CTIC Aula 1 1s1314

Just estic llegint aquest article o petit assaig, del 1998. M'ha causat curiositat, tot i no estar d'acord amb alguns punts de vista. He pensat que seria interessant compartir-ho.

"Parece pues que la preocupación por la enseñanza de las humanidades en este final de siglo no está ausente en los países más avanzados y, a pesar de las pragmáticas orientaciones hacia un currículo integrado por materias de utilidad en el mercado laboral, voces autorizadas recuerdan el riesgo de deshumanización que se esconde tras ellas. Estas tensiones contrapuestas, esbozadas someramente, se deben también a la crisis de identidad de la educación (y en especial de la secundaria) provocada por las demandas contradictorias provenientes de una sociedad desnortada a causa de las enormes mutaciones culturales, científicas, técnicas y económicas de los umbrales del tercer milenio."

Google reconoce en una documentación judicial que los usuarios de Gmail no deberían tener "expectativas razonables" de que sus comunicaciones sean confidenciales, una falta de privacidad que está en la raíz del funcionamiento de su servicio de correos electrónicos.

Com a tema no deixa de ser interessant a la vegada que inquietant i/o aterrador. Saber que tot el que fas, tot el que diguis i tot el que publiquis a la Xarxa corre el risc de ser observat amb lupa no deixa de generar-te una sensació de completa supressió de l'esfera privada. Ara bé, tampoc crec que les persones s'hagin de sorprendre per l'existència d'aquestes pràctiques. La naturalesa d'Internet (entenent-la aquí com un espai on és relativament fàcil rastrejar l'activitat de les persones) predisposa al fet que molts actors interessats (governs, serveis d'intel·ligència, grans corporacions..) ambicionin tenir una espècie de control sobre el que fan i desfan els usuaris.

Negando de entrada la afirmación de que las Humanidades estén en crisis, el autor examina algunos aspectos de este enunciado: reflexiona sobre qué se quiere decir cuando se afirma que las Humanidades están en crisis, argumenta el interés creciente por las Ciencias Humanas y profundiza en el concepto de mito y su utilidad.

escrito de J.M. Terricabras discrepando sobre la crisis de la Humanidades (mencionada en el artículo de El País sobre el Futuro de las Humanidades) he utilizado google con las palabras humanidades y crisis. Me ha parecido interesante el contraste con algunos textos que defiende la postura de la crisis de las humanidades

Veig que hem trobat el mateix. Jo també crec que les Humanitats no estan en crisi i a més, son més necessàries que mai en aquest mon tant tecnificat i fugisser.

El article de Eva Comas, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Defensa les Humanitats en aquest món en el que es dona tanta importància a lo tecnològic i científic, com si fossin les úniques veritats absolutes. Com diu en el seu article: "A diferència de la ciència, l'art no caduca ja que no opera amb la certesa i, com afirma Steiner, les certeses són l'única cosa que envelleix"

Sobre el lloc reservat a les Humanitats en la societat del coneixement de l'Eva Comas. Com diu la propia autora "Aquest article prova de mostar que les Humanitats i la societat del coneixement representen dos models de saber diferents i de vegades, oposats, i que la substitució d'un model per un altre té la seva explicació en la reovolució tecnologica de la comunicació" (pàg, 112)

Article de Josep Maria Terricabras. Membre de l'IEC. Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona. Tret de la revista digital de la UOC. Del "Dossier: Les professions de les Humanitats en la societat del coneixement". És una defensa de les Humanitats desmentint que estiguin en crisi, mes aviat al contrari. Cerca feta amb el metacercador Ixquick.

En aquest article, el senyor Terricabras, desmenteix el mite que s'ha creat sobre la crisi de les humanitats. Mitjançant exemples concrets i de manera molt simple, argumenta perquè pensa que l'interès en aquesta disciplina està augmentant i atribueix a un interès induït el fet de que s'hagi creat aquest mite al seu voltant. Defensa així la importància dels coneixements humans i la seva aportació a la societat, advertint dels problemes que comportaria deixar-los de banda.

Després de separar les carreres d'humanitats amb una finalitat de pureza, (lletres, ciència i tecnologia), podriem estar pensant que les humanitats en si entren dins un rol poc definit. També recalcar que després de tants anys de neoliberalisme bastant selvatge, s'ha anat perden força en el camp humanístic, però aquest neoliberalisme salvatge també s'en vol aprofitar de les humanitats dins el seu camp per treuren més profit a la humanitat en si. Interessant pels qui fan la carrera amb combinació d'altres carreres.

És un projecta de gent de Mèxic per impulsar les Humanitats en el mon digital. Està enfocat principalment a països de parla castellana. Promou amb diferents projectes els contactes, la formació, facilita i elabora documentació, etc. L'he trobat molt interessant. He cregut interessant una visió diferent, per la localització i per l'objectiu que tenen.

L'he trobat amb el cercador google i el seu blog també surt a www.google.es/blogsearch. He utilitzat com paraules de cerca: "Les humanitats a la xarxa" i "Red de humanidades digitales".

Este texto nos describe los cambios que han generado las nuevas tecnologías en la sociedad, negativas en el contexto de la interacción social y con la sensación permanente de tener que estar al día de los nuevos avances, para no quedar rezagados en nuestro propio tiempo.

He oblidat explicar com he fet la cerca. He fet servir el cercador de Google i he emprat les paraules humanitats i tecnologíes. He buscat i llegit varies cerques fins escollir aquesta.

Som humanistes digitals? I si ho som, perqué? Perque treballem amb eines tecnológiques? perque fem servir l'entorn virtual? Hi han moltes maneres de interpretar-ho

Entrevistes interessants i entenedores que ens parlen sobre la societat de la informació i del coneixement.

Hola Olivia!! Fa goig trobar un enllaç que siga vídeo :) A banda d'això m'ha paregut molt interessant. Gràcies per compartir-lo.

Estic d'acord amb la Diana, un video fa més fácil (que no menys interessant en aquest cas!) la información. M'ha semblat molt interessant!

Resum de la taula rodona que va tenir lloc a la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixment organitzada per la UOC l'1 d'octubre del 2003. Tres professors de diferents universitats analitzen l'humanisme a l'era tecnològica. El text pot ser d'utilitat pels estudiants d'Humanitats, ja que dóna les pautes de com han de ser els nous humanistes: molt diferents dels anteriors a l'era digital. Ja no han de ser acumuladors de coneixement, sinó intèrprets i analistes. Es comenta que la tecnologia i les humanitats es retroalimenten. He trobat aquest enllaç a través del Google Académico escrivint "humanisme societat manca"

Desprès dels blogs vaig voler investigar sobre aplicaciones digitals directes relacionades amb les humanitats. Vaig trobar aquest article que ens parla sobre tres aplicacions en concret: Digitalització de documents a les biblioteques, Sofware d'analisi i visualització de dades, i Web semantica. Son tres aplicacions especifiques aplicades al camp de les humanitats.

Article de Francesc Torralba a la revista Ars Brevis de l'any 1999. Reflexions sobre el perquè de l'ensenyament de les Humanitats en l'entorn universitari, inclòs en els ensenyaments tècnics i científics. Jo hi inclouria la resta d'ensenyament. Trobat fent cerca de temes relacionats amb "humanisme" i "desenvolupament".

Estic completament d'acord amb el que ens diu l'article, l'enumeració del que ens aporten les humanitats és molt bona. Però em pregunto... Les humanitats ens han d'ensenyar a pensar, a fer-nos créixer com a persones, ajudar-nos a viure en societat i en democràcia. És així realment? La teoria és certa? Aquí deixo la pregunta.

Web de la UB on es fa un recull de recursos existents a la xarxa per a l'ensenyament dHistòria'

Web de la UB on es fa un recull de recursos existents a la xarxa per a l'ensenyament dHistòria. Durant la cerca a la xarxa de recursos per l'aprenentatge d'història he anat trobant webs com xtec, IEC,... El que m'ha semblat interessant d'aquest web de la UB és que conté una amplia varietat d'enllaços que et permeten, a través d'ell, arribar a d'altres webs que aporten recursos interessants per l'aprenentatge d'història. Per tant es tracta d'un veritable índex de recursos d'Història. Les paraules claus per la cerca a la xarxa han estat història, recursos i e-learning.

Àtles mundial històric

Àtles mundial històric. Tinc clar que un àtles històric és una eina imprescindible per un bon aprenentatge en Història. Hi ha molt bons àtles històrics publicats però em sembla que a la xarxa encara falten moltes eines d'aquest tipus. GeaCron em sembla una bona eina, més quan està enllaçada amb la wiquipedia i per tant és una eina 2.0. Les paraules clau que he utilitzat per la cerca a la xarxa bàsicament són les que figuren a les etiquetes història, àtles històric i e-learnig.

Bloc molt interessant, on es recopilen cançons dels avis de les comarques gironines per tal que no es perdin. És una eina de difusió del patrimoni musical tradicional Gironí, i bé... Crec que fa una feina molt lloable i humanista utilitzant les eines TIC. Aquest bloc l'he localitzat a traves del cercador de blocs del Google.

Una notícia on ens parla d'un projecte que ajuda a salvar la "Bretxa digital" de que ens parlava en Josep. Es tracta de un Taller on es recupera i es preserva la memòria històrica de les dones alhora que les alfabetitza digitalment. Aquesta pàgina la he trobada a partir del Google, amb les paraules de cerca, història, 2.0.

Interessant l'evolució d'aquesta paraula seqüencialment lligada al llarg del segle XX al desenvolupament de la genètica com a ciència moderna, al'esperança d'un món millor, al racisme, a l'extermini, a la mala consciència col·lectiva i a la promesa de teràpies preventives en un futur. Sociologia, política, guerra i ciència. Els alts i baixos de l'ús de la paraula en els textos en anglès casa bastant bé amb la història del segle XX.

No coneixia això de Ngram Viewer, i ho he trobat molt curiós i interessant.

Bona tarda a tothom! Si he d'escollir un tema que m'apassiona que no sigui ni l'historia ni l'Asia, es la filosofia. Moltes vegades em pregunto com es pot aplicar un concepte com la filosofia en aquesta època en la que els descobriments científics son considerats molt mes valuosos que el simple debat, que ès el pa i la carn del esforç filosòfic. En la meva opinió, aquest article (en castellà) tracta molt be el tema del paper de la filosofia en general, i del filòsoft en particular. Els filòsof es, primerament, un cercador de veritat - la seva tasca no ès incompatible amb la ciència, sinò complementària. El filòsof d'avui dia ha de ser un científic, no un pensador de cap de setmana que passi hores mirant-se el melic! Si us sembla interessant, miraré de trobar un article que expliqui la relació entre la filosofia i les noves tecnologies. Se'm fa estrany no haver trobat res sobre aixó, amb la d'oportunitats per al debat filosòfic que ofereix aquesta gran Àgora digital que és l'Internet! Salutacions cordials, Carlos Cab.

Aquest enllaç ens adreça a un blog que fa referència a la publicació i difusió de tot tema que estigui relacionat amb les humanitats digitals. El terme d'humanitats digitals va lligat a l'aplicació de les noves tecnologies per a la tasca d'investigació humanística. Aquest blog busca la participació de tot aquell que tingui qualsevol cosa a aportar en referència a aquest aspecte, i ho fa mitjançant la publicació de noticies i artícles que tothom pot compartir, criticar o opinar. A partir dels seus articles i de les aportacions que fa la gent, aquest blog intenta explicar que són les humanitats digitals, per a que serveixen, quins son els seus principals problemes i quin és el seu futur. Per realitzar la recerca d'aquest blog he fet ús del cercador google.

Aquest article de La Razón ens parla de la creació de Nubico per part de Telefónica i El Círculo de Lectores. Nubico és un servei de tarifa plana per a lectures digitals, és a dir, una mena de spotify de llibres digitals. L'usuari que contracti aquest servei, haurà de pagar una mensualitat de 8,99 € que dona accés a descàrregues il·limates de més de tres mil títols. L'usuari pot utilitzar fins a cinc dispositius, ja siguin ebooks, ordinadors, tablets, etc. Em sembla una idea molt interessant que pot pal·liar una mica alguns dels problemes que l'aparició del llibre digital suposa per a autors, editorials i usuaris. Per fer la recerca d'aquesta noticia he utilitzat el cercador google.