"¿a on van les lletres quan deixo de
veure-les?". Les lletres de l'espai digital es dilueixen en els
interminables solcs de l'espai magnètic, del disc, de la pantalla.
Però de la mateixa manera que dintre de les possibilitats expressives
del suport escrit es va anar evolucionant i, per exemple, del rotllo
al còdex fa acte d'aparició la il·lustració, la miniatura, que no
havia existit perquè el rotllo no suportava el plec, la textura
especial de la imatge; també hem apreciat que la pantalla digital és
la fusió perfecta entre text, imatge i so.