classificació de documental, tècnicas treball (llum, camara so,etc,..) perquè el treball es faci amb èxit. Crec que es una aportació molt complerta que ens servirà de molta ajuda a l`hora de fer el treball.

"Ha nascut la primera generació que tindrà una vida registrada a la xarxa" amb aquesta frase comença la sinopsi del reportatge de 30 minuts "Penjats@internet". Adjunto aquest vídeo perquè el tema que vull exposar hi apareix reflectit amb l'exemple d'un pare que mostra fotografies del seu fill des del moment que va néixer (podeu anar directament al minut 14', tot i que us recomano de veure tot el reportatge). El concepte de "sharenting" o "oversharenting" prové de les paraules "parenting" i "share" i sorgeix de la sobreexposició d'imatges dels fills per part d'alguns pares on el principal tema de debat és la falta de privacitat i els riscos que pot comportar. Tot i així, vull destacar que hi ha notícies molt recents sobre la llei de protecció de dades a França, que expliquen el risc d'aquesta pràctica pel fet que els fills poden acabar denunciant els pares en un futur. A França, on la llei és més estricta en aquest sentit, els pares podrien haver de pagar multes d'uns 35.000 dòlars o, fins i tot, acabar a la presó. "French parents 'could face prison' for posting photos of their children on Facebook" Independent, 03/03/2016 http://www.independent.co.uk/news/world/europe/french-parents-told-their-children-might-sue-them-for-pictures-put-on-facebook-a6906671.html Mentre a França les lleis emparen els fills que ho vulguin denunciar, a Estats Units van en augment els "youtubers" que dediquen canals al seguiment de la vida dels fills des del seu naixement. https://www.youtube.com/user/KittiesMama Salutacions a tothom!

Un tema molt interessant, la idoneïtat del qual a tots ens ha passat pel cap. Jo no sóc pare, però tinc molts amics que ho són. Sovint em pregunto si és bona idea normalitzar el fet que la vida privada d'un nen sigui pública. Ara bé, això que en un futur podran denunciar no se m'havia acudit. Encara ho estic paint! Gràcies per compartir.

Em sembla un bon tema, el vídeo que jo he penjat fa referència als perills que té l'ús de les xarxes socials pels adolescents. Els relaciono ja que penso que quan estem davant d'una xarxa social no som conscients de fins on pot arribar el que publiquem ni els perills que correm. Cal vigilar molt amb el que es publica i més si és contingut que fa referència als menors. Salutacions!

Al fil de les temàtiques que heu anat introduint sobre l'enamorament 2.0, no volia deixar passar l'oportunitat de parlar de Catfish. A Internet, un "peix gat" (en anglès Catfish) és una persona que crea perfils personals falsos en xarxes socials, que pretén ser algú diferent exteriorment apel·lant al seu veritable jo, amb fotos d'altres persones i informació biogràfica falsa. Els capítols tracten sobre les veritats i sobretot, mentides, de les relacions ''en línia'' i de com la gent és capaç d'arribar a tenir doble personalitat per tal d'enganyar algun ''enamorat'' fins al final.

En alguna ocasión he tenido la oportunidad de ver este programa. Creo que cada capítulo muestra el peligro de las redes sociales y esto, debe sensibilizar a la población. Desde mi punto de vista, este programa permite llegar al público juvenil, principal consumidor de la MTV, y demostrar que se debe vigilar en las redes sociales.

Hola nois! Aquí teniu el tràiler que he compartit també al missatge de proposta al fòrum. Si coneixeu MTV, probablement haureu vist alguna vegada el programa "Catfish: mentiras en la red". Tracta justament d'això. Un equip d'investigadors ajuden a el seu client a verificar la identitat de la persona amb la que porta parlant un temps. Quasi tot el programa està enfocat a parelles que s'enamoren virtualment... i us asseguro que no totes les persones al final reportatge són qui diuen ser.

El Report.cat, la plataforma digital del Col·legi de Periodistes, publica un reportatge que reflecteix l'addició a estar permanentment connectats que pateixen alguns periodistes La "intoxicació digital" s'ha convertit en un risc laboral. L'aparició de les noves tecnologies ha produït una revolució en el periodisme que l'ha acabat portant a un món exclusivament digital.

Bon dia a tothom, La dependència que tenim dels diferents dispositius mòbils ens ha canviat els hàbits. Aquest és un gran reportatge que potser molts de vosaltres ja vau tenir l'oportunitat de veure fa tres setmanes a TV3 però que m'ha semblat interessant recuperar per si hi ha algú que se'l va perdre. És un magnific 30 minuts on segur que molts de nosaltres ens hi sentirem reflectits en algún dels perfils dels protagonistes que hi apareixen. "No puc viure sense tu" - Programa: 30 minuts - TV3 - Com estan canviant els mòbils el nostre dia a dia? Com estan afectant les nostres capacitats d'atenció i de concentració? Som nosaltres qui els controlem o ens controlen ells a nosaltres? Que tingueu un bon diumenge! Christian.

Ha nascut la primera generació que tindrà una vida registrada a la xarxa. Perfils, vídeos, fotos. Tot queda penjat a Internet. La vida a la xarxa. Els gustos, les aficions, les converses privades, les amistats. Aquest documental planteja el debat sobre internet i la privacitat a través del retrat de sis usuaris de xarxes socials.

Bona nit a tots i totes, he pogut llegir totes les aportacions que heu anat fent i m'he fixat en que ningú ha parlat sobre la Deep Web així que jo m'animo a fer-ho. La Deep Web (En català Web/Internet profunda) es sovint coneguda com la cara fosca d'internet i comparada a la part oculta d'un Iceberg. De fet, molts experts asseguren que la Deep Web representa més del 95% de l'internet, i es només en el 5% restant on ens movem la gran majoria d'usuaris. En quant poses Deep Web al google apareixen una gran quantitat de vídeos i articles sobre la perillositat d'aquesta part d'internet, tots parlen de les activitats il·legals/il·licites que si duen a terme en aquest cantó de l'internet, sempre s'hi destaquen activitats com el mercat negre d'organs, armes, la gran quantitat de pornografia infantil, de forums d'autolesions i fins i tot de pàgines on pots contractar un sicari. Desconec si realment es tan fàcil accedir a pàgines d'aquest tipus com es diu, però el que si se es que a la Deep Web no només hi han pàgines d'aquest tipus. I es que a la Deep Web hi podem trobar desde xarxes socials com poden ser TorBook (copia de Facebook), Twitter Clon (de Twitter) o Galaxy (seria l'equiparable a Google Plus). Xarxes on la gent pot comunicarse amb altres persones d'aquest món, on aprendre i compartir coses, on comentar algunes coses sense haver de passar la censura de les xarxes socials habituals. No només hi trobem xarxes socials com a tal, a la Deep Web podem trobar "diaris" que publiquen noticies sovint força fonamentades i sovint un pel paranoiques, sobre temes espinosos dels que els grans mitjans comunicatius no parlen. Temes com l'accident de l'11 de septembre als Estats Units, l'espionatge entre les grans potències, els experiments armamentístics d'aquestes potències i d'altres temes semblants. A més, també hi trobem fòrums i xarxes on la gent pot llegir llibres, texts i manifests prohibits pels estats moderns, alguns resulten pamflets a

Reportatge del Ciberp@ís sobre el nou marc de relacions personals a la xarxa.

Totalment d'acord amb tu, Christian. Estem adaptant-nos a una nova manera de comunicar-nos. Tot plegat ha anat molt ràpid. Les eines són bones i depèn de nosaltres fer-ne un bon ús.

Tot i que sóc un gran defensor de l'ús de les xarxes socials, vull destacar un dels punts negatius de les mateixes que posen en dubte la qualitat informativa d'aquesta nova forma de comunicar. Massa sovint les noticies i/o opinions falses que es publiquen en aquestes fa que la gent li resti credibilitat a les xarxes socials. Crec que amb aquestes, tothom pot estar informat però també pot crear continguts i informar sense límits. Potser estaria bé que al obrir un compte de Twitter es mostres una espècies de codi deontològic o un manual de bones praxis per tal de fer-ne sempre un bon ús de les mateixes i no crear confusió. El creador de Facebook, Mark Zuckerberg, està treballant per fer de Facebook un lloc on la informació sigui sempre concisa i veraç. Per això vol elaborar un pla per lluitar contra la publicació de notícies falses a la xarxa (http://cnnespanol.cnn.com/2016/11/19/este-es-el-plan-de-mark-zuckerberg-contra-las-noticias-falsas-en-facebook/). Potser ja ha arribat el moment de fer un debat profund sobre aquest tema tan important i que, molts cops, deixem de banda.

Hola Companys! Us recomano aquest vídeo, on ens expliquen breument com realitzar un documental en grup. Es dónen consells molt útils, així com també s'exposen els contratemps que s'han d'evitar.

En este enlace encontraréis los puntos fundamentales para iniciar un corto documental y como crearlo, a través de unas conversaciones entre dos personas, en las que se crea una explicación paso a paso del proceso.

Esquema de como crear un corto documental.

Aquest és un vídeo que m'ha impactat força. Si bé és potser una mica sensacionalista, ja que tenim les reaccions en directe dels pares afectats, aquí podem veure un vídeo que explica molt bé perquè els pares han de tenir cura del que fan els seus fills menors d'edat a internet i molt especialment a les xarxes socials.

En efecto, como dicen tnavarrobe, estos casos no sólo le suceden a niños y a adolescentes. A mi también me ha recordado a Catfish, pero al documental original, no al programa más sensacionalista de MTV. En el documental cuenta la historia de como un fotógrafo se enamora a través del contacto telefónico de una chica que comienza a idealizar... la realidad acaba siendo sorprendente. http://www.filmaffinity.com/es/film449224.html En el mundo van a continuar habiendo peligros, algunos viejos, y otros nuevos, constituirá un gran reto educar a las futuras generaciones para evitar en medida de los posibles estos peligros sin caer en la psicosis y la paranoia.

Aquest vídeo l'he trobat a youtube. És un experiment social que demostra que nenes menors (de 14, 13 i 12 anys) queden per la nit amb un noi de suposadament 15 que resulta tenir-ne 20. Crec que aquesta és una mica la "cara obscura" de les xarxes socials, però que s'ha de tenir molt en compte. Ja direu què us ha semblat!

Aquí tenim un reportatge d'una famosa instagrammer australiana, que va deixar de ser-ho per motius que explica molt bé en el vídeo que podreu veure en l'enllaç.

Miguel Àngel no he pogut veure el vídeo adjunt ja que diu que ja no existeix, però l'article m'ha resultat molt interessant. Precisament tinc una filla de 15 anys que segueix a les bloggers espanyoles i internacionals que estan d'actualitat amb l'únic objectiu d'assemblar-se a elles. Aleshores és quan pensen que no són el prototip ideal per a triomfar en la vida perquè, o són massa altes o massa baixetes, o estan massa primes o massa grasses. I en realitat crec que l'únic que aconsegueixen és no adonar-se de que cada persona és diferent i única per si mateixa, sense necessitat d'haver d'imitar a ningú, simplement sent un mateix. Pots fingir que ets qui no ets durant un temps però no eternament.

Un article del blog de la "Universidad Privada del Norte" ens explica la diferència entre el documental i el reportatge audiovisual.

Adjunto un reportatge on es parla de la irrupció de les xarxes socials i els canvis que aquestes produeixen en els processos de comunicació política. A grans trets, l'aparició d'aquestes ha provocat la irrupció de la política 2.0; un nou fenomen que romp amb els esquemes del missatge polític clàssic, que era exclusivament unidireccional.