Més enllà del tema d'un documental, els teòrics del gènere han classificat els tipus de documentals en vàries categories, com podrien ser les següents. Seria interessant veure com està evolucionant el gènere des d'uns tipus fins a uns altres i com s'estan construïnt híbrids o variacions d'aquests 6 tipus.

Expositiu: mostrar un argument, una posició o visió del món a base d'un narrador que ens l'exposa amb l'ajuda d'imatges que suposadament proven aquesta tesi.

Observacional: la càmera observa una realitat "sense ser intrusiva" i crea una relació propera i alhora distant amb els protagonistes.

Participatiu: aquí la interacció entre el director (càmera) i els subjectes (protagonistes) és constant, com serien en una sèrie d'entrevistes.

Poètic: documentals de caire abstracte que enfatitzen la bellesa formal, les associacions visuals i evocacins acústiques, etc.

Reflexius: en aquest metagènere es reflexiona sobre la pròpia natura del documental i com aquest pretèn capturar objectivament una realitat que, en el fons, està també manipulant.

Performatiu: aquí es deixa de banda qualsevol pretensió d'objectivitat per potenciar l'aspecte emocional, els sentiments que es generen de les interaccions humanes. Per tant, l'autor s'implica i interactua completament amb els subjectes del seu documental.

Potser la millor sel.lecció de documentals (la majoria en anglès) que he vista a la xarxa. Aquí en trobareu de tot tipus, però el criteri de sel.lecció és bastant bo. A més, molts tenen valoracions d'usuaris, així podreu saber si val la pena visionar algun. Tots tenen enllaços i per tant són de visionat gratuït.

Un dels aspectes possiblement menys estudiats dels canvis en comportaments relacionats amb l'ús de les xarxes socials és el tema de la salut, és a dir, com tant pacients com metges estan canviant la manera com es relacionen i com la informació flueix d'un cantó a l'altre i viceversa.

Serveixen les xarxes socials per mostrar qui realment som o creem un alter-ego de qui voldríem ser?