Aquest enllaç (un dels més coneguts enfocats a trobar parella) representa l'evolució més evident de l'usuari pel que fa a la manera de relacionar-se. Hem arribat a un punt en què la gent té gairebé més activitat social virtual que real. Per això han hagut de sorgir portals específics per conèixer a gent amb la qual tenir una relació sentimental. Però ¿tot això què representa?, no ho sabem amb seguretat, però és evident que la màquina 2.0 ha encès motors i la cosa està imparable, la realitat està canviant i no sabem cap a on va.
Aquest és un vídeo que va formar part d'una campanya al EEUU per conscienciar del perill de publicar informacions, fotografies, vídeos personals a les xarxes socials.
És un anunci i en la publicitat ja sabem que tendeixen a anar als extrems. Realment moltes vegades els adolescents no són conscients del que publiquen.
Jo penso que és una gran campanya de comunicació.
L'anunci és clar i directe. No es tracta d'una paranoia, és la realitat. La diferència és que amb les Xarxes Socials hem acceptat que sigui normal ensenyar al món tot el que fem, però mai sabem qui veu el que publiquem.
Per mi aquest anunci és una gran manera d'iniciar al projecte, basant-nos en la seguretat dels menors a la Xarxa.
Creo que este anuncio busca impactar y alertar principalmente al público juvenil del mal uso que pueden hacer de las redes sociales. Es un anuncio que deja de manifiesto el mensaje que quieren transmitir.
Bona campanya per promoure un ús responsable de les Xarxes Socials. Sobretot orientat als adolescents però igualment interessant per a tots els públics. Cal educar als més joves però també els adults hem de conéixer les conseqüències de fer circular coses inapropiades.
Recupero l'entrevista de Zygmunt Bauman sobre les xarxes socials. Em va semblar molt interessant el que el sociòleg té a dir-nos sobre l'ús de les xarxes, la nova forma de comunicar-nos, els impactes en diferents moments socials viscuts els últims anys com per exemple la revolució a les xarxes arran del moviment 15M. La nostra seguretat i llibertat, lligades a parts iguals, en definitiva, la seva visió més crítica d'aquesta nova forma de relacionar-nos. Us recomano aquesta lectura!
Bon dia a tothom!
Bé, jo he trobat aquest vídeo que m'ha semblat força interessant i encertat. Es parla de com es feien les coses abans de l'aparició dels smartphones i totes les seves aplicacions. Té un toc d'humor però a sota hi ha la idea que la vida ha canviat. És cert tot el que s'ha comentat, la internet i les xarxes ens treuen molt de temps, hi ha problemes de cyberbulling, d'assetjament, problemes d'anorèxia, etc.
Però se'ns oblida que internet i els mòbils es van crear per fer-nos la vida més fàcil i còmoda, tal com surt en aquest vídeo (ara no cal que recordem els números o el tema del GPS i molts més), però s'ha de saber utilitzar bé perquè també ens fa oblidar el realment important, com els vídeos de Pau Marques o Hernan Torrella.
M'agrada aquesta mirada positiva cap a l'ús de les noves tecnologies. Estic d'acord amb tu en el fet de que tot depèn de l'ús que se'n doni. Com en tot, de fet, ja que les actituds que es mostren a les xarxes virtuals només és un reflex del què realment hi ha pel món. La diferència és que virtualment se'n deixa constància i ens assabentem de moltes coses que no sabiem ni que existien. (parlo per mi, clar).
Hola! Al veure aquest video, m'he adonat de com ens ha canviat la vida amb l'"smartphone". D'una banda, tot els aspectes positius que ens ha donat, com ara el GPS, missatgeria instantania, agenda telefónica, agenda per recordar les cites, etc. Ens ha facilitat la vida en un munt d'aspectes. Però hem de ser concients, que de vegades es pot girar en contra nostra si no ho utilitzem de manera responsable. Em canso de veure, en reunions o restaurants que totes les persones que estan en una mateixa taula estan mirant el seu mòbil, sense parar atenció al que està passant a la pròpia taula o parant atenció al que s'explica.
Bones!
Ostres, una bona forma de veure com ens hem tornat de depenents dels mòbils i, de vegades, fins a un punt absurd com en els exemples del vídeo. Podríem posar molts més exemples com quan dines amb algú i tu vas per menjar i et diu que t'esperis que li ha de fer una foto al plat o els que han d'estar fent selfies en cada moment i sortir ben guapos.
Hola a todos:
Al hilo de este vídeo se me ocurre hacer un comentario que llevo pensando durante estos días. Yo, que ya paso los cuarenta años, fui una víctima del móvil por mi trabajo, ya que estaba gran parte del dia fuera de casa y además tenía clientes que me llamaban al móvil y este servicio les venía muy bien a ellos y a mi. Hablo del año noventa y dos aproximadamente. Se llevaban aquellos móviles llamados "tochos" por su aspecto de ladrillo. Pues bien, tal y como ilustra este divertido vídeo, cuando yo estaba en algún lugar y sonaba mi móvil, paradójicamente el raro era yo. Todo el mundo te miraba como si de un extraterrestre se tratara. Yo tenía mucha vergüenza y salía del apuro como podía, pues además creían que eras un nuevo pudiente y joven... Además fijaros que era criticado vilmente con comentarios varios menospreciando el móvil: ¿Para qué sirve eso? No es necesario... Es muy caro... yo no lo quiero ni que me lo regale... Pues bien, hace ya muchos años, puede ser que contra pronóstico, han cambiado las tornas. Ahora, no llevar móvil resulta que es lo raro. ¿Quién no tiene móvil? Bueno, ahora ya smartphone... -Ha pasado a ser una "locura" hoy en dia esto de los móviles. Según que grupos o perfiles de persona, viven sumergidos en vivir hora a hora los últimos modelos de móviles, marcas accesorios, etc... Si bien desde mi posición de humilde usurario de smartphone poseo un Samsung s3 y hoy por hoy me hace prácticamente lo mismo que cualquiera de los últimos modelos recién horneados.
Ciertamente un uso adecuado y no enfermizo tal y como comenta rjonusaite, puede ser la clave para vivir en un mundo real y disfrutar de las relaciones humanas sin destruir el tejido de las mismas.
Saludos.
Hola a tothom!
Aquest vídeo es molt bo! ... i molt realista. Jo, que ja tinc una edat, puc reconeixeer que les noves tecnologies ens han canviat els hàbits a tots i, molt especialment, als que hem hagut d'adaptar-nos a aquesta nova manera de viure.
Per exemple! Avui ja no sents el xiulet de l'esmolet pel carrer oferint els seus serveis. Avui ja ningú està pendent del característic picar de les bombones de butà quan arribar el repartidor... Avui ja no hi ha cambrers que facin la comanda cantant per que el company de la barra en prengui nota. Tot està tecnològicament implantat. Avui l'hora és digital i l'agenda t'avisa que és a punt de començar una reunió o que has de felicitar algú pel seu aniversari. Avui des del mòbil poses en marxa la calefacció de casa, controles el teu servei de seguretat de la llar o dorms més tranquil saben que la mare té un servei de "tele assistència" a casa. Avui si vas al bar el cambrer fa la comanda des d'una PDA o si et quedes a casa encarregues el menjar des d'una app.
Conclusió: em faig gran... però amb el meu smartphone ben a prop! ;-)
Que tingueu un bon cap de setmana!
Christian.
De hecho podría decir que mi smartphone es mi oficina en todos los sentidos.
Empezando por google earth para encontrar las coordenadas de cualquier cliente que se ha de visitar, con google maps puedo llegar a las instalaciones, sin tener que dar mil vueltas buscando. Además, en mi caso trabajamos en una empresa multinacional con las oficinas centrales fuera de España, así que cualquier duda, consulta, pregunta y en general comunicación únicamente es posible a través de llamadas, chat o email. Es otra situación dónde utilizas el mismo smartphone de router para cualquier tarea administrativa que sea necesaria, compartir información o hacer vida "normal de oficina" con los otros compañeros.
Saludos,
Raminta
Hola!
M'ha fet especial gràcia el comentari d'en Daniel Pueyo. És ben cert que les coses han canviat moltíssim en molt poc temps en aquest aspecte. Però, jo, que tinc la meitat d'anys que en Daniel, he de reconèixer que, em costa d'imaginar aquestes situacions. Em costa de creure un món on no poguéssim comunicar-nos a la distància. I jo vaig començar amb coses com el Messenger... No vull ni pensar en la generació deu anys menor que jo, que ja han crescut amb els Smartphones.
Les xarxes socials són imprescindibles avui en dia a la nostra societat. El fet de poder socialitzar, penjar fotografies i missatges amb la facilitat de clicar un botó, enganxa. Però, on queda la nostra privacitat i seguretat real? Som conscients del poder que donem a les persones desconegudes? De la informació que poden tenir sense saber de tu personalment? No tot el món de les xarxes socials és tan positiu com se'ns fa creure.
Aquest documental creat per una campanya informativa de 'Think u know', mostra als més petits la vulnerabilitat que es té a les xarxes socials i així poder-se protegir de possibles Ciberassetjaments i poder evitar problemes greus.
Hola a tots,
Aquest matí he penjat els vídeos com a "Topic" i no com a Bookmark. Doncs aquí van les meves aportacions:
Ús deixo aquest vídeo de Youtube sobre els perills de les xarxes socials perquè trobo interessant moltes de les coses que diuen.
A través d'entrevistes a nens, ens mostra com podem arribar de ser de vulnerables per Internet, especialment els joves. Encara que molts cops sabem dels perills que ens pot comportar, no ho tenim en compte.
Doneu-li una ullada, és molt interessant.
Gràcies a Tots,
Diego García
Estudiant de Comunicació
És molt important prendre consciència dels perills que comporta tenir perfils a les xarxes socials, més encara sent menors. Aquest vídeo ho explica prou bé