Group items tagged

Article de Josep Maria Terricabras. Membre de l'IEC. Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona. Tret de la revista digital de la UOC. Del "Dossier: Les professions de les Humanitats en la societat del coneixement". És una defensa de les Humanitats desmentint que estiguin en crisi, mes aviat al contrari. Cerca feta amb el metacercador Ixquick.

En aquest article, el senyor Terricabras, desmenteix el mite que s'ha creat sobre la crisi de les humanitats. Mitjançant exemples concrets i de manera molt simple, argumenta perquè pensa que l'interès en aquesta disciplina està augmentant i atribueix a un interès induït el fet de que s'hagi creat aquest mite al seu voltant. Defensa així la importància dels coneixements humans i la seva aportació a la societat, advertint dels problemes que comportaria deixar-los de banda.

Després de separar les carreres d'humanitats amb una finalitat de pureza, (lletres, ciència i tecnologia), podriem estar pensant que les humanitats en si entren dins un rol poc definit. També recalcar que després de tants anys de neoliberalisme bastant selvatge, s'ha anat perden força en el camp humanístic, però aquest neoliberalisme salvatge també s'en vol aprofitar de les humanitats dins el seu camp per treuren més profit a la humanitat en si. Interessant pels qui fan la carrera amb combinació d'altres carreres.

Escrit fet per professors de diverses matèries sota l'ampara de l'Institut d'Estudis Catalans, que proposa una serie de consells per garantir el futur de les humanitats.

Un manifest molt interessant. Com ja s'ha comentat, crec que no es pot deixar la banda la ciència com a pilar de la nostra civilització, de fet, n'és un dels trets principals i com a tal penso que hauria de ser inclòs en el llistat que presenten els promovents del manisfest. D'altra banda, estic totalment d'acord en la conveniència d'introduïr un mínim corpus de coneixements humanístics a les carreres científico-tècniques. Finalment, trobo una mica esbiaixades les múltiples referències a la religió i la Bíblia -suposo que la facultat de Teologia obliga- que es fan en el manifest. Aprendre d'on surt la nostra cultura obligatòriament et du a parlar de la religió cristiana i en menor mesura de l'Islam i el Judaïsme, i per tant convé que tots en tinguem coneixement. Però convindria també recordar les barbaritats que s'han comès en nom de les religions -la Cristiana en aquest cas- al llarg de la Història i no presentar-la només com un marc cultural on ens hem format com a poble. No oblidem que d'ateus i agnòstics en divers grau n'hi ha hagut sempre i especialment en el camp de la ciència i la filosofia.

No sé si realment el que fa falta és una difusió major del que es coneix com a humanitats, o quin grau d'importància se li dóna a les humanitats en front de la ciència i/o tecnologia. Potser el que fa falta és fomentar l'esperit crític, treballar la capacitat de les persones per analitzar l'entorn i detectar allò que es vol canviar, estimular l'intercanvi d'opinions entre les persones per a arribar a punts d'encontre... Si el foment de les humanitats és tot això, doncs endavant.

Ens parla sobre l'ús de les noves tecnologies aplicades a les humanitats i els diversos projectes que es desenvolupen arreu del món des de tres vessants: D'organització bibliogràfica, investigació de dades i generació de coneixements. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. L'article potser no s'acota del tot al nostre tema d'estudi, tot i així l'he trobar interessant ja que una de les eines més importants ara per ara en la societat del coneixement són les noves tecnologies.

Gràcies Laia per compartir este article, m'ha semblat molt interessant :)

Gràcies! Com ja diuen alguns articles linkats, les noves tecnologies poden fer que les humanitats visquin un nou auge. La difusió, rapidesa i multiformat de internet permetrà sens dubte donar una embranzida a l'art, la literatura, la història,... . I ho hem d'aprofitar!

Article de La Vanguardia que inclou reflexions sobre la "utilitat" de les humanitats.

En aquest article de La Vanguardia de l'any 2011 s'exposen opinions diferents sobre el valor de les humanitats en la societat actual (punts de vista econòmics i d'aplicabilitat i punts de vista de formació de l'individu amb sentit crític). M'agradaria destacar-ne dos punts que trobo importants: per un costat la menció de la crisi económica actual com una crisi de valors i per altra banda, la importancia de les humanitats en les ciències (com a exemple, la bioética).

Ui, veig que aquest article ja havia estat seleccionat... Ho sento porto una acumulació de "banderes vermelles" als mails i enllaços que ja no sé què llegeixo...

Entre les retallades de la Generalitat i les noves restriccions imposades per Madrid, els grans perdedors de la crisi són el sistema educatiu i la sanitat. Però si entrem en el fons de la qüestió educativa encara hi ha un altre perdedor: les humanitats.

Una notícia on ens parla d'un projecte que ajuda a salvar la "Bretxa digital" de que ens parlava en Josep. Es tracta de un Taller on es recupera i es preserva la memòria històrica de les dones alhora que les alfabetitza digitalment. Aquesta pàgina la he trobada a partir del Google, amb les paraules de cerca, història, 2.0.

Resum de la taula rodona que va tenir lloc a la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixment organitzada per la UOC l'1 d'octubre del 2003. Tres professors de diferents universitats analitzen l'humanisme a l'era tecnològica. El text pot ser d'utilitat pels estudiants d'Humanitats, ja que dóna les pautes de com han de ser els nous humanistes: molt diferents dels anteriors a l'era digital. Ja no han de ser acumuladors de coneixement, sinó intèrprets i analistes. Es comenta que la tecnologia i les humanitats es retroalimenten. He trobat aquest enllaç a través del Google Académico escrivint "humanisme societat manca"

El primer pas ha estat definir i concretar per escrit els objectius de cerca per definir una estratègia (he anotat en aquest punt, possibles mitjans amb una clara reputació i rigor informatiu per validar la cerca). El segon pas ha estat triar les eines o buscadors a emprar en la recerca. He triat google per la facil·litat d'emprar les portes booleanes i la recerca per directoris. Les paraules que he utilitzat mitjançant diferents variables booleanes són: "Historia global alteritat", "Societat del coneixement alteritat", "ciències humanes", "ciència de l'home", tant en castellà, com en català. I aquestes mateixes cerques les he formulat al buscador genèric i dins l'arrel directori -"site:"- de diferents fonts com ara "aula intercultural", en aquest cas.

Aquest enllaç ens adreça a un blog que fa referència a la publicació i difusió de tot tema que estigui relacionat amb les humanitats digitals. El terme d'humanitats digitals va lligat a l'aplicació de les noves tecnologies per a la tasca d'investigació humanística. Aquest blog busca la participació de tot aquell que tingui qualsevol cosa a aportar en referència a aquest aspecte, i ho fa mitjançant la publicació de noticies i artícles que tothom pot compartir, criticar o opinar. A partir dels seus articles i de les aportacions que fa la gent, aquest blog intenta explicar que són les humanitats digitals, per a que serveixen, quins son els seus principals problemes i quin és el seu futur. Per realitzar la recerca d'aquest blog he fet ús del cercador google.

Entrevista a Laura Borràs publicada al diari La Vanguardia. Directora del grup de recerca Hermeneia que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals. En l'actualitat és directora de la Institució de les Lletres Catalanes. P.D.: He trobat l'article escribint al Google: Humanitats i Laura Borràs. Suposava que hi hauria alguna cosa interessant que hauria dit la Laura Borràs al respecte de les Humanitats, ja que és una autoritat en la matèria. :)

Entrevista de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, a La Vanguardia. En aquest sentit, és interessant donar un cop d'ull a http://www.hermeneia.net/, el grup d'investigació sobre literatura i les TIC que ella mateixa va crear.

El article de Eva Comas, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Defensa les Humanitats en aquest món en el que es dona tanta importància a lo tecnològic i científic, com si fossin les úniques veritats absolutes. Com diu en el seu article: "A diferència de la ciència, l'art no caduca ja que no opera amb la certesa i, com afirma Steiner, les certeses són l'única cosa que envelleix"

Sobre el lloc reservat a les Humanitats en la societat del coneixement de l'Eva Comas. Com diu la propia autora "Aquest article prova de mostar que les Humanitats i la societat del coneixement representen dos models de saber diferents i de vegades, oposats, i que la substitució d'un model per un altre té la seva explicació en la reovolució tecnologica de la comunicació" (pàg, 112)

Article de Xavier Torres i Sans publicat a la revista d'Història Moderna Pedralbes, sobre les bandositat de Nyerros i Cadells. Cerca efectuada mitjançant Google Acadèmic amb el camp "nyerros cadells" (sense cometes). Dins la temàtica "Història", les faccions catalanes al llarg de la història sempre m'ha cridat l'atenció, tot i que potser no s'adapta ben bé a "Les humanitats i la societat de coneixement".

Tres taules rodones sobre " les humanitats i el món professional. Molt interessant, parlen 4 llicenciats amb Humanitats de la Uoc. El text acaba dient així "Tanmateix, l'experiència dels ponents de les dues taules sembla indicar que les persones amb una formació humanística àmplia, analítica, multidisciplinària, estan molt ben situades tant per a crear com per a ocupar aquests nous espais professionals".

Crònica sobre la taula rodona "Les Humanitats en el segle XXI", organitzada per la UOC a l'any 2003. Es recullen aportacions de Joan Campàs, Josep Maria Terricaras i Artur Serra. El tema de debat és l'estat actual de les humanitats, així com les característiques, objectius i el rol que corresponen als humanistes del segle XXI.

Cerca feta amb Google utilitzant els termes "humanitats" i "segle XXI"

Fa temps vaig llegir molt de passada sobre els treballs de Franco Moretti. Moretti, a banda de ser el germà del director de cinema Nanni Moretti (Déu n'hi do, quina família!), és un acadèmic que fa recerca i docència a Stanford. En el seu dia vaig llegir alguna cosa sobre el seu treball, però fora de saber que tractava de relacionar el gènere de la novel*la amb aproximacions de tipus quantitatiu, no vaig anar més enllà. Ara el tema de l'assignatura m'ha fet pensar i he localitzat dos enllaços interessants sobre Moretti i el seu enfocament. Per fer la cerca he utilitzat Google, i concretament, després de revisar l'article de Wikipedia, he vist que efectivament el què m'ha atret del treball de Moretti era el que la pròpia Wikipedia menciona: l'èmfasi que ha fet Moretti de desenvolupar "quantitative methods from the social sciences into domains that have traditionally belonged to the humanities". La meva idea era trobar un article acadèmic (un paper) de l'autor i un altre de caire més divulgatiu, potser un article crític. Per començar, però, he fet una cerca genèrica a Google amb el terme "Franco Moretti" entrecomillat. Dels resultats obtinguts he explorat ràpidament les dues primeres pàgines que Google em proporciona i he retingut tres idees breus: 1) Que el treball fonamental de Moretti és el llibre Graphs, Maps, Trees: Abstract models for a literary history, publicat per Verso el 2005 2) Que en essència el que proposa Moretti és identificar una sèrie de variables susceptibles, alhora, de ser quantificades i d'identificar atributs de la novel*la 3) Que l'enfocament ha estat notablement polèmic. Equipat amb aquestes idees he cercat tant a Google com a Google Academic treballs de Franco Moretti. He trobat el link adjunt on s'adreça a l'article: Moretti, F. (2003). GRAPS, MAPS, TREES. New Left Review, (24), 67-94. Aquest article, pel que he vist, avança alguns dels temes fonamentals del mètode i els cas

Un treball que m'he descarregat i començat a llegir i que trobo interessantíssim. Per deformació professional, metge epidemiòleg, la quantificació és un tema que m'interessa molt per tot allò que pot aportar a les humanitats. De fet, em fa l'efecte que encara no s'han treballat gaire les aproximacions estadístiques modernes a les dades -sovint ingents- que estan associades als camps i esdeveniments diversos que cobreixen les humanitats.

Àtles mundial històric

Àtles mundial històric. Tinc clar que un àtles històric és una eina imprescindible per un bon aprenentatge en Història. Hi ha molt bons àtles històrics publicats però em sembla que a la xarxa encara falten moltes eines d'aquest tipus. GeaCron em sembla una bona eina, més quan està enllaçada amb la wiquipedia i per tant és una eina 2.0. Les paraules clau que he utilitzat per la cerca a la xarxa bàsicament són les que figuren a les etiquetes història, àtles històric i e-learnig.

Informació Viquipèdia sobre les faccions catalanes (barcelonines) la Busca i la Biga. Font raonablement fiable. Dins la temàtica "Història", les faccions catalanes al llarg de la història sempre m'ha cridat l'atenció, tot i que potser no s'adapta ben bé a "Les humanitats i la societat de coneixement".

Desprès dels blogs vaig voler investigar sobre aplicaciones digitals directes relacionades amb les humanitats. Vaig trobar aquest article que ens parla sobre tres aplicacions en concret: Digitalització de documents a les biblioteques, Sofware d'analisi i visualització de dades, i Web semantica. Son tres aplicacions especifiques aplicades al camp de les humanitats.

Presentació/dossier d'Isidor Marí sobre l'organització dels estudis de la titulació d'Humanitats i la seva projecció professional en un moment en que l'economia de la cultura -i per tant les ocupacions en el sector cultural- no fan més que créixer en totes les societats occidentals. L'autor descriu i analitza com en els nostres dies coexisteixenveus catastrofistes amb unes altres que sostenen que les tecnologies de la informació i la comunicació permetran donar lloc a una transformació enormement positiva de la civilització humana, a una nova era de la cultura.

L'article comenta les iniciatives TIC que han estat i segueixen realitzant els museus, les institucions culturals per evolucionar cap a la societat del coneixement.

Com a cercador he utilitzat el Google, he fet una primera cerca de "les humanitats i la societat del coneixement", i a partir d'aquí, sempre buscant el vessant cultural, he trobat nous termes que m'ha portat als temes que m'interessaven.

Em sembla molt interessant l'aplicació pràctica de les TIC en museus i exposicions, no només per fer més atractiu el món de les humanitats en general sinó també per facilita l'accés a aprofundir en temes que poden quedar "curts" en una petita exposició, per exemple.