Group items tagged

Escrit fet per professors de diverses matèries sota l'ampara de l'Institut d'Estudis Catalans, que proposa una serie de consells per garantir el futur de les humanitats.

Un manifest molt interessant. Com ja s'ha comentat, crec que no es pot deixar la banda la ciència com a pilar de la nostra civilització, de fet, n'és un dels trets principals i com a tal penso que hauria de ser inclòs en el llistat que presenten els promovents del manisfest. D'altra banda, estic totalment d'acord en la conveniència d'introduïr un mínim corpus de coneixements humanístics a les carreres científico-tècniques. Finalment, trobo una mica esbiaixades les múltiples referències a la religió i la Bíblia -suposo que la facultat de Teologia obliga- que es fan en el manifest. Aprendre d'on surt la nostra cultura obligatòriament et du a parlar de la religió cristiana i en menor mesura de l'Islam i el Judaïsme, i per tant convé que tots en tinguem coneixement. Però convindria també recordar les barbaritats que s'han comès en nom de les religions -la Cristiana en aquest cas- al llarg de la Història i no presentar-la només com un marc cultural on ens hem format com a poble. No oblidem que d'ateus i agnòstics en divers grau n'hi ha hagut sempre i especialment en el camp de la ciència i la filosofia.

No sé si realment el que fa falta és una difusió major del que es coneix com a humanitats, o quin grau d'importància se li dóna a les humanitats en front de la ciència i/o tecnologia. Potser el que fa falta és fomentar l'esperit crític, treballar la capacitat de les persones per analitzar l'entorn i detectar allò que es vol canviar, estimular l'intercanvi d'opinions entre les persones per a arribar a punts d'encontre... Si el foment de les humanitats és tot això, doncs endavant.

Tres taules rodones sobre " les humanitats i el món professional. Molt interessant, parlen 4 llicenciats amb Humanitats de la Uoc. El text acaba dient així "Tanmateix, l'experiència dels ponents de les dues taules sembla indicar que les persones amb una formació humanística àmplia, analítica, multidisciplinària, estan molt ben situades tant per a crear com per a ocupar aquests nous espais professionals".

Ens parla sobre l'ús de les noves tecnologies aplicades a les humanitats i els diversos projectes que es desenvolupen arreu del món des de tres vessants: D'organització bibliogràfica, investigació de dades i generació de coneixements. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. L'article potser no s'acota del tot al nostre tema d'estudi, tot i així l'he trobar interessant ja que una de les eines més importants ara per ara en la societat del coneixement són les noves tecnologies.

Gràcies Laia per compartir este article, m'ha semblat molt interessant :)

Gràcies! Com ja diuen alguns articles linkats, les noves tecnologies poden fer que les humanitats visquin un nou auge. La difusió, rapidesa i multiformat de internet permetrà sens dubte donar una embranzida a l'art, la literatura, la història,... . I ho hem d'aprofitar!

Nou paradigma del treball a la societat de la informació: La ètica hacker com a nova concepció del món laboral.

Ampli debat d'opinions sobre la implantació o no de les humanitats dins el món empresarial.

Molt interessant! Gràcies

Es tracta d'una breu però encertada reflexió del paper que les humanitats haurien d'ocupar a l'entorn del món de l'empresa i concretament a nivell personal dels empresaris i/o directius. Es va publicar a un blog, AGLAIA, l'estiu del 2011. MOZILLA FIREFOX-GOOGLE

L'article comenta les iniciatives TIC que han estat i segueixen realitzant els museus, les institucions culturals per evolucionar cap a la societat del coneixement.

Com a cercador he utilitzat el Google, he fet una primera cerca de "les humanitats i la societat del coneixement", i a partir d'aquí, sempre buscant el vessant cultural, he trobat nous termes que m'ha portat als temes que m'interessaven.

Em sembla molt interessant l'aplicació pràctica de les TIC en museus i exposicions, no només per fer més atractiu el món de les humanitats en general sinó també per facilita l'accés a aprofundir en temes que poden quedar "curts" en una petita exposició, per exemple.

Anàlisi on es parla del fet que Internet i les xarxes socials, més enllà d'haver ajudat a crear el caldo de cultiu de les revoltes a Tunísia o Egipte, estan fent sorgir un nou paradigma informatiu dins el món dels mitjans de comunicació. Per la cerca vaig posar les paraules "Egipte" "Xarxes socials" "Revolta"

Article de La Vanguardia que inclou reflexions sobre la "utilitat" de les humanitats.

En aquest article de La Vanguardia de l'any 2011 s'exposen opinions diferents sobre el valor de les humanitats en la societat actual (punts de vista econòmics i d'aplicabilitat i punts de vista de formació de l'individu amb sentit crític). M'agradaria destacar-ne dos punts que trobo importants: per un costat la menció de la crisi económica actual com una crisi de valors i per altra banda, la importancia de les humanitats en les ciències (com a exemple, la bioética).

Ui, veig que aquest article ja havia estat seleccionat... Ho sento porto una acumulació de "banderes vermelles" als mails i enllaços que ja no sé què llegeixo...

Article de Josep Maria Terricabras. Membre de l'IEC. Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona. Tret de la revista digital de la UOC. Del "Dossier: Les professions de les Humanitats en la societat del coneixement". És una defensa de les Humanitats desmentint que estiguin en crisi, mes aviat al contrari. Cerca feta amb el metacercador Ixquick.

En aquest article, el senyor Terricabras, desmenteix el mite que s'ha creat sobre la crisi de les humanitats. Mitjançant exemples concrets i de manera molt simple, argumenta perquè pensa que l'interès en aquesta disciplina està augmentant i atribueix a un interès induït el fet de que s'hagi creat aquest mite al seu voltant. Defensa així la importància dels coneixements humans i la seva aportació a la societat, advertint dels problemes que comportaria deixar-los de banda.

Després de separar les carreres d'humanitats amb una finalitat de pureza, (lletres, ciència i tecnologia), podriem estar pensant que les humanitats en si entren dins un rol poc definit. També recalcar que després de tants anys de neoliberalisme bastant selvatge, s'ha anat perden força en el camp humanístic, però aquest neoliberalisme salvatge també s'en vol aprofitar de les humanitats dins el seu camp per treuren més profit a la humanitat en si. Interessant pels qui fan la carrera amb combinació d'altres carreres.

El article de Eva Comas, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Defensa les Humanitats en aquest món en el que es dona tanta importància a lo tecnològic i científic, com si fossin les úniques veritats absolutes. Com diu en el seu article: "A diferència de la ciència, l'art no caduca ja que no opera amb la certesa i, com afirma Steiner, les certeses són l'única cosa que envelleix"

Sobre el lloc reservat a les Humanitats en la societat del coneixement de l'Eva Comas. Com diu la propia autora "Aquest article prova de mostar que les Humanitats i la societat del coneixement representen dos models de saber diferents i de vegades, oposats, i que la substitució d'un model per un altre té la seva explicació en la reovolució tecnologica de la comunicació" (pàg, 112)

Us adjunto el manifest "Unes humanitats amb futur" promogut a principis d'any per un grup d'intel·lectuals i que té com a objectiu, tal com diuen els seus promotors, posar èmfasi en la importància de les humanitats en la societat actual. Us deixo una frase que relliga amb el tema que m'agradaria tractar, sobre la relació entre les humanitats i les noves tecnologies: "És convenient, per exemple, que la cultura humanística empri les noves tecnologies sense abandonar del tot els formats tradicionals, sinó fent veure la complementarietat entre tradició i innovació, i buscant la millor manera de difondre i impulsar allò que és essencial al món del pensament: l'autoritat de la raó". El manifest està signat per Salvador Giner, Armand Puig, Rafael Argullol, Agustí Borrell, Victòria Camps, Lluís Font, David Jou, Jordi Llovet, Xavier Morlans, Perico Pastor, Ramon Pla, Francesc Torralba i Mariàngela Vilallonga.

Entre les retallades de la Generalitat i les noves restriccions imposades per Madrid, els grans perdedors de la crisi són el sistema educatiu i la sanitat. Però si entrem en el fons de la qüestió educativa encara hi ha un altre perdedor: les humanitats.

Interessant l'evolució d'aquesta paraula seqüencialment lligada al llarg del segle XX al desenvolupament de la genètica com a ciència moderna, al'esperança d'un món millor, al racisme, a l'extermini, a la mala consciència col·lectiva i a la promesa de teràpies preventives en un futur. Sociologia, política, guerra i ciència. Els alts i baixos de l'ús de la paraula en els textos en anglès casa bastant bé amb la història del segle XX.

No coneixia això de Ngram Viewer, i ho he trobat molt curiós i interessant.