Group items tagged

L'Eduard Punset és molt gran! Gràcies Oriol per la teva aportació!

M'agrada aquesta mirada positiva cap a l'ús de les noves tecnologies. Estic d'acord amb tu en el fet de que tot depèn de l'ús que se'n doni. Com en tot, de fet, ja que les actituds que es mostren a les xarxes virtuals només és un reflex del què realment hi ha pel món. La diferència és que virtualment se'n deixa constància i ens assabentem de moltes coses que no sabiem ni que existien. (parlo per mi, clar).

Hola! Al veure aquest video, m'he adonat de com ens ha canviat la vida amb l'"smartphone". D'una banda, tot els aspectes positius que ens ha donat, com ara el GPS, missatgeria instantania, agenda telefónica, agenda per recordar les cites, etc. Ens ha facilitat la vida en un munt d'aspectes. Però hem de ser concients, que de vegades es pot girar en contra nostra si no ho utilitzem de manera responsable. Em canso de veure, en reunions o restaurants que totes les persones que estan en una mateixa taula estan mirant el seu mòbil, sense parar atenció al que està passant a la pròpia taula o parant atenció al que s'explica.

Bones! Ostres, una bona forma de veure com ens hem tornat de depenents dels mòbils i, de vegades, fins a un punt absurd com en els exemples del vídeo. Podríem posar molts més exemples com quan dines amb algú i tu vas per menjar i et diu que t'esperis que li ha de fer una foto al plat o els que han d'estar fent selfies en cada moment i sortir ben guapos.

Hola, a mi también me gusta el punto positivo del video. Estoy de acuerdo con Elisenda - todo tiene su lado bueno con un uso adecuado.

Hola a todos: Al hilo de este vídeo se me ocurre hacer un comentario que llevo pensando durante estos días. Yo, que ya paso los cuarenta años, fui una víctima del móvil por mi trabajo, ya que estaba gran parte del dia fuera de casa y además tenía clientes que me llamaban al móvil y este servicio les venía muy bien a ellos y a mi. Hablo del año noventa y dos aproximadamente. Se llevaban aquellos móviles llamados "tochos" por su aspecto de ladrillo. Pues bien, tal y como ilustra este divertido vídeo, cuando yo estaba en algún lugar y sonaba mi móvil, paradójicamente el raro era yo. Todo el mundo te miraba como si de un extraterrestre se tratara. Yo tenía mucha vergüenza y salía del apuro como podía, pues además creían que eras un nuevo pudiente y joven... Además fijaros que era criticado vilmente con comentarios varios menospreciando el móvil: ¿Para qué sirve eso? No es necesario... Es muy caro... yo no lo quiero ni que me lo regale... Pues bien, hace ya muchos años, puede ser que contra pronóstico, han cambiado las tornas. Ahora, no llevar móvil resulta que es lo raro. ¿Quién no tiene móvil? Bueno, ahora ya smartphone... -Ha pasado a ser una "locura" hoy en dia esto de los móviles. Según que grupos o perfiles de persona, viven sumergidos en vivir hora a hora los últimos modelos de móviles, marcas accesorios, etc... Si bien desde mi posición de humilde usurario de smartphone poseo un Samsung s3 y hoy por hoy me hace prácticamente lo mismo que cualquiera de los últimos modelos recién horneados. Ciertamente un uso adecuado y no enfermizo tal y como comenta rjonusaite, puede ser la clave para vivir en un mundo real y disfrutar de las relaciones humanas sin destruir el tejido de las mismas. Saludos.

Hola a tothom! Aquest vídeo es molt bo! ... i molt realista. Jo, que ja tinc una edat, puc reconeixeer que les noves tecnologies ens han canviat els hàbits a tots i, molt especialment, als que hem hagut d'adaptar-nos a aquesta nova manera de viure. Per exemple! Avui ja no sents el xiulet de l'esmolet pel carrer oferint els seus serveis. Avui ja ningú està pendent del característic picar de les bombones de butà quan arribar el repartidor... Avui ja no hi ha cambrers que facin la comanda cantant per que el company de la barra en prengui nota. Tot està tecnològicament implantat. Avui l'hora és digital i l'agenda t'avisa que és a punt de començar una reunió o que has de felicitar algú pel seu aniversari. Avui des del mòbil poses en marxa la calefacció de casa, controles el teu servei de seguretat de la llar o dorms més tranquil saben que la mare té un servei de "tele assistència" a casa. Avui si vas al bar el cambrer fa la comanda des d'una PDA o si et quedes a casa encarregues el menjar des d'una app. Conclusió: em faig gran... però amb el meu smartphone ben a prop! ;-) Que tingueu un bon cap de setmana! Christian.

Hola Ester, un vídeo molt interessant i, a part de l'interès dins l'assignatura, de necessària actualitat. És un problema d'educació per ser capaços d'utilitzar aquestes tecnologies amb mesura? O, és ja impossible "sortir" d'aquests nous processos de comunicació perquè aquestes aplicacions han estat creades directament per substituir les comunicacions interpersonals tal i com les coneixíem? M'agrada i m'interessa molt! Si et fa ganes enfocar el projecte en aquest sentit, m'hi apunto! :D

Sí, molt interessant, Ester! I em suggereix una pregunta: què ens depara aquesta gran dependència emocional de la connectivitat?

Reflexión magnífica sobre la obsesión, la frialdad y la superficialidad de las redes sociales cuando decidimos vivir solo a través de ellas. Me ha encantado Ester.

Simplement genial!!

Fantàstic, m'ha encantat!

***** En resposta a Ruthgahe: l'ús de les noves tecnologies sembla que ens porta a un distanciament amb els altres, una disminució de l'empatia. Tot sembla molt llunyà quan ho veiem a través d'una pantalla.

Treball cooperatiu, alumne com centre del procés d'aprenentatge, competència tecnològica,... són paraules que, sobretot en l'últim any, estan en boca de tots els especialistes a Catalunya. Fixa't, però, en les grans diferències entre Finlàndia i Catalunya. N'apunto dues de destacables: - La formació dels mestres. - La inversió del Govern en Ensenyament.

Aquest vídeo em sembla molt interessant i l'hauria de veure tothom, inclosos els mestres d'aquest país. Penso que la formació que s'imparteix a Finlàndia no es pot comparar amb la d'aquí, ja que per impartir d'una forma permanent les TIC a les aules, els mestres haurien d'estar molt més formats del que estan ara. També seria important que els professors tinguessin una actitud proactiva a l'hora d'actualitzar la seva manera d'educar i de no basar-se en com s'ensenyava fa trenta anys. Si tots els àmbits de la nostra societat estan avançant cap a la digitalització, és evident que la educació també ha de tirar cap aquí.

Molt bo! Hi ha 2 conceptes que són fonamentals per entendre perquè la reticència d'alguns mestres i professionals de l'educació per anar cap a un model semblant: immigrants i nadius digitals. La majoria de mestres i professors són immigrants digitals: van néixer, créixer i ser educats amb un model analògic d'educació, i és el que defensen. Sens dubte caldrà un gran esforç de la seva part per evolucionar en aquest sentit!