Més enllà del tema d'un documental, els teòrics del gènere han classificat els tipus de documentals en vàries categories, com podrien ser les següents. Seria interessant veure com està evolucionant el gènere des d'uns tipus fins a uns altres i com s'estan construïnt híbrids o variacions d'aquests 6 tipus.
Expositiu: mostrar un argument, una posició o visió del món a base d'un narrador que ens l'exposa amb l'ajuda d'imatges que suposadament proven aquesta tesi.
Observacional: la càmera observa una realitat "sense ser intrusiva" i crea una relació propera i alhora distant amb els protagonistes.
Participatiu: aquí la interacció entre el director (càmera) i els subjectes (protagonistes) és constant, com serien en una sèrie d'entrevistes.
Poètic: documentals de caire abstracte que enfatitzen la bellesa formal, les associacions visuals i evocacins acústiques, etc.
Reflexius: en aquest metagènere es reflexiona sobre la pròpia natura del documental i com aquest pretèn capturar objectivament una realitat que, en el fons, està també manipulant.
Performatiu: aquí es deixa de banda qualsevol pretensió d'objectivitat per potenciar l'aspecte emocional, els sentiments que es generen de les interaccions humanes. Per tant, l'autor s'implica i interactua completament amb els subjectes del seu documental.
Expositiu: mostrar un argument, una posició o visió del món a base d'un narrador que ens l'exposa amb l'ajuda d'imatges que suposadament proven aquesta tesi.
Observacional: la càmera observa una realitat "sense ser intrusiva" i crea una relació propera i alhora distant amb els protagonistes.
Participatiu: aquí la interacció entre el director (càmera) i els subjectes (protagonistes) és constant, com serien en una sèrie d'entrevistes.
Poètic: documentals de caire abstracte que enfatitzen la bellesa formal, les associacions visuals i evocacins acústiques, etc.
Reflexius: en aquest metagènere es reflexiona sobre la pròpia natura del documental i com aquest pretèn capturar objectivament una realitat que, en el fons, està també manipulant.
Performatiu: aquí es deixa de banda qualsevol pretensió d'objectivitat per potenciar l'aspecte emocional, els sentiments que es generen de les interaccions humanes. Per tant, l'autor s'implica i interactua completament amb els subjectes del seu documental.