CTIC Aula 1 1s1314

Article crític de la societat actual. L'autor postula com la societat actual es va empobrint en humanisme i humanitats. Comenta que les noves tecnologies i la societat de coneixement hauríen de fer un esforç en fer una societat més humanista.

Article d'Àngel Castiñeira i Josep Mª Lozano publicat al diari "El Punt Avui" on es parla de la cultura i l'educació dels propers anys.

Ara ja es veu l'article sencer, gràcies!!

J.M. Flores Vivar és professor de Ciberperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Madrid. Vivar parteix de la base que la nova forma de comunicar que emergeix a les xarxes socials ve donat pel lloc comú de pas obligat per a tot membre d'una xarxa social: Internet. D'aquí que una xarxa social virtual és un punt de trobada, un lloc de reunió d'amics o persones que tinguin interessos comuns. He trobat que el text és molt adient per treballar els nous models de relacions mitjançant les noves tecnologies. A través del google he cercat models de comunicació.

Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement a la UOC.  Especialment, pel tema referent a la intercomunicació, és interessant l'apartat que parla de la sociabilitat en Internet.  Manuel Castells, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Califòrnia, parteix de la base que no és Internet que canvia la societat sinó que és la societat que canvia Internet.

Article reflexiu i critic, les humanitats haurien d'aproximar-se a les distàncies que separa les diferents cultures. I com la cultura tendeix a occidentalitzar-se, per això la importancia de les humanitats.

"Jóvenes en redes sociales: significados y prácticas de una sociabilidad digital" . És el resultat d'un treball de camp realitzat per Lucía Merino de la Universitat del País Basc on hi exposa les seves conclusions sobre els joves i la tecnologia digital. Entre altres conclusions, afirma que la joventut creu que les noves tecnologies són eines apropen als joves entre si i els allunyen dels adults. Es consideren nadius de la cultura digital, incorporant-la a l'activitat quotidiana i usant-la com un agent socialitzador. Un nou concepte com "Extimitat" es dóna quan s'exposa de manera pública allò que es considera privat. M'interessa el tema de la comunicació a nivell interpersonal. La manera com ens relacionem afecta la nostra manera de ser? He buscat a través del google: sociabilitat i TIC.

Us enllaço la traducció en castellà de la declaració de Berlín: un text promogut per diverses societats i institucions científiques per tal de promoure el lliure accés als resultats de la recerca científica i en humanitats. Els proposants consideren que l'accés no restringit als resultats de la recerca és clau per tal de poder avançar en el procés democratizador de la societat del coneixement.

Ja fa força temps que s'escriu sobre la relació entre les Humanitats i la societat del coneixement. Aquest article del 2004 ja fa una sèrie de reflexions sobre quina ha deser la relació entre els humanistes i la nova societat que emergeix.

He oblidat comentar com he fet la cerca. L'he realitzat amb el google, posant les següents paraules: humanisme coneixement societat.

Crònica sobre la taula rodona "Les Humanitats en el segle XXI", organitzada per la UOC a l'any 2003. Es recullen aportacions de Joan Campàs, Josep Maria Terricaras i Artur Serra. El tema de debat és l'estat actual de les humanitats, així com les característiques, objectius i el rol que corresponen als humanistes del segle XXI.

Cerca feta amb Google utilitzant els termes "humanitats" i "segle XXI"

Article on se'ns posa de manifest l'important paper que les xarxes socials van jugar dins els moviments de protesta contra el règim de Hosni Mubarak. Malgrat que l'escrit té dos anys d'antiguitat (data del febrer del 2011) crec que ens pot servir per veure com les connexions virtuals serveixen, al conjunt dels usuaris que les utilitzen, per escapar de la censura informativa establerta pels ensos governamentals contraris a la protesta. Per la cerca de l'article he escrit al Google "Redes sociales Egipto"

Us enllaço un article de la wikipedia (disponible només en anglès i francès) sobre un concepte que he trobat força interessant i que pot tenir relació amb les humanitats. Es tracta de Ngram viewer, un programet online de Google que busca lletres, paraules o frases en els milions de llibres escanejats pel projecte Google Book. A partir de la cerca, el programa produeix una gràfica que mostra la freqüència d'aparició de la seqüència desitjada al llarg del temps (configurable, però potencialment de 1500 AD fins al 2008 AD). Aparentment, hi ha investigadors que han descobert coses interessants, com ara que els esdeveniments socials importants (guerres etc) tenen un impacte sobre el to anímic dels llibres que s'escriuen: per exemple, var incrementar-se el número de frases "tristes" escrites durant la segona guerra mundial. Penso que, amb prou imaginació, es pot emprar aquesta eina per a fer recerca veritablement innovadora.

Ja ho he comentat en un missatge posterior, però no coneixia aquesta eina i la trobo absolutament genial. De fet, m'he entretingut una bona estona buscant paraules :) Moltes gràcies per la aportació!

Si, és bastant revelador. Aquesta gent de Google fan coses fantàstiques. I de franc!

L'article proposat l'he trobat posant a Google "humanidades y sociedad del conocimiento" però cercant per imatges i m'ha cridat l'atenció la imatge que es pot apreciar en el mateix de l'esquema de les 4 estratègies per a la transferència de coneixement en les humanitats. En efecte, es fa referencia al disseny d'innovacions ( on es parla de les TIC), al pensament humanístic, al servei públic i a l'art i el patrimoni. Curiosament l'autor inicia el seu article afirmant que el 30% d'investigadors espanyols provenen d'àrees humanístiques.

Aquest enllaç és el resum d'un article que em sembla interessant i que es refereix a les relacions entre el coneixement científic i les capacitats tecnològiques, a més es parla d'un nou humanisme que hauria de tenir com a pilar fonamental la solidaritat global.

Disculpeu he trobat l'enllaç posant a Google "coneixement i humanistes".

Lligat amb el link d'abans, l'evolució de la paraula "humanities" en les publicacions escanejades per google books (500.000 milions de paraules!) des de 1900 fins a 2008. No sembla en declivi exagerat!

Un informe publicado por el Centro de Análisis Estratégicos de Francia, institución que asesora al gobierno en diversas materias, nos demuestra como el estudio de las humanidades es apreciado por sectores aparentemente antagónicos a estas disciplinas, como empresas financieras o de gestión, a la hora de colaborar con universidades o contratar los servicios de diplomados de este tipo.

He fet servir el cercador de Google, emprant les paraules humanitats noves tecnologies, però he bucejat molt buscant i en un article dels que he llegit, hi havien sugerencies relacionades al costat que m´han portat a aquest altre que m´ha semblat molt interessant.

Inici d'una reflexió que no acaba d'estar resolta. On resideix el ciberespai?

Ens parla sobre l'ús de les noves tecnologies aplicades a les humanitats i els diversos projectes que es desenvolupen arreu del món des de tres vessants: D'organització bibliogràfica, investigació de dades i generació de coneixements. Per tal de realitzar la cerca he utilitzat el buscador Google, com a paraules clau he usat humanitats, societat del coneixement i societat de la informació. Després he usat els links de les pròpies pàgines de la primera cerca. L'article potser no s'acota del tot al nostre tema d'estudi, tot i així l'he trobar interessant ja que una de les eines més importants ara per ara en la societat del coneixement són les noves tecnologies.

Gràcies Laia per compartir este article, m'ha semblat molt interessant :)

Gràcies! Com ja diuen alguns articles linkats, les noves tecnologies poden fer que les humanitats visquin un nou auge. La difusió, rapidesa i multiformat de internet permetrà sens dubte donar una embranzida a l'art, la literatura, la història,... . I ho hem d'aprofitar!

Escrit fet per professors de diverses matèries sota l'ampara de l'Institut d'Estudis Catalans, que proposa una serie de consells per garantir el futur de les humanitats.

Un manifest molt interessant. Com ja s'ha comentat, crec que no es pot deixar la banda la ciència com a pilar de la nostra civilització, de fet, n'és un dels trets principals i com a tal penso que hauria de ser inclòs en el llistat que presenten els promovents del manisfest. D'altra banda, estic totalment d'acord en la conveniència d'introduïr un mínim corpus de coneixements humanístics a les carreres científico-tècniques. Finalment, trobo una mica esbiaixades les múltiples referències a la religió i la Bíblia -suposo que la facultat de Teologia obliga- que es fan en el manifest. Aprendre d'on surt la nostra cultura obligatòriament et du a parlar de la religió cristiana i en menor mesura de l'Islam i el Judaïsme, i per tant convé que tots en tinguem coneixement. Però convindria també recordar les barbaritats que s'han comès en nom de les religions -la Cristiana en aquest cas- al llarg de la Història i no presentar-la només com un marc cultural on ens hem format com a poble. No oblidem que d'ateus i agnòstics en divers grau n'hi ha hagut sempre i especialment en el camp de la ciència i la filosofia.

No sé si realment el que fa falta és una difusió major del que es coneix com a humanitats, o quin grau d'importància se li dóna a les humanitats en front de la ciència i/o tecnologia. Potser el que fa falta és fomentar l'esperit crític, treballar la capacitat de les persones per analitzar l'entorn i detectar allò que es vol canviar, estimular l'intercanvi d'opinions entre les persones per a arribar a punts d'encontre... Si el foment de les humanitats és tot això, doncs endavant.

Article sobre la protecció de dades i la confidencialitat de la informació a Internet. Els sistemes d'informació tenen la capacitat d'emmagatzemar i processar amb rapidesa les dades d'un gran nombre de persones. Voldria treballar sobre aquest tema. Molt bast, és cert, però de plena actualitat.

Els tags que he utilitzat són els següents: privacitat, tic privacitat, protecció de dades, xarxes socials, vulneració del dret a la intimitat. Els motors de cerca: google, scirus i la biblioteca virtual de la UOC