CTIC Aula 1 1s1314

Crònica sobre la taula rodona "Les Humanitats en el segle XXI", organitzada per la UOC a l'any 2003. Es recullen aportacions de Joan Campàs, Josep Maria Terricaras i Artur Serra. El tema de debat és l'estat actual de les humanitats, així com les característiques, objectius i el rol que corresponen als humanistes del segle XXI.

Cerca feta amb Google utilitzant els termes "humanitats" i "segle XXI"

L'article comenta les iniciatives TIC que han estat i segueixen realitzant els museus, les institucions culturals per evolucionar cap a la societat del coneixement.

Com a cercador he utilitzat el Google, he fet una primera cerca de "les humanitats i la societat del coneixement", i a partir d'aquí, sempre buscant el vessant cultural, he trobat nous termes que m'ha portat als temes que m'interessaven.

Em sembla molt interessant l'aplicació pràctica de les TIC en museus i exposicions, no només per fer més atractiu el món de les humanitats en general sinó també per facilita l'accés a aprofundir en temes que poden quedar "curts" en una petita exposició, per exemple.

El article de Eva Comas, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Defensa les Humanitats en aquest món en el que es dona tanta importància a lo tecnològic i científic, com si fossin les úniques veritats absolutes. Com diu en el seu article: "A diferència de la ciència, l'art no caduca ja que no opera amb la certesa i, com afirma Steiner, les certeses són l'única cosa que envelleix"

Sobre el lloc reservat a les Humanitats en la societat del coneixement de l'Eva Comas. Com diu la propia autora "Aquest article prova de mostar que les Humanitats i la societat del coneixement representen dos models de saber diferents i de vegades, oposats, i que la substitució d'un model per un altre té la seva explicació en la reovolució tecnologica de la comunicació" (pàg, 112)

Ens parla sobre l'ús de les noves tecnologies aplicades a les humanitats i els diversos projectes que es desenvolupen arreu del món des de tres vessants: D'organització bibliogràfica, investigació de dades i generació de coneixements. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. L'article potser no s'acota del tot al nostre tema d'estudi, tot i així l'he trobar interessant ja que una de les eines més importants ara per ara en la societat del coneixement són les noves tecnologies.

Gràcies Laia per compartir este article, m'ha semblat molt interessant :)

Gràcies! Com ja diuen alguns articles linkats, les noves tecnologies poden fer que les humanitats visquin un nou auge. La difusió, rapidesa i multiformat de internet permetrà sens dubte donar una embranzida a l'art, la literatura, la història,... . I ho hem d'aprofitar!

Comunicat que es va presentar al 14º Congrés de l'Associació de l'Acadèmia de la Llengua Espanyola al novembre del 2011 per degà José Luis Samaniego Aldazábal de la Facultat de Lletres de la Universitat Catòlica de Xile. Aquest article, clarament com indica l'autor, és una reflexió sobre què ensenyar i com, pensant en els ciutadans del s.XXI. Analitza l'actualitat i proposa els continguts essencials que hi haurien d'estar presents en les assignatures escolars en matèria de Filosofia, Lletres, Ciències Socials, Estètica i Arts. He arribat fins aquest article a través del google amb les paraules clau "humanidades", "sociedad" i "educación".

Web del museu del Louvre: Una mostra de com les humanitats, en aquest cas l'art, poden aprofitar internet per la seva difusió. Les visites virtuals són especialment recomanables.

Lligat amb el link d'abans, l'evolució de la paraula "humanities" en les publicacions escanejades per google books (500.000 milions de paraules!) des de 1900 fins a 2008. No sembla en declivi exagerat!

Interessant l'evolució d'aquesta paraula seqüencialment lligada al llarg del segle XX al desenvolupament de la genètica com a ciència moderna, al'esperança d'un món millor, al racisme, a l'extermini, a la mala consciència col·lectiva i a la promesa de teràpies preventives en un futur. Sociologia, política, guerra i ciència. Els alts i baixos de l'ús de la paraula en els textos en anglès casa bastant bé amb la història del segle XX.

No coneixia això de Ngram Viewer, i ho he trobat molt curiós i interessant.

Article crític de la societat actual. L'autor postula com la societat actual es va empobrint en humanisme i humanitats. Comenta que les noves tecnologies i la societat de coneixement hauríen de fer un esforç en fer una societat més humanista.

Article d'Àngel Castiñeira i Josep Mª Lozano publicat al diari "El Punt Avui" on es parla de la cultura i l'educació dels propers anys.

Ara ja es veu l'article sencer, gràcies!!

Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona i president de l'Institut d'Estudis Catalans «El rigor analític i crític és fonamental i no s'adquireix satisfactòriament amb l'estudi de la tecnologia»

Perdoneu, ara sí que crec que he fet bé la publicació de l'article. Poc a poc vaig entenent com funciona.

Una notícia on ens parla d'un projecte que ajuda a salvar la "Bretxa digital" de que ens parlava en Josep. Es tracta de un Taller on es recupera i es preserva la memòria històrica de les dones alhora que les alfabetitza digitalment. Aquesta pàgina la he trobada a partir del Google, amb les paraules de cerca, història, 2.0.

Bloc molt interessant, on es recopilen cançons dels avis de les comarques gironines per tal que no es perdin. És una eina de difusió del patrimoni musical tradicional Gironí, i bé... Crec que fa una feina molt lloable i humanista utilitzant les eines TIC. Aquest bloc l'he localitzat a traves del cercador de blocs del Google.

Fa temps vaig llegir molt de passada sobre els treballs de Franco Moretti. Moretti, a banda de ser el germà del director de cinema Nanni Moretti (Déu n'hi do, quina família!), és un acadèmic que fa recerca i docència a Stanford. En el seu dia vaig llegir alguna cosa sobre el seu treball, però fora de saber que tractava de relacionar el gènere de la novel*la amb aproximacions de tipus quantitatiu, no vaig anar més enllà. Ara el tema de l'assignatura m'ha fet pensar i he localitzat dos enllaços interessants sobre Moretti i el seu enfocament. Per fer la cerca he utilitzat Google, i concretament, després de revisar l'article de Wikipedia, he vist que efectivament el què m'ha atret del treball de Moretti era el que la pròpia Wikipedia menciona: l'èmfasi que ha fet Moretti de desenvolupar "quantitative methods from the social sciences into domains that have traditionally belonged to the humanities". La meva idea era trobar un article acadèmic (un paper) de l'autor i un altre de caire més divulgatiu, potser un article crític. Per començar, però, he fet una cerca genèrica a Google amb el terme "Franco Moretti" entrecomillat. Dels resultats obtinguts he explorat ràpidament les dues primeres pàgines que Google em proporciona i he retingut tres idees breus: 1) Que el treball fonamental de Moretti és el llibre Graphs, Maps, Trees: Abstract models for a literary history, publicat per Verso el 2005 2) Que en essència el que proposa Moretti és identificar una sèrie de variables susceptibles, alhora, de ser quantificades i d'identificar atributs de la novel*la 3) Que l'enfocament ha estat notablement polèmic. Equipat amb aquestes idees he cercat tant a Google com a Google Academic treballs de Franco Moretti. He trobat el link adjunt on s'adreça a l'article: Moretti, F. (2003). GRAPS, MAPS, TREES. New Left Review, (24), 67-94. Aquest article, pel que he vist, avança alguns dels temes fonamentals del mètode i els cas

Un treball que m'he descarregat i començat a llegir i que trobo interessantíssim. Per deformació professional, metge epidemiòleg, la quantificació és un tema que m'interessa molt per tot allò que pot aportar a les humanitats. De fet, em fa l'efecte que encara no s'han treballat gaire les aproximacions estadístiques modernes a les dades -sovint ingents- que estan associades als camps i esdeveniments diversos que cobreixen les humanitats.

L'article proposat l'he trobat posant a Google "humanidades y sociedad del conocimiento" però cercant per imatges i m'ha cridat l'atenció la imatge que es pot apreciar en el mateix de l'esquema de les 4 estratègies per a la transferència de coneixement en les humanitats. En efecte, es fa referencia al disseny d'innovacions ( on es parla de les TIC), al pensament humanístic, al servei públic i a l'art i el patrimoni. Curiosament l'autor inicia el seu article afirmant que el 30% d'investigadors espanyols provenen d'àrees humanístiques.

Entrevistes interessants i entenedores que ens parlen sobre la societat de la informació i del coneixement.

Hola Olivia!! Fa goig trobar un enllaç que siga vídeo :) A banda d'això m'ha paregut molt interessant. Gràcies per compartir-lo.

Estic d'acord amb la Diana, un video fa més fácil (que no menys interessant en aquest cas!) la información. M'ha semblat molt interessant!

Resum de la taula rodona que va tenir lloc a la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixment organitzada per la UOC l'1 d'octubre del 2003. Tres professors de diferents universitats analitzen l'humanisme a l'era tecnològica. El text pot ser d'utilitat pels estudiants d'Humanitats, ja que dóna les pautes de com han de ser els nous humanistes: molt diferents dels anteriors a l'era digital. Ja no han de ser acumuladors de coneixement, sinó intèrprets i analistes. Es comenta que la tecnologia i les humanitats es retroalimenten. He trobat aquest enllaç a través del Google Académico escrivint "humanisme societat manca"

"Jóvenes en redes sociales: significados y prácticas de una sociabilidad digital" . És el resultat d'un treball de camp realitzat per Lucía Merino de la Universitat del País Basc on hi exposa les seves conclusions sobre els joves i la tecnologia digital. Entre altres conclusions, afirma que la joventut creu que les noves tecnologies són eines apropen als joves entre si i els allunyen dels adults. Es consideren nadius de la cultura digital, incorporant-la a l'activitat quotidiana i usant-la com un agent socialitzador. Un nou concepte com "Extimitat" es dóna quan s'exposa de manera pública allò que es considera privat. M'interessa el tema de la comunicació a nivell interpersonal. La manera com ens relacionem afecta la nostra manera de ser? He buscat a través del google: sociabilitat i TIC.