"¿a on van les lletres quan deixo de veure-les?". Les lletres de l'espai digital es dilueixen en els interminables solcs de l'espai magnètic, del disc, de la pantalla. Però de la mateixa manera que dintre de les possibilitats expressives del suport escrit es va anar evolucionant i, per exemple, del rotllo al còdex fa acte d'aparició la il·lustració, la miniatura, que no havia existit perquè el rotllo no suportava el plec, la textura especial de la imatge; també hem apreciat que la pantalla digital és la fusió perfecta entre text, imatge i so.